2.2. Recaptació tributària líquida

La recaptació tributària líquida resulta de minorar de la recaptació tributària bruta les devolucions efectivament pagades en l'exercici i els ajustaments amb els territoris forals. Respon, també, a un criteri de caixa, a diferència d'uns altres conceptes com els drets reconeguts o els impostos a l'efecte de Comptabilitat Nacional.

L'any 2013 es van recaptar 168.847 milions d'euros, fet que suposa un incremente d'un 0,2 per cent pel que fa a 2012 (281 milions).

El resultat de 2013 està molt condicionat per l'alt import de les devolucions realitzades, que van créixer un 15,1 per cent i compensen gran part de l'increment dels ingressos bruts. Per això, per a tindre una idea de l'evolució subjacent de  la recaptació  cal acudir als ingressos (en termes homogenis), que cancel·len l'efecte dels diferents calendaris de devolució el 2012 i 2013, a més d'eliminar l'impacte de mesures normatives transitòries (com la Declaració Tributària Especial o el Gravamen de revalorització d'actius). Estos ingressos homogenis van créixer el 2013 un 3,8 per cent (1,9 per cent el 2012) en la  línia d'una tendència estable al llarg de l'any.

Recaptació tributària líquid total (milions d'euros)

La combinació d'ingressos bruts a l'alça i elevades devolucions ha sigut un esquince distintiu en bona part de l'any i, especialment, durant els últims mesos en els que s'ha accentuat el creixement dels ingressos bruts. El principal impuls d'estos ingressos ha sigut l'aplicació de les mesures normatives que han suposat, el 2013, un incremente dels ingressos pròxim als  11.900 milions (quadre "Ajustaments per impactes de canvis normatius"), un 7 per cent dels ingressos nets de l'any. Però, a més de les mesures normatives, l'evolució dels ingressos bruts també reflectix la menor caiguda que han anat mostrant les bases imposables segons avançava l'any.

Les bases imposables dels principals impostos van créixer, durant l'últim trimestre de 2013, per damunt del   4 per cent, la primera taxa positiva des de mitjan 2010. L'any es va tancar amb un descens de l'1,8 per cent, taxa  un punt superior a la de l'any anterior. És el sisè any consecutiu amb caigudes en les bases imposables agregades dels principals impostos; si bé, esta caiguda es produïx, a diferència de 2012, amb un primer semestre amb descensos en l'entorn del 4 per cent i una significativa millora en l'última part de l'any. El millor comportament de la segona mitat de l'exercici s'observa en tots els components: la renda bruta de les famílies cau menys per la menor pèrdua de treball i la recuperació de la paga extra dels empleats públics; els beneficis declarats de les societats presenten taxes positives des de mitat d'any; i la despesa subjecte a IVA, que va començar l'any amb una forta contracció, es recupera en la segona mitat de la mateixa  gràcies, principalment, a la favorable evolució del consum de les llars.

En el següent quadre es detalla l'impacte de les mesures de consolidació fiscal, valorat en 11.897 milions d'euros. El major efecte correspon a la pujada de tipus de l'IVA (8.050 milions). En segon lloc, se situa la nova fiscalitat mediambiental, amb un impacte de 1.570 milions. En tercer lloc, el gravamen complementari de l'IRPF que aporta 1.381 milions. Finalment, l'aplicació de les novetats legislatives en l'Impost Especial sobre Hidrocarburs afegixen 1.149 milions més.

Ajustaments per impactes de canvis normatius (milions d'euros)

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Pel que fa a l'evolució dels ingressos dels principals tributs, el 2013, els ingressos nets per IRPF van disminuir un 0,9 per cent. Una vegada corregits els efectes dels diferents calendaris de devolució el 2012 i 2103,  la caiguda dels ingressos va anar tan sols  un 0,2 per cent i mostren una clara millora en la segona part de l'any (durant el primer semestre la caiguda va anar del 3 per cent i durant l'últim trimestre es va registrar un augment del 3 per cent). Este és el mateix perfil que mostren les rendes brutes de les famílies. En el conjunt de l'any la caiguda de les rendes de les famílies se situa en l'1,3 per cent. Durant el primer semestre va anar del 3,1 per cent, i durant l'últim trimestre, es va registrar un augment del 2,9 per cent gràcies,  fonamentalment, a tres factors: la moderació en la pèrdua del treball, la recuperació de la paga extra per part dels empleats públics i la millora de les rendes del capital.

