Els impostos meritats i els ingressos tributaris

Els impostos meritats van augmentar el 2021 un 14,9% (Quadre 1.4 ). En el cas dels quatre grups principals d'impostos (Gràfic 1.22 i Quadre 1.3 ) l'increment va anar lleugerament inferior, del 14,7%. La diferència entre ambdues mesures no és gran perquè, encara que en el total s'inclouen l'Impost sobre Primes d'Assegurança (amb pujada de tipus el 2021) i els nous impostos (l'Impost sobre Transaccions Financeres i l'Impost sobre Determinats Servicis Digitals), també està la fiscalitat mediambiental amb un fort descens per la supressió temporal de l'Impost sobre el Valor de la Producció d'Energia Elèctrica. En els dos casos la xifra de 2021 és superior a la de 2019 (5,1% i 5,2%, respectivament) i similar al creixement del 15,1% que van registrar els ingressos tributaris. En termes del Gràfic 1.22 açò últim significa que el pas de merite a caixa a nivell agregat va anar pràcticament nul.

En este sentit, a diferència del que va succeir el 2020, el 2021 els canvis normatius i de gestió (Quadre 1.5 ) van restar ingressos i no de manera significativa. En termes de la recaptació de caixa el seu efecte es va estimar en una pèrdua pel que fa a l'any anterior de 501 milions, afligixes tres dècimes del creixement de l'any.

Les mesures que van influir en els ingressos de 2021 van anar de molt diversa índole. Es poden agrupar en quatre blocs diferents: el grup relacionat amb les mesures que van anar posades en marxa al llarg de 2020 per a combatre, de diferents formes, els efectes de la COVID; un segon bloc comprendria els canvis normatius inclosos en els PGE-2021; un tercer conjunt de mesures serien les aprovades a fi de pal·liar l'impacte de la pujada dels preus de l'electricitat; i un últim grup que recolliria ingressos i devolucions de caràcter extraordinari.

Abans d'entrar en el detall dels imports, és necessari aclarir que les xifres estan calculades a l'efecte de la caixa i amb l'objectiu de corregir tots aquells elements que poden distorsionar la taxa de variació. El primer aspecte és important per tal com algunes de les mesures van tindre un efecte molt diferent en merite i en caixa pel mer fet del desplaçament entre el període en el que es genera l'obligació i el moment de l'ingrés. Un exemple clar és el de l'Impost sobre el Valor de la Producció d'Energia Elèctrica, suprimit en dos trimestres en merite, encara que només un d'ells va afectar a la recaptació de 2021. Però també es pot dir de la rebaixa de l'IVA en l'electricitat, vigent poc més de sis mesos, però d'ells únicament quatre amb efectes en la caixa. I és més evident en aquelles mesures que s'implementen en bona part en la declaració anual de l'impost (com són les pujades de tipus a rendes altes en l'IRPF o la limitació a l'exempció de rendes exteriors en l'impost sobre Societats). Quant al segon dels aspectes, la influència en la taxa de variació, obliga a tindre en compte no només les mesures amb comence el 2021, sinó també aquelles que, sent de 2020, alteren la comparació amb 2021. Esta forma de procedir afecta en particular al primer i al quart grup assenyalats anteriorment.

Les mesures que major impacte van tindre el 2021 van anar les relacionades amb el preu de l'electricitat. En total la reducció d'ingressos que van comportar estes mesures va anar de 1.605 milions. Les primeres mesures es van aprovar a finals de juny i van suposar la rebaixa del tipus de l'IVA (del 21% al 10 %), aplicable al consum d'electricitat en els contractes de la qual potencia contractada anara inferior a 10 kWh (bàsicament el consum domèstic), i la supressió del tercer trimestre de l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica. Ambdues mesures van suposar una pèrdua d'ingressos valorada en 1.269 milions (509 milions procedents de l'IVA pel període juny-octubre, i 760 pel tercer trimestre de l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica). Posteriorment, a mitjan setembre, es van ampliar les mesures afegint la rebaixa del tipus (del 5,11% al 0,5 %) en l'Impost Especial sobre l'Electricitat i estenent la supressió de l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica al quart trimestre (esta última mesura ja sense efecte el 2021 ja que aquell trimestre s'haguera ingressat el febrer de 2022). L'impacte de la rebaixa del tipus en l'Impost Especial sobre l'Electricitat es xifra en 336 milions pels consums entre el 15 de setembre i l'últim dia de novembre, que és el període comptabilitzat en els ingressos de 2021.

