Preguntes freqüents
Què aporta esta estadística?
Esta nova estadística presenta els Comptes anuals consolidats de l'impost sobre societats amb l'objectiu d'obtindre una visió integral de l'impost des del punt de vista liquidatori. En esta estadística es connecta la liquidació de l'impost del Règim de consolidació fiscal dels grups (model 220) amb la informació individual que proporcionen les empreses dominants i dominades que el conformen en el model 200. Esta informació conjuntament amb la informació proporcionada en el model 200 d'empreses no grups ens permet conéixer la quota líquida de l'impost consolidada, que és la mesura adequada de l'aportació als ingressos tributaris de l'Estat del conjunt de societats.
Què és el tipus sobre el benefici i què representa?
El benefici de les empreses és la magnitud de referència equivalent a la generació de renda o de valor de l'entitat, constituint l'element rellevant per a l'aplicació a resultats, retribuir als seus accionistes mitjançant dividend, compensar pèrdues comptables d'uns altres períodes, dotar reserves voluntàries o estatutàries. Doncs bé, el tipus efectiu sobre el benefici es definix com la quota líquida dividit per este benefici i representa el percentatge dels beneficis aporta l'empresa als ingressos tributaris de l'Estat de manera directa.
Què és el tipus sobre la base imposable i què representa?
La base imposable de l'impost és la magnitud fiscal sobre la qual s'apliquen els tipus legals, donant lloc a la quota íntegra. La diferència entre aquella base imposable i els beneficis obtinguts per l'empresa són les correccions al resultat comptable que es contemplen en la llei. Estes correccions són de molt diferent tipus, algunes són de caràcter tècnic (diferències entre normativa comptable i fiscal), unes altres constituïxen beneficis fiscals i d'altres, com els ajustaments o disminucions per doble imposició, obeïxen a decisions sobre el tractament de determinades rendes. El tipus efectiu sobre la base imposable es definix com la quota líquida dividida per esta base. Les diferències entre este tipus efectiu i el legal es deuen a les bonificacions i deduccions que separen la quota íntegra de la quota líquida.
Què és millor utilitzar: el tipus sobre benefici o el tipus sobre la base imposable?
De les dades publicades es pot obtindre qualsevol dels dos tipus i cada usuari pot considerar amb un o un altre depenent dels objectius de la seua anàlisi.
Els avantatges del tipus efectiu sobre els beneficis són tres: un, seu forma de càlcul és similar a la que s'utilitza en uns altres impostos (per exemple, en l'IRPF es calcula un tipus similar dividint l'impost meritat entre les rendes brutes dels contribuents) i en les comparacions internacionals (per a evitar les diferències en la legislació de cada país); dos, permet seguir l'evolució de la carrega tributària independentment de les modificacions normatives, que afecten a la base imposable, però no als beneficis; i tres, facilita la comparació entre diferents grups de contribuents amb diferent grau d'utilització dels beneficis fiscals (que en l'impost sobre societats es poden manifestar bé en els ajustaments al resultat comptable, bé en les deduccions sobre la quota íntegra) o amb diferent forma de càlcul de l'impost (declaració individual enfront de consolidada).
Quina importància tenen els ajustaments al resultat comptable en la determinació de la Base Imposable Consolidada?
L'estructura dels ajustaments al resultat comptable contempla totes les modificacions o correccions que cal realitzar al mateix fins obtindre la Base Imposable Consolidada. Des del punt de vista qualitatiu hi ha dos tipus d'ajustaments, els recollits en els comptes individuals (model 200) i els ajustaments de consolidació (model 220). En el cas dels grups, els ajustaments nets suposen un percentatge més alt sobre el benefici que en els no grups. És important consultar els resultats per signe del resultat comptable perquè es pot apreciar que els ajustaments són també molt rellevants en empreses amb pèrdues.
D'on s'obté la xifra d'assalariats?
La xifra d'assalariats utilitzada per a la classificació per dimensió s'obté en tots els casos de la informació proporcionada en el model 200, de manera tal que en els grups s'obté per acumulació de la suma d'assalariats de totes les empreses del grup. En esta font fiscal l'empresa proporciona la xifra mitja de personal fix assalariat i no assalariat a partir de la informació mensual de la plantilla empleada. Cal destacar que esta mesura de treball diferix de les presentades en les estadístiques de mercat de treball publicades per l'AEAT de la qual font d'informació és el model 190, donada la limitació d'esta font per a conéixer el període en el que han treballat efectivament els assalariats.
Com s'assigna el sector d'activitat als grans grups i quina diferència hi ha entre tipus d'entitat i sector d'activitat?
La determinació del sector d'activitat d'un grup, en especial si este el componen un número significatiu d'empreses, és complicada i no està exempta de certa convenció. En el cas d'esta estadística s'han acumulat les xifres de negoci de les partícips en l'àmbit de 10 grups CNAE, triant aquell que suposava un import més gran. Posteriorment a l'efecte de publicació les taules mostren 5 grans sectors d'activitat de la qual correspondència amb la classificació amb la CNAE es presenta en la metodologia. Pel que fa al tipus d'entitat, esta classificació està lligada a la normativa comptable a la que s'haja de atener el contribuent: si és la normativa comptable general, s'inclou en les Societats no financeres; si s'ate a la Circular 5/2014 del Banc d'Espanya, es classifica dins de les Entitats de Crèdit; i si li resulta d'aplicació el Real Decreto1317/2008 (modificat pel Reial decret 1736/2010) formarà part de les Entitats Asseguradores. Estes dos últimes, juntament amb les empreses que exercixen activitats financeres o asseguradores i seguixen la normativa comptable general, conformen el sector financer dins de la classificació d'activitats.
Quina diferència hi ha entre els tipus que s'obté en esta estadística i d'altres que es calculen a partir de la informació de la CNMV o de la informació proporcionada per les empreses?
Tots els tipus impositius tenen el mateix propòsit (mesurar la carrega fiscal a la que està subjecte el contribuent) i la mateixa estructura (impost dividit per una variable econòmica o tributària). Les diferències es produïxen al triar les variables que s'utilitzaran en numerador i denominador. En el cas dels tipus utilitzats en esta estadística i, en general, en les estadístiques publicades per l'AEAT, el numerador sempre és l'impost realment pagat pel contribuent a l'Estat. Tanmateix, quan es calculen tipus amb fonts diferents de la fiscal, la variable triada per al numerador no sol ser aquella. El més habitual és que en aquells tipus s'utilitze com aproximació a l'impost pagat bé l'impost sobre beneficis que figura en la comptabilitat empresarial i que no és un concepte assimilable al resultat dels models 200 i 220; bé una mesura que inclou impostos pagats a l'estranger i, per tant, no afecten als ingressos de l'Estat; bé una variable que inclou incorrectament uns altres impostos ingressats pel contribuent en la seua mera funció d'intermediari (per exemple, quan se suma a l'impost pagat per l'empresa l'IVA ingressat per la mateixa).
Com és possible que existisquen beneficis en els grups si el Resultat Comptable és negatiu?
En els grups el Resultat Comptable és la suma dels resultats, siguen beneficis o pèrdues, de totes les empreses pertanyents al grup i, per tant, és el que correspon al grup en el seu conjunt. En les taules en les que es classifica segons el Resultat Comptable pot donar-se el cas de què el Resultat Comptable siga negatiu i, tanmateix, figureu un import positiu en la variable de beneficis. Este resultat s'explica perquè, encara que un grup en conjunt tinga pèrdues, alguns dels seus integrants poden tindre individualment beneficis.