La sentencia de 22 de desembre de 2022 del Tribunal Suprem analitza diverses qüestiones sobre la declaració de fallit
La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha dictat, en data 22 de desembre de 2022, la sentencia 1746/2022, en el recurs de casació número 1268/2021, en què fixa jurisprudència sobre alguns requisits de la declaració de fallit.
En esta sentencia, el Tribunal Suprem analitza si la declaració de fallit ha d'especificar si es tracta d'una insolvència total o parcial del deutor i aclarix sobre la necessitat d'esgotar els tràmits del procediment de constrenyiment tendents a esbrinar l'existència de béns i drets del deutor susceptibles d'embargament, iniciats per l'Administració amb caràcter previ a declarar fallit a un deutor, precisant quins són aquells tràmits, i, en particular, si el requeriment formulat a l'empara de l'article 162 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, té la consideració de tràmit del procediment de constrenyiment i si pot declarar-se fallit a un deutor abans que vença el termini per a contestar aquell requeriment.
La conclusió a la que arriba el Tribunal Suprem fix la següent jurisprudència en resposta a les qüestiones amb interés cassacional :
"[E]n quant a la primera qüestió d'interés cassacional , […] la declaració de fallit del deutor principal no requerix, per a la seua validesa, de l'expressió quantitativa del caràcter parcial de la insolvència, sense perjudici que l'acord de declaració de la responsabilitat subsidiària, sí haurà d'incorporar la identificació necessita l'abast del deute objecte de derivació, i especificar si escau l'abast parcial de la mateixa.
I pel que fa a la segona qüestió d'interés cassacional […] la constatació suficient de la situació d'insolvència del deutor no requerix que s'esgoten tots els tràmits del període executiu respecte de totes i cadascuna dels deutes, sinó que pot obtindre's com a resultat de les actuacions executives i/o de comprovació i investigació realitzades respecte d'algun dels deutes, pel que acreditada suficientment la insolvència, no impedix que es formalitze la declaració de fallit la circumstància de què es trobe pendent de resposta pel deutor un requeriment efectuat per l'Administració, amb posterioritat a aquells actes d'investigació i embargament, a l'empara de l'art.162.1 LGT, perquè el deutor informe a l'Administració de béns i drets del seu patrimoni."
Pots consultar esta sentencia en el següent enllaç: STS 4927/2022, de 22 de desembre de 2022.