Acta de la sessió

ACTA PLE 2/2022

Acta de la reunió del Ple del Fòrum de Xicotetes i Mitjanes Empreses
celebrada el 17 d'octubre de 2022

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Javier Hurtado Puerta

Directora del Departament de Recaptació

D.a Virgínia Muñoz Fernández

Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals

D. Ignacio Fraisero Aranguren

Subdirectora General d'Aplicacions - Departament d'Informàtica Tributària

D.a Cristina Álvarez Zazo

Subdirector General d'Estudis, Mètodes i Procediments - Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. José Feliciano Morales Belinchón

Membres en representació de les Xicotetes i Mitjanes Empreses

Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE)

Cap d'Àrea Fiscal

D. Bernardo Soto Siles

Confederació Espanyola de la Xicoteta i Mitjana Empresa (CEPYME)

Director d'Economia i Polítiques Sectorials

D. Francisco Vidal Yuguero

Secretaria Tècnica del Fòrum de Xicotetes i Mitjanes Empreses

Subdirectora General de Comunicació Externa

D.a María Dolores Carreño Beltrán

El dia 17 d'octubre de 2022 se celebra la segona sessió plenària del Fòrum de Xicotetes i Mitjanes Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 16 de febrer de 2022.

3. Resum de les reunions del grup de treball d'Anàlisi normativa i projecte de digitalització.

4. Ferramentes d'assistència per a pimes.

5. Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses: Obligatorietat de tots els empresaris i professionals d'expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seues relacions comercials amb uns altres empresaris i professionals (facturació electrònica B2B).

6. Pròxima convocatòria: dates i temes a tractar.

7. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

Obri la sessió D. Ignacio Fraisero Aranguren, Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals, qui, després de donar la benvinguda i agrair a les persones assistents la seua presència en la segona sessió del Ple del Fòrum de Xicotetes i Mitjanes Empreses, demana disculpes per l'absència de D.a Soledad Fernández Doctor, Directora General de l'Agència Tributària i presidenta del Fòrum, a qui problemes d'agenda li han impedit assistir a la sessió plenària.

Seguidament D. Ignacio Fraisero assenyala que, igual que s'ha comentat en ocasions anteriors, l'impuls del model de relació cooperativa és un dels principals objectius de l'Agència Tributària. En este sentit, indica que, com és conegut per totes les persones estes, el passat dia 8 de setembre es va constituir el grup de treball sobre el règim tributari d'autònoms i pimes, coordinat per l'Institut d'Estudis Fiscals, i que compta amb la participació de l'Agència Tributària, la Direcció General de Tributs, les organitzacions sindicals i les associacions que representen als col·lectius de pimes i treballadors autònoms. Així mateix, afegix que està prevista una reunió del grup de treball per a finals d'octubre i sol·licita a les entitats que remeten a la Secretaria d'este grup les qüestiones que consideren que seria oportú tractar en la sessió.

A continuació el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals comenta que en la sessió plenària, després d'aprovar, si escau, l'acta de la reunió anterior, els representants dels Departaments d'Inspecció Financera i Tributària, de Gestió Tributària i de Recaptació exposaran les principals qüestiones abordades en les reunions del grup de treball d'Anàlisi normativa i projecte de digitalització. A més, D. Ignacio Fraisero afegix que es realitzarà una breu exposició sobre les ferramentes virtuals d'ajuda amb les que compten les pimes, així com sobre l'obligatorietat de la facturació electrònica establida en la Llei 18/2022.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 16 de febrer de 2022

D. Ignacio Fraisero atorga la paraula a D.a Mª Dolores Carreño Beltrán, Subdirectora General de Comunicació Externa del Servici de Planificació i Relacions Institucionals i secretària Tècnica d'este Fòrum, qui manifesta que l'acta de la primera sessió del ple va anar remesa als representants de les xicotetes i mitjanes empreses amb anterioritat a esta reunió, no havent-se rebut observacions; afegix que, si no les hi haguera en este moment, quedaria definitivament aprovada. Ja que no es formula cap observació, declara aprovada l'acta de la primera sessió plenària que va tindre lloc el passat 16 de febrer de 2022. Així mateix, assenyala que esta acta es publicarà a la seu electrònica de l'Agència Tributària en l'apartat dedicat a este Fòrum.

3. Resum de les reunions del grup de treball d'Anàlisi normativa i projecte de digitalització

En relació amb este punt de l'ordre del dia el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals assenyala que el grup de treball s'ha reunit en dos ocasions, l'11 de maig i el 8 de juliol, i que estes reunions s'han celebrat conjuntament amb les entitats membre del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms. Afegix que en les mateixes es van tractar, entre d'altres, les següents qüestiones: l'estat de tramitació del Reial decret pel qual s'aprova el reglament que establix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació, les millores en les ferramentes d'assistència en l'emplenament de les declaracions de l'impost sobre societats i la nova funcionalitat en matèria de recaptació incorporada a la app de l'Agència Tributària per a fer més àgil la sol·licitud d'ajornaments, la consulta i el pagament de deutes.

