Saltar al contingut principal
Metodologia

Preguntes freqüents

Per què esta estadística?

En esta estadística es descriuen les característiques més destacables de les pimes espanyoles sense forma societària, coneguts comunament com a autònoms. Açò permet completar la visió de l'activitat econòmica general, anàlisi del qual s'havia focalitzat, fins ara, en les activitats realitzades mitjançant empreses amb forma societària.

Quin és el col·lectiu objecte d'anàlisi de l'estadística?

Esta estadística treballa la informació continguda en les declaracions d'un subconjunt de la població declarant de l'IRPF, delimitat este per les declaracions amb contingut en les partides relatives al rendiment de l'activitat econòmica per compte propi. Per tant, el col·lectiu objecte d'anàlisi serà el caracteritzat per la realització d'activitats econòmiques en els termes prevists en la normativa reguladora de l'IRPF, article 27 de la Llei. Degut a la reforma fiscal de 2016, a partir d'este exercici el col·lectiu d'anàlisi de l'estadística inclou a empresaris el rendiment net de la qual total de les activitats econòmiques és zero per aplicació de les reduccions recollides en l'article 32.2.1º i 32.2.3º de la Llei d'IRPF.

Quines novetats aporta?

Als rendiments d'activitats econòmiques del conjunt de declaracions objecte de l'estadística s'incorporen tots els detalls relatius a l'activitat econòmica que permeten conéixer la rendibilitat de les activitats empresarials i professionals dels autònoms, la importància de les rendes de les seues activitats pel que fa a la resta de rendes declarades, el nombre d'activitats que declaren, la taxa de fracasse per activitat i, un element especialment important i que es publica per primera vegada, la quota resultant de la declaració atribuïda a l'activitat econòmica i el tipus efectiu de l'activitat empresarial i professional.

Com s'estructura l'estadística?

L'estadística s'estructura en dos grans blocs: empresaris amb activitats econòmiques, que inclou tot el col·lectiu objecte d'estudi, i empresaris amb activitat única que constituïxen un subconjunt de l'anterior bloc amb important pes específic. Dins de cada bloc la informació s'analitza des de dos perspectives: de la declaració i d'activitat.

Què és la perspectiva de la declaració?

A efectes fiscals cada declaració conté les rendes d'un o més individus. Quant a l'activitat econòmica, les rendes poden derivar d'una o diverses activitats realitzades per una o diverses persones. La mecànica de l'impost exigix declarar de forma diferenciada les activitats segons el mètode de determinació del rendiment, existint tres mètodes de determinació del rendiment net o benefici de l'activitat: directa normal, directa simplificada i estimació objectiva. En estimació objectiva existixen dos procediments diferents, un per a les activitats empresarials no agràries i un altre per a les agràries. Dins de cadascuna de les modalitats es poden incloure fins sis activitats diferents.

Des de la perspectiva de la declaració s'analitza la informació considerant cada declaració com una unitat d'anàlisi i s'incorporen els criteris de classificació procedents dels atributs o característiques de la declaració, conjugats amb uns altres procedents d'una altra informació de font fiscal (cense de declarants, nombre d'assalariats). Exemples d'ells són la font principal de renda, la quota i tipus efectiu atribuït a l'activitat econòmica, la classificació de la declaració en una modalitat de determinació del rendiment, el càlcul del rendiment de totes les activitats econòmiques i la inclusió en aquells càlculs dels rendiments imputats per atribució de rendes corresponents a activitats econòmiques.

Què és la perspectiva d'activitat?

Des de la perspectiva d'activitat, cadascuna de les activitats de la declaració es considera una unitat d'anàlisi i s'analitzen classificacions i característiques inherents a l'activitat i al subjecte que la realitza. La perspectiva d'activitat presenta una anàlisi general de les principals variables de les activitats declarades (nombre d'activitats, rendiment positiu, tipus efectiu atribuïble i taxa de fracasse) amb el màxim nivell detall per activitat segons codis de l'impost d'activitats econòmiques. Depenent de la modalitat de determinació del rendiment, el model de declaració presenta un desglosse d'informació.

