Acta de la sessió

ACTA PLE 1/2025

Acta de la reunió conjunta del Ple del Fòrum de Xicotetes i Mitjanes Empreses i del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms
celebrada el 12 de març de 2025

Presidenta del Fòrum de Xicotetes i Mitjanes Empreses

Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D.a Soledad Fernández Doctor

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Subdirectora General de Tècnica Tributària del Departament de Gestió Tributària

D.a Mercedes Jordán Valdizán

Subdirector General De Coordinació i Gestió del Departament de Recaptació

David Monteseirín Herrera

Inspectora Assessora i Coordinadora del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D.a Mª Azucena Hórreo Tuero

Subdirector General d'Estudis, Mètodes i Procediments del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Enrique A. Tarrats Ruiz

Director del Departament d'Informàtica Tributària

D. José Borja Tomé

Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals

D. Ignacio Fraisero Aranguren

Membres en representació de les Xicotetes i Mitjanes Empreses

Confederació Espanyola de la Xicoteta i Mitjana Empresa (CEPYME)

Director d'Economia i Polítiques Sectorials

D. Francisco Vidal Yuguero

Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE)

Cap d'Àrea Fiscal

D. Bernardo Soto Siles

Membres en representació de les Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms

Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA)

D.a Inés Mazuela Rosado, Responsable Jurídica

Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE)

Responsable de l'Àrea Fiscal

D. Antonio García Gordo

Secretaria Tècnica del Fòrum de Xicotetes i Mitjanes Empreses

Subdirectora General de Comunicació Externa - Servici de Planificació i Relacions Institucionals

D.a María Dolores Carreño Beltrán

El dia 12 de març de 2025 se celebra la quinta sessió plenària de manera conjunta del Fòrum de Xicotetes i Mitjanes Empreses i del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent.

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.

2. Aprovació pels membres del Fòrum de Xicotetes i Mitjanes Empreses de l'acta de la 4a sessió plenària celebrada el dia 13 de març de 2024.

3. Aprovació pels membres del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms de l'acta de la 4a sessió plenària celebrada el dia 13 de març de 2024.

4. Resum de la reunió conjunta del grup treball d'Anàlisi normativa i projecte de digitalització d'ambdós Fòrums.

5. Novetats Campanya de Renda 2024.

6. Pròxima convocatòria: dates i temes a tractar.

7. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió.

   Obri la sessió el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals qui, després de donar la benvinguda i agrair a les persones assistents la seua presència, inicia la segona celebració conjunta de les sessions ordinàries del Ple de PIMES i del Ple del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms.

   D. Ignacio Fraisero anuncia que la directora s'unirà a la reunió quan siga possible, donant pas a continuació al segon punt de l'ordre del dia, per a la qual cosa cedix la paraula a La senyora Mª Dolores Carreño Beltrán, Subdirectora General de Comunicació Externa del Servici de Planificació i Relacions Institucionals i secretària Tècnica d'este Fòrum.

2. Aprovació pels membres del Fòrum de Xicotetes i Mitjanes Empreses de l'acta de la 4a sessió plenària celebrada el dia 13 de març de 2024.

   Tot seguit, la Subdirectora General de Comunicació Externa del Servici de Planificació i Relacions Institucionals manifesta que l'acta de 13 març de 2024 va anar remesa als representants de les PIMES.

   D. Mª Dolores Carreño informa que no es van rebre observacions, pel que, no formulant-se cap objecció, es declara aprovada l'acta de la quarta sessió plenària que va tindre lloc el passat 13 març de 2024.

3. Aprovació pels membres del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms de l'acta de la 4a sessió plenària celebrada el dia 13 de març de 2024.

   Així mateix, no existint observacions per part dels representants dels autònoms, la Subdirectora General de Comunicació Externa també declara aprovada l'acta de la sessió plenària celebrada el dia 13 de març de 2024.

4. Resum de la reunió conjunta del grup treball d'Anàlisi normativa i projecte de digitalització d'ambdós Fòrums.

   A continuació, el Director del SEPRI assenyala que la reunió conjunta del grup de treball d'anàlisi normativa i projecte de digitalització es va celebrar el 10 de febrer i cedix la paraula per a la seua exposició a la Sra. Azucena Hórreo, la qual comenta que es van analitzar els aspectes generals de VERI*FACTU, els objectius, la importància dels desenvolupadors i es va fer al·lusió a l'aplicació gratuïta de l'Agència Tributària.

   Així mateix, es va fer menció també a la normativa i a l'entrada en vigor de la mateixa, destacant-se la modificació del Reial decret, el qual implica que per als empresaris i professionals les obligacions siguen exigibles a partir de l'1 de gener del 2026, si tributen en l'impost de societats o, al contrari, a partir de l'1 de juliol del 2026.