Seguidament, D. Ignacio Fraisero cedix la paraula a D. Javier Hurtado Puerta, Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, a fi que comente l'activitat del grup de treball de l'àrea del seu Departament.

D. Javier Hurtado inicia la seua intervenció assenyalant que en la reunió del passat dia 11 de maig es va realitzar una presentació força extensa de l'estat de tramitació del Reial decret pel qual s'aprova el reglament que establix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació, destacant-se que els tres pilars en què es basava el projecte eren els següents:

1r. Lluita contra el frau fiscal: el projecte reglamentari té el seu origen en les modificacions que la Llei 11/2021, en compliment d'un mandat recollit en el component 27 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, va introduir en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària en ordre a l'eradicació del frau degut a la utilització de programa de supressió i manipulació de vendes.

2n. Generació d'una capacitat d'interoperabilitat mitjançant l'estandardització dels formats dels registres de facturació, de manera que una empresa puga relacionar-se d'una manera àgil amb una altra o amb entitats d'uns altres sectors, com podria ser el financer.

3r. Simplificació administrativa: s'establix la possibilitat de remetre les factures de manera voluntària i automàtica a través de la utilització de "Sistemes d'emissió de factures verificables" o "Sistemes VERI*FACTU", cas en què, per tal de complir amb els requisits de seguretat, no seria necessari implementar el de la firma digital. L'enviament voluntari i simultani de les factures podria ser en un futur l'alternativa al model 347 com a forma d'informar a l'Administració sobre la facturació, simplificant el procés de liquidació dels impostos. Així mateix, existix l'opció d'adoptar un sistema que no remeta els registres de facturació automàticament a l'Agència Tributària, cas en què els requisits de seguretat han de ser complits pel mateix sistema i amb un nivell de rigor superior.

Així mateix, D. Javier Hurtado comenta que en la reunió es van assenyalar les línies generals del projecte:

• Universalitat, amb algunes excepcions (els subjectes al sistema de Subministrament Immediat d'Informació, determinades operacions que tributen en el règim especial de l'agricultura, ramaderia i pesca de l'IVA, etc.).

• Seu objecte és regular la manera com els sistemes informàtics de facturació han de complir amb les exigències legals d'integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres.

• Es determinen els següents requisits de seguretat:

  • Regula el contingut mínim del fitxer d'alta de factura.

  • Establix un sistema de hash encadenat.

  • Inclou la firma electrònica del sistema emissor (a excepció dels sistemes "VERI*FACTU").

• Els sistemes informàtics han de tindre la capacitat de remissió simultània o posterior dels registres de facturació.

• Introduïx la possibilitat que la persona receptora d'una factura puga participar en la verificació de la qualitat i integritat del sistema del seu proveïdor, permetent-li contrastar la factura rebuda a la seu electrònica de l'Agència Tributària.

• Establix que els sistemes informàtics que s'utilitzen per a acomplir les obligacions contingudes en el Reglament han de comptar obligatòriament amb una declaració responsable de la que quede constància formal, expedida per la persona productora, fabricant o desenvolupadora del mateix, que assegure el compromís per part d'esta de què es complix amb els requisits establits legalment.

D'altra banda, el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària assenyala que, després del tràmit d'audiència i informació pública, es van introduir algunes modificacions en el Reglament, i, quant als terminis, es disposa el següent:

• Per a les entitats desenvolupadores i fabricants dels programes informàtics: han de tindre'ls en el mercat en el termini de 9 mesos des de la publicació al BOE  de l'ordre ministerial que es dicte en desenvolupament del Reglament.

• Per als obligats tributaris: han de tindre operatius els sistemes informàtics adaptats als requisits establits en el Reglament a partir de l'1 de juliol de 2024.

Per a finalitzar la seua exposició sobre el Reglament de facturació, D. Javier Hurtado indica que en estos moments el projecte de Reial decret està pendent d'informe per part del Consell d'Estat, pel que no és possible determinar la data d'entrada en vigor.

Seguidament, quant a la segona reunió del grup de treball, el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària comenta que la intervenció del seu Departament va anar més breu, limitant-se a assenyalar alguns aspectes de la Llei 11/2021 de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal que continuaven pendents de desenvolupament normatiu. Així, en relació amb les modificacions que s'estaven tramitant en el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, aprovat pel Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, es va al·ludir a la nova forma de calcular els interessos de demora, a les entrades en el domicili constitucionalment protegit i a la creació del Registre d'Extractors de depòsits fiscals de productes inclosos en l'àmbit objectiu de l'Impost sobre els Hidrocarburs. Així mateix, en relació amb esta última modificació, es va posar de manifest la importància que el Registre tenia per a l'Agència Tributària, ja que el frau organitzat en la distribució de gasoil i gasolina era un dels més importants quantitativament i la mesura tenia com a finalitat evitar que els beneficis del règim s'utilitzaren de forma fraudulenta per a realitzar compres exemptes de  l' IVA a l'empara del règim, amb merite de l'impost a l'eixida, però sense ingrés del mateix davant la Hisenda Pública.

