Els impostos meritats i els ingressos tributaris

Els impostos meritats van créixer el 2024 un 10,1% (Quadre 1.4 ), sis dècimes per damunt de l'augment assolit per la suma dels principals impostos (un 9,5%, Quadre 1.3 ), a l'incloure el total la recuperació parcial el 2024 de l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica. Sense les quotes diferencials estimades d'IRPF i Societats, l'increment esperat per als impostos meritats se situa el 10,2%. El creixement dels impostos meritats es va deure a l'augment del 6,9% de les bases i a la pujada d'un 2,4% del tipus mitjà.

L'increment dels ingressos tributaris va anar inferior al dels impostos meritats, un 8,4%. La principal raó d'esta discrepància es deu a que els ingressos recullen la major part de la recaptació associada a les quotes meritades en l'exercici 2023, que han tingut unes evoluciones més negatives de les que s'espera per a la meritació de 2024. A més, cal tindre en compte a l'hora d'analitzar l'evolució dels ingressos l'important paper que juguen els canvis normatius i de gestió que el 2024 van suposar una pèrdua d'ingressos valorada en 2008 milions (en el Quadre 1.5 es pot trobar el detall).

Analitzant l'evolució de bases i ingressos per figures, en l'IRPF les rendes brutes de les llars van augmentar el 2024 un 8,5%, taxa molt positiva, sobretot si es té en compte que la precedixen dos anys amb un incremente mitjà del 7,7% (Quadre 2.1 ). Tots els components van augmentar, si bé va destacar el dinamisme de les rendes de capital (22,6%, Gràfic 1.20), gràcies a l'espenta rebut de les rendes de capital mobiliari i dels guanys patrimonials.

L'IRPF  meritat va créixer un 11,1% el 2024, resultat de l'augment de les rendes brutes de les llars en un 8,5% i del tipus en un 2,4% (Gràfics 1.21 i 1.22; Quadre 2.1 ). El creixement del tipus efectiu es va produir com a resultat de les pujades del salari i la pensió mitjans, malgrat els canvis normatius que van reduir el tipus en les rendes més baixes.

Efectivament els canvis normatius van tindre un notable impacte en l'IRPF el 2024: van reduir la recaptació en gairebé 3.200 milions. Destaquen tres mesures en particular. En primer lloc, l'increment de la reducció per rendiments del treball va comportar la pèrdua de 1.445 milions (1.560 milions en les retencions). El 2023 una mesura similar va tindre un cost de 1.726 milions, encara que en la declaració anual d'aquell any es van recuperar 115 milions. En segon lloc, gairebé amb el mateix import (1.435 milions), figuren les devolucions a mutualistes conseqüència d'una sentencia judicial. La part principal d'aquella xifra (prop de 1.000 milions) són els menors ingressos i majors devolucions que es van concretar en la declaració anual de 2023; la resta procedixen de recursos que al seu moment van posar els contribuents per este motiu. I, en tercer lloc, cal assenyalar els 302 milions que van deixar d'ingressar-se com a conseqüència de les mesures implementades per a pal·liar els efectes de la dana, gairebé tots ells per l'ajornament del segon termini de la campanya de la renda fins el febrer de 2025.

En conseqüència, els ingressos en l'IRPF van créixer un 7,6%, taxa que s'elevaria fins el 10,2% si es descompta l'impacte negatiu dels canvis normatius i de gestió, xifra compatible amb un creixement de la renda de les llars del 8,5% i la pujada del tipus efectiu derivada de l'increment de salaris i pensions.

En l'impost sobre societats la base imposable consolidada va créixer un 10,8% (Quadre 3.1 ). Cal destacar que esta elevada taxa es registra després de tres anys més de forts increments (36% el 2021, 17,7% el 2022 i 11,4% el 2023). El bon comportament de la base imposable en els últims anys ha fet que des de 2023 se superara l'anterior màxim històric de 2006, però este resultat no s'ha traslladat per complet a l'impost meritat, que seguix estant per davall de l'assolit aquell any (Gràfic 1.23). L'evolució de la base imposable és força parella a la dels beneficis de les societats sense incloure les societats a tipus 0% ni 1%. El canvi el 2021 de la regulació per doble imposició ha minorat l'import d'estos ajustaments en els grups consolidats, afavorint un progressiu acostament de la base imposable a estos beneficis (Quadre 8.5 ).

L'impost sobre societats meritat va créixer aproximadament el mateix que la base consolidada, un 10,4%. La diferència és la xicoteta caiguda que s'estima per al tipus efectiu (-0,4 %). El descens del tipus és major (-2,7 %) si es calcula sobre els beneficis de les empreses sense incloure en estes les que tenen tipus al 0% i 1%, societats sobretot de caràcter financer amb alta variabilitat dels seus beneficis en funció de la situació dels mercats, però gairebé sense impacte en l'impost meritat (Gràfics 1.24 i 1.25).