 Impost sobre societats

L'impost sobre societats va caure un 7 per cent el 2013. Esta és la figura impositiva  on major impacte ha tingut el diferent calendari de les devolucions. En termes homogenis, els ingressos disminuïxen quatre punts. La novetat el 2013 és l'aparició de taxes positives en els beneficis declarats per les  Grans Empreses i grups fiscals en el segon i tercer pagament a compte. Cal recordar que l'any 2012 s'havia tancat amb un fort descens  dels resultats, en particular en els grups fiscals. Part d'aquella caiguda estava provocada pel sector financer, en ple procés de sanejament. Ara algunes d'aquestes entitats financeres que el 2012 donaven fortes pèrdues han començat a declarar beneficis.

Pel que fa a la recaptació de l'impost, destaquen l'elevat creixement dels pagaments fraccionats i el fort descens en la quota diferencial. En el primer cas, la major part de l'increment és imputable a les noves mesures fiscals (limitació en la deduïbilitat de les despeses d'amortització i canvi en el tractament de les pèrdues en les empreses participades). Una estimació provisional indica que, en absència de canvis normatius, la base imposable de Grans Empreses i grups fiscals (que va créixer fins el tercer pagament a compte un 28,5 per cent) l'hauria fet 22 punts menys, i que, els pagaments, en lloc d'augmentar el 26,3 per cent, s'haurien incrementat al voltant del 2,5 per cent.

 Impost sobre el valor afegit

Els ingressos per IVA van créixer un 2,9 per cent, que s'eleva al   10,1 per cent al corregir el calendari de devolucions. El perfil trimestral dels ingressos homogenis explica bé quin ha sigut la trajectòria de l'impost el 2013, marcada per la pujada de tipus de setembre de 2012 i la forta contracció de la despesa al començament de l'any. Així, els tres primers trimestres van tindre un intens creixement dels ingressos com a conseqüència de la pujada de tipus (en mitjana el tipus ha augmentat per damunt del 20 per cent). Durant el primer trimestre l'increment va anar moderat, en relació amb la marxa posterior, per la caiguda de la despesa a causa de l'impacte negatiu que van tindre durant aquells mesos tant el descens de les rendes de les famílies com la pròpia pujada de l'impost. Des d'aquell mínim del primer trimestre la despesa es va anar recuperant i durant el quart trimestre, que ja es compara amb un període amb els nous tipus, els ingressos  van moderar el seu creixement encara que menys del que van pujar els nous tipus. Este fet indica una ràpida recuperació de la despesa.

 Impostos Especials

La recaptació per Impostos Especials es va incrementar el 2013 un 4,7 per cent, amb una execució molt diferent per figures. De fet, el creixement es produïx per dos impostos, Hidrocarburs i Carbó, afectats per canvis normatius (biocarburants i fiscalitat mediambiental) i de gestió (el primer inclou des d'este any l'antic Impost de Vendes Detallistes d'Hidrocarburs). En absència d'estos i altres canvis (tabac, alcohol) el resultat hauria sigut un descens dels ingressos. No obstant això, les bases d'alguns dels impostos han anat millorant en el transcurs de l'any. En l'Impost sobre Hidrocarburs, per exemple, el consum de gasolines i gasoils ha mantingut al llarg de l'any un camí alcista, amb alguna taxa positiva (setembre) i amb pràctica estabilitat durant els últims mesos de l'any. En l'Impost sobre l'Electricitat també s'aprecia la millora en els consums (amb creixement en els dos últims mesos), encara que este efecte no s'haja traduït en un augment dels ingressos,  degut a la reducció de les tarifes a mitat d'any  i a  la comparació amb un període amb una elevada recaptació derivada de l'execució d'una sentencia del Tribunal Suprem.