Classes d'impostos

Són diverses les classificacions que poden fer-se dels impostos, però la més coneguda i utilitzada és la que distingix entre impostos directes i impostos indirectes. Són impostos directes els que s'apliquen sobre una manifestació directa o immediata de la capacitat econòmica: la possessió d'un patrimoni o l'obtenció d'una renda. Són impostos indirectes, al contrari, els que s'apliquen sobre una manifestació indirecta o mediata de la capacitat econòmica: la circulació de la riquesa, bé per actes de consum o bé per actes de transmissió. En definitiva, els impostos directes graven la riquesa en si mateixa, mentre que els indirectes graven la utilització d'aquella riquesa.

Seguint esta classificació, els principals impostos actualment existents a Espanya són els següents:

• Impostos directes

  • Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (Llei 35/2006 de 28 de novembre i Reial decret 439 / 2007 de 30 de març, pel qual s'aprova el Reglament). Este impost s'estudia en un apartat específic.

  • Impost sobre la Renda de no Residents (Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març i Reial decret 1776/2004, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament). Este impost recau sobre la renda obtinguda a Espanya per persones que no viuen a Espanya.

  • Impost sobre societats (Llei 27/2014, de 27 de novembre i Reial decret 634/2015, de 10 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament). Este impost recau sobre el benefici que obtenen de la seua activitat les empreses (societats). Concretament, s'aplica sobre el benefici net, és a dir, que dels ingressos que obté cada empresa es resten les despeses que han sigut necessaris per a la seua obtenció.

  • Impost sobre Successions i Donacions (Llei 29/1987, de 18 de desembre, i Reial decret 1629/1991, de 8 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament). L'impost sobre Successions i Donacions es paga per les persones físiques quan reben diners o altres béns de manera gratuïta, és a dir, sense que es tracti d'una contraprestació per un treball o servici que hagen realitzat o per uns diners o una cosa que hagen lliurat a canvi. S'inclouen ací tant els casos en què el que es rep és una herència o llegat d'una persona difunta (adquisicions “mortis causa ”) com els casos en què el que es rep és una donació efectuada per una persona visca (adquisicions “entre vius ”). Este impost està cedit a les comunitats autònomes.

  • Impost sobre el patrimoni (Llei 19/1991, de 6 de juny ). Este impost recau sobre el patrimoni net d'una persona física, és a dir, el conjunt de béns i drets de contingut econòmic de què siga titular, amb deducció de les carregues i gravàmens que disminuïsquen el seu valor, així com dels deutes i obligacions personals de les que haja de respondre. No obstant això, hi ha béns que, tanmateix, estan exempts de l'impost sobre el patrimoni, com és el cas de l'habitatge habitual de la persona i el seu aixovar domèstic. L'impost està cedit a les comunitats autònomes.

• Impostos indirectes

  • Impost sobre el valor afegit (Llei 37/1992, de 28 de desembre, i Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre ). Este impost s'estudia en un apartat específic.

  • Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre i Reial decret 828/1995, de 29 de maig ). Este impost té un àmbit d'aplicació molt ampli i se subdividix en diverses modalitats. Molt resumidament, pot dir-se que s'aplica a les transmissions (compravendes) de tota mena de béns i drets, a determinades operacions que realitzen les empreses i a actes que s'han de documentar oficialment (escriptura d'una casa i altres documents notarials). La persona que ha de pagar l'impost és l'adquirent (comprador), no el que transmet el bé o dret (venedor). És un impost cedit a les comunitats autònomes.

  • Operacions de comerç exterior i Duanes (Reglament (UE) 952/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 d'octubre de 2013, pel qual s'aprova el Codi Duaner de la Unió). S'estudia en la guia didàctica dedicada a les Duanes.

  • Impostos Especials i Mediambientals (Llei 38/1992, de 28 de desembre i Reial decret 1165/1995, de 7 de juliol ). Estos impostos només els paguen les persones que compren o consumixen determinats béns, com alcohol i begudes alcohòliques, hidrocarburs, tabac o gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, que matriculen un mitjà de transport, o que produïxen determinats béns, com el combustible nuclear gastat i residus radioactius.

    La seua raó de ser, aparte de la seua gran capacitat recaptatòria, residix en la consideració de què el consum d'aquells béns genera costos socials o mediambientals. Pensem en els costos sanitaris per abuse de l'alcohol o del tabac i en la contaminació atmosfèrica dels cotxes, de l'ús dels hidrocarburs en general o dels gasos.

A més dels anteriors, cal tindre en compte l'existència d'impostos locals, que s'exigixen pels Ajuntaments o Diputacions Provincials. Els més importants són l'Impost sobre Béns Immobles, l'impost sobre activitats econòmiques, i l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica. Les comunitats autònomes tenen també capacitat per a establir impostos i altres tributs.