En matèria d'execució de resolucions economicoadministratives, el Tribunal Suprem, en els últims anys, ha vingut mantenint una adoctrina jurisprudencial constant en la que declara que l'administració té l'obligació de finalitzar les actuacions d'execució durant el període que reste des del moment al que es retrotreguen les actuacions fins la conclusió del termini general, previst en l'apartat 1 de l'art 150 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (d'ara endavant LGT ) o en sis mesos, si aquell període anara inferior.

En les diferents sentencies, el Tribunal Suprem assenyala que, encara que la previsió de l'anterior article 150.5  LGT estava inicialment destinada només als casos d'anul·lació per raons formals que determinaren la retroacció de les actuacions, ja que el legislador guardava silencie sobre el termini que s'havia de respectar quan l'anul·lació l'anara per raons substantives o de fons, encara que tècnicament no puguen considerar-se supòsits de retroacció d'actuacions, no existixen motius suficients per no tractar-los com si l'anaren a estos efectes, havent d'aplicar-se també el límit temporal i les conseqüències de l'article 150.5  LGT als casos d'anul·lació de les liquidacions per raons de fons.

La Llei 34/2015 va modificar la redacció de l'art.150.7 i 239.3 LGT.

Després d'esta reforma normativa, el Tribunal Suprem ha modificat el seu criteri i en sentencia de 27 de setembre de 2022 (recurs 5625/2020) establix que el termini per a dur a terme una execució que consistix en l'anul·lació, per motius de fons, d'un acord de liquidació en un procediment inspector, per a dictar nova liquidació conforme al resolt per l'òrgan economicoadministratiu així com l'anul·lació de les resolucions sancionadores per a adequar el seu import a la nova base resultant de l'acord de liquidació, és d'un mes i que la conseqüència jurídica derivada de seu incumlimiento és la no exigència d'interés de demora.

El Tribunal Suprem considera, a l'efecte del còmput del mes, com dies a quo la data en què la resolució té entrada en el registre de l'AEAT"per ser el que oferix major transparència i fiabilitat als tercers".

L'adoctrina que establix el Tribunal Suprem en el fonament de dret novè de la sentencia té la següent formulació:

"Sintetitzant tot el raonat anteriorment, la resposta a la qüestió d'interés cassacional  és que en un cas com el d'actes, en què la resolució economicoadministrativa a executar consistix en l'anul·lació, per motius de fons, de l'acord de liquidació en un procediment inspector, per a dictar nova liquidació conforme al resolt per l'òrgan economicoadministratiu, així com l'anul·lació de sengles resolucions sancionadores per a adequar l'import de la sanció a la nova base determinada en l'acord de liquidació, l'òrgan administratiu ha de notificar els corresponents acords d'execució en el termini d'un mes previst en l'article 239.3 LGT, i art. 66.2 del Reglament general en matèria de revisió en via administrativa, a comptar des del dia en què la resolució del tribunal economicoadministratiu tinga entrada en el registre de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària, inclòs el registre de l'Oficina de Relacions amb els Tribunals; i que la conseqüència jurídica derivada de l'incompliment del termini d'un mes previst en el referit precepte, al tractar-se d'una irregularitat no invalidant sense efectes prescriptius, és la no exigència d'interessos de demora des que l'Administració incomplisca el referit termini."

Pots consultar la sentencia en el següent enllaç: Sentencia del Tribunal Suprem de 27 de setembre de 2022 Nova finestra.