El segon bloc d'impactes per importància quantitativa va anar el de les mesures aprovades en els PGE-2021, que van significar un augment de la recaptació de 1.462 milions. Cabria distingir tres grups. El primer és el que ha de veure amb pujades de tipus i inclou tres mesures: l'increment del tipus en la base general de l'IRPF dirigit a les majors rendes (amb un impacte de 131 milions en retencions del treball); el pas a tipus general a l'IVA de les begudes ensucrades (314 milions pels deu primers mesos de vigència); i la pujada de dos punts (del 6% al 8 %) en el tipus de l'Impost sobre Primes d'Assegurança (476 milions pel període gener-novembre). Com es veu, en els ingressos de 2021 l'efecte va anar menor que l'impacte en merite, que inclouria també la part de les pujades traslladada a 2022. Esta divergència és major especialment en el cas de la pujada de l'IRPF a les rendes altes perquè l'efecte complet (sobre la base general més la part de la base de l'estalvi) es completarà al presentar la liquidació de l'exercici 2021 el juny de 2022. En aquell moment, a més, es veurà l'impacte de la modificació en els límits de la reducció per les quantitats invertides en plans de pensions.

El segon grup dins de les mesures dels PGE-2021 estaria constituït pels dos nous impostos: l'Impost sobre Transaccions Financeres i l'Impost sobre Determinats Servicis Digitals. Ambdues figures van entrar en vigor ja començat l'any, però amb l'obligació d'ingressar els imports meritats des de l'1 de gener. L'impacte sobre la recaptació de 2021 va anar de 462 milions (296 del període gener-novembre en el primer cas i 166 dels tres primers trimestres en el segon).

En tercer lloc, una mesura que també estava inclosa en els PGE-2021 és la limitació al 95% de l'exempció de les rendes procedents de participacions en beneficis o de la transmissió de les mateixes en l'impost sobre societats per a empreses de la qual volum de negoci supere els 40 milions d'euros. El 2021 la mesura es va aplicar sobre els pagaments fraccionats i s'estima que va suposar un augment d'ingressos de 79 milions. L'impacte va anar xicotet perquè la majoria de les empreses afectades van tributar el 2021 a través del pagament mínim que depén dels beneficis i no de la base imposable que és la modificada per la norma. De fet, es calcula que la base aflorada per la mesura va anar de més de 1.650 milions i menys d'un 15% dels mateixos corresponia a empreses que van tributar d'acord amb la base. L'efecte de la mesura s'acabarà de veure quan es liquide l'any en la declaració anual que en la seua majoria es presentarà el juliol d'este any.

Els impactes derivats d'ingressos i devolucions extraordinàries van restar als ingressos tributaris 824 milions. Este és un grup molt heterogeni que inclou tant devolucions realment realitzades el 2021 (473 milions per actes úniques forals a l'IVA i 94 milions per sentencies en l'Impost sobre la Renda de No Residents), com l'impacte diferencial provocat per algunes mesures que s'arrosseguen del passat (prestacions per maternitat, interessos conseqüència de la sentencia d'inconstitucionalitat del RDL 2/2016 de pagaments fraccionats, o pels ingressos d'actes en l'impost sobre societats que va haver-hi el 2020).

En l'últim lloc estarien totes les mesures lligades a la COVID posades en marxa el 2020 i que van afectar de diferents formes a la comparació dels ingressos entre 2021 i 2020. En total estes mesures van suposar 466 milions. Les més rellevants són les relacionades amb la liquiditat de les empreses que van estar vigents el 2020 (també durant el primer trimestre de 2021, però amb un impacte molt menor). Es tractava de facilitar el pagament de les obligacions fiscals, mitjançant l'ajornament del mateix. Això va reduir la recaptació el 2020 (pels imports no ingressats abans de finalitzar l'any) i per això el 2021 van tindre un impacte positiu. En segon lloc, estan les mesures de suport a les pimes, mesures que van prendre diverses formes (en particular: canvis en la modalitat del pagament fraccionat, eliminació dels dies en estat d'alarma en el còmput dels mòduls i augment de la reducció general del 5% al 20/35% en l'estimació objectiva de la renda). Els canvis van tindre un efecte negatiu a l'IVA del règim simplificat i en els pagaments fraccionats de l'IRPF de 2020 i en el primer pagament de 2021, encara que el major impacte es va observar a l'aplicar-se la nova reducció general en la declaració anual de l'IRPF (-195 milions, inclòs l'impacte restant de l'eliminació dels dies en estat d'alarma). I un tercer element a destacar dins d'este grup de mesures van anar les rebaixes de tipus en els productes relacionats amb la COVID (màscares, vacunes, PCR, …). En este cas l'impacte és menor del que podria pensar-se al calcular-se en termes diferencials respecte a l'any anterior en el que ja estaven vigents algunes de les mesures.

