2. L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

El 2025 els ingressos per l'IRPF van sumar 142.466 milions, el que va implicar un augment del 10,1%, taxa que supera en dos punts i mitjà el 7,6% assolit el 2024. De no estar afectat negativament pels impactes associats als canvis normatius i de gestió, que van restar 1.155 milions a la recaptació, l'increment haguera sigut d'un 11%, augment similar al de l'impost meritat, que es deriva d'un creixement de les bases del 7,2% i del tipus mitjà del 3,5%. El fet que els ingressos el 2025 cresqueren a un ritme major que el 2024, malgrat que tant les rendes com el tipus mitjà cresqueren a taxes més baixes que un any abans es deu a dos factors: d'una part el 2025 es va ingressar el resultat de la declaració anual de 2024, que va tindre un incremente notable (un 26 %); d'una altra part està la incidència dels esmentats impactes normatius i de gestió, que el 2024 van tindre un efecte negatiu en la recaptació de gairebé tres vegades més gran al de 2025.

Les rendes brutes de les llars van créixer un 7,2% el 2025, gairebé dos punts per davall del 8,9% de 2024, però enllaçant ja quatre anys amb un incremente mitjà del 7,9% (Quadre 2.1 ). Les rendes associades als guanys patrimonials no subjectes a retenció van mantindre un fort dinamisme el 2025, però la resta de les fonts de renda van moderar el seu creixement, sent la desacceleració especialment intensa en les rendes vinculades al capital mobiliari, després dels forts increments assolits els anys previs impulsats per l'evolució dels tipus d'interés. Sense estes rendes, la desacceleració de les rendes de les llars seria de tan sols sis dècimes.

Les rendes del treball, que representen més del 82% de les rendes de les llars, van créixer un 6,2% el 2025, desaccelerant-se per segon any consecutiu (8,1% el 2023, 6,8% el 2024) en línia amb el comportament del treball i de les retribucions mitges. Inclús així, cal assenyalar que el creixement d'estes rendes supera en més d'un punt l'increment mitjà dels últims deu anys. Els seus dos principals components, salaris i pensions, que en conjunt suposen més del 93% de les rendes del treball, van moderar els seus avanços el 2025. Els salaris van créixer un 6,1% i les pensions públiques un 5,9%, en ambdós casos huit dècimes menys que l'any anterior, pel menor incremente de les retribucions i pensions mitges (Quadre 2.2 ). En el sector privat, la retribució salarial mitja va passar d'increments de prop del 5% el 2024 a augments menors del 4% el 2025. En este sector, la desacceleració de la massa salarial es va concentrar a les Grans Empreses, perdent 1,7 punts pel que fa a l'any anterior, malgrat la qual cosa van tancar l'any amb un incremente anual del 7,5%. L'avanç de la massa salarial en les pimes va anar menor que a les Grans Empreses, un 5,7%, però en este cas amb un perfil de millora anual, ja que van superar en gairebé un punt la taxa observada el 2024. En suma, la massa salarial del sector privat va augmentar un 6,8% el 2025 (7,3% el 2024), amb menors increments a la part final de l'any (Gràfic 2.1).

La desacceleració de la massa de salaris del sector públic va anar més intensa que en el sector privat, passant del 5,6% de 2024 al 4% de 2025, pel menor augment del treball (0,6% de 2025 enfront del del 2,1% de l'any anterior), mentre que la retribució mitja va mantindre un incremente del 3,4% gràcies a l'actualització salarial dels empleats públics que va tindre lloc el desembre (Gràfic 2.2).

La massa de pensions públiques va créixer un 5,9%, amb un augment de l'1,7 %del nombre de pensionistes, que manté una evolució creixent, i un incremente de la pensió pública mitja del 4,2%, al voltant d'un punt per davall de la taxa assolida el 2024 (Gràfic 2.3). Les pensions privades van tornar a incrementar-se, este any amb més força, si bé el seu pes sobre la massa total de pensions seguix sent reduït (un 3,6% enfront del 8% que representaven durant el període 1995-2010, any a partir del qual van anar perdent importància).

