Amb data 25 d'abril de 2023, el Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) ha dictat una resolució (RG 04812/2020) relativa al còmput dels dies de permanència en territori espanyol a l'efecte de determinar la residència fiscal a Espanya. En esta resolució, el  TEAC reitera el criteri establit en una altra resolució anterior de 28 de març de 2023 (RG 4045/2020).

El  TEAC comença analitzant l'article 9.1 de la Llei 35/20016, d'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (LIRPF). Segons este article, un contribuent té la seua residència habitual en territori espanyol quan es done qualsevol de les següents circumstàncies: a) que romanga més de 183 dies durant l'any natural en territori espanyol, o, b) que radique a Espanya el nucli principal o la base de les seues activitats o interessos econòmics, de manera directa o indirecta. Per a interpretar esta normativa, el  TEAC també té en compte els Comentaris a l'article 15 del Model de Conveni de l'OCDE per tal d'interpretar l'article 9.1.a) LIRPF citat anteriorment.

El  TEAC part de la base de què la fixació del nombre de dies de permanència en territori espanyol ha d'atendre a criteris objectius, prescindint de les possibles voluntats que manifesten els obligats tributaris, de manera que es fixe la residència fiscal d'una persona física quan s'haja verificat prèviament que va estar més de 183 dies en territori espanyol en un any natural concret, independentment de si aquells dies són consecutius o si s'interrompen per entrades i eixides contínues del nostre territori.

En esta resolució RG 04812/2020, reitera el criteri fixat en l'anterior (RG 4045/2020) i s'aclarix que el concepte de permanència segons l'article 9.1.a) de la  LIRPF s'integra pel còmput agregat de tres estadis: presència certificada, dies presumptes i absències esporàdiques. Seguidament el tribunal torna a definir cada etapa de la següent manera:

«Presència certificada: l'acreditada mitjançant mitjà de prova inqüestionable. Acreditada la presència un dia pel pertinent mitjà de prova, es computa asèpticament, sense que siga precise que es prove (ni per l'Administració ni pel contribuent) una estada de diversos dies seguits. El dia es computa íntegrament, sense que es requerisca un número mínim d'hores. (Comentari 5 a l'art.15 del Model Conveni OCDE ).

Dies presumptes: els que transcorren raonablement entre dos presències certificades; malgrat que no es coneix per prova certificada que l'interessat estiguera a Espanya, al tractar-se d'un numere raonable de dies consecutius i trobar-se entre dies de presència certificada, poden computar-se com dies de permanència de l'art.9.1.a), fora que es prove una presència certificada fora de territori espanyol.

Absències esporàdiques: Com resulta del propi literalment de l'article 9.1 a) LIRPF, les absències esporàdiques són un element a addicionar als dies de presència efectiva (integrats per l'addició dels dies de presència certificada i els dies presumptes) per a, així, determinar si la permanència agregada a Espanya és superior als 183 dies. Són, en definitiva, un reforce a les conclusions de permanència en territori espanyol o a l'estranger, però, clar està, no estrictament imprescindibles quan amb els dies de presència efectiva ja s'ha assolit el llindar mínim exigit per la Llei de 184 dies.»

En la resolució s'analitzen les dades i elements probatoris aportats per l'Administració tributària i per l'obligat tributari i suposa un pas important en la línia de concretar la forma d'acreditar si el contribuent ha tingut o no la seua residència fiscal a Espanya.

Pots consultar el text complet de les resolucions en els següents enllaços Resolució 4812/2020 i Resolució 4045/2020