Analitzant l'evolució d'impostos meritats i ingressos per figures, en l'IRPF l'impost meritat va créixer el 2021 un 9,2%, un 9% si es mesura respecte a 2019 (Quadre 1.3 ). Com s'ha vist, el creixement de la base (la renda de les llars) explica gairebé sis punts d'este augment i la resta procedix del major tipus mitjà efectiu.

Les retencions sobre les rendes del treball i activitats econòmiques van créixer un 7,1%, un 6,7% si només es consideren les del treball (Quadre 2.3 ). En este últim cas, la massa de retribucions (principalment, salaris, pensions i prestacions per desocupació, incloses les transferències de l'ERTO) va augmentar menys, un 4,3%. La resta el va aportar la pujada del tipus efectiu conseqüència de l'augment del tipus en les pensions (degut, sobretot, a l'entrada de pensionistes amb una pensió mitja superior als que ja l'estaven rebent l'any anterior) i de la pèrdua de pes de les prestacions per desocupació, d'un import excepcionalment elevat el 2020 i amb retenció mitja pràcticament igual a zero. Dins dels salaris, el creixement de les retencions va anar major en el sector privat (7,1% pel que fa a 2020, 4,4% pel que fa a 2019), malgrat la disminució del tipus a causa de la recuperació de la massa salarial en les pimes on el tipus mitjà és inferior. En el sector públic, les retencions per salaris van créixer un 5,8%, dos punts menys que el 2020, amb un augment molt similar en la massa de salaris (5,1% el 2021, 5,2% el 2020). En les pensions, les retencions van créixer un 7,2%, per davall del 8,8% de 2020. La moderació observada en esta part de les retencions és conseqüència de l'irregular comportament que van tindre les pensions privades el 2019 i 2020 (fort caiguda en el primer d'estos anys i excepcional augment en el segon). Si es consideren només les pensions públiques, el creixement de les retencions el 2021 és superior al que es va observar el 2020 (7,2% enfront del 6,4% de l'any anterior) degut, sobretot, l'augment de la massa de pensions. Pel que fa a les retencions sobre rendes del capital, el 2021 van créixer un 7,4%, però encara van seguir per davall dels nivells assolits el 2019 e, fins i tot, el 2018 (Quadre 2.1 ). En les retencions sobre les rendes de capital mobiliari, ja que no va haver-hi canvi en els tipus (la pujada dels tipus sobre la base de l'estalvi per a les rendes altes es concretarà en la declaració anual), l'evolució és la mateixa que la de les rendes: una caiguda del 2,2% el 2021 que se suma a la del 20,5% de 2020. En comparació de 2019, estes retencions estan un 22,3% per davall de les d'aquell any. Per part seua, les retencions per arrendaments, principalment de locals, van pujar un 5%, però aquell creixement és insuficient per a recuperar els nivells previs a la pandèmia (el 2021 les retencions meritades eren encara un 10,1% inferiors a les de 2019). A diferència de les anteriors, les retencions derivades dels guanys patrimonials procedents de fons d'inversió van tornar a créixer el 2021 i a més amb una intensitat inusitada (un 80%, el 2020 l'havien fet un 12,3 %). Des que estan vigents estes retencions, només en quatre anys (1999, 2000, 2007 i 2008) s'han registrat nivells superiors als de 2021. Finalment, els pagaments fraccionats de les empreses personals van augmentar un 25,6%, taxa condicionada per la comparació amb un 2020 afectat per les diferents mesures adoptades per a pal·liar els efectes de la pandèmia entre les empreses acollides a la modalitat d'estimació objectiva. No obstant això, si es compara amb 2019, els pagaments el 2021 van anar un 10% superiors als d'aquell any, el que dóna idea de la intensitat de la recuperació de les pimes, especialment en l'últim tram de l'any.