En el Gràfic 2.4 es comparen les evoluciones de les retribucions salarials mitges privades i públiques, de les pensions mitges i dels preus de consum (IPC ) des de 2010. En el cas dels salaris les pujades salarials no han sigut suficients per a compensar l'increment dels preus, mentre que en el cas de les pensions públiques mitges la seua evolució supera la de l'índex de preus.

En l'augment de la pensió mitja ha intervingut no només l'actualització anual, sinó també l'impacte a l'alça que han tingut els majors increments en les pensions més baixes i el més gran nivell de les noves pensions que es donen d'alta en el sistema enfront de les que ja estaven en el mateix. Cal destacar, d'altra banda, que en els últims anys els increments de les retribucions mitges en el sector privat han sigut majors que en el públic, de manera que s'ha anat tancant la bretxa oberta entre ambdós el 2020.

Finalment, el 2025 les prestacions per desocupació van augmentar per tercer any consecutiu, i el van fer a un ritme lleugerament superior al de 2024 (4,7% enfront del 4,5% anterior), havent de's la moderada acceleració al major incremente del nombre de beneficiaris per desocupació (1,4% el 2025, 1% un any abans), mentre que l'augment de la prestació mitja es va mantindre per damunt del 3%, si bé unes dècimes per davall de la taxa registrada el 2024.

S'estima que el conjunt de les rendes de capital de les llars va créixer un 14,2% el 2025, fet que suposa una important desacceleració després del repunt fins el 27,2% assolit el 2024. Esta evolució és conseqüència del fort alentiment de les rendes de capital mobiliari (2,0% el 2025, 46% el 2024, Quadre 2.1 ). Les rendes de capital han recuperat una representació sobre el total de les rendes de les llars que no s'observava des de 2008, com es pot apreciar en el Gràfic 2.5, encara que no han assolit el màxim històric de 2006, on representaven el 13,8%. Darrere d'esta recuperació està el comportament que han mostrat les rendes de capital en els últims cinc anys, en què han mantingut un incremente mitjà del 14,2%. La composició d'estes rendes ha anat evolucionant al llarg dels anys, tal com es pot veure en el Gràfic 2.6. Les rendes procedents del capital mobiliari van anar el principal component de les rendes de capital de les famílies fins l'any 2015, any en el que van anar les rendes derivades dels arrendaments les que van passar a jugar el paper predominant, mentres anaven guanyant pes també els guanys patrimonials.

L'intens dinamisme mostrat per les rendes de capital mobiliari des de 2022, així com el fort incremente dels guanys patrimonials l'any passat, va fer que el 2024 les tres fonts de rendes de capital tingueren un pes similar sobre el total. El 2025 el notable augment esperat novament per als guanys patrimonials farà que siguen estes les que acumulen gairebé el 40% del total de les rendes de capital.

Les rendes de capital mobiliari van créixer un 2% el 2025, després dels intensos avanços dels tres anys previs, en què va registrar un incremente mitjà pròxim al 29% (Cuadros 2.1 i 2.4 ). Des de finals de 2022 les rendes per interessos de comptes bancaris van començar a remuntar seguint les pujades de tipus d'interés que s'estaven produint des d'un temps abans. Aquell procés va continuar fins assolir el seu nivell màxim al llarg de 2024. Des d'aleshores va començar una tendència a la baixa que, a partir del segon trimestre de 2025, es va convertir en pèrdues pel que fa a les rendes obtingudes un any abans. Per part seua, els dividends, que són des de 2015 el principal component de les rendes de capital mobiliari, també van moderar el seu avanç el 2025, després de tres anys d'intensos augments (Gràfic 2.7), al que es va sumar el descens de la resta de rendes de capital mobiliari.

S'espera que els guanys patrimonials tornen a créixer amb força (32,6% el 2025 després del 32,8% de 2024) gràcies a l'espenta dels guanys no subjectes a retenció, ja que les rendes subjectes lligades als fons d'inversió van créixer un 4,1% el 2025, molt lluny del 58% assolit un any abans (Cuadros 2.1 i 2.6 ). La positiva evolució que es preveu per als guanys no subjectes a retenció s'associa al bon comportament que van mostrar tant la cotització de les accions com les vendes d'immobles (Gràfic 2.8).

