Preguntes freqüents

Què és?

L' Estadística d'habitatges declarats en l'IRPF  està basada en l'apartat de Béns immobles de la declaració anual del model de declaració D-100 de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que presenten tots aquells contribuents en el Territori de Règim Fiscal Comú, incorporant informació del Cadastre, per a incorporar les variables pròpies de l'habitatge com m2, ubicació 

D'on s'obté la informació?

Per a la seua elaboració s'utilitzen dos fonts d'informació, d'una part, incorpora certes variables generades en l'explotació estadística que realitza l'AEAT utilitzant com font l'apartat de béns immobles de les declaracions del model D-100 i per una altra la informació d'Encadastre, que permet la construcció del “Sistema estatal d'índexs de referència del preu del lloguer d'habitatge (SERPAVI)”. 

Quin tipus d'habitatges s'estudien en esta estadística?

Únicament s'estudien els habitatges d'ús residencial declarades en el model. Es considera que no tenen aquella condició els habitatges totalment afectes a una activitat econòmica, de tal manera que si l'habitatge està afecta totalment a activitat econòmica no està inclosa en esta estadística. Pel que fa als altres usos dels habitatges, cada habitatge es classifica en una de les següents categories:

• Habitatges habituals: aquelles que tenen algun ús d'habitatge habitual al llarg de l'exercici.
• Habitatges arrendats: aquelles que, sense ser habitatges habituals dels seus propietaris al llarg de l'exercici, es destinen en algun moment a l'obtenció de rendes derivades de l'activitat d'arrendament immobiliari, ja siguen per a ser utilitzades com a habitatge habitual de l'arrendatari o bé amb unes altres finalitats d'ús: per temporada, com residència d'estudiants, residència per a treballadors desplaçats o com ús turístic, etc...
• Habitatges a disposició dels seus titulars, serà generalment una segona residència, però pot ser un habitatge buit sense cap ús.

Quin és el motiu pel qual hi ha diversos usos en un habitatge?

En les declaracions d'IRPF, es fa constar la titularitat i l'ús de cada immoble al llarg de tot el període impositiu, % de propietat o usdefruit, i nombre de dies destinat a cada finalitat.

Són nombrosos els casos de múltiples usos de l'habitatge. Estos poden derivar de la copropietat de l'immoble durant els mateixos dies, el que pot ocasionar que el mateix immoble per a un propietari siga el seu habitatge i un altre cedisca la seua part en arrendament o la mantinga a la seua disposició; també pot derivar de la transmissió de la titularitat d'un immoble al llarg de l'exercici, o derivar d'un canvi d'ús del mateix immoble pel mateix propietari en dies diferents de l'any, etc...

L'habitatge es configura com unitat d'anàlisi en esta part de l'estadística, qualificant-se en funció de totes les circumstàncies que es referisquen a la mateixa en el conjunt de les declaracions i els declarants d'IRPF de l'exercici.

Aleshores, si un habitatge té múltiples usos Què ocorre si els declarants residixen en CA diferents?

La qualificació dels habitatges es realitza en diversos blocs. Hi ha una qualificació global per als habitatges en funció dels usos en tot el territori nacional i, a més, es realitza una qualificació, en termes més restrictius, en l'àmbit de cada CA, segons els habitatges corresponents als seus declarants i els usos que els mateixos reflectisquen en les seues declaracions.

En el cas dels múltiples usos, si un dels declarants, propietari parcial d'un habitatge, residix en una CA, i un altre propietari parcial del mateix habitatge, que siga arrendador de la seua part, residix en una altra CA, el mateix habitatge figurarà en el Total Nacional com a habitatge habitual i arrendada, i, en una CA, figurarà com a habitatge habitual, i en l'altra CA, figurarà com a habitatge arrendada.

Quina relació hi ha entre el càlcul del nombre d'habitatges equivalents en el mòdul per declarant de l'estadística d'IRPF i esta estadística d'habitatges declarats en l'IRPF?

És el mateix concepte, en ambdós casos fa referència al percentatge de propietat i el període de temps en què l'habitatge es dedica a cada ús.

Quines diferències existixen entre el valor cadastral i el valor de referència dels immobles?

El valor cadastral dels immobles s'actualitza, si escau, per les Lleis de pressupostos generals de l'Estat, i servix de base imposable a l'Impost sobre Béns Immobles. La seua revisió es produïx, en el cas d'immobles urbans, en el marc de procediments de valoració col·lectiva.
El valor de referència dels immobles es determina any a any, de forma simultània en tots els municipis, i servirà per a la determinació de la base imposable als Impostos sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, i sobre Successions i Donacions.

Com s'obté la rendibilitat bruta? Quins ingressos es té en compte?

La rendibilitat bruta s'obté a partir dels ingressos d'arrendament efectius en relació amb el valor de referència. Per al càlcul de la rendibilitat bruta els ingressos són proporcionals al nombre de dies en què l'habitatge ha estat arrendada. Tanmateix, per al càlcul del lloguer mitjà mensual, s'eleven els ingressos com si haguera estat llogada tot l'any i després es dividix entre 12 per a obtindre dades mensuals.

Com s'obtenen els valors mitjans en cada àmbit geogràfic?

Els valors mitjans (lloguer m2, m2, dies de lloguer, valor de referència, rendibilitat bruta) a cada un dels àmbits geogràfics es calculen com la mitja aritmètica d'aquells valors per a cadascuna dels habitatges compreses en aquell àmbit. Esta forma de càlcul suposa que no existisca una equivalència exacta entre els valors publicats i els que es puguen obtindre amb fórmules. Així, per exemple, el lloguer m2 mensual publicat no pot coincidir amb un lloguer m2 mensual que es calcule com quocient del lloguer mitjà mensual i el m2 mitjans.