3.1. Recaptació tributària bruta
La recaptació tributària bruta està constituïda pels ingressos efectius obtinguts en l'exercici, procedents tant de les autoliquidacions presentades pels contribuents com de les liquidacions practicades per l'Agència Tributària. Respon, per tant, a un criteri de caixa.
La recaptació bruta total gestionada per l'Agència Tributària el 2022 va assolir els 320.687 milions d'euros, el que va suposar un augment interanual del 16,3% (45.085 milions més que l'any 2021).
L'augment dels ingressos bruts el 2022 s'explica fonamentalment pel creixement de la despesa en consum, dels salaris i les pensions i dels beneficis empresarials, amb l'aporte addicional de les quotes positives de les declaracions anuals de l'IRPF i de l'impost sobre societats que corresponen a l'exercici 2021.
Part de l'elevat creixement el 2022 de les principals bases imposables (despesa en consum, rendes de les llars i beneficis) ha de veure amb les pujades dels preus, però estes no són la causa principal. S'estima que poc menys de 5 punts de l'augment dels ingressos es deuen als increments de preus per damunt de la seua evolució en els últims anys, malgrat que l'IPC (referència habitual, encara que no necessàriament la més adequada quan es tracta de la recaptació) cresquera, en mitja de l'any, un 8,4%. En este sentit cal tindre en compte que l'IPC només afecta directament a una part dels ingressos per IVA que, en termes bruts, van créixer més del doble que els preus. A més, la pujada del preu de l'electricitat va anar compensada parcialment per la rebaixa en el tipus. En uns altres casos, com és el dels salaris i les pensions, els increments no estan vinculats als preus de l'any actual, sinó, en la seua majoria, als de l'any anterior. Finalment, en unes altres figures que giren sobre els consums físics, com l'Impost sobre Hidrocarburs, l'efecte dels preus sobre els ingressos és negatiu.
Efectivament un dels trets que va caracteritzar l'any 2022 pel que fa a l'entorn econòmic va anar l'alta inflació que es va produir al mateix temps que es va mantindre l'intens creixement de l'activitat, sobretot fins l'últim intervinc de l'any. Les vendes deflactadas, que ja havien superat els nivells de 2019 a finals de 2021, van continuar creixent a bon ritme fins assolir els seus màxims durant els mesos centrals de l'any. Tant les vendes interiors diaris proporcionades pel sistema de Subministrament d'Informació Immediata de l'IVA com les vendes totals declarades mensualment per les Grans Empreses i trimestralment per les pimes, van seguir una tendència creixent fins el segon trimestre per a anar moderant-se posteriorment, en especial en el tram final de l'any. En termes corrents, el perfil va anar més acusat perquè, en general, els preus van tendir a seguir una trajectòria similar, amb pujades cada vegada majors durant el primer semestre i gradual desacceleració en el segon (l'IPC i el IPRI -Índex de Preus Industrials - amb i sense energia van seguir esta pauta; en canvi, l'IPC subjacent, sense els elements més volàtils, va continuar creixent fins desembre). El treball també va anar perdent impuls segons avançava l'any, però la desacceleració es va produir de manera més suau.
Si s'analitzen els ingressos bruts per figures, la recaptació per IRPF va augmentar un 14%. Les principals raons que expliquen el creixement són l'augment de les rendes del treball (salaris i pensions) i del seu tipus efectiu, els bons resultats de la declaració anual de 2021 presentada a finals del juny de 2022 i l'increment dels beneficis de les empreses personals. La primera d'elles és la que està darrere del fort augment (12,5 %) de les retencions per rendes del treball i activitats econòmiques, el principal component de l'impost. Augmenten tant les procedents del sector privat (12,9%, sobretot en les pimes, que encara en els dos primers trimestres es comparaven amb períodes afectats el 2021 per algun tipus de limitació a l'activitat) com les del sector públic (11,7%, amb un augment pròxim al 18% en les derivades de pensions). L'augment de les retencions es va produir pel creixement del treball (en particular en el sector privat), per la pujada dels salaris i pensions mitges (més en el segon posat cas que en el primer) i per l'increment del tipus efectiu que van comportar aquelles pujades. Pel que fa a la declaració anual, va augmentar significativament la quota positiva (25,4 %) pel creixement de rendes no subjectes per complet a retenció o pagament a compte (rendes d'activitats empresarials i guanys patrimonials), a més de per l'efecte dels canvis normatius (pujada de tipus en la base de l'estalvi i modificació dels límits en les aportacions a plans de pensions) aprovats en la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2021. Finalment, els pagaments fraccionats, lligats, en bona part, al resultat d'explotació de les activitats de les empreses personals, van créixer un 21,7% i es van situar un 28,5% per damunt de la recaptació que es va registrar per este concepte el 2019.