Per què un bloc d'empresaris amb activitat única?

La distinció del bloc d'empresaris amb activitat única permet fusionar característiques comunes a la perspectiva de la declaració i d'activitat degut a la relació biunívoca que s'establix entre ambdues (una declaració - un empresari - una activitat).

Significat del   mòdul d'integració  d'IRPF/RAU en l'estadística de RAU

L'anàlisi de la fiscalitat en l'IRPF del col·lectiu d'empresaris (marc empresarial) cobra rellevància en la comparativa de les seues característiques pel que fa a la població de contribuents que no obtenen rendes derivades d'activitats econòmiques (marc no empresarial).

En el marc empresarial es distingixen, al seu torn, dos col·lectius. d'una part, els empresaris individuals, que són objecte de la informació que s'explota en esta estadística, i d'una altra, el conjunt de subjectes que obtenen les seues rendes empresarials mitjançant una entitat en règim d'atribució de rendes.

En el mòdul d'integració es recull informació comparativa del pes de cada col·lectiu, de les seues rendes mitges i de les seues contribucions fiscals mitges.

Este mòdul pretén establir un estat de situació del teixit empresarial no societari, és a dir, el format per empresaris persones físiques del nostre país, i posicionar-ho en el marc de la fiscalitat general de l'impost sobre la renda. Al seu torn, l'anàlisi diferenciat d'este col·lectiu empresarial permet la comparativa amb la tributació de la resta de l'activitat econòmica que es desenvolupa mitjançant una forma jurídica societària.

Com es definix el tipus efectiu atribuïble a l'activitat econòmica?

El tipus efectiu atribuïble a l'activitat econòmica es definix com el quocient entre la quota líquida atribuïble a l'activitat econòmica i la renda o rendiment derivat de les mateixes activitats econòmiques.

En la determinació de la quota atribuïble es tenen en compte, com mesures pròpies d'este tipus de rendes, les reduccions establides per a l'exercici d'activitats econòmiques de l'article 32 de la Llei 35/2006 de l'IRPF, i les deduccions de la quota de l'article 68.2 de la Llei.

També s'analitza per separat els diferents mètodes de determinació del rendiment, posant-se de manifest les diferències de fiscalitat que existixen entre uns i altres.

 

Diferències entre el tipus efectiu atribuïble a l'activitat econòmica i tipus efectiu d'IRPF

Esta estadística permet analitzar de forma diferenciada la fiscalitat corresponent a la font de renda específica per activitat econòmica, i la fiscalitat del conjunt de la renda mundial percebuda pels declarants de l'IRPF.

Sobre la base de treballs previs realitzats a la seu de l'AEAT es realitza el repartiment de la quota líquida per fonts de renda. Per a la seua obtenció es partix de la diferenciació de les fonts de renda que tributen en l'impost i les mesures fiscals específiques de cadascuna d'elles, tant aquelles que operen minorant la renda liquidable (reduccions) com les que operen minorant la quota (deduccions). A més, els efectes de les mesures generals de caràcter personal o familiar no vinculades al tipus de renda; reduccions, mínims i deduccions, es repartixen de manera proporcional a cada tipus de renda. Per a cada individu s'obté la quantia de la renda atribuïble i de la quota atribuïda a cadascuna de les fonts de renda.

Què significat té la taxa de fracasse?

La taxa de fracasse es definix en l'àmbit dels diferents col·lectius o classificacions utilitzats en l'estadística. En un agregat concret, esta taxa representa el percentatge d'empreses que, en aquell col·lectiu, realitzen la seua activitat econòmica amb un resultat negatiu, és a dir, el percentatge d'empreses amb pèrdues pel que fa al total d'empreses d'una categoria.

Les empreses amb pèrdues, per definició, no tenen contribució a l'impost per este tipus de rendes. Per tant, la quota líquida atribuïble a l'activitat econòmica en estes empreses és nul·la. Només les empreses amb beneficis aporten quota líquida atribuïble a les activitats econòmiques, i el tipus efectiu atribuïble serà exclusiu de les empreses amb beneficis (amb rendiment net positiu de l'activitat).

