Les bases imposables

El 2020 les bases imposables dels principals impostos van disminuir un 7,7% pel que fa a 2019. És la major caiguda des de 1995, major fins i tot que la registrada l'any 2008 i posteriors, encara que en aquell cas la recessió es va prolongar durant sis anys (Quadre 1.3). La caiguda de les bases va anar, no obstant això, menys intensa que la que va mostrar la suma dels dos indicadors macroeconòmics de referència, la demanda interna i la remuneració d'assalariats (Gràfic 1.9). La principal raó d'esta disparitat es troba en un dels trets distintius de l'any, el paper compensador que van jugar les rendes públiques, en particular les transferències derivades de l'ERTO, que no es recullen directament en estos indicadors.

Este element, el paper de les rendes públiques, explica també la diferència que es va produir entre la caiguda de les bases lligades a les rendes i la de les relacionades amb la despesa : les primeres van descendir un 3,3%, mentre que les segones van disminuir un 13,9% (Gràfic 1.10). Tanmateix, quan de les rendes es resten les procedents del sector públic (salaris públics, pensions i prestacions per desocupació, que inclouen les transferències de l'ERTO), la distancia entre rendes i despesa s'escurça (Gràfic 1.11). Cal advertir que les rendes d'origen públic ja tenien un pes molt rellevant en el conjunt de les bases: el 2019 representaven gairebé el 19% de les bases (el doble en les rendes de les llars), i el 2020 es va reforçar aquella posició passant a suposar més del 22% (prop del 42% en les llars).

L'evolució de les bases dins de l'any va estar determinada, lògicament, primer per l'extraordinari impacte del confinament a partir de la segona quinzena de març i, després, per la progressiva recuperació. Així, la caiguda es va començar a notar ja durant el primer trimestre, es va accentuar durant els mesos del confinament més estricte i va anar remuntant en el tercer i quart trimestre, al principi recuperant-se amb intensitat i en el tram final de l'any, coincidint amb l'empitjorament de la situació i les limitacions a la mobilitat, de forma més moderada.

Les bases relacionades amb la despesa van anar les que millor van reflectir les conseqüències del primer confinament i de les restriccions de la part final de l'any, amb un excepcional descens del segon trimestre, la intensa recuperació en el tercer i la parada del quart. En les rendes aquell perfil només s'aprecia en les bases una vegada eliminades les rendes d'origen públic i un poc difuminat per l'acumulació durant el tercer trimestre de les bases de l'impost sobre societats corresponents al semestre central de l'any. Si es té això en compte, la pauta seria més pareguda a la de la despesa, amb caigudes més intenses durant el segon trimestre i menys en el tercer.

Les rendes brutes de les llars van disminuir un 0,9%. Les rendes procedents del treball van augmentar gràcies a l'impuls dels salaris públics, les pensions i les prestacions per desocupació (inclosos ací els pagaments lligats a l'ERTO). En canvi, les altres rendes (salaris privats, capital i activitats empresarials) es van reduir amb intensitat, acusant l'impacte de la caiguda de l'activitat.

Les rendes del treball van créixer un 1,3%, amb comportaments molt diferents segons el seu origen anaren els salaris privats, els salaris públics, les pensions o les prestacions. Els salaris del sector privat van patir tots els problemes derivats del confinament i del descens de l'activitat. La caiguda va anar del 5,8%, més pronunciada en les pimes, amb major representació en activitats més afectades per les restriccions, que a les Grans Empreses. Part d'esta reducció de la massa salarial va anar coberta pel Servei Públic d'Ocupació (SEPE) a través de l'ERTO; si se sumen estos ajuts, el descens seria aproximadament del 2%. En el sector públic, la massa de salaris va créixer un 5,9% l'any, alguna cosa més que el 2019. El major creixement es va produir en les CCAA, sobretot en la segona part de l'any per l'augment de la massa salarial en sanitat i educació. Per part seua, la massa de pensions va créixer un 2,9%, menys que el 2018 i 2019, anys en els que va haver-hi una actualització de les pensions més alta de l'habitual.

Les rendes de capital de les llars (mobiliari, arrendament i guanys patrimonials) van disminuir un 15,5%, també amb un comportament diferent a cada una de les fonts. En les del capital mobiliari (-23,9% l'any) l'impacte va anar gran com a conseqüència de la caiguda dels dividends. Les rendes per arrendaments van perdre un 9,6% pel que fa a 2019, efecte directe dels problemes pels quals va travessar tot l'any l'activitat productiva. Els guanys patrimonials van retrocedir un 15% l'any. Estes rendes provenen en gran manera de la venda d'immobles, activitat que es va veure molt afectada tot l'any per la situació sanitària i econòmica. Els guanys que han de veure amb els fons d'inversió van tindre, en canvi, uns resultats molt favorables que es van traduir en un creixement l'any del 14,3%.

Finalment, les rendes lligades als beneficis de les empreses personals es van reduir un 10,7%. Cal tindre en compte que en estes empreses tenen molta importància activitats com el comerç, l'hostaleria i els servicis personals i d'oci, que van anar de les més perjudicades per les restriccions provocades per la pandèmia.

La base imposable consolidada de l'impost sobre societats va disminuir un 17,9%, menys que els beneficis descens del qual s'estima el 25,9%. La informació declarada per les Grans Empreses i els grups consolidats en els seus pagaments fraccionats indica que la reducció de la base imposable va anar en estes empreses superior a la caiguda del conjunt de les societats (-22,5 %) i el mateix va succeir en els beneficis (-34,5 %). El retrocés va anar especialment acusat en els grups, amb una contracció del 44% en els beneficis i del 31,5% en la base imposable.

La despesa final subjecta a IVA va caure el 2020 un 13,3%, en un context de pràctica estabilitat de preus, com a conseqüència de les mesures de confinament i restriccions a la mobilitat posteriors. El retrocés va anar especialment intens en la despesa en béns i servicis de les llars (-16,3 %), mentre que la despesa en habitatge nou es va reduir gairebé un 6%. El descens de la despesa no va anar més intens gràcies al fre aportat pel major despesa dels AP, vinculat a la cobertura de les necessitats derivades de la pandèmia.

En la part relativa als Impostos Especials, el valor dels consums subjectes a Impostos Especials va disminuir un 17,4% (Cuadros 1.3 i 5.1). La disminució es va observar tant en els consums com en els preus. La caiguda del consum va anar general, en alguns casos de molta intensitat, com en el de gasolines i gasoils (-14,9 %) o en el d'alcohol (-30,6% el de major graduació,-12,1% en la cervesa), conseqüència lògica de la reducció de la mobilitat interna i externa i del tancament, en major o menor grau, de l'hostaleria i la restauració. Igualment, van experimentar pèrdues el consum de tabac (un 6% en cigarrets, encara que, com en anys anteriors, van pujar la resta dels productes) i d'electricitat (-5,7 %). I les causes anteriors també van estar darrere de la baixada dels preus en els combustibles i en l'electricitat, els més rellevants en l'evolució d'esta base. En este sentit, el preu mitjà de gasolines i gasoils es va reduir, en mitja, un 13,7% (un 21,2% abans d'impostos, Quadre 9.1) per la feble demanda al llarg de tot l'any. En l'electricitat la disminució va anar del 5,5% (Quadre 5.7), si bé durant els últims dies de l'any es van començar a observar repunts.