5.4.1. Residència habitual en el territori d'una comunitat autònoma

La residència habitual en el territori d'una comunitat autònoma (o Ciutat Autònoma de Ceuta o Melilla) es determinarà en funció de les següents situacions:

1. CONTRIBUENTS AMB RESIDÈNCIA HABITUAL EN TERRITORI ESPANYOL

   Les persones residents a Espanya per romandre més de cent huitanta-tres dies, durant l'any natural, en territori espanyol, determinaran la comunitat autònoma (o la Ciutat Autònoma de Ceuta o Melilla) on residixen d'acord amb els següents criteris:

   1. Permanència durant major nombre de dies

      Com a regla general, es considera que els contribuents tenen la seua residència en la comunitat autònoma en territori del qual romanguen més dies del període impositiu.

      Per a determinar el període de permanència no es descomptaran les absències temporals.

      Llevat que hi haja una prova en contra, es considerarà que una persona física roman en el territori d'una comunitat autònoma quan en este territori radique el seu habitatge habitual.

   2. Principal centre d'interessos

      Quan no anara possible determinar la permanència, es consideraran residents en el territori de la comunitat autònoma on tinguen el seu principal centre d'interessos.

      Es considerarà com a tal el territori on obtinguen la major part de la base imposable de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, determinada pels següents components de renda:

      1. Rendiments del treball, que s'entendran obtinguts on radique el centre de treball respectiu, si existix.

      2. Rendiments del capital immobiliari i guanys patrimonials derivats de béns immobles, que s'entendran obtinguts en el lloc en què radiquen estos.

      3. Rendiments derivats d'activitats econòmiques, ja siguen empresarials o professionals, que s'entendran obtinguts on radique el centre de gestió de cadascuna d'elles.

   3. Última residència declarada

      Quan no puga determinar-se la residència conforme als criteris anteriors, es consideraran residents al lloc de la seua última residència declarada a l'efecte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

2. RESIDENTS QUE NO ROMANGUEN EN TERRITORI ESPANYOL MÉS DE 183 DIES

   Les persones que no romanguen en territori espanyol més de cent huitanta-tres dies durant l'any natural, però que siguen residents a Espanya per tindre en este territori el nucli principal o la base de les seues activitats o dels seus interessos econòmics, de manera directa o indirecta, es consideraran residents en el territori de la comunitat autònoma en què radique el nucli principal o la base de les seues activitats o dels seus interessos econòmics.

3. RESIDENTS A ESPANYA PER RESIDÈNCIA DEL CÒNJUGE E FILLS MENORS

   Es presumix, llevat que hi haja una prova en contra, que el contribuent té la seua residència habitual en territori espanyol quan residisquen habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguen d'aquell.

   Les persones físiques residents en territori espanyol per aplicació d'esta presumpció, es consideraran residents en el territori de la comunitat autònoma en què residisquen habitualment el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguen d'elles.

COMUNITAT AUTÒNOMA EN L'IRPF EN CAS DE TRIBUTACIÓ CONJUNTA

Quan, excepcionalment, els contribuents integrats en una unitat familiar tinguen la seua residència habitual en Comunitats diferents i optaren per la tributació conjunta, la comunitat autònoma es determinarà segons on tinga la seua residència habitual el membre d'esta unitat amb major base liquidable d'acord amb les regles d'individualització de l'impost.

CONTRIBUENTS AMB RESIDÈNCIA A L'ESTRANGER

No es consideren residents en cap comunitat autònoma, de manera que la totalitat del seu deute tributari li correspon a l'Estat, als contribuents espanyols que tinguen la seua residència habitual a l'estranger i estiguen en algun dels supòsits següents:

1. Espanyols, i membres de la seua unitat familiar, que siguen contribuents per l'IRPF, però que tinguen la seua residència habitual a l'estranger per la seua condició de membres de Prediques diplomàtiques o Oficines consulars espanyoles, funcionaris públics o de titulars de càrrec o treball oficial, a què es referix l'article 10 de la Llei de l'impost

2. Espanyols que no perden la seua condició de contribuents (durant el període impositiu del canvi i els quatre següents) per establir la seua residència en un país o territori qualificat reglamentàriament com paradís fiscal (art. 8.2 de la Llei de l'impost).

CANVIS DE RESIDÈNCIA

Les persones físiques residents en el territori d'una comunitat autònoma, que passaren a tindre, d'acord amb les regles anteriors, la seua residència habitual en el d'una altra, compliran les seues obligacions tributàries d'acord amb la nova residència.

Canvis de residència que no produïxen efecte

Tanmateix, no produiran efecte els canvis de residència que tinguen per objecte principal aconseguir una menor tributació efectiva en este impost.

Es presumirà, fora que la nova residència es prolongue de manera continuada durant, com a mínim, tres anys, que no ha existit canvi, quan concórreguen les següents circumstàncies:

1. Que l'any en el qual es produïx el canvi de residència o en el següent, la base imposable de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques siga superior en, com a mínim, un 50 per 100 a la de l'any anterior al canvi.

   En cas de tributació conjunta, la base imposable es determinarà d'acord amb les normes d'individualització.

2. Que l'any en el qual es produïx la situació a què es referix la lletra anterior, la seua   tributació efectiva per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques siga inferior a la que haguera correspost d'acord amb la normativa aplicable en la comunitat autònoma en la que residia amb anterioritat al canvi.

3. Que l'any següent a aquell en el qual es produïx la situació a què es referix la lletra a) anterior, o en el següent, torne a tindre la seua residència habitual en el territori de la comunitat autònoma en la que va residir amb anterioritat al canvi.

Quan haja de considerar-se que no ha existit canvi de residència, el contribuent haurà de presentar les declaracions complementàries que corresponguen, amb inclusió dels interessos de demora.

El termini de presentació de les declaracions complementàries acabarà el mateix dia que concloga el termini de presentació de les declaracions per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques corresponents a l'any en què concórreguen les circumstàncies que determinen que haja de considerar-se que no ha existit canvi de residència.

EMPLENAMENT

El contribuent haurà de fer constar, en la finestra que es desplega a este efecte, la comunitat autònoma de residència que corresponga a cadascun dels membres de la unitat familiar i l'aplicable en la declaració conjunta, d'acord amb les regles precedents, seleccionant la mateixa de la llesta que es desplega a cada una de les caselles disposades a este efecte.