   A continuació, es va analitzar el contingut del Reial decret, destacant-se que no existix una modificació de les normes de facturació, i es va desenvolupar tant l'àmbit subjectiu com els àmbits objectiu i territorial d'aplicació.

   Dins de l'àmbit subjectiu, es va esmentar, entre altres qüestiones, que no estaven inclosos els empresaris acollits al SII.

   Pel que fa al àmbit objectiu, es va destacar que l'integren totes les factures expedides, incloent-se les factures simplificades, independentment de quin siga el destinatari, ja siga empresari, consumidor final o Administració Pública.

   Pel que fa a l'àmbit territorial, es va esmentar que s'aplica en tot el territori espanyol, inclòs les Canarias, Ceuta i Melilla, quedant exclosos els territoris de País Basc i Navarra.

   A continuació, es va fer al·lusió a què els sistemes informàtics de facturació poden ser sistemes VERI*FACTU, que es caracteritzen perquè la remissió és voluntària i immediata dels registres de facturació, o bé sistemes no VERI*FACTU, en què no es produïx la remissió immediata i s'ha de, per consegüent, conservar la informació en el sistema informàtic de facturació, proporcionant-la a l'Agència Tributària prèvia requeriment.

   Es van tractar, també, temes com el fitxer d'alta, els registres de facturació i els elements de seguretat necessaris en un sistema informàtic de facturació (hash encadenat, firma electrònica i registre d'esdeveniments).

   També es va explicar com funcionava el sistema VERI*FACTU i les seues característiques, revestint especial importància que les factures són verificables, ja que el clienta, a través del codi QR de la factura o tiquet, remet la informació a l'Agència Tributària, que la conserva i li dóna la informació sobre si aquelles dades es troben en seu base de dades.

   Al ser verificables, s'exigix menys seguretat, pel que no cal ni el registre d'esdeveniments, ni la firma, ni la conservació dels registres de facturació, la qual cosa es fa en la pròpia Sede.

   D'altra banda, es va recalcar en què qualsevol sistema que es tria ha de tindre capacitat de remissió de la informació, existint diferències pel que fa al moment en el que es remet.

   Es va emfatitzar la necessitat de què el sistema informàtic de facturació estiga certificat amb una declaració responsable del fabricant.

   Es van enumerar els 3 requisits que ha de reunir un sistema informàtic de facturació, que són: admetre l'entrada d'informació, admetre la conservació de la mateixa i permetre el processament d'esta informació.

   Es va aclarir també que un empresari pot tindre diversos sistemes informàtics de facturació i, a la inversa, un mateix sistema informàtic de facturació pot ser utilitzat per diversos obligats tributaris.

   Pel que fa a l'enviament dels registres de facturació, el professional pot decidir enviar-ho directament o bé pot acudir a un assessor fiscal.

   Quant al servici de comparació del VERI*FACTU, es va indicar que a l'escanejar el QR, l'Agència Tributària dirà si s'han trobat les dades. Al contrari, si s'ha usat un sistema no VERI*FACTU, no serà possible aquella verificació.

   Finalment, es va esmentar la situació actual de la Directiva VIDA, la qual implicarà canvis en el reporte fiscal i digital de les transaccions intracomunitàries, desapareixent l'actual VIES, havent de's reportar la informació una per una.

   En el grup de treball també es va esmentar la factura electrònica comunitària, que serà obligatòria per al 2030, existint per a la factura electrònica domèstica un estàndard que han de complir els Estats membres.

   La Sra. Azucena Hórreo insistix en què es tracta de projectes diferents, sent el projecte de facturació electrònica un projecte que no ha de confondre's amb VERI*FACTU.

   El Director del SEPRI agraïx el resum realitzat i cedix la paraula al Director del Departament d'Informàtica, que comença fent al·lusió als objectius de VERI*FACTU, que són: la inalterabilitat de la facturació, l'estandardització i interoperabilitat dels registres de facturació, la simplificació administrativa, així com perseguir la utilització de sistemes de programa de doble ús que permeten portar dobles comptabilitats.

   El Director anuncia que s'ha habilitat en la Sede electrònica de l'Agència Tributària un espai específic sobre el projecte en el qual es poden seguir tots els desenvolupaments tècnics.

   Es va esmentar que en els sistemes de facturació les operacions queden registrades de forma inalterable, que el disseny dels registres de facturació és únic tant per als sistemes VERI*FACTU com per als sistemes no VERI*FACTU, i que existixen registres tant per a l'alta com per a l'anul·lació i per a l'esmena.