Per part seua, per a les rendes derivades de l'arrendament d'immobles s'espera un incremente del 7,9%, taxa elevada però més moderada que l'observada el 2024 (9,2%, Cuadros 2.1 i 2.5 ). També en este cas es preveu un comportament més favorable per a les rendes no subjectes a retenció (principalment lloguer d'habitatge), en contrast amb les rendes subjectes, vinculades en bona part a l'arrendament de locals, que el 2025 van créixer un 2,9%.

Per a finalitzar, s'estima que les rendes de les empreses personals van créixer un 8,6% el 2025. La taxa està quatre punts per davall del 12,6% assolit el 2024, però significa el manteniment per quart any d'un incremente mitjà del 8,7%, ritme que supera en gairebé tres punts l'assolit en uns altres períodes d'expansió d'estes rendes (entre 2013 i 2019 el creixement es va situar al voltant del 5,8%, Quadre 2.8 ).

El tipus efectiu sobre les rendes brutes de les llars va augmentar un 3,5% el 2025 (4,1% el 2024, Quadre 2.1 i Gràfic 2.9). Sense la quota diferencial la pujada se situa en l'1,1 %enfront de l'1,4 %de 2024. Com en anys anteriors, la pujada del tipus es deu a les pujades de les retribucions salarials i de les pensions mitges.

L'IRPF meritat va créixer un 10,9% el 2025, encadenant així cinc anys de creixements. Entre 2021 i 2025, la taxa mitja d'incremente és de l'11,2%, fruit d'un augment mig de les rendes del 7,5% i del tipus efectiu mitjà del 3,5%. Sense la quota diferencial, l'IRPF meritat es va incrementar un 8,4% el 2025, resultat de l'augment de les bases del 7,2% i del tipus efectiu de l'1,1 %(Quadre 2.1 ).

Els ingressos en l'IRPF  van augmentar un 10,1% (7,6% el 2024), taxa huit desens inferior a la de l'impost meritat. La major part de la discrepància es deu a que este últim inclou l'estimació de la quota diferencial meritada corresponent a l'exercici 2025, mentre que els ingressos en caixa recullen els ingressos i devolucions corresponents al resultat de la declaració anual de l'exercici 2024. A més, les devolucions del resultat de la declaració anual inclouen les devolucions extraordinàries realitzades als mutualistes. Els ingressos sense incloure el resultat de la declaració anual van augmentar un 8,6%, taxa més pròxima a la dels impostos meritats sense incloure la quota diferencial (8,4 %).

Els ingressos per retencions del treball i activitats econòmiques van créixer el 2025 un 8,7%, pràcticament el mateix que el 2024 (9,0 %). Les rendes del treball i activitats econòmiques van augmentar un 6,0% (6,7% l'any anterior), mentre que el tipus mitjà va mantindre un incremente del 2,5% (Quadre 2.3  i Gràfic 2.10).

En el sector privat el creixement dels ingressos per retencions del treball i activitats econòmiques va anar del 8,9% (9,1% el 2024). La desacceleració de la massa salarial va anar compensada en part pel major avanç del tipus. El creixement va anar diferent a les Grans Empreses, on les retencions van créixer un 9,5%, i en les pimes, on el van fer al 7,6%, però, mentres en les primeres la tendència va anar de desacceleració pel que fa a 2024, en les segones va ocórrer el contrari, en línia amb l'evolució de les seues respectives masses salarials.

