Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 2/2021

Presidenta del Fòrum de Grans Empreses

Presidenta de l'Agència Estatal d'Administració Tributària - secretària de l'Estat d'Hisenda

D.a Inés María Bardón Rafael

Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses

Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D. Jesús Gascón Catalán

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Javier Hurtado Puerta

Director del Departament de Recaptació

D. Guillermo Barros Gallego

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Mª Pilar Jurado Borrego

Delegat Central de Grans Contribuents

D. Manuel Trillo Álvarez

Membres en representació de les Grans Empreses

ACS

Advocada del Departament Fiscal

D.a María Concepción Guardiola Lafuente

AMADEUS IT GROUP SA

Vicepresident del Consell d'Administració

D. Jacinto Esclapés Díaz

BANC SANTANDER

Group Executive Vice President

D.a Carmen Alonso Peña

BBVA

Director del Departament Fiscal

D. José María Vallejo Chamorro

Directiu

D. Manuel Díaz Corral

LA CAIXA

Director Adjunte Assessoria Fiscal

D. Juan José Lagares Gómez-Abascal

CEPSA

Director Fiscal

D. Alberto Martín Moreno

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Director del Departament Fiscal

D. Luis María Sánchez González

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

D. Daniel Gómez-Olano González

GENERALI

Director de l'Àrea de Comptabilitat

D. Martí Jo Ruiz

IBERDROLA

Directora Global de Fiscalitat

D.a Begoña García-Fregat González

IBERIA

Spanish Tax Lead

D.a Cristina Santana Negrín

INDITEX

Director Assessoria Fiscal

D. Andrés Sánchez Iglesias

MERCADONA

Director Fiscal

D. Rafael Hilario López Villanueva

MICHELIN

Responsable Fiscal

D.a Rosa María Peña García

NATURGY

Director de Planificació Fiscal

D. Baltasar Gómez Febrel

RENAULT

Director Assumptes Fiscals i Duanes

D. Felix Ruiz Madarro

REPSOL

Director General Econòmic i Fiscal

Luis López-Tello i Díaz Aguado

SEAT

Director d'Impostos

D. Francisco Javier Baulenas Setó

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana María Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal

D. Ángel Martín Gómez

VODAFONE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretari Tècnic

D. Ignacio Fraisero Aranguren

El dia 16 de novembre de 2021 se celebra per videoconferencia la vigesimotercera sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 29 de juny de 2021.
3. Resultats dels diferents grups de treball del Fòrum.
4. Pròxima convocatòria.
5. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

Obri la sessió D.a Inés María Bardón Rafael, presidenta de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (d'ara endavant, Agència Tributària) i secretària de l'Estat d'Hisenda, en la seua qualitat de presidenta del Fòrum de Grans Empreses, qui, després de saludar a les persones assistents i agrair la seua presència, assenyala que és voluntat de l'Agència Tributària i del Ministeri d'Hisenda seguir avançant en matèria de relació cooperativa i en el foment del compliment voluntari de les obligacions fiscals, àmbits per als quals este Fòrum és un important intrument de col·laboració. Així mateix, destaca que el compromís de l'Agència Tributària amb l'impuls d'estes matèries queda de manifest amb la seua inclusió com objectius prioritaris en el Pla Estratègic de l'organització. D'altra banda D.a Inés María Bardón comunica que desitja donar la benvinguda a este Fòrum al nou responsable de la Secretaria Tècnica, D. Ignacio Fraisero Aranguren, que ha sigut nomenat Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals, en substitució de D.a Rosa María Prieto del Rei, qui, al seu torn, ha passat a desenvolupar el càrrec de Directora del Departament de Gestió Tributària, atès que exercia D. Gonzalo García de Castro, a qui, d'altra banda, desitja transmetre el seu agraïment pel treball desenvolupat durant estos anys.

Seguidament, la presidenta del Fòrum comenta que, si la crisi sanitària continua evolucionant favorablement, es podrà valorar que les reunions de l'any vinent tornen a ser presencials. Així mateix, mostra seus disculpes, ja que, per problemes d'agenda, en breu haurà d'absentar-se de la reunió.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 29 de juny de 2021

D.a Inés María Bardón cedix la paraula a D. Ignacio Fraisero, secretari Tècnic del Fòrum, qui assenyala que l'acta de la 22a sessió del Ple del Fòrum de Grans Empreses es va remetre a les persones integrants del mateix com a documentació annexa a la convocatòria d'aquesta reunió plenària i afegix que, no havent-se rebut observacions i si no les hi haguera en este moment, quedaria definitivament aprovada. Al no realitzar-se cap observació, declara aprovada definitivament l'acta de la sessió plenària del dia 29 de juny de 2021.

3. Resultats dels grups de treball del Fòrum

A continuació, la secretària de l'Estat cedix la paraula a D. Jesús Gascón Catalán, Director General de l'Agència Tributària, a fi que este a les persones responsables de realitzar l'exposició dels treballs desenvolupats pels diferents grups de treball.

El Director General de l'Agència Tributària indica que els quatre grups de treball del Fòrum han continuat amb la seua activitat habitual durant el segon semestre de 2021 i cadascun d'ells ha celebrat una reunió.

Seguidament, cedix la paraula a D.a Rosa María Prieto del Rei, Directora del Departament de Gestió Tributària, a fi que comente l'activitat del grup de treball per a l'Anàlisi i racionalització de carregues fiscals indirectes.

D.a Rosa María Prieto inicia la seua exposició assenyalant que el grup de treball va celebrar una reunió el passat 21 d'octubre i que durant la mateixa es van abordar les següents qüestiones:

• En relació amb la campanya d'informatives la Subdirectora General de Tècnica Tributària va repassar els models aprovats durant el primer semestre de l'any:

  • DAC 6 (models 234, 235 i 236): la normativa està transposada a l'ordenament intern i els models 234 i 235 ja s'han pogut presentar. El termini de presentació del model 236 és l'últim trimestre natural següent a la finalització de l'any natural en què s'haja produït la utilització a Espanya dels mecanismes i, encara que no es podrà presentar fins el 4t trimestre de 2022, a la seu electrònica s'ha publicat el tràmit i es poden realitzar simulacions.

