3.2. Recaptació tributària líquida
La recaptació tributària líquida resulta de minorar de la recaptació tributària bruta les devolucions efectivament pagades en l'exercici i els ajustaments amb els territoris forals. Respon, també, a un criteri de caixa, diferent d'uns altres conceptes com els drets reconeguts o els impostos a l'efecte de Comptabilitat Nacional.
L'any 2024 els ingressos tributaris es van elevar fins els 294.734 milions d'euros, el que va suposar un creixement del 8,4 % respecte a 2023. La diferència entre el creixement dels ingressos nets i els bruts analitzats en l'apartat anterior té la seua explicació en l'evolució de les devolucions realitzades que, l'any 2024, van augmentar un 4,4 %, el que va suposar la realització de 2.998 milions més que el 2023.
Així mateix, en el Quadre núm. 13. Recaptació tributària líquid total (Annex) i en el Quadre núm. 14. Evolució de la recaptació tributària gestionada per l'Agència Tributària (Annex), es desenvolupa esta informació.
El Quadre núm. 15. Ajustaments per impacte de canvis normatius (Annex) presenta, de manera detallada, les mesures que van tindre efecte durant l'any i el seu impacte sobre els diferents impostos.
Com s'ha comentat en l'apartat anterior, la causa principal de l'augment dels ingressos va anar el creixement de les bases, que s'estima provisionalment en el 6,9 %, encara que és major (7,7 %) si només es tenen en compte les rendes i la despesa final subjecta a IVA (el valor dels consums subjectes a Impostos Especials disminuïx per la baixada dels preus dels productes petrolífers que no influïxen directament en els ingressos). El 2024 es va mantindre el dinamisme que ja van tindre les rendes el 2023 (este any creixen un 8,9 % i el 2023 el van fer un 8 %), ja que la despesa subjecte a IVA es va desaccelerar fins l'entorn del 6 %. També el 2024 el creixement de la recaptació va estar limitat per l'impacte dels canvis normatius i de gestió que van restar, en el seu conjunt, més de 2000 milions d'euros (sense ells, els ingressos haurien crescut un 9,1 %).
En el Quadre núm. 15 es pot trobar el detall de les mesures tingudes en compte. Cal recordar que, per a este propòsit, l'impacte es mesura en termes diferencials respecte a l'any anterior; açò és, per l'efecte que tenen els canvis sobre la taxa de variació dels ingressos. Com s'ha indicat anteriorment, l'impacte estimat suposa que, sense estes mesures, els ingressos hagueren crescut un 0,7 % més.
Del quadre es desprén una clara diferència entre el que van anar les mesures per als impostos directes i per als indirectes. En els primers l'impacte va anar molt negatiu, de més de 4.800 milions, sumant l'IRPF, l'impost sobre societats, l'Impost sobre el Valor de la Producció Elèctrica, l'Impost temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes i els ingressos i devolucions extraordinàries de la columna “Altres” que corresponen integrament a l'Impost sobre la Renda dels No Residents. Al contrari, en els impostos indirectes les mesures van incrementar la recaptació en 2.820 milions, bàsicament per la fi de la rebaixa de tipus a l'IVA de l'electricitat i del gas natural i en l'Impost sobre l'Electricitat, el que va significar uns ingressos addicionals de 2.120 milions.
Per figures, en l'IRPF les mesures van reduir la recaptació en gairebé 3.200 milions. Destaquen tres mesures en particular. En primer lloc, l'increment de la reducció per rendiments del treball va comportar la pèrdua de 1.445 milions (1.560 milions en les retencions). El 2023 una mesura similar va tindre un cost de 1.726 milions, encara que en la declaració anual d'aquell any es van recuperar 115 milions. En segon lloc, gairebé amb el mateix import (1.435 milions), figuren les devolucions a mutualistes conseqüència d'una sentencia judicial. La part principal d'aquella xifra (prop de 1.000 milions) són els menors ingressos i majors devolucions que es van concretar en la declaració anual de 2023; la resta procedixen de recursos que al seu moment van posar els contribuents per este motiu. I, en tercer lloc, encara que la xifra no és especialment alta, cal assenyalar els 302 milions que van deixar d'ingressar-se com a conseqüència de les mesures implementades per a pal·liar els efectes de la DANA, gairebé tots ells per l'ajornament del segon termini de la campanya de la renda. Este últim ingrés es produirà el febrer, pel que es tracta tan sols d'un ajornament del pagament.
