2. L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Els ingressos per IRPF van assolir el 2020 la xifra de 87.972 milions, un 1,2% més que el 2019. Darrere d'este creixement en un entorn tan negatiu estan, d'una banda, els diferents mecanismes de suport a l'activitat (ERTO, ajuts a autònoms) que van permetre suavitzar la pèrdua de treball i, per un altre, l'augment de les retencions en el sector públic, tant per salaris com per pensions. A més, l'impost el 2020 es va veure afavorit al comparar-se amb l'any 2019, en què es van realitzar la major part de les devolucions que es van derivar de la sentencia que va declarar exemptes les prestacions de maternitat. En conjunt, esta i altres mesures van aportar gairebé 1.100 milions a l'increment dels ingressos (sense ells el creixement de la recaptació es reduiria a zero). Altres partides també van tindre bones dades, com va anar el resultat de la declaració anual i, encara que amb aportació marginal, les retencions per fons d'inversió. A la resta d'ingressos (retencions del treball en el sector privat, pagaments fraccionats de les empreses personals, retencions per rendes de capital mobiliari i per arrendaments) el descens va anar el reflex de la situació general.

Les rendes brutes de les llars, que són la base de l'impost, van disminuir un 0,9% el 2020. Les rendes de major pes, les procedents del treball (salaris, pensions, prestacions per desocupació), van augmentar un 1,3% gràcies a l'impuls dels salaris públics, les pensions i les prestacions per desocupació (inclosos ací els pagaments lligats a l'ERTO). En canvi, les altres rendes (capital i activitats empresarials) es van reduir amb intensitat, acusant l'impacte de la situació des dels primers moments del confinament; en el conjunt de l'any les rendes de capital van disminuir un 15,5% i les rendes de l'empresa un 10,7%.

Les rendes del treball van créixer el 2020 un 1,3%, encara que amb comportaments molt diferents segons el seu origen anaren els salaris privats, els salaris públics o les pensions. Els salaris del sector privat van patir tots els problemes derivats del confinament i del descens de l'activitat. La caiguda va anar del 5,8%, més pronunciada en les pimes (-10,3 %), amb major representació en activitats més afectades per les restriccions, que a les Grans Empreses (-2,2 %). El Gràfic 2.1 il·lustra la diferència en l'evolució de les diferents branques productives el 2020. El gràfic mostra la variació de la massa salarial a les Grans Empreses i pimes societàries en les principals activitats (les sèries es poden baixar en este enllaç ). Com es pot comprovar, les més danyades es corresponen amb aquelles que es caracteritzen per un menor tamany empresarial, destacant l'hostaleria i la restauració.

Part d'esta reducció de la massa salarial que es va produir en el sector privat va anar coberta per l'ERTO (el Servei Públic d'Ocupació-SEPE- es va encarregar de cobrir una fracció dels salaris que van deixar de pagar les empreses). Si se sumen als salaris del sector privat els imports transferits pel SEPE, la caiguda de la massa salarial es reduiria a al voltant del 2%. En el Gràfic 2.2 es pot veure l'efecte matalàs que van tindre les prestacions per desocupació entre les que es comptabilitzen els ajuts procedents de l'ERTO (les dades es poden trobar en el Quadre 2.2 i en este enllaç ).

Pel que fa al sector públic, la massa de salaris va créixer un 5,9% l'any, alguna cosa més que el 2019 (5,6 %). El major creixement es va produir en les CCAA (7,1 %), sobretot en la segona part de l'any i concentrat en sanitat i educació. En les altres administracions el creixement va anar més moderat (5,3% en l'Administració Central i 2,5% en les CL), encara que també es va observar un repunt en el tram final de l'any; en el cas de l'Administració Central, com a resultat de les últimes pujades derivades del procés d'equiparació salarial en els cossos de seguretat. El Gràfic 2.3 recull l'evolució trimestral de la massa salarial en les tres administracions (este  enllaç conté la informació detallada).

Finalment, la massa de pensions va créixer un 2,9%. La xifra va anar inferior a la dels dos anys anteriors (5% el 2018 i 4,2% el 2019) en els que es van produir increments de les pensions més altes de l'habitual, els aprovats en els Pressuposats de 2018 que van entrar en vigor el juliol d'aquell any. El Gràfic 2.4 resumix l'evolució de la massa de pensions diferenciant l'augment degut a la pujada de la pensió mitja (2,4% el 2020) i el degut a l'increment de la població pensionista (0,5 %).