Quina utilitat té la classificació de font de renda principal?

La font de renda principal és aquella rendiments nets dels quals, representen més del 50% de la renda total.

La diferenciació entre el col·lectiu d'empresaris de la qual font de renda principal és l'activitat econòmica de la resta, que realitzen la seua activitat de forma secundària, permet realitzar una anàlisi més necessite l'activitat econòmica i la seua fiscalitat.

En el col·lectiu en el que la font de renda principal deriva de la seua activitat econòmica es concentren els empresaris que realitzen de forma simultània diverses activitats i els que exercixen la seua activitat amb assalariats. A més, en este grup s'aproxima molt més la mesura del tipus efectiu atribuïble a l'activitat econòmica i el tipus global d'IRPF.

Els contribuents que tenen l'activitat econòmica com a font de renda secundària tenen com component principal, o bé les rendes del treball, o bé les rendes de capital, encara que tenen més presència les rendes salarials.

El perquè dels detalls dels comptes de resultats de les activitats econòmiques

Les activitats econòmiques en l'IRPF es declaren baix tres blocs d'informació que es corresponen amb les tres modalitats diferents de determinació del rendiment, el que condiciona la construcció de cada compte de resultats.

El bloc de les activitats en  estimació directa, recull dades d'ingressos i despeses a l'estil d'un compte de resultats aplicant la normativa de l'impost sobre societats, de manera que el model d'informació és similar al compte de pèrdues i guanys del Pla General Comptable.

En el bloc d'activitats en  estimació objectiva  de les activitats empresarials  excloses les agràries, no es disposa d'informació d'ingressos i despeses. El rendiment es determina a partir de la valoració dels signes i mòduls objectius assenyalats com rellevants per a l'exercici de l'activitat. Es quantifiquen determinats incentius al treball i a la inversió, que poden ser una mesura de la utilització d'estos factors productius, i es realitza una quantificació econòmica de l'impacte de cadascuna de les mesures correctores dels índexs generals que s'apliquen (xicoteta empresa, activitat de temporada, correcció d'excessos, inici d'activitats i corrector especial). Tanmateix, sí es recullen despeses i ingressos extraordinaris que formen part del càlcul del rendiment net.

En el bloc d'activitats en  estimació objectiva agrícola, es disposa de la xifra d'ingressos com a element de partida del compte de resultats, també es recull la despesa en amortitzacions, i la resta de les despeses intervenen de manera indirecta a través de la quantificació econòmica de les correccions aplicades a través dels índexs (cultius en terres arrendades, adquisició de pinsos a tercers en més del 50%, agricultura ecològica...). S'expliciten també les despeses extraordinàries que s'integren en el compte de resultats

Per què hi ha dos recomptes d'empresaris en les taules de determinació de rendiment en la perspectiva d'activitat?

Estes taules presenten dos maneres de comptar el nombre d'empresaris que tenen activitats en les diferents modalitats de determinació de rendiment: El variable  Nombre d'empresaris  recull el nombre d'empresaris amb activitats en la determinació de rendiment seleccionada independentment del fet que, a més, tinguen activitats en unes altres formes de determinació del rendiment. La variable  Fracció d'empresaris  té en compte els casos en els que concórreguen més d'una activitat, fins i tot en modalitats de determinació de rendiment diferents, i s'ha procedit a prorratejar o establir pesos a cada activitat en funció del repartiment dels seus rendiments en valor absolut.

S'ha inclòs alguna novetat en l'estadística de l'exercici 2022?

S'han inclòs dos novetats:

  1. Una classificació més detallada del sector agrícola i ramader incloent la diferenciació entre activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres. Esta classificació és comú a les activitats en directa i en mòduls.
  2. Una explotació per productes o servicis derivats de l'activitat agrícola, ramadera i forestal en estimació objectiva.

Quina informació proporcionen les noves taules de productes?

Es proporciona tot el detall per productes i comunitat autònoma de les dues variables més rellevants relatives a l'activitat en estimació objectiva agrària: l'import dels ingressos i els rendiments per cada tipus de producte de cada activitat.