La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha dictat, en data 19 de desembre de 2022, la sentencia 1687/2022, en el recurs de casació número 1523/2021, en què fixa adoctrina sobre la forma d'acreditar la residència habitual de l'adquirent, a l'efecte d'aplicar l'exempció per exportació de béns en règim de viatgers.

En esta sentencia, el Tribunal Suprem analitza l'exempció prevista en l'article 147.7 de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006 i 21.2º.A de la Llei 37/1992, de l'impost sobre el valor afegit.

La conclusió a la que arriba el Tribunal Suprem determina si basta, per a acreditar la residència habitual de l'adquirent, a l'efecte d'aplicar l'exempció per exportació de béns en règim de viatgers prevista en l'article 147.7 Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006 i 21.2º.A LIVA, amb l'aportació del passaport, tal com contempla l'article 9.2.B.b) del Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre que aprova el Reglament de l'impost sobre el Valor Afegit, independentment del fet que en ell conste o no el domicili del receptor de les entregues de béns, o si, al contrari , cal que, addicionalment, i per al supòsit de què no figure en aquell el lloc de residència, es presenten altres mitjans de prova que acrediten la residència habitual del viatger i forma la següent jurisprudència en resposta a la qüestió amb interés cassacional :

"La resposta a esta qüestió, conforme al que hem raonat, ha de ser que per a acreditar la residència habitual de l'adquirent, a l'efecte d'aplicar l'exempció per exportació de béns en règim de viatgers prevista en l'article 147.7 de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006 i 21.2º.A de la Llei 37/1992, de l'impost sobre el valor afegit, no n'hi ha prou amb l'aportació del passaport, tal com contempla l'article 9.2º.B.b) del Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre, que aprova el Reglament de l'impost sobre el Valor Afegit, quan en el mateix no conste la residència habitual o domicili del receptor de les entregues de béns, sent precise en este cas, addicionalment, presentar altres mitjans de prova que acrediten la residència habitual del viatger.

Si més no, correspon al venedor o proveïdor de les mercaderies, subjecte passiu de l'IVA, verificar si el document presentat pel viatger per poder disfrutar de l'exempció conté la dada de la residència habitual o domicili del viatger, podent, si escau, ser este document, el passaport, el document d'identitat o qualsevol altre mitjà de prova admés en dret".

Pots consultar esta sentencia en el següent enllaç: STS 1687/2022 de 19 desembre de 2022