A continuació D. Ignacio Fraisero agraïx al Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària la seua exposició i cedix la paraula a D.a Rosa Mª Prieto del Rei, Directora del Departament de Gestió Tributària, a fi que expose les qüestiones tractades en el grup de treball de l'àrea del seu Departament.

D.a Rosa María Prieto assenyala que en la reunió del passat dia 8 de juliol es van tractar, entre d'altres, les següents qüestiones de l'àrea de gestió tributària:

• Avanços en Societats WEB: es va destacar l'ampliació de les dades llocs a disposició del contribuent i les millores quant a la qualitat dels mateixos. A més, es van exposar les diferents ferramentes d'ajuda a les pimes en este impost i es van destacar una sèrie d'utilitats, com ara el quadre de correccions al resultat comptable, els avisos de presentació o la incorporació al formulari, si bé amb certes limitacions, de les bases imposables negatives seguint un sistema FIFO .

• Normes en tramitació: es van comentar els projectes d'ordres ministerials relatius a les declaracions informatives i, quant a les modificacions previstes en el Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, es va realitzar un repàs general i, especialment, de les previstes en matèria de censos.

Seguidament D. Ignacio Fraisero agraïx a la Directora del Departament de Gestió Tributària la seua intervenció i cedix la paraula a D.a Virgínia Muñoz Fernández, nova Directora del Departament de Recaptació, a fi que comente les qüestiones tractades de l'àmbit de l'el seu Departament.

D.a Virgínia Muñoz assenyala que en la reunió del grup de treball es va comentar que el dia 4 de juliol s'havia incorporat a la app de l'Agència Tributària una nova funcionalitat amb els tràmits de l'àrea de recaptació més demandats, com ara la sol·licitud d'ajornaments i fraccionaments, la consulta de deutes i el pagament de les mateixes, així com el de les diligencies d'embargament. Es va indicar que estava dirigida, fonamentalment, a persones físiques i que es podia accedir identificant-se amb el sistema Cl@ve. Així mateix, es va assenyalar que la funcionalitat comptava amb un enllaç directe als assistents virtuals en matèria de recaptació (calculadores de terminis de pagament, d'interessos i de l'import embargable de sous), i que per a utilitzar-los no era necessària la identificació del contribuent. Finalment, es va afegir que estos tràmits i servicis també estaven disponibles a la seu electrònica de l'Agència Tributària.

Seguidament el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals agraïx a la Directora del Departament de Recaptació la seua exposició i oferix la paraula a les persones assistents per si desitgen realitzar alguna pregunta o comentar alguna qüestió.

En primer lloc pren la paraula D. Bernardo Soto Siles, representant de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), per a comentar que les noves funcionalitats incorporades a la app de l'Agència Tributària són una millora en la mateixa que, sens dubte, resultaran de gran utilitat.

A continuació intervé D. Francisco Vidal Yuguero, representant de la Confederació Espanyola de la Xicoteta i Mitjana Empresa (CEPYME) per a agrair la simplificació introduïda en l'accés als tràmits habituals de l'àrea de recaptació amb la seua inclusió en la app de l'Agència Tributària. D'altra banda, assenyala que en  CEPYME estan preocupats amb el tema de la factura electrònica ja que consideren que la seua implementació els suposarà un gran esforç i un important cost. Afegix que de les aproximadament 65.000 empreses del Segment I (entre 10 i 49 empleats) que han sol·licitat els ajuts del kit Digital, de moment, només al voltant de 20.000 havien obtingut els recursos i que, a més, s'estaven donant molts casos de renuncia degut a la falta de capacitat de les empreses per poder realitzar les adaptacions necessàries. Així, indica que els ajuts del programa són insuficients per a dur a terme la transformació digital que es pretén i que haurien d'incrementar-se i combinar-se amb uns altres ajuts directes.

D. Ignacio Fraisero li respon que, sens dubte, és un tema que preocupa tant a les pimes com a l'Administració, ja que el finançament és important.

Ja que no es produïxen més intervencions, el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals dóna pas al punt següent de l'ordre del dia i li cedix la paraula a la Directora del Departament de Gestió Tributària.