En els AP els ingressos per retencions del treball van créixer un 8,1%, lluny del 9,7% de 2024. El menor creixement de les retencions va haver de veure, sobretot, amb la falta d'actualització salarial dels empleats públics, que només es va produir el desembre i, per tant, amb poca repercussió en els ingressos per retencions de 2025 (el major impacte s'ha observat durant els primers mesos de 2026). Així, els ingressos per salaris van créixer poc més del 5%, uns tres punts menys que el 2024, al sumar-se l'efecte de la tardana revisió salarial al menor avanç del treball i del tipus efectiu (va augmentar un 1,5% el 2025 enfront del 2,6% de 2024). Al contrari, els ingressos per retencions practicades sobre les pensions públiques van créixer prop de l'11%, xifra pròxima a l'11,7 %de 2024. La menor revalorització de les pensions va limitar el creixement de la massa de pensions, encara que part d'aquell efecte es va compensar amb un major incremente del tipus (4,7% el 2025 enfront del 3,7% de 2024).

Els ingressos per retencions per rendes de capital mobiliari van créixer el 2025 un 7,1% (Quadre 2.4 ). El creixement no és xicotet, encara que sí si es compara amb els dos anys anteriors (26,7% el 2023, 40,8% el 2024), fins i tot amb el 9,5% de 2022. L'alentiment és menor que l'observada en les rendes i en l'impost meritat (que passa del 42% de 2024 al -1,5% de 2025), a l'haver-se ingressat en la caixa de gener de 2025 la meritació corresponent a desembre de 2024, que era un 35,2% superior al de desembre de 2023, passant la meritació de desembre de 2025 (que va caure un 7,2 %) a ingressar-se en la caixa de gener de 2026.

Pel que fa a les retencions derivades dels guanys patrimonials en fons d'inversió, el 2025 van augmentar un 12,2% (Quadre 2.6 ). També venien d'una taxa excepcional el 2024 (69,6 %). Amb este nou creixement el nivell d'estes retencions s'acosta al màxim de 2021 (988 milions el 2025, 1.052 durant aquell any). No obstant això, la seua evolució va anar molt irregular l'any. El gener el creixement va anar molt alt prolongant els dels últims mesos de 2024, probablement amb un efecte anticipació per l'entrada en vigor el 2025 de la pujada del tipus de l'estalvi per a les rendes altes. Durant els mesos següents els augments van anar molt més delimitats, repuntant amb intensitat entre juny i octubre, per a acabar l'any amb caigudes pel que fa a 2024.

Per part seua, les retencions per arrendaments (fonamentalment de locals) van créixer el 2025 un 5,2%, lleugerament per davall de l'any anterior (5,8%, Quadre 2.5 ). La tònica al llarg de l'any va anar d'estabilitat al voltant d'aquell creixement mig de l'any.

El 2025 els pagaments fraccionats, vinculats als beneficis de les empreses personals, van experimentar un creixement de l'11,4 %(Quadre 2.8 ). S'encadenen així tres anys de forts creixements (el 2024 es van incrementar un 9,5% i el 2023, si es corregixen dels canvis normatius, l'augment seria de la mateixa orde). Per a il·lustrar-ho baste dir que les rendes d'estes empreses personals van anar el 2025 gairebé un 29% més altes que el 2022 (en el mateix període les rendes salarials i de les pensions van augmentar al voltant del 22 %).

El resultat brut de la declaració anual, juntament amb les retencions del treball, són els dos elements que més aporten al creixement de l'IRPF. El 2025 la quota positiva de la declaració va augmentar un 26% (Quadre 2.9 ), un poc més del 24% si es té en compte que uns 300 milions es van desplaçar de 2024 a 2025 per l'ajornament de l'ingrés del segon termini de la declaració de 2023 dels contribuents de la província de València. La causa d'este fort creixement va anar el positiu comportament que van tindre el 2024 les rendes no subjectes per complet a retenció o pagaments a compte (guanys patrimonials, rendes de capital mobiliari i immobiliari i rendiments d'activitats econòmiques). El seu impacte sobre els ingressos es va manifestar en el moment de presentar la declaració de 2024, a finals del juny de 2025. Les sol·licituds de devolució també van notar l'augment d'estes rendes i només van créixer un 1,7%, enfront dels increments en l'entorn del 15% de les dues campanyes anteriors. Este fet no s'observa en les devolucions realitzades, que creixen un 16%, perquè cal recordar que estes inclouen les devolucions extraordinàries a mutualistes.