3. L'impost sobre societats

Els ingressos per l'impost sobre societats el 2019 van anar de 23.733 milions, un 4,4% menys que el 2018.

L'any es va caracteritzar per l'existència de devolucions extraordinàries (sense cap vincle amb els determinants l'impost) i el baix creixement dels beneficis, de les bases i, amb ells, dels ingressos.

El 2019 s'estima  un creixement del 2,3% per als beneficis i un 0,5% per a la base imposable consolidada. Les xifres són notablement inferiors a les que es van observar el 2018 (Quadre 3.1). La informació amb la que es compta per a l'estimació és la que procedix de les declaracions dels pagaments fraccionats de les Grans Empreses i grups fiscals que tributen pels beneficis del període. Segons la informació declarada (Quadre 3.2), els beneficis el 2019 van disminuir pel que fa a 2018, caiguda concentrada en els grups consolidats i més específicament en un xicotet col·lectiu de cinc grups que van anar els mateixos que l'any anterior havien protagonitzat el fort creixement que es va registrar en els pagaments. Per part seua, les Grans Empreses també van veure reduït el seu creixement, però encara van mantindre una lleugera pujada (1% enfront del 6,1% de 2018).

L'evolució el 2019 engrandix la divergència entre els beneficis i la base imposable de l'impost. Els beneficis van assolir el 2017 el nivell màxim que havien aconseguit abans de la crisi (juste deu anys abans), però la base de l'impost encara estava per davall del 70% del total que havia aleshores. Part de la menor recuperació de la base ha de veure amb els canvis que es van introduir en la reforma de 2015 (al portar als ajustaments imports que abans es deduïen en la quota), però el propi impost tampoc ha recuperat més enllà del 63,8% que suposava el 2007 (Gràfic 3.1). En el Quadre 8.5 es pot trobar el detall del pas de beneficis a base. Allí es pot comprovar que en els quatre últims anys la diferència entre els beneficis abans d'impostos i la base imposable (sense l'ajustament de les bases a tipus del 0 i 1 %), ha anat creixent i que, en mitja d'aquell període, prop del 90% d'aquella diferència va correspondre a l'ajustament de l'exempció per doble imposició.

El tipus efectiu sobre la base de l'impost sobre societats hauria tingut el 2019 un xicotet incremente (0,4 %; Quadre 3.1). Donat el major creixement dels beneficis, el tipus efectiu disminuiria un 1,5%. A l'eliminar de l'impost la declaració anual s'observa amb claredat l'impacte en el tipus del comportament tan diferent que va haver-hi en els pagaments i en la quota el 2018 i 2019: sense quota diferencial el tipus va pujar un 4,3% el 2018 i va baixar un 5,6% el 2019.

S'estima que l'impost sobre societats meritat va créixer un 0,8% el 2019 (Quadre 3.1). Falta per conéixer el resultat de la declaració anual que es presentarà el juliol. Sense ella, l'impost meritat cau un 5,2% pel negatiu comportament dels pagaments fraccionats (gairebé el 90% de l'impost sense la quota).

Efectivament, els pagaments fraccionats van disminuir un 6,7% el 2019 (Quadre 3.2). El nivell dels pagaments no va anar baix, però es compara amb un any, el 2018, amb un creixement excepcional dels mateixos, augment que estava, a més, molt concentrat en cinc grups consolidats. Així, els pagaments dels grups consolidats van disminuir un 14,6%, mentre que els de les Grans Empreses que no pertanyen a grups creixien lleugerament (0,7 %) i els de les pimes (que declaren majoritàriament d'acord amb l'última quota anual i no segons els seus beneficis) van pujar un 10,9%. El Gràfic 3.2 il·lustra bé els alts i baixos en les taxes dels dos últims anys a través de l'aportació de cadascun dels col·lectius d'empreses a la variació dels pagaments.

El creixement excepcional de l'any 2018 es va basar a més en el pagament mínim (els cinc grups citats van tributar pel pagament mínim vinculat al resultat comptable i no per la base imposable que en alguns d'ells és zero o molt baixa). Si, com és lògic, el pagament condiciona el resultat de la declaració anual, més encara quan el que fa pujar els pagaments és este pagament mínim, sense equivalent en la declaració de l'impost. El 2018 el gran pes del pagament mínim va suposar que les sol·licituds de devolució augmentaren fins els 11 mil milions (Quadre 3.3), una xifra mai abans assolida, i amb això, que la quota diferencial anara la més negativa de la sèrie històrica. Els gràfics 3.3 i 3.4 il·lustren la relació entre pagaments, quota diferencial, pagament mínim i sol·licituds de devolució.

Els ingressos el 2019 van disminuir un 4,4% (Quadre 3.1). La diferència amb el creixement de l'impost meritat s'ha de, com succeïx cada any, a la presentació de la declaració de l'any 2018 el juliol de 2019 (amb un impacte en esta ocasió més gran per les peculiaritats de 2018 que s'acaben de veure), però a més el 2019 es van realitzar devolucions extraordinàries per un import superior als 1.200 milions (Quadre 1.5), lligades a sentencies i a l'abonament de les quantitats sol·licitades per DTA (els actius fiscals diferits), que nada havien de veure amb l'evolució el 2019 de les bases i de l'impost. Sense elles, la recaptació hauria augmentat un 0,4%.

Com s'ha vist, els pagaments fraccionats van disminuir. En termes de caixa van caure un 6,3% (Quadre 3.2). Però esta caiguda es va veure compensada per dos elements. El primer van anar els bons resultats que es van registrar en la declaració anual de 2018. Els ingressos per este concepte van créixer un 10% (Quadre 3.1). El segon va anar el menor import de les devolucions d'aquella declaració anual realitzades el 2019 (Quadre 3.3). Cal recordar que les devolucions sol·licitades el 2019, corresponents a l'exercici 2018, s'han pagat fonamentalment el 2020, de manera que les devolucions realitzades el 2019 inclouen una gran part de la campanya de 2017 (sol·licitades el 2018 i pagades, fonamentalment, al començament de 2019) i les primeres devolucions realitzades de l'exercici 2018; en un i altre cas van disminuir, encara que sensiblement més estes últimes.