4. Ferramentes d'assistència per a pimes

D.a Rosa María Prieto, que utilitza en la seua exposició una presentació en power point, indica en primer lloc que l'Agència Tributària ha posat a disposició dels contribuents, per tal de facilitar-los el compliment de les seues obligacions tributàries, una sèrie de servicis d'informació i assistència. En este sentit, assenyala que, a través d'Internet, a la seu electrònica de l'Agència Tributària es pot accedir a una àmplia informació sobre els diferents impostos, a les ferramentes d'assistència virtual, als xats ADI, al servei de consultes escrites (INFOMA+), al programa INFORMA, etc. Afegix que també s'elaboren guies, “manuals pràctics” (IRPF, impost sobre el patrimoni, impost sobre societats, IVA, etc.), apartats de preguntes freqüents, etc. Així, indica que, quant als servicis d'informació tributària virtuals que es presten per l'Agència Tributària, les principals ferramentes amb les que compten les pimes, així com com les seues característiques, són les següents:

• Assistents virtuals: basats en la intel·ligència artificial, guien a l'usuari a través de tasques senzilles, oferint respostes específiques en temps real, el que contribuïx a l'autogestió. El seu avantatge és que estan disponibles els 365 dies de l'any i les 24 hores del dia. Així mateix, proporcionen una major certesa i seguretat jurídica a l'oferir una mateixa resposta a tots els usuaris que plantegen la mateixa qüestió (unitat de criteri). Els seus principals avantatges són:

  • L'anàlisi de les preguntes formulades permet identificar amb rapidesa i agilitat els temes que generen més dubtes per tal de poder donar-los una resposta immediata d'abast general.

  • El professional tributari i el contribuent obtenen una resposta immediata a seu consulta.

  • Millora continuada de l'accessibilitat als tràmits administratius amb la finalitat de facilitar les gestions als contribuents i professionals.

  • Les ferramentes estan dissenyen per a la seua utilització per la ciutadania, els professionals de l'àmbit tributari i els propis funcionaris de les Administracions tributàries.

  • Els assistents virtuals en  IVA (AVIVA) i en el  SII (AVSII) proporcionen una resposta automàtica personalitzada reforçant la seguretat jurídica, si bé la informació subministrada no té caràcter vinculant, però sí evitarien una sanció a aquells contribuents que hagueren adaptat el seu comportament sobre la base de la resposta proporcionada. Requerixen identificació electrònica per a la seua utilització i les respostes s'incorporen a l'expediente electrònic de l'usuari. Així mateix, en les respostes s'incorporen enllaços a unes altres aplicacions i a la normativa per tal d'aconseguir una informació integral. Quant al seu funcionament, al final de la conversa amb l'assistent virtual s'oferix a l'usuari la possibilitat de valorar-ho. Si ha obtingut la informació que necessitava, l'usuari pot obtindre una còpia escrita de la mateixa que, després de la identificació electrònica de l'usuari, s'incorpora a seu expediente electrònic i se li remet per correu electrònic. Si al contrari, no obté la informació que necessita, se li oferixen les següents alternatives:

    • Informa +: el contribuent pot registrar seu consulta per escrit en l'aplicació. Està disponible per a qüestiones d'IVA,  SII i Censos. Actualment, el número mensual màxim de consultes és cinc. Així mateix, es pot utilitzar el servici pels professionals tributaris, si bé exigix apoderament.
    • Xat ADI: s'obri un xat amb un especialista per a resoldre seu consulta en aquell instant. L'horari d'atenció és de dilluns a divendres, de 9.00 a 19.00 hores.

• Informadors: no utilitzen la intel·ligència artificial. Van guiant a l'usuari a través de les diferents opcions que se li van oferint en funció de seus selecciones. Permet obtindre una còpia en PDF  de la resposta i pot complementar-se amb l'assistència a través de les ADI. Els principals informadors virtuals són:

  • En IVA : el Localitzador en entrega de béns, el Localitzador de prestació de servicis, el Qualificador immobiliari, etc.

  • En Censos: l'Informador censal i el Cercador d'activitats econòmiques i les seues obligacions tributàries.

Seguidament, D.a Rosa María Prieto assenyala que a través de la sede electrònica de l'Agència Tributària es pot accedir als següents servicis d'assistència per a la confecció de les declaracions:

• Administracions d'assistència Digital Integral: les seues principals característiques són les següents:

  • Presten de forma personalitzada no presencial determinats servicis d'informació i assistència que habitualment s'oferixen en una oficina física de l'Agència Tributària. El seu horari, com ja s'ha indicat, és de dilluns a divendres, de 9.00 a 19.00 hores.

  • Multicanal: utilitzen les diferents ferramentes telemàtiques que permet la tecnologia actual (xats, trucades telefòniques, videotrucades, …).

  • Les  ADI són ateses per funcionaris especialitzats en cada matèria que, donats suport a en ferramentes informàtiques ad hoc , permeten agilitzar i optimitzar l'assistència.

  • El servici està disponible per als següents models:

    • IVA : models 303, 390 i 952.
    • Censos: models 030, 036 i 037.
    • Contribuents en mòduls: models 303 i 131.
    • Comerç electrònic: models 035 i 369.