Els ingressos en l'IRPF van créixer un 7,5% fins assolir els 94.546 milions. És un incremente menor que el que es va observar en el conjunt d'ingressos, però cal recordar que el 2020 l'IRPF va augmentar, en contrast amb la caiguda generalitzada a la resta d'impostos, gràcies al matalàs que van suposar les rendes de caràcter públic (salaris dels AP, pensions, transferències lligades a l'ERTO i als ajuts a autònoms). De fet, si la comparació es realitza amb 2019, es conclou que esta figura és la que més aporta al creixement. Les retencions per rendes del treball i activitats econòmiques, que són el principal component de l'impost, van créixer un 6,1%. El creixement en el sector públic (salaris i pensions) i en el sector privat (Grans Empreses i pimes) va anar similar (6,8% en el primer cas i 7% en el segon), encara que en el sector públic l'augment va anar gairebé el mateix que l'any anterior i en el privat va suposar una recuperació després de la caiguda de 2020 que li va permetre, a més, superar en prop d'un 5% els ingressos registrats el 2019. Va destacar especialment el creixement en les pimes (14,7 %; 5,4% pel que fa a 2019). En el mateix sentit sobrevan eixir els pagaments fraccionats de les empreses personals (17,4% i un 5,7% més que el 2019). En les retencions per rendes del capital el més excel·lent va anar l'excepcional incremente de les derivades de guanys en fons d'inversió (86,2%, més que duplicant les que havia el 2019); tant les retencions per arrendaments com les de capital mobiliari van continuar molt per davall de les registrades dos anys abans. Finalment, la declaració anual també va aportar al creixement pel menor import de les devolucions realitzades al procedir, en bona part, de la liquidació de les rendes de l'exercici 2020.

L'impost sobre societats meritat va créixer el 2021 un 31,8% (Quadre 3.1 ). L'increment va descansar en el creixement dels pagaments fraccionats, que van augmentar un 50,4%, gràcies al bon comportament de les bases i a la major aportació del pagament mínim, el que gira directament sobre els beneficis i no sobre la base imposable (Quadre 3.2 ). El major creixement es va donar en els pagaments dels grups consolidats (en els que aquell pagament mínim és més rellevant) que gairebé van duplicar els de 2020 (81,5% sense els ingressos extraordinaris derivats de la fusió d'empreses i la venda d'actius que es van produir el 2021). Els pagaments de les Grans Empreses que no pertanyen a grups van créixer un 22,3%, mentre que en les pimes l'increment va anar del 9,6%, amb una lògica divergència entre aquelles que van tributar segons els beneficis de l'exercici (39,4 %) i les que el van fer segons la seua última quota anual (0,7 %).

Els ingressos per l'impost sobre societats el 2021 van ascendir a 26.627 milions, el que significa que van créixer un 67,9%, taxa molt elevada com el va anar la caiguda el 2020 (-33,2 %). Els motius de totes dues van anar els mateixos. D'una banda, el 2020 la major part del descens es va deure a la caiguda dels pagaments fraccionats (-27,1 %) per la parada de l'activitat a causa de la pandèmia; el 2021, amb la relativa normalització de l'activitat, va succeir el contrari (+53,7%), amb l'afegit de les operacions extraordinàries realitzades per alguns grups fiscals (encara que sense elles els pagaments seguirien estant un 3,1% per damunt de 2019). Per un altre, les devolucions realitzades el 2020 van assolir un import molt elevat perquè així l'havien sigut les devolucions sol·licitades de l'exercici 2018. Açò no es va repetir en l'exercici 2019, el que va permetre que les devolucions realitzades el 2021 anaren uns 2.900 milions inferiors a les de l'any anterior. En comparació de 2019, els ingressos de l'impost el 2021 van superar en un 12,2% als de dos anys abans.

L'IVA meritat durant el període va créixer un 19,2% (+3% si es compara amb 2019; Quadre 4.1 ) gràcies a la positiva evolució de la despesa subjecte (les diferents mesures normatives no van tindre, en conjunt, suficient intensitat com per a canviar significativament el tipus). A la part final de l'any es va intensificar la recuperació de l'IVA brut degut al repunt dels preus que es va unir a la millora de l'activitat experimentada al llarg de l'any. L'any va finalitzar amb un augment del 17,8%, superant en un 5% els nivells de 2019 (Quadre 4.2 ). La millora va anar major en les declaracions trimestrals (18,6 %), que inclouen als sectors que es van veure més afectats per les limitacions a l'activitat. Per part seua, les sol·licituds de devolució es van incrementar un 14,4% (13,7% les mensuals i 17% les anuals) pel creixement de les exportacions (20,6% pel que fa a 2020 i 7,6% pel que fa a 2019) i per l'augment dels costos, especialment els energètics, en l'última part de l'any.