  • Impost sobre les Transaccions Financeres (model 604): la normativa està publicada al BOE. El termini de presentació és del 10 al 20 del mes següent al període de liquidació mensual, encara que per a les autoliquidacions dels quatre primers mesos de 2021 el termini ha sigut del 10 al 20 de juny. La relació d'entitats espanyoles amb capitalització borsària superior a 1.000 milions d'euros s'actualitzarà cada any.

  • Impost sobre Determinats Servicis Digitals (model 490): el període de liquidació és trimestral i la Direcció General de Tributs ha publicat diverses consultes en relació amb l'àmbit subjectiu de l'obligació de declarar.

  Així mateix, quant a les novetats de la campanya la Subdirectora General de Tècnica Tributària va destacar les següents:

  • Model 179 (declaració informativa trimestral de la cessió d'ús d'habitatges amb finalitats turístics): s'ha aprovat un nou model, d'acord amb la nova redacció de l'article 54 del Reglament General d'Aplicació dels Tributs (RGAT). L'entrada en vigor ha sigut el 26 de juny de 2021 i el seu termini de presentació és el mes natural següent a la finalització del trimestre. La informació es facilitarà en les dades fiscals de l'IRPF e impost sobre societats.

  • Compte corrent tributari (CCT): s'aprova un nou model de sol·licitud d'inclusió i comunicació de renuncia al sistema de compte corrent tributari. La novetat principal és que este model es presenta mitjançant formulari, mentre que anteriorment calia fer-ho a través del registre electrònic, fet que suposa una millora a l'integrar-se la informació en les aplicacions.

  • Projecte per ordre de modificació de les declaracions informatives: es troba en tramitació, si bé les modificacions són, bàsicament, de caràcter tècnic. Durant la reunió del grup de treball la representant del Departament de Gestió Tributària va compartir una presentació on es detallaven estes modificacions. A més, es va indicar que s'havien actualitzat les preguntes freqüents relatives al model 290.

• Respecte a les pròximes normes en tramitació, es van comentar les següents:

  • Projecte d'Ordre Ministerial dels models 347, 05 i 06 i modificació de les formes de presentació del model 303:

    • Model 347: s'introduïx el codi XI per a persones que operen a Irlanda.

    • Models 05 i 06: s'inclou un camp addicional per a informar de la base imposable, necessari, entre altres motius, per a quantificar l'impacte econòmic de les no-subjeccions i exempcions.

    • Model 303: se suprimix la predeclaració a partir de l'any 2023, la qual cosa afecta a un col·lectiu que requerirà certa assistència en la presentació.

  • Projecte d'Ordre Ministerial del gravamen especial de les societats anònimes Cotitzades d'Inversió en el Mercat immobiliari (SOCIMI): s'establix un gravamen del 15% sobre beneficis no distribuïts per a períodes iniciats a partir de l'1 de gener de 2021. El termini d'autoliquidació és de dos mesos des de la meritació, que serà el dia de l'acord d'aplicació del resultat de l'exercici. El model s'aprovarà en termes similars a l'actual model 217.

  • Monedes virtuals: s'aprovaran declaracions informatives sobre tinença i operacions amb criptomonedas, encara que esta aprovació està supeditada al desplegament reglamentari que, previsiblement, es tramitarà en les setmanes vinents. També es cregui una nova obligació d'informació d'este tipus d'actius a l'estranger.

  • Directiva (UE) 2021/514 del Consell de 22 de març de 2021 (DAC 7): el 2022 s'iniciarà la tramitació de l'ordre ministerial relativa a la nova obligació d'informació de les persones que operen a través de plataformes digitals, de manera que siga aplicable des del gener de 2023. La declaració informativa es presentaria el gener de 2024.

  • CESOP (sistema electrònic central d'informació sobre pagaments): les entitats prestadores de servicis de pagament hauran de presentar trimestralment informació sobre operacions B2C respecte de determinats pagaments transfronterers, el que permetrà controlar operacions de comerç electrònic a nivell comunitari.

• Quant als servicis d'assistència, es van explicar les noves funcionalitats del Pre303, ressaltant l'assistència en matèria censal, tant de les dades censals en el moment d'accés com dels del període de l'autoliquidació que es presentarà. Així mateix, en referència a la cartera de quotes a compensar es va informar de què un avís havia passat a considerar-se de validació, de manera que el resultat de l'autoliquidació no pot ser a compensar si es compensa la totalitat del resultat amb quotes a compensar de períodes anteriors i queden quotes a compensar pendents de períodes anteriors. A més, es va assenyalar que dos avisos incorporats l'octubre passaran a ser validacions a partir de març de 2022, de manera que no cabrà sol·licitar una devolució parcial i tampoc es podran aplicar quotes pendents de compensació de forma parcial. Per a finalitzar amb este punt, la Subdirectora General de Tècnica Tributària es va referir a la informació disponible en l'última autoliquidació de l'exercici, com les dades sobre activitats realitzades en l'exercici per a contribuents que no hagen de presentar el model 390, o les operacions realitzades en l'exercici per a contribuents SII amb accés a Llibres Agregats.

• En l'apartat de “Precs i preguntes” van sorgir les següents qüestiones:

  • La representant del Servici de Planificació i Relacions Institucionals va recordar que el mes de desembre totes les aplicacions han de redirigir-se a la nova sede electrònica i que resultava convenient que les empreses realitzaren abans d'aquella data les adaptacions necessàries. Per part seua, els representants de CaixaBank i ACS van comentar que la nova sede els resultava més intuïtiva i que les aplicacions estaven funcionant amb normalitat.

  • Les representants de Vodafone i Endesa van indicar que últimament s'estava produint un incremente en els requeriments d'informació amb origen en el SII, que suposaven una carrega de treball significatiu, al que la Subdirectora General de Tècnica Tributària va respondre que es tractava de ratificacions i contrastes d'informació que són habituals durant la campanya d' IVA i que afecten, fonamentalment, a contribuents que declaren assentaments-resum, ja que l'Agència Tributària no disposa de les factures que engloben aquells assentaments i, per tant, no disposa de la informació. No obstant això, va afegir que el Departament de Gestió Tributària estava estudiant com millorar el servici de ratificació.