• PRE 303: disponible per a tots els contribuents, s'oferixen diferents opcions segons el perfil del mateix. Entre les seues funcionalitats es poden destacar:

  • Finestra censal IVA : mostra complimentades les caselles identificatives, permetent que el contribuent actualitze, corregisca o completeu les dades que tinguen incidència en la liquidació.

  • Cartera de quotes a compensar: taula amb informació sobre els imports a compensar de períodes anteriors, desglossats per exercicis i períodes de generació, imports aplicats i pendents d'aplicar.

  • Autoliquidació complementària: quan es marca esta opció el sistema complimenta, en els casos en els que es disposa de les dades, l'import i nombre de justificant de l'autoliquidació a complementar.

  • Tots els empresaris podran obtindre un PRE 303 amb les dades de liquidació a partir de la informació dels seus Llibres Registres d' IVA en format electrònic normalitzat (importació de Llibres).

• Societats WEB:

  • Es va posar en marxa per a la declaració de l'exercici 2019. S'oferia la informació corresponent a 72 conceptes, entre els quals es poden destacar: les dades consignades pel contribuent en uns altres models (informació d'administradors, partides pendents d'aplicar, …), les dades facilitades per tercers (titularitat d'immobles, rendiments de capital mobiliari, …), així com una altra informació en poder de l'Agència Tributària (sanciones, recàrrecs, …).

  • Per a l'exercici 2020 es van afegir noves categories, com els ingressos imputats en el  SII i en el model 347. Així mateix, la novetat més important va anar la incorporació de la possibilitat de baixar una part de les dades fiscals en el formulari Societats WEB.

  • El 2021 s'han incorporat noves utilitats:

    • la informació relativa a les partides pendents d'aplicació al principi de l'exercici d'ajustaments al resultat comptable;
    • el càlcul de les bases imposables negatives pendents d'aplicar;
    • la generació d'una sèrie d'avisos en la presentació de la declaració.

A continuació el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals obri un alterne d'intervencions.

D. Francisco Vidal comenta que, sens dubte, les ferramentes virtuals són molt útils, però que existix un segmente de contribuents per als quals l'atenció presencial és molt necessària, ja que desconeixen com s'utilitzen tots estos servicis virtuals. Afegix que també cal tindre molt estos les característiques de les àrees rurals.

D.a Rosa María Prieto contesta que els servicis virtuals no substituïxen als presencials, sinó que els complementen.

D. Bernardo Soto assenyala que està d'acord quant a la utilitat de les ferramentes virtuals, ja que permeten, sobretot en qüestiones bàsiques, baixar de treball als servicis presencials. D'altra banda, indica que quant a l'impost sobre societats la transparentación de la informació per part de l'Administració és una ajuda fonamental a l'hora de complimentar la declaració.

Seguidament, ja que no es produïx cap altra intervenció, el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals dóna pas al punt següent de l'ordre del dia i li cedix la paraula a D. Javier Hurtado.

5. Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses: Obligatorietat de tots els empresaris i professionals d'expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seues relacions comercials amb uns altres empresaris i professionals (facturació electrònica B2B)

El Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària inicia la seua exposició assenyalant que la Llei 18/2022 suposa un canvi molt significatiu en les obligacions de facturació, ja que disposa que, després de l'entrada en vigor de la Llei i el transcurs dels períodes transitoris establits, l'obligatorietat de la facturació electrònica B2B siga universal. Afegix que en l'exposició de motius es recullen els dos objectius que es pretenen assolir: aportar una major eficiència al trànsit empresarial i facilitar l'accés a la informació sobre els terminis de pagament. D'altra banda, D. Javier Hurtado indica que la factura electrònica no és un poc nou, però sí que l'és la seua universalitat i els requisits establits en la Llei. Així, assenyala que la factura electrònica a Espanya ha anat passant per diferents moments que, al seu torn, permeten fer les següents classificacions de la mateixa:

• Pel seu format:

  • Factura electrònica amb format no estructurat: vigent hui dia, ja que no existix una norma que obligue a una determinada estructura en els registres de facturació.

  • Factura electrònica amb format estructurat:

    • Format estructurat privat o recordat entre emissor i receptor: molt utilitzat pels grans distribuïdors (per exemple, l'automobilístic).
    • Format estructurat públic estàndard i interoperable (B2G).

• Pels seus destinataris:

  • Factura electrònica B2G: La Llei 25/2013, d'impuls de la factura electrònica en el sector públic, establix que totes les entitats del sector públic, ja siguen locals, autonòmiques o estatals, reben seus factures mitjançant Facturae, amb alguna excepció (persones físiques i operacions import del qual siga de fins 5.000 euros).

  • Factura electrònica B2B: La seua obligatorietat ve establida en la Llei 18/2022, de creació i creixement d'empreses i no és necessari el consentiment del receptor. A més, cal incloure els estats de pagament de la factura.