Els ingressos per l'impost sobre societats van augmentar un 11,5% (Quadre 3.1 ), assolint els 39.096 milions. Igual que en l'IRPF, l'increment haguera sigut major de no ser per l'impacte negatiu dels canvis normatius i de gestió, que van restar 2.189 milions als ingressos. També en este cas l'impacte es va concentrar en tres grups de mesures. El primer va anar l'impacte produït per la sentencia relativa al RDL 3/2016 que es va traduir en devolucions extraordinàries dels exercicis anteriors no prescrits per un import de 1.089 milions, i en una pèrdua de recaptació en la declaració anual de 2023 de 1.696 milions. El segon va anar l'efecte negatiu sobre els pagaments fraccionats de la mesura que va estar vigent el 2023 que reduïa al 50% les bases imposables negatives que es podien consolidar en els grups de societats. El 2023 aquella mesura va tindre un impacte positiu que el 2024 es va tornar negatiu, efecte que es va accentuar perquè els imports no deduïts el 2023 es poden restar, a parts iguals, en els deu exercicis següents. L'impacte negatiu d'ambdós elements es va veure lleugerament compensat en la liquidació anual. Finalment, en la declaració anual de 2023 van tindre efecte, per primera vegada, dos canvis normatius aprovats en el Pressuposat de 2023, com són la reducció del tipus a les pimes (-291 milions) i el nou Règim especial de les Illes Balears (-65 milions). Totes estes mesures amb impacte negatiu es van veure parcialment compensades pel menor import de les devolucions extraordinàries pel que fa a les de l'any 2023 i per l'existència d'ingressos extraordinaris.

Pel que fa a l'IVA, la despesa final subjecta a IVA va créixer un 5,7% el 2024, 1,7 punts per davall de l'augment d'un any abans (Gràfic 1.26, Quadre 4.1 ), amb menors pujades tant del deflactor com del component en volum. L'alentiment de la despesa de les llars va anar d'una intensitat similar a la de l'agregat total, mentre que va anar més intensa en els consums de les Administracions Públiques. Al contrari, la despesa en compra d'habitatge de les llars va anar lleugerament superior al de l'any anterior (Gràfic 1.27).

Un esquince destacat de l'exercici 2024 va anar l'escalonat incremente de tipus que es va produir amb l'objectiu d'anar recuperant de forma gradual els tipus vigents amb anterioritat al fort procés inflacionista que va conduir a les rebaixes de tipus en els productes associats amb l'energia i, posteriorment, en l'alimentació. Açò explica que el tipus efectiu mitjà cresquera un 1,4%, després dels descensos observats els anys previs. Com a conseqüència, l'IVA  meritat durant el període va créixer un 7,3%, taxa que supera en més de quatre punts i mitjà l'assolida el 2023, al veure's compensada l'alentiment de la despesa subjecte amb la recuperació del tipus (Gràfics 1.28 i 1.29). L'IVA meritat net va experimentar un augment similar.

Els ingressos per IVA van créixer un 7,9% el 2024 (1,6% anterior), pràcticament igual que l'IVA meritat, encara que els efectes de la pujada dels tipus es van notar de forma diferent en la caixa que en la meritació. El retorn progressiu al 21% en els tipus aplicats sobre l'electricitat i el gas natural va suposar majors ingressos (1.159 milions).

Tanmateix, l'aproximació al tipus del 4% des del 0% en els productes bàsics d'alimentació i al 10% des del 5% en pastures i olies (amb l'excepció de l'olie d'oliva que es queda en el 4 %) va tindre un impacte molt reduït el 2024 al començar l'octubre (la meritació d'octubre es va comptabilitzar el desembre i els de novembre i desembre ja el 2025). En canvi, la rebaixa dels tipus en l'últim tram de 2023 es va notar durant els primers mesos de 2024. A més, en els ingressos de caixa també van influir altres impactes positius derivats dels ingressos i devolucions extraordinàries, de l'augment d'ajornaments iniciat el 2023 (part d'ells recuperats el 2024) i d'unes altres mesures que van estar vigents en períodes anteriors i no el 2024.

El valor dels consums subjectes als Impostos Especials va tornar a reduir-se, encara que amb menys intensitat que el 2023 (-6,3% enfront del -13,9% anterior; Quadre 1.3 ), per la menor caiguda dels preus dels productes associats al petroli (Quadre 9.1 ) i de l'electricitat, que incidixen en el valor de dos dels components amb major pes sobre el total. El comportament dels consums, amb creixements també en els components de major pes (Hidrocarburs, Tabac i Electricitat) va contribuir a frenar el descens del valor agregat. L'aportació dels consums lligats a l'alcohol, al contrari, va anar negativa.