  • El representant de Repsol es va referir a la complexitat de les declaracions de l'impost sobre societats, fonamentalment els ajustaments de la pàgina 26 i següents, suggerint, com en ocasions anteriors, un replantejament dels models 200 i 220 i permetent a més l'avenç en la presentació. Per part seua, el Subdirector General d'Estudis, Mètodes i Procediments va contestar que coincidia en la complexitat dels models, però va assenyalar que resultava molt costosa la seua simplificació. Va afegir que, inclús així, s'estava treballant en millorar l'assistència en l'emplenament dels models i que, possiblement, en pròximes dates es poguera informar de les millores en este tema.

Seguidament D. Jesús Gascón agraïx a D.a Rosa María Prieto la seua intervenció i cedix la paraula a D. Javier Hurtado Puerta, Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, a fi que comente els temes principals que es van abordar en el grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de reducció de la conflictivitat.

D. Javier Hurtado assenyala que durant el segon semestre s'ha celebrat una reunió del grup de treball, concretament el dia 2 de novembre, i que es van tractar, bàsicament, tres temes:

• Comence de regularització íntegra en les comprovacions: és un tema complex que ha donat lloc a valoracions jurisprudencials en alguns casos contradictoris i que encara pot considerar-se un comence “en construcció”. L'Agència Tributària acata este comence, però valora la seua aplicació cas a cas. Així mateix, és important que les pròpies empreses l'invoquen expressament en el curs de les comprovacions per tal de facilitar, si escau, que es puga aplicar com més prompte. D'altra banda, l'enfocament en la reunió va estar centrat en les situacions que afecten a les grans empreses i es va comentar que és difícil donar solucions clares en tots els casos. Així, el principi va sorgir en l'àmbit de l'IVA, però ha anat evolucionant aplicant-se també als impostos directes. Consistix en què l'Administració tributària, quan realitza una comprovació, ha d'intentar en unitat d'acte regularitzar tots els aspectes intertemporals que es deriven de la mateixa, de manera que es perjudique el mínim possible a qualsevol contribuent, és a dir, no n'hi ha prou amb regularitzar un exercici deixant oberts d'altres als que hauria afectat la regularització, sinó que ha de fer-se en la seua totalitat. D'altra banda, existix jurisprudència contradictòria del Tribunal Suprem (sentencies del 18 de maig i 15 d'octubre de 2020) on, d'una banda, partint de comence de bona administració s'establix la necessitat de procedir a la comprovació simultània en matèria d'operacions vinculades entre les dues parts afectades i, per un altre, determina que cal esperar a la fermesa de la liquidació del primer ajustament per a procedir a realitzar el segon. Així, esta jurisprudència dificulta l'aplicació del principi de regularització íntegra i, a més, introduïx certa complexitat en la comprovació que, en opinió de l'Agència Tributària, no és segur que beneficie a la persona contribuent, ja que obliga a tindre oberts els expedientes durant un període més prolongat de temps. Així mateix, el Tribunal Suprem en seus sentencies de 18 de març i 22 de juliol de 2021 ha establit limitacions a l'aplicació d'este comence, com, per exemple, quan afecta a una jurisdicció fiscal aliena a l'actuant, ja siga d'un altre país o una Administració foral, on només cabria comunicar-ho a l'altra Administració, o quan, partint de comence de prescripció, conclou que no cal aflorar crèdits fiscals procedents d'exercicis prescrits.

  Per part seua, la representant d'Iberdrola en la reunió va preguntar si seria possible aplicar el procediment de regularització íntegra pel que fa als terminis com si es tractés de les operacions connexes, al que el Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica va contestar que l'àmbit de les operacions connexes correspon a la mateixa persona contribuent, mentre que la regularització íntegra pot afectar a diverses, pel que l'àmbit no coincidix i no es podria aplicar per analogia el principi de tractament d'operacions connexes.

  Així mateix, el representant de Ferroviari va plantejar la qüestió de com procedir en cas que els efectes temporals excedisquen l'àmbit inicial d'una comprovació, al que el representant del Departament d'Inspecció Financera i Tributària va respondre que es pot sol·licitar la rectificació de les autoliquidacions del període posterior i informar a l'equip inspector actuant d'esta sol·licitud, per tal d'agilitzar la tramitació de la mateixa i fer-la coincidir amb la de la liquidació administrativa.

• Opcions tributàries i aplicació de l'article 119 de la Llei general tributària: la representant d'Iberdrola en la reunió, que havia sigut la promotora de la inclusió d'esta qüestió a l'ordre del dia, va assenyalar que havia instat este debat perquè considerava summament indeterminat el concepte d'“opció tributària” i entenia que era important posar en relació este concepte amb el dret de rectificació que té qualsevol contribuent. Per part seua, el Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica va coincidir en què, efectivament, el concepte no estava clar, ja que l'Agència Tributària no disposa d'un llistat similar a l'aprovat per les Hisendes forals, havent d'estar al que determinara el  TEAC o els tribunals. Així, es va indicar que en l'adoctrina del TEAC es recullen com opcions tributàries la de la compensació de bases imposables negatives o les deduccions en quota, si bé es va comentar que no era una matèria pacífica i que estaven pendents de resolució diversos recursos de casació. Així mateix, es va assenyalar que el Tribunal Suprem, en seu sentencia de 15 d'octubre de 2020, havia admés el canvi de criteri d'imputació temporal dels ingressos i les despeses, passant del criteri de merite al de caixa, al considerar que les circumstàncies de tributació havien canviat substancialment després de la comprovació i que la conducta de la persona obligada tributària havia resultat no sancionable. D'altra banda, quant a l'aspecte temporal de les opcions tributàries, es van comentar dos sentencies del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, de 30 d'abril de 2020 i 14 d'octubre de 2021, en les que s'establix que la possibilitat d'exercitar una opció tributària no pot quedar oberta en el temps indefinidament, pel que no es consideraria admissible l'aflorament de crèdits fiscals clarament generats en exercicis prescrits, fora que obeïsca a raons objectives i justificables. Per part seua, el representant de Ferroviari va preguntar què es podia fer en el cas de no haver aplicat deduccions per manca de quota íntegra suficient o no haver compensat bases imposables negatives per manca de base imposable positiva suficient contra la que aplicar-la. La representació de l'Agència Tributària contesta que, si en la declaració inicial s'havia aplicat tot l'import possible, en cas que la quota o la base imposable augmentaren com a conseqüència d'una comprovació, es podria completar la deducció o la compensació atès que l'opció de la persona contribuent va anar l'aplicació de la màxima quantitat possible; tanmateix, no procediria si en la declaració inicial no s'haguera optat per aplicar tot l'import possible.