  • Factura electrònica B2C: La Llei 56/2007, de Mesures d'Impuls de la Societat de la Informació imposa la seua obligatorietat per a determinats emissors i sempre que existisca consentiment per part del receptor.

D. Javier Hurtado continua la seua exposició comentant que la Llei 18/2022 no té un propòsit fiscal, ja que ha sigut impulsada des del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital en compliment del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, sent un dels seus objectius la modernització del sector empresarial, especialment pimes i autònoms, mitjançant l'impuls de la seua digitalització, així com la reducció de la morositat; afegix que la Llei aborda la facturació electrònica en el seu article 12, si bé apareix també en uns altres apartats de seu articulat. Així, el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària assenyala que de les disposicions de la Llei destacarà i comentar les següents:

• Universalitat: tots els empresaris i professionals hauran d'expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seues relacions comercials amb uns altres empresaris i professionals.

• Establix que la factura ha d'incloure informació sobre l'estat de pagament: es tracta d'un nou element que no està inclòs en la normativa relativa a les obligacions de facturació, però que per a la Llei és un element clau per tal de reduir la morositat comercial. Per a l'Agència Tributària este és un element desenvolupament del qual tècnic i reglamentari revestix una gran complexitat, ja que implica la conversió de la factura en un element dinàmic objecte de seguiment fins el seu pagament.

• Assenyala que el receptor de la factura no podrà obligar al seu emissor a la utilització d'una solució, plataforma o proveïdor de servicis de facturació electrònica predeterminat. Amb esta mesura la Llei pretén evitar situacions de domini en el mercat per part de grans operadors.

• Disposa que les solucions tecnològiques i plataformes oferides per empreses proveïdores de servicis de facturació electrònica als empresaris i professionals hauran de garantir la seua interconnexió i interoperabilitat gratuïtes, el que no implica, necessàriament, que el servici de facturació electrònica proporcionat pel proveïdor també haja de ser gratuït. D. Javier Hurtado afegix que per a l'Agència Tributària desenvolupar un servici de facturació electrònica que tinga en compte tots els perfiles que conformen el cens de contribuents seria una tasca molt complexa, de la qual implementació, en principi, no podria estar preparada a curt termini; no obstant això, s'està estudiant la possibilitat de desenvolupar un sistema de facturació electrònica alternatiu per a microempreses que emeteren un reduïdíssim nombre de factures. Així mateix, indica que, en la seua opinió, el cost dels servicis de facturació s'anirà abaratint a mesura que es vagen estenent.

• Assenyala que les factures electròniques hauran de complir, si més no, el que disposa la normativa específica sobre facturació i que els sistemes i programes informàtics que gestionen els processos de facturació i conservació de les factures electròniques hauran de respectar els requisits als que es referix l'article 29.2.j) de la Llei 58/2003, General Tributària, i el seu desplegament reglamentari. Així, les solucions tècniques que s'adopten en compliment de les previsions de la Llei 18/2022, necessàriament han de tindre en compte i combinar-se amb les mesures que recull el projecte de Reial decret pel qual s'aprova el reglament que establix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos de facturació d'empresaris i professionals, comentat en el tercer punt de l'ordre del dia.

• En la disposició Final 7a s'habilita al Govern per al desplegament reglamentari de les previsions de la Llei i, en relació amb a l'article 12, assenyala que els Ministeris d'Afers Econòmics i Transformació Digital i d'Hisenda i Funció Pública, en l'àmbit de les seues competències, determinaran els requisits tècnics i d'informació a incloure en la factura electrònica a l'efecte de verificar la data de pagament i obtindre els períodes mitjans de pagament, els requisits d'interoperabilitat mínima entre els prestadors de solucions tecnològiques de factures electròniques, i els requisits de seguretat, control i estandardització dels dispositius i sistemes informàtics que generen els documents. El termini establit per al desplegament reglamentari és de sis mesos. Així mateix, disposa que el desenvolupament es realitzarà admetent com vàlides, com a mínim, la llesta de sintaxi continguda en la Decisió d'Execució (UE) 2017/1870 de la Comissió, de 16 d'octubre de 2017, sobreu la publicació de la referència de la norma europea sobre facturació electrònica i la llesta de les seues sintaxis de conformitat amb la Directiva 2014/55/UE del Parlament Europeu i del Consell [XML CEFAT/ONU (SCRDM – CII), UBL – ISO/IEC 19845:2015 i EDIFACT].

• Quant a seu entrada en vigor:

  • per a empresaris i professionals amb un volum de facturació superior a 8 milions d'euros: un any des de l'aprovació del desplegament reglamentari;

  • per a la resta: 2 anys.

Seguidament D. Javier Hurtado comenta les característiques principals de les dues opcions quant als sistemes de facturació:

• A través d'un format estàndard EDI  per a l'intercanvi directe d'informació entre dos organitzacions de manera electrònica (punt a punt): la factura (o qualsevol altre document) es transmet des de l'equip de l'emissor, prèviament transformada a format EDI, al del receptor, on es descodifica i es rep.

