4. L'impost sobre el valor afegit
La recaptació per IVA es va reduir un 11,5% el 2020, fins els 63.337 milions, el que va suposar una pèrdua de més de 8.000 milions pel que fa als ingressos assolits el 2019.
Els efectes del confinament i d'unes altres mesures restrictives, així com les limitacions a la mobilitat, van tindre un fort impacte en l'evolució de l'IVA brut, que va caure un 9,4% (Quadre 4.2). La trajectòria dels ingressos bruts, al no estar afectada per les devolucions, que inclouen sol·licituds corresponents a l'any 2019, s'ajusta millor al succeït al llarg de l'any, amb una abrupta caiguda en el segon i tercers trimestres, seguida d'un repunt a la part final del mateix. En la recuperació dels ingressos durant els últims mesos de 2020, van tindre especial rellevància els procedents dels majors ajornaments sol·licitats, vinculats a les mesures destinades a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents. Per part seua, les devolucions van descendir a menor ritme (-4,1 %), al pagar-se el 2020 una gran part de les majors sol·licituds mensuals de l'exercici anterior, el que explica que la caiguda dels ingressos nets superara la dels bruts.
La despesa final subjecta a IVA va caure un 13,3%, dèsset punts per davall de l'augment registrat el 2019 (Quadre 4.1). El descens és coherent amb la parada general de l'economia, en un context de pràctica estabilitat de preus.
El component de la despesa que es va veure més clarament afectat per la pandèmia va anar la despesa en consum de les llars, que va descendir un 16,3%. Tant el confinament com unes altres restriccions van limitar intensament este component, ampliant-se de forma extraordinària el diferencial entre l'evolució de la renda bruta de les llars i la seua despesa en consum (Gràfic 4.1). Este fet va fer que el seu pes sobre el total de la despesa subjecte perdera tres punts el 2020 pel que fa a la mitja observada durant els quatre anys anteriors (Gràfic 4.2). La despesa dels AP va anar l'únic component que va mostrar una evolució positiva, creixent fins el 4,4%, conseqüència del major desemborse associat a fer front a l'efecte de la pandèmia. Per part seua, la despesa en habitatge nou es va reduir un 5,7%, perdent gairebé onze punts pel que fa a 2019, any que va tancar amb un creixement del 4,9%, després de registrar una desacceleració important pel que fa als creixements dels anys previs, mostrant una trajectòria coherent amb l'observada en les transmissions d'habitatge nou.
El tipus efectiu de l'IVA es va mantindre pràcticament invariable un any més (-0,4 %), sense canvis destacables des de les últimes pujades dels tipus general i reduït el setembre de 2012 (Quadre 4.1 i Gràfic 4.5). Va haver-hi canvis normatius que van afectar al tipus el 2020: tipus 0 en material sanitari essencial per a combatre la COVID 19 i tipus súper reduït en llibres, periòdics i revistes digitals. Però el seu impacte, valorat en una pèrdua de 301 milions (Quadre 1.5), no va anar suficient per a incidir de manera significativa en l'evolució del tipus mitjà.
En conseqüència, l'IVA meritat durant el període va descendir un 13,6%, tres dècimes més que la despesa subjecte. L'IVA meritat net (que es diferencia de l'anterior perquè inclou la variació del saldo que les empreses deixen a compensar d'un any a un altre) va caure un xic menys, un 13,4%.
L'IVA meritat brut es va reduir un 10,8% (Quadre 4.2), mostrant una desacceleració menor a la registrada per l'IVA meritat net. Així, el 2020 augmenta la relació IVA brut / IVA meritat pel que fa a les ràtios observades durant els cinc anys previs, període en el que es van mantindre estables, des que el 2015 es va començar a liquidar l'IVA de Duanes a través de les autoliquidacions (Gràfic 4.3).
La caiguda de l'IVA meritat brut va anar més intensa en les declaracions trimestrals, associades en major mesura a activitats més afectades pel fre de l'activitat i el consum: des del 3,8% assolit el 2019 fins el-11,5% de 2020. Per part seua, les declaracions mensuals, que agrupen a les Grans Empreses, els grups i d'altres operadors acollits al règim de devolució mensual i IVA d'importació, van descendir un 10,4% (3,4% el 2020).
Els ingressos bruts van caure un 9,4%, gairebé un punt i mitjà menys que l'IVA brut meritat. Hi ha diverses raons que expliquen este menor descens. D'una part, la pròpia mecànica de l'impost, que desplaça l'ingrés de les declaracions trimestrals corresponents a la meritació de l'últim trimestre de 2019 (no afectades per la crisi de la COVID 19) al primer trimestre de 2020, al que se suma que, des de l'entrada en vigor del SII, la major part de les declaracions mensuals desplacen dos períodes el seu ingrés en caixa. És a dir, gairebé la totalitat de l'ingrés del primer trimestre de 2020 correspon a meritacions de 2019. I part dels ingressos del segon trimestre de 2020 està associada a meritacions encara no afectats per la COVID. Este desfase entre la meritació per ingressar (sense incloure les sol·licituds d'ajornament) i la comptabilització del seu ingrés en caixa s'aprecia amb claredat en el Gràfic 4.4, que mostra la diferent evolució trimestral d'ambdues sèries, i explica que la caiguda anual del primer assolira l'11,9%, enfront del -10,7% dels ingressos (Quadre 4.2; les dades del gràfic es poden baixar en este enllaç ).
L'altra raó de la menor caiguda dels ingressos bruts radica en el notable augment de la recaptació vinculada als majors ajornaments sol·licitats (13,6 %).
Les sol·licituds de devolució també es van veure afectades per l'entorn econòmic, i van caure el 2020 un 2,9% pel descens de les mensuals (més relacionades amb les exportacions), que després de tres anys d'increments mitjans pròxims al 7%, van disminuir un 4,4%. Per part seua, les sol·licituds de devolució anual (més lligades als tipus reduïts als que venen les empreses de menor tamany), van créixer un 2,9% (Quadre 4.2).
Les devolucions realitzades d'IVA van caure el 2020 un 4,1% (-1,3% les devolucions anuals i-3,1% les mensuals). La caiguda de les devolucions anuals es deu al menor import sol·licitat de l'exercici 2019, la major part de les quals es van pagar el 2020, amb un ritme de realització major de l'assolit l'any previ. En el cas de les devolucions mensuals, el descens s'explica tant pel menor import sol·licitat en l'exercici 2020, a què se suma un menor ritme de realització, com pel menor import pagat de l'exercici 2019, després de l'avenç en el pagament d'estes sol·licituds assolit l'any anterior. També van descendir de forma notable les devolucions per ajustaments forals (-16,3 %), llastades per la parada de l'activitat.