7.2.5. Rendiment net del treball: despeses deduïbles

El rendiment net del treball serà el resultat de disminuir el rendiment íntegre en l'import de les despeses deduïbles.

Tindran la consideració de despeses deduïbles exclusivament els següents:

1. Les cotitzacions a la Seguretat Social o a mutualitats generals obligatòries de funcionaris.

2. Les detraccions per drets passius.

3. Les cotitzacions als col·legis d'orfes o entitats similars.

4. Les quotes satisfetes a sindicats i col·legis professionals, quan la col·legiació tinga caràcter obligatori per a l'acompliment del treball, en la part que corresponga als fins essencials d'estes Institucions, amb el límit de 500 euros anuals (art. 10 Rgl.).

5. Les despeses de defensa jurídica derivats directament de litigis suscitats en la relació del contribuent amb la persona de la que percep els rendiments, amb el límit de 300 euros anuals.

6. Unes altres despeses deduïbles. Es podran deduir en concepte d'unes altres despeses i amb caràcter general, 2000 euros anuals. Esta quantitat s'incrementarà en els següents casos:

• Tractant-se de contribuents desocupats inscrits en l'oficina d'ocupació que accepten un lloc de treball que exigisca el trasllat de la seua residència habitual a un nou municipi s'incrementarà esta quantia, durant el període impositiu en el que es produïsca el canvi de residència i en el següent, fins 2000 euros anuals addicionals.

  Este incremente de la despesa deduïble només és aplicable al rendiment net de treball del nou lloc de treball acceptat.

• Tractant-se de persones amb discapacitat que obtinguen rendiments del treball com a treballadors actius, s'incrementarà esta quantia fins a 3.500 euros anuals. Este incremente serà fins de 7.750 euros anuals, per a les persones amb discapacitat que sent treballadors actius acrediten necessitar ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda, o un grau de discapacitat igual o superior al 65 per cent.

  Este incremente de la despesa deduïble només és aplicable a la part del rendiment net de treball com a treballador actiu amb discapacitat.

  ACREDITACIÓ DE LA DISCAPACITAT (art. 72 Rgl.)

  Tindran la consideració de persones amb discapacitat els contribuents que acrediten un grau de discapacitat igual o superior al 33 per 100.

  El grau de discapacitat haurà d'acreditar-se mitjançant certificat o resolució expedit per l'Institut de Migracions i Serveis Socials o l'òrgan competent de les comunitats autònomes.

  En particular, es considerarà acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 33 per 100 en el cas dels pensionistes de la Seguretat Social que tinguen reconeguda una pensió d'incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa i en el cas dels pensionistes de classes passives que tinguen reconeguda una pensió de jubilació o retire per incapacitat permanent per al servici o inutilitat.

  Igualment, es considerarà acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 65 per 100 quan es tracti de persones amb discapacitat de la qual incapacitat siga declarada judicialment, encara que no assolisca este grau.

  CONCEPTE D'"INCAPACITACIÓ JUDICIAL"

  L'expressió"incapacitat declarada judicialment" es referix únicament a l'ordenament civil, és a dir, a la contemplada en l'article 199 del Codi civil per les causes recollides en l'article 200 del mateix text i baix el procediment previst en la llei d'enjudiciament civil.

  ACREDITACIÓ DE LA NECESSITAT DE TERCERES PERSONES O MOBILITAT REDUÏDA (art. 72.2 Rgl.)

  Els contribuents amb discapacitat hauran d'acreditar la necessitat d'ajuda de terceres persones per a desplaçar-se al seu lloc de treball o per a desenvolupar el mateix, o la mobilitat reduïda per a utilitzar mitjans de transport col·lectius, mitjançant certificat o resolució de l'Institut de Migracions i Serveis Socials o l'òrgan competent de les comunitats autònomes en matèria de valoració de les discapacitats basant-se en el dictamen emés pels equips de valoració i orientació dependents de les mateixes.