• A través de plataformes subministrades per proveïdors del servici de facturació: seguix el model francés on la pròpia plataforma servix com emissora i receptora de la informació. Es contempla també una plataforma node (Chorus) utilitzable per proveïdors o clients que, per les seues característiques, requerisquen simplement uns servicis mínims que els permeten complir amb els requeriments legals. Amb la plataforma Chorus la remissió de la informació a l'Administració és automàtica. D'altra banda, en el model italià la plataforma la proporciona l'Administració fiscal que actua com visadora de les factures.

Finalment el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària assenyala que, en la seua opinió, la Llei 18/2022 marca una fita en matèria de facturació, amb un important impacte des del punt de vista fiscal, així com per a les empreses.

El Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals agraïx a D. Javier Hurtado la seua exposició i comenta que la Llei 18/2022 representa un repte per a tots. Afegix que des del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública es col·laborarà amb el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital a fi que el desplegament reglamentari puga donar solucions consensuades a totes les qüestiones que planteja la Llei.

A continuació D. Ignacio Fraisero oferix la paraula a les persones assistents.

En primer lloc intervé D. Bernardo Soto per a preguntar si tot ha de passar per les plataformes, al que D. Javier Hurtado respon que esta qüestió no es concreta en la Llei, si bé pareix que des del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital es vol impulsar un model paregut al francés.

Seguidament D. Bernardo Soto informa de què a finals de setembre van mantindre una reunió amb els representants de la Direcció General de Política Econòmica del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, per tal de comentar les respostes que havien obtingut dels seus associats en relació amb una bateria de qüestiones que en una reunió prèvia els havia facilitat el Ministeri. Així, assenyala que en diverses de les preguntes no havien pogut oferir una posició comuna per part de la Confederació, ja que s'havien rebut respostes molt diferents dels associats. D'altra banda, en la reunió els representants del Ministeri van informar de què el termini per al desplegament reglamentari era de sis mesos, pel que els terminis de participació pública anaven a ser mínims, si bé es mantindria durant tot el procés un canal de comunicació de caràcter informal. El representant de CEOE  afegix que per part de les entitats representants de les pimes es va sol·licitar la creació d'un fòrum de facturació, anàleg als que es van constituir per a la implantació del FACe i del FACeB2B, però des del Ministeri se'ls va comunicar que degut als terminis el veien complicat, encara que l'estudiarien. Per part seua, des de la Direcció General de Política Econòmica es va insistir en què reduir la morositat comercial era un element clau i, quant a la informació dels pagaments, es va reiterar que no era una mesura fiscal i que s'estava pensant en possibilitar la convivència de diferents models, que podrien recaure sobre les entitats financeres o l'emissor de les factures. Així mateix, des del Ministeri es va assenyalar que estaven preparant un informe amb totes les aportacions recollides des de diferents àmbits i que el farien arribar als representants de les pimes. D. Bernardo Soto comenta que encara no ho han rebut. D'altra banda, informa de què demà celebraran a la CEOE  una reunió del grup de treball de facturació electrònica, on s'intentarà unificar, en la mesura del possible, les propostes dels associats sobre el que s'hauria de fer per a donar solució a tots estos problemes i, a més, se'ls informarà sobre el tractat en la sessió plenària. Finalment, assenyala que en la reunió amb la Direcció General va creure entendre que no anava a ser obligatòria la utilització d'una plataforma, sinó que més aïna s'estava pensant en un sistema punt a punt. Afegix que tampoc es va comentar que anara a existir un node o plataforma de l'Administració en els servicis de l'Agència Tributària.

D. Javier Hurtado reitera que explícitament no està recollit, però que, en la seua opinió, el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital és partidari d'un sistema similar al model francés, el qual, d'altra banda, encara no està en vigor.

Novament pren la paraula D. Bernardo Soto per a indicar que l'ideal seria que, d'una banda, este desplegament reglamentari s'integre i combine perfectament amb el projecte de Reial decret comentat en el tercer punt de l'ordre del dia i, d'altra banda, que la informació sobre l'estat de pagament de la factura no impose una carrega desorbitada a qui finalment ser el seu beneficiari, l'empresari, ja que és qui més interès té en què la morositat es reduïsca.

El Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària comenta que, en relació amb la informació sobre els estats de pagament, potser seria més convenient limitar-ho a operacions significatives o a empreses que tinguen cert control en el mercat, és a dir, que puguen condicionar el pagament i el cobrament de factures, però que des del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital són partidaris d'un model universal i de què la informació s'incloga en totes les factures i així es puga fer un seguiment global i estadístic.

D. Bernardo Soto indica que hi ha aspectes que cal revisar i corregir ja que el fet d'informar sobre els estats de pagament pot influir en els mateixos. Afegix que, d'altra banda, quan es va implantar el sistema de Subministrament Immediat d'Informació es va comptar amb un termini força ampli i que el problema en este cas és, sobretot, que els terminis d'adaptació són escassos.

