L'entorn econòmic
Els dos trets que van caracteritzar l'any 2022 van anar l'intens creixement de l'activitat, sobretot fins l'últim intervinc de l'any, i l'alta inflació, que es va mantindre al llarg de tot l'exercici.
El millor indicador per al seguiment detallat de l'activitat en temps real és el que proporcionen les vendes diàries del sistema de Subministrament Immediat d'Informació de l'IVA, de publicació setmanal en el web de l'AEAT i de la qual evolució el 2021 i 2022 es mostra, de diverses formes, en els Gràfics 1.1, 1.2 i 1.3. El 2021, després d'uns començaments dubitatius i la contínua recuperació de la part central de l'any, es va produir una forta acceleració en l'últim tram, provocada en part per les intenses pujades de preus. Aquells elevats ritmes de creixement van anar els que es van registrar el 2022 fins aproximadament el mes de setembre, amb l'única excepció de la interrupció transitòria a finals de març com a conseqüència de la sobra de transportistes. A partir d'aquell moment la tendència va anar a la baixa tant en termes nominals com en reals. Tot això es pot veure en els gràfics. El primer conté el nivell de les vendes diàries. L'aproximació que s'observa a la part final de l'any es correspon amb la desacceleració que s'aprecia en el Gràfic 1.2 des de setembre. En el Gràfic 1.3 figuren les sèries en la seua agregació mensual per poder apreciar l'impacte dels preus i la moderació de l'activitat real en l'últim tram de l'any.
El mateix perfil es reproduïx en l'evolució trimestral de les vendes totals de les Grans Empreses i pimes societàries, recollida en el Gràfic 1.4. Este indicador és el de major cobertura (més d'1,1 milions d'empreses) del panorama estadístic. Com es pot veure, l'intens creixement de la primera mitat de l'any, una part del qual es devia als dolents resultats del primer trimestre de 2021, encara amb l'impacte de les limitacions a l'activitat i la tempesta Filomena, es va anar atenuant en el tercer i quarts trimestres. Aquelles restriccions havien afectat més a activitats amb una major presència de les xicotetes empreses; per això, a mesura que s'anava normalitzant la situació i moderant el creixement, també la distancia entre empreses grans i xicotetes es va anar tancant.
La tendència a la moderació també es va reflectir al PIB, l'indicador macroeconòmic de síntesi més comunament utilitzat en l'anàlisi conjuntural. El 2022 el creixement en termes reals va anar del 5,5%, la mateixa taxa que s'havia estimat per a l'any 2021. Segons este indicador, el creixement es va concentrar durant el segon trimestre, mentre que a la resta de períodes el creixement intertrimestral va anar pròxim a zero. A diferència de 2021, encara condicionat parcialment pels efectes de la COVID i la posterior recuperació, el 2022 la recuperació del turisme exterior va fer que l'aportació de la demanda externa s'acostara a la de la demanda nacional (un any abans pràcticament tot el creixement procedia d'esta última). En termes nominals, el creixement del PIB el 2022 va anar del 10% (7,9% el 2021), mostra de la major pressió dels preus. La desacceleració de l'última part de l'any, en canvi, va anar menys accentuada que en l'activitat real. El Gràfic 1.5 il·lustra este fet: l'increment del deflactor implícit es va anar fent major a mesura que avançava l'any. Cal assenyalar en este sentit que el deflactor mesura els preus del valor afegit i, per això, pot comportar-se de manera diferent a la de la resta dels preus de producció o de consum. De fet, segons l'evolució que es deduïx d'estes dades, les pujades de preus haurien sigut, en principi, una inflació provocada pels consums intermedis i només en la segona mitat de l'any s'haurien anat traslladant aquelles tensions de preus a la remuneració i a l'excedent empresarial i, per tant, al deflactor del PIB.
Pel que fa a l'evolució del treball, la trajectòria no va anar molt diferent de la que va experimentar l'activitat. El Gràfic 1.6 recull tres dels possibles indicadors amb els que es compta: les hores i les persones ocupades de la Comptabilitat Nacional i el nombre d'afiliats a la Seguretat Social. Els dos últims van estar afectats el 2020 i 2021 per la manera com es comptabilitzaven l'ERTO, d'ahí la necessitat d'atendre també a les hores treballades, millor aproximació a la quantitat de treball realment utilitzada. El 2022 aquell problema no va anar rellevant i és, per tant, indiferent utilitzar un o un altre indicador. En qualsevol cas, els tres apunten a una desacceleració en la segona part de l'any, més accentuada en el nombre d'hores per la dada tan atípic del primer trimestre. En el conjunt de l'any el nombre d'hores va créixer un 4,1%, amb un 5,2% en la primera mitat de l'any i un 3% en la segona. En les persones ocupades l'augment el 2022 va anar del 2,8% (2,5% el 2021) amb creixements del 3,7% durant el primer semestre i de l'1,9 %en el segon. Xifres alguna cosa més altes es van registrar en l'afiliació, encara que en el mateix sentit: 3,9% l'any amb un 4,7% de mitja durant els primers sis mesos i un 3,1% en la segona part de l'any. El Gràfic 1.7, que inclou el treball de Comptabilitat Nacional, l'afiliació i els perceptors de Grans Empreses i pimes societàries (l'indicador fiscal del treball), tots ells referits a l'economia mercantil no financera, reforça aquella mateixa idea, açò és, uns trimestres inicials encara amb fort impuls de treball i una posterior desacceleració, més intensa durant els mesos finals de l'any.
Els gràfics 1.8, 1.9 i 1.10 expressen amb claredat quin va anar el comportament dels preus el 2022. Els gràfics inclouen tant els preus de la producció industrial (IPRI) com els preus de consum (IPC). Els preus havien començat a repuntar durant els primers mesos de 2021 i van continuar seu escalada durant tot aquell any. Els creixements màxims es van assolir en la primera mitat de 2022 per a moderar-se la resta de l'any, especialment en l'últim tram. En este procés cal destacar diversos aspectes. Primer, com ja s'analitzava l'any passat, la inflació va anar molt més severa en la producció que en el consum. El perfil va anar el mateix (com es veu en el Gràfic 1.8), però la intensitat molt diferent (advertisquen-se les escales). El segon aspecte a subratllar és que, encara que la inflació derivada del component energètic va anar fonamental (Gràfic 1.9), l'explicació no s'esgotava ahí; també els preus de la resta de productes i servicis van créixer de manera significativa (Gràfic 1.10). I, en tercer lloc, precisament el característic de 2022 és que, mentre que en la segona part de l'any el preu de l'energia va començar a moderar el seu creixement, els preus no energètics van seguir creixent, encara a taxes molt elevades en els preus de producció i dins d'una tendència alcista en el cas dels preus de consum (Gràfic 1.10).