• Situació actual del pilar un i pilar dos: el Cap de l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional (ONFI) va informar de què el 8 d'octubre passat el Marco inclusiu de l'OCDE - G20 sobre BEPS (erosió de bases i trasllat de beneficis) havia arribat a un acord de gran transcendència en relació amb els reptes fiscals que resulten de la digitalització de l'economia. Va afegir que este acord tindria efectes positius quant a la certesa jurídica tant per al col·lectiu de contribuents com per als Estats entre els que es distribuïsca la tributació de les multinacionals, però que també afectaria a les competències de cadascuna de les jurisdiccions, pel que encara era necessari un debat intens per tal de concretar els detalls. Així, es van destacar les següents qüestiones:

  • En relació amb el pilar un: pel que es refereix a a l'àmbit d'aplicació de l'import A (empreses amb una rendibilitat superior al 10% i volum de negocis superior a 20.000 milions d'euros) s'establix un sistema de promediació per al seu càlcul. Se n'ha recordat que l'import a distribuir entre les jurisdiccions del mercat siga del 25% de la part del benefici abans d'impostos del grup, que excedisca el 10% del volum d'ingressos. El càlcul es realitza sobre una base imposable consolidada global, sobre la qual, en principi, no es realitzaran massa ajustaments, si bé estos estan encara per determinar i, depenent de com es configure finalment, la quantitat a distribuir serà major o menor. Per a ajudar a la implementació de l'import A, s'elaborarà durant 2022 un intrument multilateral que comprometa a totes les jurisdiccions, establint un mecanisme innovador de certesa primerenca mitjançant la creació d'un panell multipaís, on els Estats que s'hagen sumat adoptaran decisions globals de repartiment, tant pel que fa a seus regles com a la materialització quantitativa per a cadascun dels països, de manera que l'import A quede fixat d'una manera definitiva i incontrovertible. Així mateix, hi haurà una línia nova reforçada en ordre a la resolució dels conflictes que puguen aparéixer i es gestionarà tot el sistema, a través d'una fórmula força complexa i elaborada, mitjançant un sistema de finestreta única que entrarà en vigor l'any 2023.

    Quant a l'import B, es va comentar que este podria afectar a més empreses que l'import A i consistix en un percentatge tipus per a les activitats bàsiques de comercialització i distribució en la jurisdicció del mercat, que evitara les controvèrsies actuals en la valoració de les mateixes.

  • En relació amb el pilar dos: tindre un àmbit d'aplicació superior al del pilar un ja que es referix a les multinacionals que facturen més de 750 milions d'euros. El tipus mínim és del 15% i, per als països en desenvolupament, considerant que no tenen multinacionals amb sede en els seus territoris, se n'ha recordat que puguen assegurar el gravamen de determinats tipus de renda sotmetent-los a tributació en la font quan en destí vagen a pagar un tipus inferior al 9%. Així mateix, s'establixen certes excepcions (carve-out) que harían que la forma en que interviene el tipo mínimo del 15% sea distinta, así como una regla de minimis per no aplicar el pilar dos en determinats supòsits. Quant a la seua implementació, ser paral·lela a la del pilar un i la normativa s'anirà desenvolupant en l'exercici 2022, de manera que entre en vigor l'any 2023.

  Per part seua, el representant d'Inditex va preguntar si seria possible conéixer més detalladament com s'aplicarà el pilar un, ja que generava una gran inquietud des del punt de vista organitzatiu de les multinacionals. El Cap de l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional va respondre que la documentació oficial era confidencial, però que, en la mesura del possible, sense transgredir les regles de confidencialitat, no hi hauria inconvenient a anar informant de l'evolució dels treballs als grups espanyols afectats.

D. Jesús Gascón agraïx al Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària la seua intervenció i cedix la paraula a D.a Pilar Jurado Borrego, Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials, qui comentarà els assumptes tractats en les reunions del grup de treball d'Impostos Especials.

D.a Pilar Jurado comenta que en la reunió del grup de treball que va tindre lloc el passat 28 d'octubre es van abordar entre altres les següents qüestiones:

• Impost Especial sobre l'Electricitat: es va informar de què el Reial decret-llei 17/2021, de 14 de setembre, mitjançant el qual s'havien adoptat mesures per tal de mitigar l'impacte de l'escalada de preus en els mercats detallistes d'electricitat i contribuir a la reducció de costos en la factura final elèctrica, havia reduït fins el 31 de desembre de 2021 el tipus impositiu, passant del 5,11269632% al 0,5%. Així mateix, es van exposar les conseqüències que, per a la presentació del model 560, es derivaven d'esta reducció, no exempta de certa complexitat, ja que calia comparar la quota íntegra resultant d'aplicar el tipus impositiu disposat en l'article 99.1 de la Llei d'Impostos Especials (LIE) amb la resultant d'aplicar el disposat en l'article 99.2. A més, es va assenyalar que es poden donar altres casuístiques en cas d'aplicació de les reduccions de l'article 98 de la LIE. D'altra banda, quant a l'emplenament del quadre de desglosse en el nou model 560 d'autoliquidació, que va entrar en vigor el passat dia 1 d'octubre, s'amplia la informació que cal facilitar, podent-se incloure de forma agregada les dades per exempció i no havent de complimentar les dades corresponents a les persones destinatàries. Per part seua, les empreses van plantejar que es poguera complimentar la casella corresponent a la tensió de forma agrupada per a totes les operacions objecte de la declaració, al que el Subdirector General de Gestió i Intervenció d'Impostos Especials va contestar que s'introduiria la possibilitat de fer-ho.

• Impost sobre el Valor de la Producció de l'energia elèctrica: es va informar de la suspensió de l'impost durant el tercer i quart trimestre de 2021 establida en el Reial decret-llei 17/2021, així com de què, en conseqüència, els imports positius o negatius corresponents a l'electricitat incorporada durant estos trimestres, a l'efecte de liquidar l'impost, havia de considerar-se que eren de zero euros. Es va afegir que la mesura tindria efectes en:

  • per a contribuents que havien de presentar quatre pagaments fraccionats: en la liquidació del tercer i quart i en l'anual;

  • si havien de presentar un únic pagament fraccionat: en la liquidació del mateix i en l'anual.