   També es va parlar de la col·laboració social, i es va esmentar la possibilitat d'acumular els registres de facturació, indicant-se a més que la remissió dels registres de facturació es realitza per Internet i s'utilitzen certificats qualificats per a l'autentificació dels remisores.

   Quant al servici de comparació del QR, es va comentar que hi ha 4 paràmetres obligatoris: el NIF, el nombre de la sèrie, la data i l'import; dades que permeten localitzar la factura per poder informar si la factura es troba en el sistema de l'Agència.

   D'altra banda, es va fer una xicoteta descripció de l'aplicació gratuïta de facturació que proporcionar l'Agència Tributària als obligats que tinguen un número limitat de factures o amb dificultats per a l'adquisició d'algun tipus de programa de facturació. Esta aplicació estarà disponible en la Sede de l'Agència Tributària i es podrà accedir a ella tant amb clau pin, amb clau mòbil o amb certificat.

   L'aplicació permetrà donar d'alta factures, generar registres de facturació, consultar les factures emeses, generar factures en PDF, emetre factures rectificatives etc…

   Entre les limitacions de l'aplicació es van assenyalar que no podrà ser usada pels col·laboradors socials i tampoc permetrà la generació de factures amb múltiples destinataris.

   El Director del Departament d'Informàtica va anunciar que, encara que la remissió dels registres de facturació i la validació dels QR ja es troba en l'entorn de proves des de setembre de l'any passat, no es preveu que l'aplicació gratuïta es trobe a disposició del públic per a la realització de proves per a abans del tercer trimestre de l'any.

   La Directora General de l'Agència Tributària s'incorpora a la reunió i cedix la paraula a la Sra. Mercedes Jordán, que passa resumir breument els punts que es van tractar en el grup de treball.

   El primer dels temes tractats va anar la solució pública de facturació electrònica que es regularà mitjançant Ordre Ministerial, sent un projecte diferent de VERI*FACTU, que naix amb motiu de la Llei Cregui i Creix, i que té com a objectiu introduir la factura electrònica entre els empresaris a fi de controlar la morositat i de lluitar contra el frau fiscal.

   La Subdirectora assenyala que està previst que la solució permeta emetre i rebre factures, intercanviar-les entre plataformes, ser un repositori de factures electròniques entre empresaris espanyols i controlar els cobraments i els pagaments.

   El segon punt que es va tractar en el grup de treball va anar l'anàlisi de les noves obligacions financeres, en particular les del model 196, de comptes bancaris, havent de's declarar mensualment els titulars reals i el model 170, d'ingressos per mitjans electrònics (TPV).

   Este model també serà mensual, desapareixent el límit de 3.000 euros i estant obligades a la seua presentació les entitats financeres, les de pagament, les de diners electrònic i qualsevol entitat que opere com sucursal o en règim de lliure prestació de servicis a Espanya.

   La Sra. Mercedes Jordán va portar a col·lació, com exemple d'ingrés que serà informat a l'Agència Tributària amb caràcter mensual, dels cobraments rebuts per empresaris i professionals establits a Espanya per bizum (queda exclosos els cobraments entre particulars).

   El representant de CEPYME manifesta la seua preocupació, ja que en determinats mitjans de premsa no es distingix entre la factura electrònica i les obligacions de reporte fiscal, sorgint problemes de comprensió en el col·lectiu. Per això, D. Francisco Vidal suggerix fer un esforç més gran en la comunicació per part de l'Agència Tributària.

   La Directora de l'Agència reconeix que es realitza un gran esforç de difusió, però que és un tema complicat i que s'intentarà arribar al col·lectiu d'una manera més senzilla, afegint el Director del SEPRI que serà necessària també una major difusió per part de les associacions, insistint en què podrà existir col·laboració de l'Agència Tributària per a les iniciatives que es plantegen.

   No existint més intervencions, queda conclòs el quart punt de l'ordre del dia, continuant-se amb el següent.

5. Novetats campanya de Renda 2024.

   La Sra. Mercedes Jordán inicia l'exposició amb les novetats relatives a les activitats econòmiques, destacant les exempcions dels ajuts relacionades amb la DANA, declarant-se exemptes totes aquelles rendes que s'hagen realitzat per a reparar els danys causats d'acord amb el que preveu la disposició addicional quinta de la llei de l'IRPF.

   Quan la donació provinga de l'ocupador, es declara exempt per als treballadors fins l'import dels danys certificats, i l'excés tindrà la naturalesa de rendiment del treball, tenint per als pagadors la consideració de despesa fiscalment deduïble.

