4. L'impost sobre el valor afegit

Els ingressos tributaris a l'IVA van ascendir a 70.177 milions, un 10,3% més que el 2017. Les xifres estan afectades per l'impacte del SII. Si es corregix, el creixement seria del 3,7%. Este últim creixement infraestima el dinamisme que va mostrar l'impost el 2018 per l'efecte sobre la recaptació de factors relacionats amb exercicis anteriors; en concret, les devolucions realitzades corresponents a 2017, els ajustaments amb els territoris forals i el descens dels ingressos d'uns altres períodes (conseqüència dels canvis en la gestió d'ajornaments que van tindre lloc el 2017 i efectes dels quals es van arrossegar el 2018).

El 2018 la despesa final subjecta a IVA va créixer un 5,6%, enfront del 6,4% de l'any anterior (Quadre 4.1). L'increment dels preus va anar aproximadament el mateix que el 2017, de manera que la moderació del creixement va afectar principalment a la part real (veure Gràfic 4.1) i a la segona part de l'any (durant el primer semestre el va gastar va créixer un 6,7% i en el segon un 4,5 %).

Per components, el menor ritme de creixement es va concentrar en la despesa en consum de les llars que va augmentar un 5,2%, més d'un punt per davall del creixement registrat un any abans. També va anar en la segona mitat de l'any quan es va acusar la pèrdua d'intensitat del creixement (esta despesa va créixer un 6,5% durant els sis primers mesos i un 3,9% en els posteriors). Igual que en la despesa total, és el quint any consecutiu d'incremente en este component, a un ritme mitjà gairebé del 5,5% i en paral·lel amb el creixement també sostingut de les rendes de les famílies (veure Gràfic 4.2). Per part seua, la despesa dels AP va créixer més que el 2017 (4,9% enfront del 3,4% anterior), degut, sobretot, al comportament de la despesa en inversió que va augmentar gairebé un 12%, pràcticament el doble que el 2017. La despesa en habitatge nou va experimentar un creixement similar al de 2017 (16,3 %). A finals de 2018 eren ja huit trimestres consecutius en els que s'havien registrat augments de dos dígits en esta despesa. Altres indicadors relacionats amb l'habitatge nou mostren el mateix perfil (veure Gràfic 4.3).

El tipus efectiu de l'IVA va romandre prop del 15,3% que és el nivell assolit després de les últimes pujades dels tipus general i reduït el setembre de 2012 (Quadre 4.1). No va haver-hi canvis normatius amb repercussió significativa en el tipus. Tan sols es va produir la baixada del tipus en els cinemes, del general al reduït, i només durant mig any (després de l'aprovació del Pressuposat el juliol). L'impacte va anar de poca importància quantitativa (Quadre 1.5).

L'IVA meritat durant el període va créixer un 5,6%, el mateix, donada l'estabilitat del tipus efectiu, que la despesa subjecte (Quadre 4.1). L'IVA meritat net (que es diferencia de l'anterior perquè inclou la variació del saldo que les empreses deixen a compensar d'un any a un altre) va créixer un xic menys, un 5,3%.
Cap de les mesures de l'IVA meritat està afectada pel SII perquè en estes mesures l'impost es registra en el moment de la meritació i no en el moment en el que s'ingressa o es torna efectivament l'impost. Per esta mateixa raó les sèries en merite tampoc estan distorsionades pels canvis en la gestió dels ajornaments que han alterat l'evolució dels ingressos en els dos últims anys.

La concreció de l'IVA meritat en ingressos i devolucions es va produir en proporciones similars a les de 2017 (Quadre 4.2). L'IVA meritat brut va créixer un 5,7% (6,1% el 2017), fet que suposa una relació IVA brut / IVA meritat gairebé igual a la dels últims anys. Cal recordar en este sentit que, com s'assenyalava en l'informe de l'any passat, aquella ràtio s'havia estabilitzat després dels diversos canvis en la gestió de l'impost (l'últim va anar, el febrer de 2015, la liquidació de l'IVA de Duanes a través de les autoliquidacions) que havien provocat una disminució de la ràtio des de nivells històricament més elevats. El Gràfic 4.4 il·lustra l'evolució d'aquella relació entre l'impost meritat net, ingressos i devolucions.

Per declaracions el creixement de l'IVA brut va anar molt parell. En les declaracions mensuals (Grans empreses, grups, uns altres operadors acollits al règim de devolució mensual i IVA d'importació) l'increment va anar del 6%, ja que l'IVA de les pimes declarat trimestralment va augmentar un 5,2%.En este últim cas la desacceleració de l'última part de l'any va anar més accentuada.