  D'altra banda, també es va comentar que la mesura tindria efectes a l'hora d'establir el valor de la producció de 2021 per tal de determinar si per l'electricitat incorporada l'any 2022 s'havia de presentar un únic pagament fraccionat o quatre.

• Impost sobre els envases de plàstic d'un només ús: les empreses van plantejar la seua preocupació per les següents qüestiones:

  • La inscripció en el cens d'adquirents intracomunitaris.

  • La consignació en factura dels quilograms de plàstic no reciclat.

  • Les sol·licituds de devolució en cas que els envases s'envien fora del territori d'aplicació de l'impost.

  El Subdirector General de Gestió i Intervenció d'Impostos Especials va assenyalar que el Projecte de llei de residus i sòls contaminats estava encara en tramitació, pel que la configuració de l'impost no era definitiva i, com a conseqüència, no es podia donar una resposta adequada a les qüestiones plantejades.

• Registre de persones distribuïdores al detall d'hidrocarburs: es va informar de la inclusió d'un nou article 116 ter en el Projecte de Reial decret pel qual es modifica el Reglament dels Impostos Especials, que preveu que els qui operen en la distribució al detall de combustibles i carburants a vehicles en instal·lacions habilitades a este efecte que, d'acord amb el que preveu l'article 43 de la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del Sector d'Hidrocarburs, realitzen subministraments a unes altres persones distribuïdores al detall, hauran d'inscriure's en el Registre de distribuïdors al detall d'hidrocarburs. Així mateix, el representant del Departament de Duanes i Impostos Especials va destacar els següents aspectes:

  • La sol·licitud d'inscripció es realitzarà a través de la sede electrònica de l'Agència Tributària.

  • Requisits previs: figurar d'alta en el cens d'empresaris i professionals, estar al corrent de les obligacions tributàries i que conste la seua inscripció en els Registres del Ministeri d'Indústria o de les comunitats autònomes que procedisquen, com persona distribuïdora al detall.

  • Tramitació de l'expediente: l'Administració comprovarà la veracitat de les dades aportades i, si és procedent, acordarà la inscripció en el Registre.

  • En cas d'incompliment dels requisits i condicions, procedirà la revocació de la inscripció.

  • Quant al control fiscal, estaran subjectes al règim d'intervenció.

  • Possible subjecció a la gestió de la comptabilitat a través del sistema SILICIE (Subministrament Immediat de Llibres Comptables d'Impostos Especials), si la mateixa queda recollida en el text reglamentari que s'aprove.

• Subministrament Immediat de Llibres Comptables d'Impostos Especials (SILICIE): en la reunió del passat 28 d'octubre es van assenyalar les següents qüestiones:

  • Implantació de SILICIE: A octubre de 2021 ja s'ha incorporat gairebé la totalitat del cens; el percentatge d'establiments censats que han subministrat assentaments comptables el 2020-2021 està per damunt del 96% en el sector d'hidrocarburs, en el 100% en tabac i per damunt del 90% en alcohol.

  • Consultes a través de la ferramenta d'ajuda disponible a la seu electrònica:

    • Servici de consulta d'assentaments, que al seu torn oferix dos consultes:

      • Consulta d'assentaments presentats: permet accedir a tots els assentaments presentats i al detall de cadascun d'ells.

      • Consulta agregada d'assentaments: oferix un resum mensual de tots els assentaments presentats.

    • Servici de consulta d'existències, que inclou:

      • Consulta d'existències on-line, que informa de les existències deduïdes dels assentaments subministrats.

      • Consulta d'existències a tancament del període mensual, que informa de les existències l'últim dia del període.

  • Extensió de SILICIE a tots els establiments obligats a la gestió de la comptabilitat dels productes objecte dels Impostos Especials: L'extensió del sistema a este nou col·lectiu de contribuents és conseqüència de la nova redacció donada en el Reglament dels Impostos Especials als diversos articles que establixen estes obligacions comptables. Com exemples de contribuents afectats, es poden citar els següents casos: la utilització d'alcohol totalment o parcialment desnaturalitzat, la destrucció de residus, els avituallaments a aeronaus i a embarcacions, etc. L'entrada en vigor està supeditada a l'aprovació del projecte de llei pel qual es modifica la Llei d'Impostos Especials i el projecte de modificació del seu reglament, que es troben en procés de tramitació. Així mateix, durant 2022 s'iniciarà el tràmit de consulta pública prèvia per tal de començar amb la tramitació del Projecte d'Ordre que desenvolupe l'obligació reglamentària de gestió de la comptabilitat a través de la sede electrònica de l'Agència Tributària, terminis dels quals estaran adaptats als de la tramitació reglamentària.

Per a finalitzar la seua exposició, D.a Pilar Jurado comenta que en resposta a una pregunta de les empreses, el representant del Departament de Duanes va exposar les línies generals de la nova organització de les Dependències Regionals de Duanes i Impostos Especials i va assenyalar que es podria produir algun canvi en el personal que habitualment desenvolupava les funcions interventores en els establiments.

D. Jesús Gascón agraïx a D. a Pilar Jurado la seua intervenció i atorga la paraula a D. Manuel Trillo Álvarez, Delegat Central de Grans Contribuents, a fi que comente l'activitat del grup de treball de Relació Cooperativa.

El Delegat Central inicia la seua intervenció informant del nomenament de Joan Cano García com Delegat Central Adjunte de la Delegació Central de Grans Contribuents de Barcelona, qui, amb anterioritat havia desenvolupat llocs de rellevància a l'Agència Tributària.

Seguidament, D. Manuel Trillo comença l'exposició dels assumptes tractats en la reunió del grup de treball de Relació cooperativa, que va tindre lloc el passat 11 de novembre:

1. Posada en marxa dels nous impostos: es va comentar en la reunió que l'Agència Tributària ja disposava d'informació de la que es podien extraure unes primeres impressiones:

   1. En relació amb l'Impost sobre les Transaccions Financeres es va assenyalar que la majoria de declarants (370 de mitja) eren no residents (al voltant de 300), el que corroborava la importància del volum de la inversió estrangera a Espanya. Així, es va indicar que, al tractar-se de no residents, la majoria no estaven adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents, sinó a la Delegació Especial de Madrid, si bé estaven repartits per tota la geografia nacional, al dependre del lloc d'adscripció de la persona a la que hagueren atorgat la seua representació. Així mateix, es va informar de què la recaptació es mantenia estable entorn de 30 milions d'euros mensuals. Es va comentar que havia telefonat extraordinàriament l'atenció, i s'estava revisant, la preponderància de les operacions exemptes enfront de les subjectes i, especialment, en determinades persones contribuents no residents. Finalment, es va afegir que del mostreig realitzat amb diverses entitats financeres espanyoles es podia desprendre que el funcionament gestor de l'impost era raonablement bo.