Les rendes de capital de les llars (mobiliari, arrendaments i guanys patrimonials) van disminuir un 15,5% (Cuadros 2.1, 2.4, 2.5 i 2.6). Estes rendes van acusar el shock provocat per la parada de l'activitat des del primer moment. Encara que amb irregularitat, les rendes del capital venien d'un creixement del 3,8% el 2019 i ja durant el primer trimestre es van contreure un 4,2%. Després del mínim del segon trimestre, les pèrdues es van anar moderant. Ni la intensitat de la caiguda ni la trajectòria van anar iguals a cada un dels tres tipus de rendes. En les del capital mobiliari (-23,9% l'any) l'impacte va anar gran durant el primer trimestre i en el segon les rendes van anar gairebé la mitat que un any abans, encara que part d'este fort descens es va deure a trasllats entre trimestres del repartiment de beneficis d'algunes empreses. Precisament les decisions sobre el repartiment de dividends van anar la causa principal de l'evolució tan negativa d'estes rendes. Només al final de l'any, i gràcies a l'avançament en el pagament d'algunes retribucions per a evitar l'efecte de la pujada de tipus sobre la base de l'estalvi a partir de l'1 de gener de 2021, i per l'existència d'operacions extraordinàries en la capitalització d'assegurances, es va reduir substancialment la caiguda. En els arrendaments, les pèrdues s'estimen en un 9,6%. Estes rendes van anar les afectades de manera més directa pels tancaments i el descens de l'activitat, el que es va veure en la forta contracció del segon trimestre (-23 %), que va donar pas a descensos més moderats però estables, en l'entorn del 9%. Finalment, els guanys patrimonials, que van retrocedir un 15% l'any, van tindre pèrdues superiors al 20% en la part central de l'any, per a recuperar-se fins una caiguda de l'11,6 %durant l'últim trimestre. Cal recordar que estes rendes provenen en una gran mesura de la venda d'immobles, activitat que es va veure molt afectada tot l'any per la situació sanitària i econòmica. Els guanys que han de veure amb els fons d'inversió van tindre, en canvi, un comportament molt favorable amb un creixement l'any del 14,3% que va arribar a ser pròxim al 40% durant el trimestre final.

Les rendes de les llars lligades als beneficis de les empreses personals van disminuir un 10,7%. Cal recordar l'elevat pes que tenen estes empreses en els sectors més perjudicats pel confinament i les limitacions a la mobilitat i a les reunions (al voltant del 50% de les empreses personals de les branques no agràries es dediquen al comerç, a l'hostaleria i a servicis personals i d'oci). Açò va comportar un fort impacte durant els primers quinze dies de confinament encara durant el primer trimestre (-8,3 %) i, per suposat, en el segon (-24,8 %), estabilitzant-se la caiguda durant el segon semestre en l'entorn del 5%.

El tipus efectiu sobre les rendes brutes de les llars va augmentar un 1,1% (Quadre 2.1 i Gràfic 2.5). La pujada va anar conseqüència més dels forts canvis en la composició interna de l'impost que de l'existència de mesures normatives; estes no van modificar significativament a l'impost meritat i, quan el van fer, va anar de forma negativa. Este fet s'aprecia bé en les retencions per rendes del treball i activitats econòmiques. El tipus efectiu només va créixer unes dècimes (0,4 %; Quadre 2.3 i Gràfic 2.6; l'evolució des de 2001 del tipus per trams de salaris es pot trobar en este enllaç), però, si s'analitza el detall, s'observen variacions del tipus elevades: un 4% en els salaris i un 2,2% en les pensions. En el primer cas va anar producte, d'una banda, de la pujada del tipus en els salaris dels AP i, per un altre, del major impacte que va tindre la pèrdua d'activitat en sectors amb nivells salarials i tipus mitjans inferiors. Este fet, que es veu amb claredat al distingir entre les Grans Empreses (amb augment de l'1,9 %en el tipus) i les pimes (+6,2%), va ocultar les menors retencions que es van produir per la pròpia caiguda de la massa salarial i perquè sobre part de la mateixa (la pagada pel SEPE) no es practicaren retencions. En el cas de les pensions, l'increment del tipus (+2,2%) contrasta amb els dos anys anteriors amb pujades moderades pel major creixement que es va donar en les pensions més baixes, però va anar prop dels augments que es registraven abans de 2018.