Pel costat de les sol·licituds de devolució, en total van créixer en el conjunt de l'any un 7%, mig punt menys que el 2017. Les sol·licituds anuals, lligades als tipus reduïts als que venen les empreses de menor tamany, van augmentar un 7,9%, mentre que les mensuals, més relacionades amb les exportacions (Quadre 8.6), el van fer un 6,8%.

Igual que va succeir el 2017, el 2018 es va produir una gran diferència entre el comportament de l'impost meritat i dels ingressos. La discrepància té el seu origen, fonamentalment, en tres factors: l'impacte del SII, el descens dels ingressos d'uns altres períodes i l'evolució de les devolucions realitzades.

Pel que fa als dos primers, com s'ha este, no afecten a l'impost meritat, però sí als ingressos. Pel que fa en concret a l'impacte del SII, cal recordar que el 2017, quan es va implantar el nou sistema, es va produir un desplaçament d'ingressos des d'aquell any a 2018 valorat en 4.150 milions. La causa d'este desplaçament va anar el retard en la data límit per a la presentació de les autoliquidacions, que va passar del dia 20 del mes següent al de merite al dia 30, amb la qual cosa, a efectes comptables, l'ingrés es va desplaçar un mes. En principi, aquell impacte s'hauria d'haver compensat el 2018 de manera exacta. Tanmateix, el seu efecte final el 2018 va anar inferior degut als canvis en el comportament dels contribuents. Des del començament del nou sistema, es va observar que, malgrat el retard en la data de venciment, alguns contribuents van continuar presentant les seues declaracions el dia 20. Per tant, els ingressos d'aquells contribuents no es van desplaçar de 2017 a 2018. Ara bé, el nombre d'aquells contribuents i l'import dels seus ingressos va anar disminuint al llarg de l'any; és a dir, cada vegada es produïa una major part de l'ingrés el dia 30 del mes. Al comparar amb l'any anterior, això significa que, el 2018, encara que es van ingressar els 4.150 milions desplaçats de 2017, al seu torn va haver-hi un nou desplaçament (menor) a 2019 provocat pels contribuents que es van anar movent de la presentació el dia 20 a la presentació el dia 30. Açò és el que explica que l'impacte siga lleugerament inferior al registrat el 2017 (Quadre 1.5).

Quant als ajornaments, l'enduriment en la concessió d'ajornaments el 2017 no va afectar a la meritació, però, a l'efecte de la recaptació, va suposar un avance d'ingressos durant aquell any i, en conseqüència, menors ingressos de períodes anteriors el 2018.

El tercer element és l'evolució de les devolucions realitzades, en particular de les anuals. Cal tindre en compte que les sol·licituds de devolució anuals de qualsevol any es presenten a final del mes de gener de l'any següent i es realitzen en la seua majoria al llarg d'aquell any. Este fet ja introduïx diferències entre la meritació i la caixa, però, a més, el percentatge de devolucions que es fan en el mateix any de la seua presentació pot variar. Així, el 2018 es van tornar les sol·licituds corresponents a l'exercici 2017, que havien crescut un 4,9%. Tanmateix, el ritme de realització va anar superior al de l'any anterior (un 90% de les presentades el 2018 es van fer durant aquell any enfront del 86% de 2017), elevant el creixement de les devolucions anuals fins el 9,5%.

En termes de caixa els ingressos bruts van créixer un 9,1% el 2018, creixement que inclou el desplaçament d'ingressos provocat pel SII. Corregint aquell desplaçament, l'augment va anar del 4,6%. La desacceleració hauria sigut més intensa en les xifres de caixa que en la meritació, però cal tindre en compte, com s'ha assenyalat abans, l'impacte alcista que el 2017 va tindre el canvi en la gestió dels ajornaments i que el 2018 es va manifestar en el descens dels ingressos procedents de períodes anteriors (-1,4 %; Quadre 4.2, reste d'ingressos). Si es consideren nada més les autoliquidacions i els ingressos de Duanes, el creixement seria un poc major (un 5 %) amb un comportament semblant en les declaracions mensuals i en les trimestrals de les pimes (5,1% i 4,8%, respectivament).

Per part seua, les devolucions  realitzades van créixer un 5,9% (Quadre 4.2), més (7,4 %) si es corregixen de l'avançament de devolucions que va suposar el SII el 2017. Van augmentar especialment, com s'ha vist, les devolucions anuals (en la seua majoria de l'exercici 2017) i també les derivades dels ajustaments forals (9,3 %). En canvi, les devolucions mensuals (en bona part del propi exercici 2018) van pujar només un 4,3%, per davall del 6,8% de les sol·licitades, el que indica, en contra del que ha passat amb les anuals, un menor ritme de realització de les mateixes.