   2. Quant a l'Impost sobre Determinats Servicis Digitals es va comentar que anava a portar més temps traure conclusions, no només per la seua novetat sinó també per la complexitat del món digital. No obstant això, d'unes primeres impressiones es va destacar que també en este impost existia una preponderància de no residents, fonamentalment filials de multinacionals nord-americanes. Així mateix, es va assenyalar que la recaptació anava creixent, rondant els 60 milions d'euros trimestrals, i, per fets imposables, el 80% corresponia a activitats de publicitat en línia i el 18 o 19% a les d'intermediació. Per part seua, les operacions de transmissió de dades presentaven una escassíssima incidència tant en la declaració com en la recaptació, fet que s'estava analitzant i investigant per l'Agència Tributària. Així, es va indicar que la recaptació estava per davall de les previsions realitzades al seu moment, si bé calia tindre en compte que estes es van realitzar sobre la base d'un impost diferent al finalment aprovat. D'altra banda, es va comentar que els pagaments realitzats per este impost es convertirien en pagaments a compte, en la mesura en què el pilar un s'implementara en els termes recordats pel G20.

   Finalment, en relació amb este punt les empreses van manifestar la seua preocupació per com l'Impost sobre les Transaccions Financeres podria afectar a la capitalització de les empreses espanyoles, al que per part de l'Agència Tributària es va contestar que, al ser un tipus tan baix, la incidència esperada era inapreciable, però que, no obstant això, caldria estar atents a la seua evolució. A més, alguna empresa va comentar que la mecànica liquidatòria de l'impost resultava feixuga en algunes situacions concretes, com podia ser l'entrega d'accions als propis empleats.

2. Publicació en la pàgina web de l'Agència Tributària de la relació d'entitats presentadores de l'informe de transparència: en la reunió es va destacar que per a l'Administració tributària els informes de transparència eren un intrument essencial de la relació cooperativa, subratllant la importància de donar publicitat a la seu electrònica de l'Agència Tributària a este fet, que, d'altra banda, també tenia la seua rellevància a efectes reputacionales per a les entitats presentadores. A més, es va indicar que entre els compromisos adquirits per Espanya amb la Comissió Europea vinculats a la percepció dels fons de recuperació estava el de mantindre el nivell de presentació d'informes de transparència, pel que la publicació de la relació d'entitats presentadores permetria a la Comissió realitzar el seguiment d'este indicador. Així, es va afegir que estava previst publicar en breu la relació corresponent a l'exercici 2019, però que tindria la seua continuïtat i el 2022 es publicaria el llistat de 2020.

3. Conclusions de les dades del CbCR (Country by Country Report): el desenvolupament d'este punt de l'ordre del dia va anar realitzat pel Director del Servici d'Estudis Tributaris i Estadístiques, qui va assenyalar que la informació derivada d'una obligació legal i subjecta a un procés de validació per a la seua consignació garantia una qualitat incomparable per a la confecció dels estudis i estadístiques enfront d'unes altres fonts d'informació, afavorint la utilització d'estos estudis com intruments per al seguiment de la recaptació, el càlcul de previsions, l'àmbit docent o la pren de decisions en política tributària, a més de complir també una important funció social quant a la rendició de comptes i com a element de transparència. Pel que fa al cas va indicar que el 2021 s'havien elaborat dos estadístiques fonamentals en relació amb l'impost sobre societats: la de Comptes anuals consolidats i l'explotació estadística del model 231. En relació amb la primera, el Director del Servici d'Estudis Tributaris i Estadístiques va comentar que la seua elaboració havia sigut molt laboriosa ja que no s'havia disposat de tota la informació fins dates recents. En relació amb la declaració CbC va assenyalar que era el tercer any que es duia a terme este estudi i va destacar les següents qüestiones:

   • En l'estudi de l'exercici 2018 la informació és molt més àmplia que en les edicions anteriors, recollint per jurisdicció tota mena de dades en relació amb el volum de negoci, filials, impost meritat i pagat, actius de capital, etc., permetent avaluar el comportament diferencial d'Espanya enfront d'unes altres jurisdiccions.

   • L'estadística es referix a 122 multinacionals de matriu espanyola amb una facturació superior a 750 milions d'euros.

   • Es poden extraure les següents dades:

     • El tipus efectiu global declarat és del 18,3% i del 16,9% per a Espanya, fet que suposa quatre punts menys que el que ha pagat pel mateix col·lectiu en països no membres de la Unió Europea (20,9 %).

     • L'estadística torna a mostrar una gran dispersió dels tipus efectius sobre beneficis amb tipus molt baixos o molt alts, si bé existix un col·lectiu central amb tipus entre el 12 i el 18%, sent este el comportament normal en termes de benefici.

   • La principal diferència entre este estudi i el dels Comptes anuals consolidats, a què complementa, és que el primer fa referència als beneficis nets per jurisdiccions, és a dir, descomptant les pèrdues de les filials, mentre que el segon està referit al benefici brut del grup, en línia amb la filosofia de l'impost que només grava els resultats positius.

   Per part seua, les empreses van manifestar el seu malestar pel titular de la nota de premsa publicada a la pàgina web, al que la representació de l'Agència Tributària contesta que, efectivament, el titular no contenia matisacions, però que, no obstant això, es podia consultar l'estudi complet, a l'estar també publicat, així com la metodologia utilitzada en la seua elaboració.

   Per a finalitzar amb este punt, D. Manuel Trillo assenyala que les dades aportades per les multinacionals en este model informatiu ser un punt de suport fonamental per a la implantació dels pilars un i dos, al mateix temps que constituïxen un important intrument d'intercanvi d'informació entre els Estats.