   Al contrari, en el cas de les donacions rebudes pels familiars, els ajuts estaran exemptes fins l'import dels danys, i l'excés tindrà la naturalesa de donació, no sent deduïble per al pagador.

   Respecte als rendiments d'activitats econòmiques en estimació directa, les despeses de difícil justificació tornen a ser del 5%, es prorroga la llibertat d'amortització, sent aplicable la disposició addicional dissetena de la Llei de Societats que regula la llibertat d'amortització per a les instal·lacions que busquen l'eficiència energètica. També s'amplia la llibertat d'amortització als vehicles.

   Quant a l'estimació objectiva, es regula un termini extraordinari de renuncia el desembre per als afectats per la DANA i es prorroguen els límits excloents.

   Així mateix, es manté la reducció general del 5%, del 25% per als afectats per la DANA i del 20% per a la illa de la Palma i Lorca.

   Quant als incentius empresarials, es prorroguen els de l'any 2023, destacant el règim especial de les Balears, havent de's presentar el model informatiu, el 283, en el termini ordinari de presentació de l'autoliquidació, a diferència de l'any anterior.

   La segona novetat tractada per la Subdirectora fa referència a la nova figura de l'autoliquidació rectificativa en renda, per la qual es pretén substituir l'actual sistema dual de complementàries i sol·licituds de rectificació, si bé no s'elimina del tot la dualitat.

   En el propi model es preveu una excepció que permet que es mantinga la sol·licitud de rectificació d'autoliquidació quan el motiu que porte a rectificar l'autoliquidació siga que el contribuent considere que hi ha una vulneració d'una norma de rang superior. En aquell cas, té la possibilitat de presentar l'autoliquidació rectificativa o bé una sol·licitud de rectificació.

   Existiran diverses caselles, en les quals s'indicarà que es tracta d'una rectificativa i el motiu de la rectificació. Pel que fa als motius de les rectificatives, existixen dos caselles de motius: per una part el motiu “rectificacions” que recull els supòsits de qualsevol rectificació i per tant inclou els supòsits de les antigues complementàries, però també les fins ara sol·licituds de rectificacions, incloses les possibles sol·licituds d'ingressos indeguts; i per una altra el motiu de “rectificació per discrepància de criteri administratiu” que tindrà caràcter excepcional).

   El tercer dels punts tractats va anar l'actualització en les modalitats de pagament, afegint D. David Monteseirín, Subdirector General de Coordinació i Gestió, que quan es realitzava el pagament amb targeta era necessari que l'entitat bancària estiguera adherida a la modalitat de pagament d'autoliquidacions, limitació que desapareix.

   També existien entitats que no tenien la condició d'entitat col·laboradora, ni es podien realitzar pagaments des de l'estranger. Totes estes limitacions queden superades en esta campanya de renda amb el nou sistema de pagament, que permetrà pagar amb qualsevol targeta de crèdit i dèbit, independentment de quin siga l'entitat emissora i sense límits de quantia, sense perjudici del límit que cada titular tinga fixat amb la pròpia entitat emissora de la targeta

   D'altra banda, es permetrà el pagament mitjançant bizum, que aglutina actualment a 28.000.000 d'usuaris, sense més límit que el que tinga pactat cada usuari amb la seua entitat bancària.

   El Subdirector informa que compten amb 4 entitats col·laboradores i amb 2 terminals, el que redunda en una millora notable en el compliment de les obligacions tributàries.

   La Sra. Inés Mazuela intervé per a preguntar si s'adoptarà alguna de les mesures que van anar discutides en el grup de treball celebrat a l'Institut d'Estudis Fiscals relatives al règim de franquicia a l'IVA o a la deduïbilitat de les despeses.

   La Sra. Soledad Fernández contesta que la Direcció General de Tributs coneix millor en quin moment es troben estes iniciatives, però que l'estat del parlament actual dificulta qualsevol avanç en grans modificacions normatives. Així mateix, la Directora es compromet a enviar un correu en cas que existisquen novetats en esta matèria, amb l'objectiu de poder donar el feedback sol·licitat per la representant.

6. Pròxima convocatòria: dates i temes a tractar.

   La Directora de l'Agència manifesta que el pròxim ple conjunt es realitzarà previsiblement el març de 2026, sense perjudici que, si existixen temes d'interés, es puguen celebrar reunions extraordinàries a petició de qualsevol part.

   A continuació, la Sra. Soledad Fernández convida als assistents que el desitgen a participar en la fotografia que es realitzarà al finalitzar la sessió plenària.

7. Altres consideracions, precs i preguntes.

   No existint més preguntes ni suggeriments, la Sra. Soledad Fernández agraïx l'atenció prestada pels assistents i dóna per finalitzada la reunió.