Novetats de normativa 2017

Principals novetats tributàries introduïdes pel Reial decret-Llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules terra

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

S'afegix una nova disposició addicional quaranta-cinquena a la Llei 35/2006 de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de la Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobreu la Renda de no Residents i sobreu el Patrimoni.

Esta disposició addicional té com a finalitat regular els efectes fiscals derivats de la devolució, per part de les entitats financeres, dels interessos prèviament satisfets pels contribuents com a conseqüència de les clàusules de limitació de tipus d'interés de préstecs concertats amb aquelles, tant si la devolució d'estes quantitats deriva d'un acord celebrat entre les parts com si és conseqüència d'una sentencia judicial o d'un laude arbitral.

La disposició addicional establix en seu apartat 1 que les quantitats retornades derivades d'acords celebrats amb entitats financeres, bé en efectiu bé mitjançant l'adopció de mesures equivalents de compensació, prèviament satisfetes a aquelles en concepte d'interessos per l'aplicació de clàusules de limitació de tipus d'interés de préstecs, no han d'integrar-se en la base imposable de l'impost.

Tampoc s'integraran en la base imposable els interessos indemnitzatoris relacionats amb els mateixos.

Per tant, no procedix incloure en la declaració de l'IRPF ni les quantitats percebudes com a conseqüència de la devolució dels interessos pagats ni els interessos indemnitzatoris reconeguts,  per aplicació de clàusules solc d'interés.

No obstant això,  establix uns supòsits de regularització, en els casos en què estos interessos hagueren format part de la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establides per les comunitats autònomes, o hagueren tingut  la consideració de despesa deduïble.

A estos efectes l'apartat 2 de la citada disposició regula ambdós supòsits:

1. Quan el contribuent haguera aplicat al seu moment la deducció per  inversió en habitatge habitual o de deduccions autonòmiques per les quantitats percebudes,  perdrà el dret a la seua deducció. En este cas, haurà d'incloure els imports deduïts en la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de l'exercici en què s'haguera produït la sentencia, el laude arbitral o l'acord amb l'entitat, en els termes prevists en l'article 59 del Reglament de l'IRPF, però sense inclusió d'interessos de demora.

   A estos efectes, si la sentencia, el laude o l'acord s'haguera produït el 2016, en la declaració de Renda 2016 (a presentar l'abril, maig, juny de 2017) estes quantitats s'inclouen en les caselles 524 i 526, no sent necessari completar les caselles 525 i 527, corresponents als interessos de demora.

   Este tractament és el mateix que normalment s'utilitza en els supòsits de pèrdua del dret a deducció per habitatge habitual però sense incloure interessos de demora.

   No serà aplicable esta regularització respecte de les quantitats que  es destinen directament per l'entitat financera, després de l'acord amb el contribuent afectat,  a minorar el principal del préstec. És a dir, si l'entitat financera, en lloc de tornar al contribuent les quantitats pagades el que fa és reduir el principal del préstec, no caldrà regularitza r les deduccions practicades anteriorment corresponents a aquells imports. Per part seua, la reducció del principal del préstec tampoc generarà dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual.

2. En el cas que el contribuent haguera inclòs, en declaracions d'anys anteriors, els imports ara percebuts com a despesa deduïble, estos perdran tal consideració havent de presentar-se declaracions complementàries dels corresponents exercicis, traient les esmentades despeses,  sense sanció ni interessos de demora ni recarregue algun.

   El termini de presentació de les declaracions complementàries serà el comprés entre la data de la sentencia, laude o acord i la finalització del següent termini de presentació d'autoliquidació per este impost.

   Una altra qüestió regulada per la norma són els  exercicis als que afecten estes regularitzacions, tant de les deduccions d'habitatge o autonòmiques com de les despeses deduïbles. En este sentit s'establix que només serà aplicable als exercicis respecte dels quals no haguera prescrit el dret de l'Administració per a determinar el deute tributari.

   En funció de si el contribuent haguera aplicat deducció d'habitatge, o deduccions autonòmiques, o deducció de despeses i de l'any en què es produïsca l'acord, sentencia o laude, la forma de regularitzar i els exercicis afectats varien. En concret ens podem trobar amb els supòsits següents:

   1. El contribuent havia aplicat la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establides per les Comunitats autònomes, per les quantitats percebudes:
      1. Sentencia, laude o acord de l'any 2016: En este cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà en la declaració de l'any 2016 (que es presentarà l'abril, maig i juny de 2017) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015.

         En el cas que entre les  quantitats retornades hi haja interessos de l'any 2016, estos ja no es tindran en compte per a aplicar la deducció en habitatge este any.

      2. Acord amb l'entitat financera, sentencia o laude de l'any 2017: En este cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà en la declaració de l'any 2017 (que es presentarà l'abril, maig i juny de 2018) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions de l'any 2013, 2014, 2015 i 2016.

         No obstant això, si la sentencia o acord és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l'IRPF de l'any 2016 (30 de juny de 2017), els interessos de l'any  2016 no es tindran en compte per a aplicar la deducció en habitatge i, per tant, la regularització no afectarà a este exercici.

   2. El contribuent havia inclòs les quantitats ara percebudes com a despesa deduïble en exercicis anteriors:
      1. L'acord amb l'entitat financera, la sentencia o el laude, s'ha produït des del 6 d'abril de 2016 fins el 4 d'abril de 2017. En este cas, haurà de presentar declaracions complementàries amb caràcter general dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015, en el termini de presentació de la declaració de l'IRPF de l'any 2016 (abril, maig i juny de 2017).

         Si entre les quantitats retornades hi haguera interessos  abonats en l'exercici 2016, el contribuent ja no inclourà com a despeses deduïbles estos imports en la seua declaració.

      2. L'acord amb l'entitat financera, la sentencia o el laude s'ha produït després del 4 d'abril de 2017. En este cas haurà de presentar declaracions complementàries, amb caràcter general, dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016 en el termini de presentació de l'IRPF de l'any 2017 (abril, maig i juny de 2018).

         No obstant això, si l'acord o la sentencia és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l'IRPF de 2016 (30 de juny de 2017), els interessos de l'any 2016 no es tindran en compte com a despesa deduïble i, per tant, no haurà de presentar declaració complementària d'este exercici.

   Finalment, si el contribuent ja haguera regularitzat estes quantitats per tindre una sentencia anterior podrà instar la rectificació de les seues autoliquidacions sol·licitant la devolució dels interessos de demora satisfets i, si escau, la modificació dels interessos indemnitzatoris declarats com a guany.