El 2024 els ingressos per Impostos Especials van créixer un 6,6%. Sense els ingressos derivats dels canvis normatius (1.009 milions de l'Impost sobre l'Electricitat i de l'Impost sobre Envases de Plàstic No Reutilitzables), l'augment hauria sigut tan sols de l'1,7%.

La principal figura d'este grup d'impostos, l'Impost sobre Hidrocarburs (Quadre 5.5 ), va créixer un 2,1% (0,6% el 2023). Com ve succeint en els últims anys com a conseqüència de la reducció del parc de vehicles dièsel, el major creixement es va donar en el consum de gasolines enfront dels gasoils, el que va propiciar, a més, una pujada del tipus efectiu. Els ingressos en l'Impost sobre Labors del Tabac van augmentar un 3,2% (Quadre 5.6 ), en un entorn de pujada dels preus i descens del consum, excepte per abrupte repunt a final d'any per l'efecte d'acaparament previ a l'esperada pujada de tipus. L'Impost sobre l'Electricitat (Quadre 5.7 ) va recuperar gran part del seu pes en la recaptació al tornar progressivament al tipus del 5,11%. És de ressenyar que la recaptació l'any va anar de 1.112 milions, el que significa que, en condicions normals, s'haguera aconseguit una recaptació històrica, molt superior al màxim de 2012 (1.507 milions) amb un consum molt inferior al d'aleshores.

En els impostos sobre l'alcohol els ingressos van créixer un escàs 1% (-7,2% el 2023). En l'Impost sobre Alcohol i begudes derivades, que grava les begudes amb major grau alcohòlic, l'augment va anar encara menor, d'un 0,8% (Quadre 5.2 ), mentre que en l'Impost sobre la Cervesa l'increment va anar de l'1,4 %(Quadre 5.3 ) i consolida la tendència creixent en el nivell dels seus ingressos.

Durant el segon any de l'Impost sobre Envases de Plàstic No Reutilitzables els ingressos van assolir els 571 milions, 19 milions menys (-3,3 %) que el 2023. La raó del descens cal buscar-la en la gestió de l'impost que comporta la realització de devolucions que es van començar a fer el 2023 avançat l'any, el que afecta a la comparació amb 2024. Si s'analitzen els ingressos bruts i tenint en compte que el 2023 va haver-hi un mes menys de declaracions (la primera es va presentar el febrer), el resultat és una recaptació molt pareguda en els dos anys (646 milions des del febrer de 2024 i 645 el 2023).

Quant a la resta de figures, en l'Impost sobre la Renda de No Residents (Quadre 6.1 ) la recaptació va créixer un 25,4%. Amb este resultat encadena quatre anys consecutius de creixements i supera ja els 4.000 milions d'ingressos. Estos estan vinculats, principalment, a les retencions sobre rendiments del capital i, per tant, a l'evolució dels dividends que, com s'ha comentat, van tindre un comportament molt positiu el 2024.

L'ingrés de la resta dels tributs del capítol I va augmentar un 28,5% gràcies a la recuperació parcial de l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica (dins dels impostos mediambientals, Quadre 6.2 ) i malgrat l'escassa recaptació de l'Impost temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes. Pel que fa al primer, l'impost va estar suspés des de mitjan 2021 dins de les mesures per a pal·liar els efectes de les pujades de preus de l'electricitat. El 2024 es va recuperar, encara que de manera progressiva (en els dos primers trimestres de l'any el retorn no va anar complet). Quant al segon, la disminució dels ingressos va haver de veure amb els canvis en l'impost sobre el patrimoni en algunes CCAA , de manera que la major part dels ingressos que el 2023 havia generat este impost, configurat com complementari de l'altre, van anar a parar a la caixa d'aquelles CCAA

A la resta del capítol II cal destacar el fort incremente en l'Impost sobre Primes d'Assegurances (un 9,1%, una de les majors taxes dels últims 20 anys sense mitjançar pujades de tipus; Quadre 1.6 i Quadre 6.4 ), en l'Impost sobre Transaccions Financeres (un 25,5%, degut als menors ajustaments forals a l'haver assumit les diputacions les competències de gestió) i en l'Impost sobre Determinats Servicis Digitals (en este cas també compten els ajustaments forals, encara que, fins i tot amb això, l'augment va anar gairebé del 24 %).

En el capítol III de Taxes i altres ingressos (Quadre 1.6 i Quadre 6.6 ) la recaptació va créixer un 8,4%, el que va suposar 156 milions més que el 2023. D'ells, 65 corresponen a les taxes, gairebé la mitat procedent exclusivament de la Taxa sobre el Domini Públic Radioelèctric.