Els ingressos per l'IVA es van elevar fins els 72.498 milions (Quadre 4.2 ), un creixement del 14,5% que va compensar la caiguda de l'11,5 %de l'any passat, de manera que la recaptació el 2021 va anar un 1,3% superior a la de 2019. L'augment hauria sigut major de no ser per les mesures normatives i de gestió que, en total, van suposar una pèrdua de gairebé 600 milions (entre elles, la rebaixa del tipus en el consum domèstic d'electricitat, en vigència des dels últims dies de juny, va restar un poc més de 500 milions). La recuperació de la despesa es va traduir en un augment dels ingressos bruts de l'11,9 %(1,4% més que dos anys abans), ingressos que van créixer amb especial intensitat, igual que en unes altres figures, en les pimes (16,4%, 2,3% sobre 2019). En tots els casos les xifres són inferiors a la de la meritació perquè el 2021 la caixa es va veure perjudicada al passar-se ingressos de l'última part de l'any (la que va tindre un major creixement) a 2022.

Els Impostos Especials meritats van augmentar un 7,1% el 2021, encara allunyats (-7,1 %) dels nivells de 2019 (Quadre 5.1 ). L'Impost sobre Hidrocarburs va créixer un 13,6%, gairebé dos punts per damunt dels consums, per l'increment del tipus efectiu derivat d'un major ús de productes gravats a tipus superiors. El 2020 havia succeït el contrari (els consums de gasoil bonificat, els que tenen un tipus menor, van créixer lleugerament enfront de la caiguda de gasolines i gasoil d'automoció; Quadre 5.5 ). Malgrat la millora, l'impost meritat va seguir sent un 5,8% inferior a l'assolit el 2019, amb una evolució més positiva en les gasolines que en el gasoil d'automoció. El començament de l'any no va anar bo per l'existència encara de limitacions a la mobilitat, però segons estes s'anaven alçant, van anar les fortes pujades de preus les que lastraron la recuperació de l'impost. En l'Impost sobre Labors del Tabac, la recaptació meritada va caure un 0,8% (-0,8% en cigarrets i-0,5% a la resta de productes; Quadre 5.6 ). La caiguda es va deure al descens del preu mitjà, encara que durant els mesos finals de l'any les principals marques van pujar els seus preus. Els consums, per part seua, es van mantindre pràcticament estables (0,4% el total de consums; 0,2% el de paquets i 0,7% la resta de productes). Pel que fa a 2019 la caiguda es xifra en un 5%. L'Impost sobre l'Electricitat va retrocedir un 20% (Quadre 5.7 ), conseqüència de la dràstica baixada del tipus (del 5,11% al 0,5 %) que va entrar en vigor a mitjan setembre. Tant els consums com, sobretot, els preus es van incrementar el 2021, empenyent a la base liquidable fins un creixement del 20,1%. L'Impost sobre l'Alcohol i Begudes Derivades va créixer un 33,2% (Quadre 5.2 ), en línia amb l'avanç dels consums i en resposta als baixos nivells de 2020. Inclús així, no van poder recuperar els nivells de 2019 (-4,8 %), reflex de l'encara feble situació el 2021 de l'hostaleria i la restauració. Un poc similar ocorre en l'Impost sobre la Cervesa, del qual incremente s'estima en un 8,7% (-2,2% pel que fa a 2019; Quadre 5.3 ). L'Impost sobre el Carbó, que s'ha convertit en residual, va disminuir un 9,4%.

La recaptació per Impostos Especials es va situar en els 19.729 milions, un 5% per damunt de les xifres de 2020, però encara 1.651 milions (un 7,7 %) menys que el 2019 (Quadre 5.1 ). El seu creixement és inferior al de l'impost meritat degut, com s'ha comentat a l'IVA, al desplaçament de les últimes meritacions de 2021 a la caixa de 2022. Açò és especialment rellevant en l'Impost sobre Hidrocarburs (11,3%, més de dos punts per davall de la meritació) i en els impostos sobre l'alcohol (7% en caixa enfront del 24,7% de la meritació). En l'Impost sobre l'Electricitat, en canvi, l'efecte és l'oposat (-12,2% en caixa i-20% en merite) per la reducció del tipus en el tram final de l'any.