En l'impost sobre societats l'impacte negatiu de les mesures s'estima en 2.189 milions. També està concentrat en tres grups. El primer és l'impacte produït per la sentencia relativa al RDL 3/2016 que es va traduir en devolucions extraordinàries dels exercicis anteriors no prescrits per un import de 1.089 milions, i en una pèrdua de recaptació en la declaració anual de 2023 de 1.696 milions. El segon és l'efecte negatiu sobre els pagaments fraccionats de la mesura que va estar vigent el 2023 que reduïa al 50 % les bases imposables negatives que es podien consolidar en els grups de societats. L'any passat aquella mesura va tindre un impacte positiu que ara es torna negatiu, efecte que s'accentua perquè els imports no deduïts el 2023 es poden restar, a parts iguals, en els deu exercicis següents. L'impacte negatiu d'ambdós elements es va veure lleugerament compensat en la liquidació anual. Finalment, en la declaració anual de 2023 van tindre efecte, per primera vegada, dos canvis normatius aprovats en el Pressuposat de 2023, com són la reducció del tipus a les pimes (-291 milions) i el nou Règim especial de les Illes Balears (-65). Totes estes mesures amb impacte negatiu es van veure parcialment compensades pel menor import de les devolucions extraordinàries pel que fa a les de l'any 2023 i per l'existència d'ingressos extraordinaris este any.
Els canvis en els impostos directes es completen amb la recuperació de l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica (en els dos primers trimestres de forma parcial i ja en el tercer de forma completa), amb la disminució d'ingressos en l'Impost temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes arran de l'eliminació de les bonificacions del 100 % en l'impost sobre el patrimoni que existien en algunes CCAA , i amb les menors devolucions extraordinàries que es van realitzar el 2024 amb relació a 2023 en l'Impost sobre la Renda dels No Residents.
A l'IVA durant 2024 es va viure el retorn progressiu al 21 % en els tipus aplicats sobre l'electricitat i el gas natural després de les baixades que van tindre lloc a partir de juny de 2021 en plena crisi energètica. Este fet explica l'ingrés de 1.159 milions. També es va produir l'aproximació al tipus del 4 % des del 0 % en els productes bàsics d'alimentació i al 10 % des del 5 % en pastures i olies (amb l'excepció de l'olie d'oliva que es queda en el 4 %). Esta recuperació, tanmateix, va començar l'octubre, de manera que va tindre un impacte molt reduït el 2024 (la meritació d'octubre es comptabilitza el desembre i els de novembre i desembre ja el 2025). En canvi, la rebaixa dels tipus en l'últim tram de 2023 es va notar durant els primers mesos de 2024, per això, malgrat el retorn a la normalitat dels tipus, l'impacte net encara anara negatiu. A més, va haver-hi altres impactes positius derivats dels ingressos i devolucions extraordinàries, de l'augment d'ajornaments iniciat el 2023 (part d'ells recuperats el 2024) i d'unes altres mesures que van estar vigents en períodes anteriors i no el 2024.
A la resta de mesures (Impostos Especials i Altres) el major impacte és el del retorn al tipus del 5,11 % en l'Impost sobre l'Electricitat (des del setembre de 2021 era del 0,5 %). També en este cas la tornada va anar progressiva, assolint-se la normalitat durant el segon semestre. En els Impostos Especials s'afegix, a més, el diferencial entre la recaptació de gener de 2024 i la de gener de 2023 en l'Impost sobre Envases de Plàstic No Reutilitzables (en aquell moment, comence de l'impost, només va haver-hi uns xicotets ingressos per Duanes perquè la primera declaració es va presentar el 20 de febrer). Finalment, s'inclou un impacte positiu tant en l'Impost sobre Transaccions Financeres com en l'Impost sobre Determinats Servicis Digitals, relacionat amb els ajustaments forals, per l'assumpció de la gestió d'ambdós impostos per part de les hisendes forals i, en conseqüència, haver-se quedat notablement reduïts estos ajustaments.