4. Anàlisi de dades de contribució fiscal empresarial i transparència fiscal de les empreses: En l'anterior sessió plenària d'este Fòrum, la seua presidenta va assenyalar que la transparència era una exigència general de la ciutadania i va proposar a les entitats que presentaren les seues línies d'actuació i expectatives, igual que l'Agència Tributària estava fent al publicar no només seus resultats, sinó també sotmetent-se a exigents mecanismes d'avaluació que li permeteren detectar els aspectes millorables. Així, en la reunió del grup de treball les empreses van plantejar presentar el seu propi estudi sobre la contribució global de les empreses participants en el Fòrum, no només referit a l'impost sobre societats, sinó també sobre d'altres figures impositives. Per part de l'Agència Tributària es va manifestar el seu acord amb la proposta i que era coneixedora d'alguna publicació que utilitzava aquella metodologia. Es va afegir que la col·laboració de les grans empreses era fonamental per al sistema tributari degut a la seua participació en la gestió de diversos tributs, com podien ser les retencions de l'IRPF o la recaptació de l'IVA, però que, no obstant això, independentment del fet que es poguera estar d'acord o no amb la metodologia utilitzada, la diferència entre impostos pagats i impostos gestionats, per a l'Agència Tributària era molt clara.

5. Inclusió de la “Relació cooperativa” en la formació: Es va comentar que l'Institut d'Estudis Fiscals en coordinació amb l'Agència Tributària estava preparant per al personal novament ingrés de la pròxima convocatòria del cos superior d'inspectors d'Hisenda de l'Estat la inclusió d'esta matèria, segurament amb el format de taula rodona, en què participaren tant representants de l'Administració com de l'àmbit empresarial, per tal de traslladar als alumnes els diferents punts de vista. Així mateix, es va assenyalar que no havia inconvenient a incloure la “relació cooperativa” en els programes de formació interna i contínua del personal de l'Agència Tributària, ja que el foment de la mateixa era un compromís establit en el Pla estratègic de l'organització. Es va indicar que seria interessant la celebració de jornades, sobretot si participaven també representants de les empreses.

6. Finalment, la Directora del Servici d'Auditoria Interna va informar de la creació de la Comissió Consultiva d'Ètica, en compliment del compromís previst en el Pla estratègic de l'Agència Tributària. Va assenyalar que la Comissió tenia naturalesa assessora i consultiva i que estava constituïda per la seua presidència (persona titular de la Direcció de l'Agència Tributària), la seua secretaria, tres vocals institucionals (titulars de la Direcció del Servici d'Auditoria Interna, del Departament de Recursos Humans i del Servici Jurídic de l'Agència Tributària) i tres vocals independents que se seleccionarien entre professionals de reconegut prestigi o persones que hagueren exercit càrrecs directius a l'Administració Tributària.

A continuació, D. Jesús Gascón agraïx la intervenció de D. Manuel Trillo i oferix la paraula a les persones assistents per si desitgen realitzar algun comentari en relació amb els grups de treball.

En primer lloc, intervé D. Jacinto Esclapés Díaz, representant d'AMADEUS IT GROUP, qui després d'agrair a l'Agència Tributària l'exposició realitzada, comenta que se n'havia recordat que els resums de les reunions dels grups de treball es distribuirien entre les entitats representades en el Fòrum i que no li constava haver-hi'ls rebut durant este semestre. Afegix que disposar dels resums permet conéixer abans de la celebració del ple el tractat en les reunions, sobretot en les dels grups de treball en els que no es participa, el que contribuïx a dinamitzar les sessions plenàries, reduint el temps que es dedica a estes explicacions i afavorint aprofundir en alguns aspectes i puntualitzar certes qüestiones. D'altra banda, planteja dos qüestiones al Delegat Central: en primer lloc, en relació amb la publicitat de les entitats presentadores dels informes de transparència comenta que dóna per suposat que la mateixa ser a nivell estadístic i no de publicitat dels documents; en segon lloc, en relació amb la implantació del pilar un, pregunta si per a les empreses amb un volum de facturació inferior a 20.000 milions d'euros el que ha pagat per l'Impost sobre Determinats Servicis Digitals ser un pagament definitiu.

D. Manuel Trillo li contesta que, efectivament, el contingut dels informes de transparència està escrupolosament sotmés al deure de sigil i secrete i que la publicitat es limitarà a donar a conéixer el nom d'aquelles entitats que el presenten. D'altra banda, en relació amb la segona qüestió, comenta que en estos moments l'única informació de la que es disposa és la ja exposada dels acords del G20, és a dir, que l'impost es considerarà com un pagament a compte per a les entitats afectades, no disposant-se de més dades quant a com s'articularà el pilar un.

A continuació intervé D.a Rosa María Prieto per a assenyalar que, pel que fa als resums dels grups de treball, si bé en ocasions anteriors s'havien remés a la col·laboradora de la Secretaria Tècnica perquè els distribuïra entre les empreses per tal de consensuar un resum que es poguera incorporar, com a mínim en part, a les actes de les sessions plenàries, en esta ocasió, degut a la proximitat de la celebració de les reunions dels grups de treball, no havia sigut possible. A més, assenyala que esta pràctica s'havia adoptat perquè les sessions del ple anaren més actives i amb una major participació de les empreses, però que no havia resultat i les empreses pràcticament no havien intervingut. Així, la Directora del Departament de Gestió Tributària indica que, encara que ja no li correspon la responsabilitat, en la seua opinió és un bon model, però que, per al seu efectiu funcionament, és necessari el compromís de proposar continguts per a les sessions plenàries.

Seguidament pren la paraula el Director General de l'Agència Tributària per a comentar que, encara que en ocasions anteriors no haja funcionat tot el bé que seria desitjable, coincidix en què resultaria positiu avançar en esta pràctica i extraure de l'activitat dels grups de treball aquells temes que pel seu interés siga oportú tractar-los amb un major detall en les sessions plenàries o, fins i tot, sobretot si assistix la presidenta de l'Agència Tributària, incloure a l'ordre del dia dels plens aquells altres assumptes que el Fòrum considere pertinents. Així mateix, proposa que, per tal de disposar de temps per a preparar els resums, les reunions dels grups es realitzen amb, com a mínim, quinze dies d'antelació a la celebració dels plens. D'altra banda, D. Jesús Gascón assenyala que, quant a l'Impost sobre Determinats Servicis Digitals, caldrà anar veient com s'implementa el pilar un.

