Saltar al contingut principal
Qui paga els impostos?

Glossari

  • Base imposable : Quantitat fixada per les lleis tributàries amb la que s'establix la capacitat econòmica del contribuent. Esta quantitat està integrada, per exemple, en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per les rendes que obté una persona l'any i tenint en compte la classificació d'estes rendes es dividirà en dos parts: general (solde, lloguers, etc.) i de l'estalvi (interessos de comptes bancaris, vendes d'accions, etc.). En l'impost sobre el valor afegit la base imposable està integrada pel preu del producte que es compra o del servici que es rep. Esta quantitat es multiplica per un percentatge, també anomenat tipus o tarifa, fixat per les lleis.

  • Capacitat econòmica : La que té en compte el legislador per a establir cada impost a càrrec dels contribuents. Es considera que l'obtenció de rendes, la possessió del patrimoni, l'adquisició d'una herència o una donació o la compra de mercaderies són fets representatius de capacitat econòmica, també dita capacitat contributiva, perquè en funció d'ella, realitzen els contribuents les seues aportacions tributàries a la Hisenda Pública. És a dir, és els diners que es té, o que es demostra que es té si s'ha de jutjar per les coses que un compra o posseïx. Per això, la capacitat econòmica és un indicador de la capacitat contributiva, perquè demostra el que un ciutadà pot i ha de pagar en concepte d'impostos. El que té major capacitat econòmica, té major capacitat contributiva (i viceversa).

  • Contribuent : Persona, física o jurídica (una persona jurídica és una empresa o similar), que contribuïx al sosteniment de les despeses públiques mitjançant les aportacions en diners que lliura a la Hisenda Pública (impostos, principalment) d'acord amb la seua capacitat econòmica (renda, patrimoni, adquisicions, etcètera) i en la quantia prevista en la llei.

  • Elusió fiscal : Comportament del contribuent que utilitza una norma tributària que estava pensada amb una finalitat diferent pel legislador, i amb el que es pretén aconseguir un resultat econòmic prohibit per la llei o contrari a la norma tributària (per exemple, presentar una declaració tributària incorrecta per a aconseguir una beca, ajuda o subvenció i després presentar una declaració complementària com si s'estiguera rectificant un oblide, compra-vendes fictícies, vendes que encobrixen donacions, préstecs que en realitat són aportacions de capital, però que tributen de forma diferent, etc.). En realitat, és vorejar o sortejar la llei: és aprofitar una norma tributària que estava pensada per a una altra cosa amb l'objectiu de pagar menys impostos.

  • Evasió fiscal : És un comportament anàleg al frau fiscal, però és una distinció merament semàntica. Tècnicament, l'evasió és sinònim de frau. Socialment, l'evasió pareix tindre un significat menys fort. Tanmateix, en el vocabulari de la hisenda tradicional, l'evasió és més àmplia que el frau: inclou tant el frau tributari, com el contraban duaner, o l'eixida de divises del país, etc. És a dir: qualsevol comportament il·legal que comporta un danye al Tresor Públic, siga o no relatiu als impostos.

  • Frau fiscal : Comportament del contribuent que oculta, disfressa o manipula la seua capacitat econòmica per no ingressar a la Hisenda Pública la quantitat d'impostos que està obligat a pagar segons les lleis vigents.

  • Funció redistributiva dels impostos : Un dels objectius que tenen els impostos consistix en fer que paguen més els que més tenen i menys els que tenen menys, a fi que la carrega de les despeses públiques es distribuïsca amb major justícia social. També els impostos servixen perquè l'Estat i altres administracions públiques redistribuïsquen els diners que reben per la via de les despeses públiques (per exemple, sanitat pública per a tots, campanyes de vacunació, diners per a recerca i desenvolupament social, beques d'ensenyament, ajuts per a compra d'habitatge, ajuts per a transporte, ajuts domiciliaris i residències per a gent gran i incapacitades, etc.).

  • Mínim personal i mínim familiar : És la quantitat de diners que tots necessitem per poder viure dignament com persones i poder pagar les nostres necessitats bàsiques i que, per això, no tributa en l'IRPF. Esta quantitat varia segons les circumstàncies personals i familiars del contribuent (nombre de fills, nombre d'ascendents, nombre de persones incapacitades).

  • Obligacions tributàries : Constituïxen una sèrie d'accions que, per mandat legal, han de realitzar-se. Per exemple, el són el pagament d'impostos en el termini i de la forma que determina la llei. També, el són el subministrament d'informació econòmica que la llei tributària establix, encara que el resultat d'esta obligació no siga una aportació econòmica.

  • Progressivitat dels impostos : Els impostos es poden liquidar segons els següents criteris:

    • Tots paguen la mateixa quantitat ("capitación");

    • Proporcionalment a la seua respectiva capacitat econòmica (el 15 %, per exemple); i

    • Més que proporcionalment a la seua capacitat econòmica ("impost progressiu"). En esta última modalitat qui té, per exemple, una renda de 30.000 euros paga el 10 % pels primers 6.000 euros; el 12 % pels segons 6.000 euros, el 15 % pels tercers 6.000 euros, etcètera. Significa no pagar un percentatge lineal per qualsevol els diners que es té, sinó distribuir els diners que es té en trams, i on el percentatge que s'aplica (tipus impositiu) va sent major segons va ascendint el tram de diners.

  • Sistema tributari espanyol : Conjunt d'impostos i altres tributs existents a Espanya, establits i regulats per llei conforme als principis enunciats en la Constitució.

  • Solidaritat : És l'adhesió expressa a la causa i realitat d'uns altres, que es posa de manifest amb l'oferiment exprés de suport i la posada en pràctica d'una ajuda material i moral.

  • Tarifa progressiva : Tipus de gravamen, alíquota o percentatge a aplicar sobre la base imposable quan esta s'expressa en quantitats monetàries i es dividix per trams, de tal manera que a l'augmentar la base i passar al tram següent s'incrementa el tipus. Significa aplicar percentatges majors (tipus impositius) als trams de diners més alts.

  • Tributs : Són aportacions dineràries establides per les lleis per a proporcionar ingressos a la Hisenda Pública per ço que esta puga atendre les despeses públiques. Es classifiquen en impostos, taxes i contribucions especials:

    • Impostos : Són els tributs més importants i que els ciutadans han de pagar obligatòriament sense que existisca una contraprestació individualitzada específica i que es fonamenten en fets que demostren la capacitat econòmica dels ciutadans (per exemple: l'IRPF o l'IVA).

    • Taxes : Són tributs que paguen els ciutadans com a conseqüència de la realització d'una actuació administrativa que els beneficia individualment, però que estan obligats a sol·licitar o rebre (per exemple: la recollida de fem, o l'expedició del DNI).

    • Contribucions especials : Són tributs que es paguen quan una actuació pública dirigida a satisfer una necessitat col·lectiva produïx un benefici especial a determinats individus (per exemple: l'augment de valor d'una finca com a conseqüència de la realització d'una obra pública).