L'entorn econòmic

L'entorn econòmic en el que es van obtindre els ingressos tributaris va estar determinat indefectiblement per la irrupció de la pandèmia, el confinament i les limitacions a la mobilitat i a l'activitat estes al llarg de tot l'any. La millor forma de veure com es va manifestar tot açò és el Gràfic 1.1 que recull la variació de l'activitat mesura a través de les dades diaris de vendes interiors de les empreses del Sistema Immediat d'Informació (SII) de l'IVA. Com es pot observar, la conseqüència immediata del confinament decretat el 14 de març de 2020 va anar la brusca caiguda de les vendes fins taxes inferiors al -35%, descensos que en algunes activitats van arribar a ser del -100% durant un llarg període (vegeu en este sentit la Nota Informativa 5 ). L'abrupte de la caiguda queda, fins i tot, difuminat en el gràfic al mostrar les sèries en mitja de 28 dies per a evitar l'enorme irregularitat de les sèries diàries.
 

Després del mínim assolit a mitjan abril, es va iniciar un procés de recuperació que es va desenvolupar amb notable intensitat durant les primeres setmanes fins que va quedar molt estancat, primer el mes d'agost i, ja de forma més clara, durant els mesos posteriors. Només durant els últims dies de l'any es va veure un repunt que pareixia acostar la taxa al zero. En qualsevol cas, com es pot apreciar en el Gràfic 1.2, tot l'any es va mantindre per davall dels nivells de 2019, situació que encara es manté durant el primer trimestre de 2021.

Tots els indicadors de l'evolució econòmica es van mostrar coherents amb este perfil. El PIB en termes reals va disminuir un 10,8% el 2020. La taxa interanual del primer trimestre ja va anar negativa (-4,3 %) i el mínim del segon trimestre va suposar un descens del 21,6%. L'estabilització del segon semestre es va saldar amb un descens mig en el tercer i quarts trimestres del -8,7%. En els agregats més sensibles al confinament i a les restriccions, la trajectòria va anar encara més acusada. És el cas de la despesa en consum interior, amb caigudes pròximes al 16% l'any, al 30% durant el segon trimestre i del 13,5% en la segona mitat de l'any. També el treball va seguir aquella pauta, malgrat les dificultats de mesurament per l'aplicació de l'ERTO. Aproximat pel nombre d'ocupats equivalents a temps complet, que és l'indicador més habitualment utilitzat en el context de la Comptabilitat Nacional, el treball va disminuir un 7,5% amb un descens del 18,5% durant el segon trimestre i finalitzant l'any en un-5,2%. Ateses les circumstàncies, potser siga més adequat utilitzar per a analitzar el factor treballe l'evolució del nombre d'hores, dada no afectat, com l'anterior indicador, pel càlcul de la jornada mitja a temps complet, difícil de definir el 2020. En aquell cas, la caiguda és major, del 10,4%, i més coherent, com a mínim en els dos primers trimestres, amb el comportament del PIB. En qualsevol cas, també s'aprecia la intensa recuperació després del mínim i un cert estancament durant el segon semestre.

Els indicadors de referència de les vendes construïts amb la informació fiscal van reproduir aquella pauta de comportament l'any, amb diferències en els diferents indicadors derivades de la major o menor presència de pimes, empreses estes amb major representació en sectors més afectats per les restriccions a l'activitat. Com es pot comprovar en el Gràfic 1.4, a les Grans Empreses i pimes societàries la brusca caiguda de l'activitat es va traduir durant el segon trimestre en la pèrdua d'al voltant d'un 25% de la facturació que tenien un any abans. Segons es van anar relaxant les mesures més severes, aquelles pèrdues es van moderar. El juny i juliol la recuperació es va produir amb intensitat, però des d'agost la tendència es va estabilitzar, i només a partir de novembre es van poder observar noves millores, encara que insuficients per a assolir taxes positives. El perfil, encara que similar en totes les empreses, és més pronunciat quan s'inclou en el col·lectiu a les pimes, amb un pes superior en branques productives com l'hostaleria, la restauració, el comerç i els servicis d'oci, vendes de les quals van caure molt per damunt del conjunt (més detall es pot trobar en este enllaç ).

Els indicadors de treball, tant el nombre de perceptors procedents de les declaracions de retencions del treball com els afiliats a la Seguretat Social , van presentar igualment una forta caiguda durant el segon trimestre i recuperació posterior (Gràfic 1.5). A l'hora d'aproximar el comportament del treball, ambdós indicadors es troben amb l'inconvenient derivat de l'efecte de l'ERTO. Els treballadors acollits a l'ERTO es mantenen dins de les plantilles de les empreses, en un cas, i donats d'alta, en un altre, independentment del percentatge de la jornada que estiguen realitzant. Això condiciona a més els càlculs de productivitat o remuneració mitja, que també estan afectats per la reestructuració del treball pròpia de la pèrdua d'activitat i que, al ser més intensa en determinats sectors, distorsiona les estimacions agregades.

En la part nominal, els preus també van acusar les conseqüències del confinament i de les restriccions. En el deflactor del PIB l'efecte no va anar significatiu, afligixes una moderació del creixement d'unes dècimes respecte a l'any passat (Gràfic 1.6), però en els agregats més sensibles a la situació l'impacte sí que va anar rellevant. El deflactor de la despesa en consum privat, per exemple, tan sols va créixer un 0,2% l'any enfront de l'1 %de 2019 i l'1,5 %de 2017 i 2018. I el mateix es va poder veure a l'IPC. Seu taxa interanual va anar negativa des del segon trimestre (Gràfic 1.7), sobretot pels combustibles, molt afectats per les limitacions de mobilitat. Eliminant estos a més d'uns altres components volàtils, l'IPC subjacent, que mesura la tendència dels preus de consum, va mantindre un creixement en la primera mitat de l'any de l'1,2%, lleugerament per damunt de l'any passat, però en la segona es va corregir acabant l'any amb una pujada del 0,4%.

Donada l'evolució de les variables reals i dels preus, els agregats macroeconòmics amb més relació amb els ingressos, la demanda interna en termes nominals i la remuneració d'assalariats, van tindre un comportament molt negatiu. La primera va disminuir un 10,7%, mentre que la segona el va fer un 5,4% (Gràfic 1.8). Esta diferència resulta rellevant per a l'anàlisi posterior de bases i impostos perquè reflectix, encara que siga de manera incompleta, el paper compensador de les rendes procedents del sector públic (en este cas els salaris) que va fer que el 2020 les rendes tingueren millors resultats que la despesa. Com es veurà en els següents apartats, a més dels salaris públics, les pensions i les prestacions per desocupació (incloses les transferències per l'ERTO), van permetre reduir l'impacte de la crisi sobre els ingressos. Tant pensions com a prestacions no estan contemplades directament en els dos agregats anteriors, que només recullen la despesa i una part de renda primària però no les rendes generades en la redistribució.