A continuació intervé D. Francisco Vidal per a assenyalar que ja es disposa d'informació sobre la morositat, ja que, per exemple, el Banc d'Espanya està tractant dades de l'any 2020 d'una forma força àmplia i bé elaborada sobre una mostra, en la seua opinió, suficientment representativa, de 465.000 empreses; afegix que, també, compte no només amb les dades de l'enquesta Central de Balanços Integrada, sinó que, de manera més primerenca, disposa de les enquestes trimestrals, que són força detallades i que també van aportant informació sobre les tendències. A més, les dades s'integren amb informació provinent d'uns altres organismes com pot ser el Registre Mercantil. Així, indica que el Banc d'Espanya disposa de certa informació relativa a com evoluciona el crèdit comercial, si bé comprén que esta informació és complexa d'obtindre ja que el Banc d'Espanya ha de revisar les dades subministrades; no obstant això, reitera que hi ha informació disponible i que, potser, seleccionant una mostra ad hoc es pogueren obtindre dades detallades sobre la morositat comercial. D'altra banda, indica que disposa d'un informe realitzat per una companyia de CESCE que també aporta informació sobre els crèdits comercials, si bé no resol els dubtes quant al nivell exacte d'endarrerisc en els pagaments i els períodes mitjans de pagament recordats, ja que anar al detall en esta matèria és un treball, de vegades, inabastable i que, en la seua opinió, les plataformes de facturació electrònica s'hauran d'enfrontar a una tasca molt complexa. Finalment, comenta que, evidentment, la morositat és un greu problema que preocupa molt a les pimes, però que, com tots els estos coneixen, l'augment del crèdit comercial és cíclic i en èpoques inflacionistes és una forma senzilla d'obtindre finançament, principalment si s'està travessant una situació compromesa. Així mateix, reitera que cal treballar amb una mostra d'empreses que permeten tindre la informació abans, però sense que l'esforç en sí supose un cost i unes carregues inabordables.

D. Javier Hurtado comenta que el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital coneix les dades facilitades pel Banc d'Espanya i reitera que, no obstant això, pareix que preferix comptar amb una informació universal, proporcionada per les pròpies empreses.

A continuació pren la paraula D. Bernardo Soto per a indicar que una major senzillesa i facilitat en el procés d'adaptació als nous sistemes de facturació electrònica i d'estos en si mateixos redundarà en benefici de tots, ja que si bé per als assessores i gestors, com a professionals tributaris que són, no es presentaran grans problemes d'adaptació per molt complex que siga el procés, així com per a les grans empreses, on el cost serà mínim, no és este el cas per a una important part de xicotetes i mitjanes empreses que hui dia compten, simplement, amb un departament intern reduït, que moltes vegades consistix en una sola persona que sense ser molt experta s'ocupa de la comptabilitat i la facturació, i que es veuran obligades a contractar amb un assessor la prestació d'estos servicis.

Seguidament, ja que no es produïxen més intervencions, el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals dóna pas al sisè punt de l'ordre del dia.

6. Pròxima convocatòria: dates i temes a tractar

En relació amb este punt de l'ordre del dia D. Ignacio Fraisero comenta que, com totes les persones estes coneixen, les Normes de funcionament del Fòrum establixen la celebració de dos reunions del ple a l'any. Així, afegix que, no obstant això, s'ha constatat que de vegades el contingut de les sessions és coincident amb el de les reunions plenàries del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms. D. Ignacio Fraisero assenyala que, per això, des de l'Agència Tributària es proposa als representants de les xicotetes i mitjanes empreses modificar estes Normes de funcionament de manera que s'incloga la possibilitat de celebrar conjuntament els plens d'ambdós Fòrums, quan la matèria l'aconselle. D'altra banda, el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals indica que, ja que els treballs del Fòrum, fonamentalment, es desenvolupen en els grups de treball, també es proposa una modificació de les normes per a establir com a obligatòria la celebració d'una reunió plenària a l'any, afegint la possibilitat que es puga convocar el Ple en més ocasions si alguna de les parts el considera convenient. Així mateix, el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals comunica que esta proposta també es traslladarà als representants dels treballadors autònoms. Finalment, comunica que des de la Secretaria Tècnica es remetrà una proposta de modificació de les Normes de funcionament, a fi que els representants de les xicotetes i mitjanes empreses puguen analitzar-la i aportar les seues observacions i comentaris.

7. Altres consideracions, precs i preguntes

A continuació el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals oferix la paraula a les persones estes en la reunió per si desitgen realitzar algun comentari i, ja que no es produïx cap intervenció, agraïx a totes les persones la seua assistència i dóna per conclosa la segona sessió plenària del Fòrum de Xicotetes i Mitjanes Empreses.