El resultat de la caiguda de les bases i la pujada del tipus efectiu va anar un IRPF meritat pràcticament igual al registrat el 2019 (+0,1%; Quadre 2.1). Sense l'estimació de la quota diferencial, l'impost seria un 0,6% inferior al de l'any anterior. Com s'ha este, en termes de merite, els canvis normatius (Quadre 1.5) afligixes van tindre impacte, reduint-se al menor impost meritat per les mesures dirigides als empresaris en mòduls i per l'elevació del llindar en el gravamen de loteries.

Les retencions sobre les rendes del treball i activitats econòmiques van créixer un 1%, per damunt del 0,6% de les rendes per, com s'ha vist, la pujada del tipus efectiu (Quadre 2.3 i Gràfic 2.6). El creixement és el mateix que es va observar en els salaris, encara que amb una clara distinció entre els privats (-1,8 %) i els públics (8,1 %). Crida l'atenció l'escassa reducció en la part privada, el que s'explica pel comentat augment del tipus efectiu o, vist d'una altra forma, perquè la pèrdua de massa salarial es va produir en les activitats i en les categories de treball que, pel seu nivell salarial, aporten menys al conjunt de les retencions. En la part pública, en canvi, a l'expansió de la massa salarial es va unir l'augment del tipus, el que va fer que el creixement el 2020 anara fins i tot major que l'experimentat el 2019 (6,6 %). El mateix va succeir en les pensions (5,1% el 2020 i 4,9% el 2019).

Les retencions de capital van disminuir un 18,1% el 2020. Cal recordar que, en este cas, en què els tipus de retenció són fixos, la divergència amb l'evolució de les rendes es produïx perquè no totes elles estan subjectes a retenció. Per esta raó, les retencions per arrendaments cauen més que les rendes (-12,1% vs. -9,6 %; es preveu que l'impacte de la crisi en els locals, rendes de les quals són, principalment, les que estan subjectes a retenció, siga major que a la resta d'arrendaments), i al contrari en les retencions procedents de guanys patrimonials en fons d'inversió que, com s'ha assenyalat, van tindre un comportament positiu l'any (14,3% enfront del -15% que s'estima per al conjunt d'estos guanys). En les retencions del capital mobiliari, la majoria d'elles subjectes, la caiguda va anar igual que la de les rendes (-23,9 %).

Quant als pagaments fraccionats, van disminuir un 13,3%. Estos pagaments sí es van veure afectats per les mesures normatives, en concret les que van permetre als empresaris en estimació objectiva bé adaptar els seus rendiments (eliminant del còmput dels rendiments els dies en estat d'alarma i, durant el quart trimestre, aplicant una reducció general del 20% i especial del 35% per a les activitats amb més problemes per la crisi sanitària), bé passar a l'estimació directa si esta els resultava més favorable. El seu impacte s'estima en 87 milions. El RDL 35/2020 va consolidar estes mesures en la quota de l'impost.

Els ingressos per IRPF van créixer un 1,2% el 2020, el que va suposar 1.079 milions més que el 2019. L'increment dels ingressos és similar a la quantitat aportada pels canvis normatius i de gestió (1.088 milions), de manera que, sense ells, el creixement dels ingressos s'haguera quedat reduït a zero.

La major part d'aquells canvis normatius eren heretats d'anys anteriors (Quadre 1.5). El major impacte va anar el derivat de les devolucions per la prestació de maternitat que es van fer, fonamentalment, el 2019, però unes altres mesures (ampliació de les deduccions familiars, gravamen de loteries) també venien de normes aprovades abans. En conjunt estes mesures es xifren, en termes nets, en 1.286 milions. Al contrari, les mesures aprovades el 2020 per a facilitar el compliment de les obligacions fiscals i rebaixar l'impost als empresaris en estimació objectiva van minorar els ingressos en 198 milions (132 milions els ajornaments i la suspensió de terminis i 66 milions la reducció dels pagaments fraccionats).

El creixement dels ingressos es va consolidar en les retencions sobre rendiments del treball i activitats econòmiques que van créixer un 1,5%, amb una evolució, com s'ha vist a l'analitzar les rendes i l'impost meritat, molt diferent en el sector públic i en el sector privat.