A continuació intervé D.a Begoña García-Fregat González, representant d'IBERDROLA i col·laboradora de la Secretaria Tècnica del Fòrum qui comenta que es coordinarà amb D. Ignacio Fraisero per tal d'organitzar el treball dels següents plens ja que considera que, efectivament, cal aprofitar millor l'assistència de la secretària de l'Estat d'Hisenda. D'altra banda, pregunta si ja s'ha publicat la relació d'entitats presentadores de l'informe de transparència.

D. Jesús Gascón li contesta que encara no s'ha publicat atès que s'està analitzant si publicar la relació corresponent a 2020 en relació amb l'exercici 2019 o esperar a tindre la relació de 2021 per a publicar esta en relació amb 2020. Reitera que únicament es donarà publicitat a la relació d'entitats presentadores i indica que es realitzarà en les setmanes vinents.

4. Pròxima convocatòria

El Director General manifest que la intenció és mantindre la periodicitat semestral de les reunions i que, si les condicions sanitàries el permeten, el desitjable és que la pròxima siga presencial. En este sentit, assenyala que l'Agència Tributària està respectant al peu de la lletra els aforaments establits en les normes internes de prevenció de riscos laborals. No obstant això, indica que s'està cercant en el Ministeri una sala que permeta l'aforament necessari per a la celebració del ple, ja que es considera que el contacte personal és un element essencial que contribuïx a un major dinamisme en el desenvolupament de les reunions que, per part seua, els mitjans telemàtics, subjectes a una major rigidesa, no poden igualar. Així mateix, reitera que s'intentarà avançar la celebració de les reunions dels grups de treball.

5. Altres consideracions, precs i preguntes

En primer lloc, el Director General de l'Agència Tributària anuncia que, com a conseqüència de la fusió de Bankia i CaixaBank, el nombre d'empreses representades en el Fòrum ha patit una baixa, pel que s'ha decidit que el Banc Sabadell cobrisca la vacant. Afegix que l'entitat havia sol·licitat la seua incorporació al Fòrum i que el motiu principal de la decisió havia sigut el fet que la mateixa també pertany al sector financer. Així, assenyala que novament són 27 empreses les representades en el Fòrum.

A continuació, D. Jesús Gascón obri un nou alterne d'intervencions i, ja que no es produïx cap, informa per a coneixement general de què l'Administració tributària, en compliment dels compromisos assumits pel Govern d'Espanya en el Component 27 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, té previst realitzar una avaluació provisional de l'aplicació de la Llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, durant el 4t trimestre de 2022 i una altra, amb major profunditat, durant l'últim trimestre de 2023, en què, a la vista dels resultats, es propose el manteniment de les mesures incloses en la Llei, la seua modificació o supressió. Afegix que a la Unió Europea l'avaluació de l'aplicació normativa és una pràctica comuna, si bé a Espanya no s'ha considerat una prioritat fins dates força recents. D. Jesús Gascón assenyala que els fòrums de cooperació poden desenvolupar un paper clau en una participació més activa en les propostes de regulació normativa i sol·licita a les persones assistents la seua col·laboració per a l'elaboració de les citades avaluacions, traslladant a l'Agència Tributària les seues observacions i reflexions en esta matèria. En el mateix sentit, D. Jesús Gascón comunica que l'Administració ja està treballant en la preparació de la pròxima presidència espanyola del Consell de la Unió Europea durant el segon semestre de 2023. Afegix que en els propers mesos la presidència ser assumida per França, que, segurament, donarà un impuls important a l'harmonització normativa i als projectes en tramitació, però que, ja que en l'àmbit comunitari la producció normativa ha augmentat significativament, la presidència espanyola es trobarà amb molts expedientes en tramitació. Assenyala a més que l'espanyola serà una “presidència de tancament de cicle”, ja que serà l'última abans de les eleccions al Parlament europeu, i comptarà amb una certa capacitat de decisió sobre els projectes a impulsar. Així, D. Jesús Gascón proposa que en algun dels grups de treball del Fòrum o en una reunió convocada ad hoc per a tractar únicament el tema europeu les empreses comuniquen les seues prioritats o punts de vista sobre els expedientes a impulsar. Afegix que en breu s'iniciaran els contactes amb la Comissió Europea i la resta d'Estats a l'efecte de desenvolupar l'agenda de treball i que seria d'utilitat comptar amb l'opinió de les empreses a l'hora de definir les prioritats espanyoles. D'altra banda, el Director General de l'Agència Tributària informa de què el president de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha proposat l'organització d'una reunió pel que fa a les enquestes amb les entitats del Fòrum, per tal de buscar fórmules perquè el creixent flux d'informació que arriba a l'Agència Tributària servisca per a eliminar uns altres tipus d'obligacions i així simplificar la carrega de treball que suposa per a les empreses. D. Jesús Gascón assenyala que no és fàcil integrar en els models de declaració tributària les necessitats d'informació de l'INE, però que segurament sí es podrien trobar alguns punts de simplificació. Afegix que, si es concreta el contingut d'esta reunió, es convocarà a les empreses representades en el Fòrum per tal de començar a desenvolupar un enfocament de les obligacions d'informació des d'un punt de vista no només tributari, sinó més general i global, que afavorisca una racionalització de les carregues indirectes. En una altra orde de coses, el Director General de l'Agència Tributària comenta que, també, durant 2022 caldrà estar pendents del desenvolupament i concreció dels treballs relatius als pilars un i dos, ja que és de preveure que suposen importants canvis en el disseny d'algunes de les figures del sistema tributari i de les obligacions formals. Finalment, D. Jesús Gascón comenta que, encara que la secretària de l'Estat ja l'ha fet, desitja agrair a D. Gonzalo García de Castro la tasca realitzada i l'entusiasme dedicat a la mateixa durant estos anys. També agraïx a D.a Rosa María Prieto el treball desenvolupat al capdavant del Servici de Planificació i Relacions Institucionals i com secretària Tècnica d'este Fòrum, així com, i amb caràcter previ, el que durà a terme, sens dubte, com Directora del Departament de Gestió Tributària. Així mateix, dóna la benvinguda a D. Ignacio Fraisero en les seues noves responsabilitats i li desitja que siguen tan fructíferes com les de la seua antecessora.

Per a finalitzar el Director General de l'Agència Tributària agraïx a les persones assistents la seua presència i dóna per conclosa la vigesimotercera sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, acomiadant-se fins la pròxima reunió.