El 2021 els ingressos procedents d'unes altres figures diferents de les principals van sumar un total de 9.985 milions, un 23,4% més que el 2020. L'augment permet recuperar la pèrdua que es va produir l'any anterior pel que fa a 2019, encara que amb un matís: tant les dades de 2021 com els de 2019 estan condicionats per mesures normatives, en el primer cas lleugerament a l'alça i en el segon gairebé 900 milions a la baixa. El 2021 les mesures normatives que van afectar a estos ingressos van anar tres: la supressió temporal en el tercer i quart trimestre de l'Impost sobre el Valor de la Producció d'Energia Elèctrica (-760 milions només pel tercer trimestre; el quart s'hauria d'haver ingressat el 2022), la pujada del tipus (del 6% al 8 %) en l'Impost sobre Primes d'Assegurances (476 milions), i la introducció de dos noves figures impositives (l'Impost sobre Transaccions Financeres i l'Impost sobre Determinats Servicis Digitals, amb uns ingressos de 296 i 166 milions, respectivament). En conjunt les mesures van aportar 178 milions addicionals, 2,2 punts de l'increment observat en este grup d'impostos.

Entrant en el detall per figures, totes elles van presentar creixement pel que fa a 2020, però, si s'analitzen en comparació de 2019, la situació no va anar tan positiva. Este és el cas de l'Impost sobre la Renda dels No Residents (Quadre 6.1 ) ingressos dels quals el 2021 van créixer un 20,9%, però van seguir per davall un 22,9% de la xifra de 2019. La desfavorable evolució de les rendes de capital mobiliari són les que determinen principalment la marxa d'este impost. Amb estos resultats, han guanyat importància dins d'estes altres figures tant l'Impost sobre Primes d'Assegurances (Quadre 6.4 ) com els Impostos sobre Trànsit Exterior (Quadre 6.3 ). El primer es va veure afavorit per l'augment del tipus el que va fer que augmentara la recaptació un 33%, un 2,2% si es resta l'impacte de la pujada. Este creixement seria, en comparació dels augments que experimentaven abans de 2020, relativament baix. Pel que fa als Impostos sobre el Trànsit Exterior, els seus ingressos van créixer un 17,6% i es van quedar un 1,5% per davall de 2019, encara que lleugerament per damunt del nivell mig que es va registrar entre 2017 i 2019.

L'altre conjunt de figures amb un pes rellevant en este grup d'impostos, és el format pels impostos mediambientals (Quadre 6.2 ) que inclou la fiscalitat ambiental del capítol I i l'Impost sobre Gasos Fluorats. La fiscalitat mediambiental va disminuir un 3% degut, sobretot, a l'eliminació temporal de l'Impost sobre el Valor de la Producció d'Energia Elèctrica en la segona mitat de l'any (encara que el 2021 només va afectar la supressió durant el tercer trimestre). La caiguda d'este impost en el conjunt de l'any no va anar gran (-3,4 %) perquè es partia d'un nivell baix (1.146 milions quan els ingressos normals solen rondar els 1.500 milions) pel descens el 2020 del preu en el mercat majorista, al contrari de 2021 en el que els preus es van disparar (per això l'impacte de l'eliminació d'un només trimestre s'estime en 760 milions). L'Impost sobre Gasos Fluorats també va caure, un 2,8%, i és el quart any consecutiu en què els ingressos es reduïxen. Excepte l'any de la seua implantació, que no va anar complet, la xifra de 2021 és la més baixa de la sèrie històrica.

Els ingressos del Capítol III van augmentar un 16,7% el 2021 (Quadre 1.6 ), un 15,2% les taxes i un 17,7% els altres ingressos. La recaptació final va quedar per davall de 2019, però aquell any els ingressos van anar especialment elevats per una dada anormalment alta del Canon per l'aprofitament d'aigües continentals per a la producció d'energia elèctrica. La dada de 2021 està en l'orde de magnitud de 2017 i 2018. Açò mateix es veu en les taxes (Quadre 6.6 ), afegint en estes que algunes encara el 2021 no van recuperar un nivell que es podria considerar normal (Taxa d'Expedició de DNI i passaports i Taxes consulars).