Els ingressos bruts en l'impost sobre societats van pujar un 21,7%, reflex, principalment, de la molt favorable evolució dels beneficis tant el 2022 com el 2021. Els primers es van manifestar en un fort augment dels pagaments fraccionats (17,3 %), generalitzat a més per tipus d'empresa, encara que especialment elevat en els grups consolidats i, dins d'ells, en els grups dels sectors bancari i energètic. Els beneficis de l'any 2021 es poden veure en el considerable creixement (41,7 %) dels ingressos de la declaració anual, en la seua majoria procedents de la declaració de 2021 presentada el juliol de 2022.
En l'Impost sobre la Renda de No Residents els ingressos bruts van créixer un 36,7%. Cal recordar que en este impost no s'havien recuperat els nivells previs a la pandèmia deguda, fonamentalment, a l'advers comportament de les rendes de capital. El 2022, en canvi, estes rendes han recuperat gran part del dinamisme d'antany i això, juntament amb els millors resultats de la declaració anual, va permetre assolir un record històric d'ingressos, pròxim als 3.600 milions d'euros.
Els ingressos bruts per IVA van ascendir un 20,4 %i l'hagueren fet a major ritme si no haguera sigut per la recaptació perduda relacionada amb les mesures sobre els consums energètics per tal de compensar la pujada d'estos costos. De qualsevol forma, les taxes són molt superiors a l'increment dels preus en el mateix període (entre novembre de 2021 i octubre de 2022, els mesos inclosos en la recaptació, l'IPC general va pujar, en mitja, un 8,4 %), el que indica que el creixement no només va anar conseqüència de la pujada dels preus, sinó també de la intensa recuperació del consum.
Els ingressos per Impostos Especials van tindre pitjor comportament i només van pujar un 3,1% pel que fa als registrats el 2021. Cal recordar que estos impostos van anar, dins de les grans figures, els únics que el 2021 no van aconseguir recuperar el nivell de 2019. Tampoc el 2022 el van aconseguir, encara que si el càlcul es fa sense comptar l'Impost sobre l'Electricitat, de recaptació marginal per efecte de les mesures per a moderar el cost de l'electricitat, aleshores els ingressos són un 1% superiors als que havia fa tres anys. L'origen de tan magre resultat està en el feble comportament de l'Impost sobre Hidrocarburs ingressos dels quals van augmentar tan sols un 5,2%, fet que suposa que la recaptació de 2022 va seguir encara per davall de la xifra de 2019. Els creixements de començaments de l'any van anar elevats al comparar-se amb períodes encara afectats per limitacions a la mobilitat, però, a mesura que la comparació es realitzava amb mesos d'activitat normal, es va anar notant l'impacte negatiu sobre la recaptació dels alts preus de les gasolines i del gasoil d'automoció, al que es va unir durant els últims mesos la moderació de la conjuntura econòmica general. La situació en el segon impost en importància entre els especials, l'Impost sobre Labors del Tabac, va anar completament diferent: el 2022 va créixer un 9 % després de cinc anys consecutius de descensos. Cal remuntar-se fins 2016 per a trobar una recaptació similar a la de 2022. Els preus de les principals marques de cigarrets van anar augmentant des del setembre de 2021 i també el van fer, i amb més intensitat, els preus de la resta dels productes, però aquelles pujades expliquen només al voltant de 5 punts del creixement; la resta cal atribuir-ho a un augment del consum. En els impostos sobre l'alcohol els ingressos van créixer un 24,9%. La taxa és alta també per la comparació amb alguns períodes de l'any anterior amb restriccions, però, inclús així, la recaptació final és major que la que resultaria d'aplicar un creixement mig històric a les dades de 2019. Finalment, cal assenyalar el ressorgir, per xicotet que siga, de l'Impost sobre el Carbó, virtualment desaparegut en els últims anys, però que el 2022 va veure gairebé duplicar-se els seus ingressos en el context d'incertesa sobre les primeres matèries energètiques.
Finalment, la recaptació bruta pel capítol III de Taxes i altres ingressos va assolir la xifra de 2.625 milions, el que implica una caiguda del 2,9% pel que fa a 2021. La causa principal de la caiguda va anar la desaparició dels ingressos del Canon per l'aprofitament d'aigües continentals per a la producció d'energia elèctrica (com a conseqüència d'una sentencia del Tribunal Suprem que va comportar la devolució del recaptat fins l'any 2021).
Quadre núm. 12. Recaptació tributària bruta total Nova finestra (Annex).