Tipus

La responsabilitat pot ser solidària o subsidiària.

La responsabilitat solidària és aquella que, per a exigir els deutes i sanciones que existisquen si escau, pendents al responsable, no requerix la justificació de la insolvència total o parcial del deutor principal (declaració de fallit), podent l'Administració adreçar-se al presumpte responsable solidari en qualsevol moment, una vegada transcorregut el termini d'ingrés en període voluntari del deutor principal.

 Entre els diferents supòsits responsabilitat solidària regulats en la nostra normativa, els més comuns són els establits en l'article 42 de la Llei 58/2003 (LGT), sent responsables:  

• Els que causen o col·laboren activament en la realització d'una infracció tributària.

• Els partícips o cotitulars de les herències jacents, comunitats de béns i altres entitats que, mancats de personalitat jurídica, constituïsquen una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptibles d'imposició.

• Els que succeïsquen per qualsevol concepte en la titularitat o exercici d'explotacions o activitats econòmiques, per les obligacions tributàries contretes de l'anterior titular i derivades del seu exercici. 

• Els que siguen causants o col·laboren en l'ocultació o transmissió de béns o drets de l'obligat al pagament amb la finalitat d'impedir l'actuació de l'Administració tributària. 

• Els que, per culpa o negligència, incomplisquen les ordes d'embargament. 

• Els que, amb coneixement de l'embargament, la mesura cautelar o la constitució de la garantia, col·laboren o consenten en l'aixecament dels béns o drets embargats, o d'aquells béns o drets sobre els quals s'haguera constituït la mesura cautelar o la garantia. 

• Les persones o entitats depositàries dels béns del deutor que, una vegada rebuda la notificació de l'embargament, col·laboren o consenten en l'aixecament d'aquells. 

La responsabilitat pot ser solidària o subsidiària.

La responsabilitat subsidiària és aquella que, per a exigir els deutes i sanciones, si escau, pendents al responsable, requerix la justificació de la insolvència total o parcial del deutor principal i dels responsables solidaris si els hi haguera (declaració de fallit).

 Entre els diferents supòsits responsabilitat subsidiària regulats en la nostra normativa, els més comuns són els establits en l'article 43 de la Llei 58/2003 (LGT), sent responsables:

•  Els administradors de fet o de dret de les persones jurídiques que, havent-hi estes comés infraccions tributàries, no haguessen realitzat els actes necessaris que siguen de la seua incumbència per al compliment de les obligacions i deures tributaris, hagueren consentit l'incompliment pels qui d'ells depenguen o hagueren adoptat acords que possibilitaren les infraccions.

• Els administradors de fet o de dret d'aquelles persones jurídiques que hagen cessat en les seues activitats, per les obligacions tributàries meritades d'estes que es troben pendents en el moment de la cessació, sempre que no hagueren fet el necessari per al seu pagament o hagueren adoptat acords o pres mesures causants de l'impagament.

• Els integrants de l'administració concursal i els liquidadors de societats i entitats en general que no haguessen realitzat les gestions necessàries per a l'íntegre compliment de les obligacions tributàries meritades amb anterioritat a estes situacions i imputables als respectius obligats tributaris.

• Els adquirents de béns afectes per llei al pagament del deute tributari.

• Els representants duaners quan actuen en nom i per compte dels seus comitents.

• Les persones o entitats que contracten o subcontracten l'execució d'obres o la prestació de servicis corresponents a la seua activitat econòmica principal, per les obligacions tributàries relatives a tributs que hagen de repercutir-se o quantitats que hagen de retindre's a treballadors, professionals o altres empresaris, en la part que corresponga a les obres o servicis objecte de la contractació o subcontractació.

• Les persones o entitats que tinguen el control efectiu, total o parcial, directe o indirecte, de les persones jurídiques o en les que concórrega una voluntat rectora comú amb estes.

• Les persones o entitats de les que els obligats tributaris tinguen el control efectiu, total o parcial, o en les que concórrega una voluntat rectora comú amb estos obligats tributaris.

• Els administradors de fet o de dret de les persones jurídiques obligades a efectuar la declaració i ingrés de deutes tributaris derivades de tributs que hagen de repercutir-se o de quantitats que hagen de retindre's a treballadors, professionals o altres empresaris.

 

La successió pot ser de persones físiques, quan mor una persona natural, o de persones jurídiques o entitats sense personalitat quan es produïx l'extinció de la personalitat jurídica o la dissolució de l'entitat sense personalitat.