Els ingressos per retencions del treball en el sector privat van disminuir un 0,8%. En esta xifra s'inclouen els imports procedents d'ajornaments concedits durant els primers mesos de la pandèmia i que es van anar recuperant al llarg de l'any (reste d'ingressos en el Quadre 2.3). La caiguda no va anar gran en comparació de la que es va observar en l'activitat degut a l'impacte de l'ERTO sobre el treball (els treballadors es van mantindre en l'empresa, encara que una part del seu salari la sufragara el SEPE) i a la pujada del tipus efectiu dels salaris (per la major incidència de la crisi en sectors d'activitat amb nivells salarials baixos). Precisament este diferent impacte de la crisi en els diferents sectors productius ajuda a explicar la disparitat entre el lleuger incremente dels ingressos per retencions que es va registrar a les Grans Empreses (0,8 %) i el retrocés del 4,1% que es va observar en les pimes (inclòs la resta d'ingressos). En els AP els ingressos per retencions van augmentar un 7%. El comportament va anar similar al que venien tenint estos ingressos el 2019 (el creixement aleshores va anar del 6,5 %) i açò es pot dir tant per als salaris com per a les pensions. En el primer cas es va produir un repunt en l'última part de l'any per l'increment de les retencions procedents de sanitat i educació, i pel pagament del tercer tram de la regularització retributiva en els cossos de seguretat. El creixement final de 2020 de les retencions per salaris públics va anar superior al 7%, amb un augment per damunt del 5% en la massa salarial i la resta degut a la pujada del tipus mitjà. En les pensions les retencions van créixer prop del 6,5%, pujada lleugerament superior a la de 2019 i amb una distribució diferent: la pensió mitja va pujar menys (el 2020 no va haver-hi els increments que es van produir el 2018 i 2019) i el tipus efectiu molt més (3,5% enfront d'un 2019 en el que afligixes va créixer perquè les pensions més baixes es van beneficiar de majors pujades), compensant fins i tot el menor creixement en el nombre de pensionistes (0,5%, 1,2% el 2019).

La declaració anual, no afectada per la COVID al tractar-se de la liquidació de l'exercici 2019, també va aportar al creixement de l'impost. En concret, els resultats nets de la declaració anual van augmentar en 1.366 milions, encara que més de 1.100 es van deure a les majors devolucions extraordinàries per la prestació de maternitat fetes el 2019. En qualsevol cas, la campanya va anar positiva, amb un augment dels ingressos bruts del 4,5% malgrat que les rendes que normalment estan darrere d'estos ingressos (empresarials i guanys patrimonials no subjectes a retencions ni pagaments fraccionats) no van augmentar substancialment el 2019 (com es recordarà, el 2018 havien assolit un nivell molt elevat, sobretot els guanys). En relació amb les devolucions (Quadre 2.9), eliminades les altres devolucions on s'inclouen les extraordinàries per la prestació de maternitat, el creixement va anar del 2,6%. La campanya va transcórrer sense novetats amb un ritme de realització similar al dels últims anys. Només cal destacar la disminució de les deduccions familiars percebudes anticipadament a causa de les menors deduccions a les mares amb menors de 3 anys que treballen fora de la llar. Esta deducció, en la seua modalitat anticipada, ha anat reduint-se des de l'any 2011, amb més intensitat en els moments de pèrdua o de menor creació de llocs de treball, però en els últims anys este descens no es va traslladar al total de les deduccions anticipades perquè des de 2015 es van afegir altres categories (famílies nombroses, discapacitat). El 2020 estes últimes ja no van créixer a les altes taxes dels primers anys i, en conseqüència, el conjunt va disminuir de manera significativa (el 2019 ja l'havien fet, però afligixes 3 milions).

A la resta d'ingressos de l'impost només van millorar pel que fa a l'any anterior les retencions per guanys en fons d'inversió. L'any va començar amb forts creixements que es van truncar durant els primers mesos de l'estat d'alarma; després de l'estiu, es va reprendre la tendència prèvia fins acabar l'any amb increments superiors al 50%. En el conjunt de l'any l'augment dels ingressos va anar de l'11,6%. En uns altres conceptes la situació va anar la contrària. Les retencions per rendes de capital mobiliari van disminuir un 20%, amb taxes negatives des de març. Les caigudes observades en les retencions per arrendaments (-7,4 %) i en els pagaments fraccionats (-10 %) van respondre a la debilitat de l'activitat, encara que en l'últim cas també a la reducció d'ingressos induïda per les mesures aprovades a favor de les xicotetes empreses.

Finalment, cal assenyalar també que es van perdre 121 milions en la recaptació de 2020 per l'avenç de la liquidació de l'Assignació a l'Església Catòlica (Quadre 2.1 i 7.2). Esta liquidació es produïx normalment durant els primers mesos de l'any següent (en este cas hauria d'haver sigut el 2021), però el 2020 es va avançar a desembre. L'última vegada que va passar alguna cosa similar va anar el 2011 (més informació en este enllaç ).