Els tipus efectius

S'estima que el tipus mitjà efectiu sobre la renda i la despesa el 2021 va anar del 15,3%, amb un incremente de l'1,8 %respecte a 2020 (Quadre 1.3 ). L'estimació és provisional fins que es complete l'any 2021 amb les declaracions anuals de l'IRPF i de l'impost sobre societats, que es coneixeran, en bona part, entre juny i juliol. Amb la informació disponible, el tipus mitjà va recuperar la tendència alcista que seguia abans de l'any 2020 (Gràfic 1.21) i va assolir el nivell màxim que ja va tindre el 2014, l'any anterior a l'última reforma de colpit en la imposició indirecta. Cal recordar que la tendència creixent és conseqüència, fonamentalment, del creixement continu que es produïx en el tipus efectiu sobre la renda de les llars. El 2021 aquella tendència es va veure a més accentuada per l'augment del tipus efectiu sobre la base que es va observar en l'impost sobre societats. A diferència del que va succeir el 2020, el 2021 sí es van introduir canvis normatius que van afectar als tipus (entre d'altres, la pujada de tipus en les bases general i de l'estalvi en l'IRPF per a les rendes més altes, la limitació a l'exempció de rendes de l'exterior en l'impost sobre societats, la pujada de tipus a l'IVA per a begudes ensucrades i edulcorades i la rebaixa de tipus a l'IVA del consum domèstic d'electricitat i en l'Impost Especial sobre l'Electricitat), encara que la seua importància en la variació dels tipus efectius va anar relativament baixa. Van pesar més uns altres efectes, conseqüència dels canvis que s'havien produït en la composició de les bases el 2020 (majors prestacions per desocupació, menor despesa en servicis a tipus reduïts de l'IVA, …).

En l'IRPF el tipus efectiu va pujar fins el 13,2%, un 3,2% més que el 2020, any en el que pràcticament s'havia quedat igual que el 2019 (Quadre 2.1 ). L'augment va tindre el seu origen bàsicament en tres elements: els canvis normatius amb la pujada del tipus en la base general i de l'estalvi per a les rendes més altes (2 punts en la tarifa estatal a partir dels 300.000 euros en el primer cas i 3 punts des dels 200.000 euros en el segon) i la modificació dels límits en les reduccions lligades als plans de pensions; l'increment del tipus de les pensions (degut, sobretot, a l'habitual efecte lliscament cap pensions mitges més altes pels nous pensionistes que entren en el sistema); i la pèrdua d'importància el 2021 de les prestacions per desocupació, amb tipus mitjans gairebé zero, i que el 2020 havien fet baixar el tipus efectiu. L'augment del tipus provocat per estos elements es va veure matisat perquè al llarg de l'any va anar augmentat l'aportació en les rendes de les llars dels salaris de les pimes que, amb menors tipus mitjans, van pressionar a la baixa sobre el tipus efectiu, el contrari del que havia succeït l'any anterior.

El tipus efectiu sobre la base imposable en l'impost sobre societats va anar el 2021 del 21,4%, un 4% major que l'estimat per a 2020 (Quadre 3.1 ). Si el tipus es calcula sobre els beneficis, el resultat és un tipus gairebé igual al de l'any anterior (9,15% enfront del 9,17% de 2020). La variació dels tipus és conseqüència gairebé en exclusiva del diferent creixement que s'estima per a bases i tipus en els diferents grups d'empreses. L'únic canvi normatiu de rellevància amb impacte (la limitació a les exempcions de rendes exteriors de l'article 21 de la llei) va elevar lleugerament el tipus en el grup d'empreses afectades, encara que la seua importància en el conjunt és menys significativa.

A l'IVA el tipus efectiu es va situar el 15,3%, un 0,1% inferior al de 2020 i aproximadament igual a la mitja dels últims sis anys (Cuadros 1.3 i 4.1 ). El 2021 va haver-hi canvis significatius en l'impost amb l'augment del tipus del 10% al 21% per a les begudes edulcorades i ensucrades, recollit en els Pressuposats per a 2021, i la rebaixa des del 21% fins el 10% del tipus aplicable, bàsicament, al consum domèstic d'electricitat, vigent des de finals de juny, que es van unir a mesures heretades del RDL 15, 34 i 35 de l'any passat que regulaven el tipus 0 en productes COVID i vacunes i el tipus superreduït de les màscares. Tanmateix, tots estos canvis no es van traduir en una variació del tipus agregat. A més, es van anar recuperant despeses amb tipus reduïts (com són els d'hostaleria i restauració), que es van veure molt afectats per les limitacions a l'activitat el 2020, i en la segona part de l'any es van produir increments forts en els preus d'alguns productes que van al tipus general (com és el cas dels carburants).

El tipus mitjà efectiu en els Impostos Especials, calculat com la proporció de l'impost meritat pel que fa al valor dels consums, es va reduir un 10,6%, caient al seu nivell més baix des de 2014. Com s'advertix en tots els informes, este tipus s'inclou només a l'efecte de completar l'anàlisi de bases, tipus i ingressos, però no és el tipus que s'aplica (en diverses figures la base la conformen els consums físics i només en dos-tabac i electricitat - té importància el valor). A més, en absència de modificacions normatives, este tipus efectiu es mou en sentit contrari al dels preus dels productes energètics, que són els que determinen el valor dels consums. El 2019 i 2020 aquells preus van disminuir, el que va portar a un creixement del tipus, i el 2021 van augmentar amb intensitat i això va desembocar en el fet embalum descens del mateix.