Preguntes freqüents

Les prestacions per ILT es reflectiran en l'apartat “PERCEPCIONS (distingint entre DINERÀRIES O EN ESPECIE) DERIVADES D'INCAPACITAT LABORAL ”:

• Les abonades directament per l'ocupador, (en virtut del respectiu acord de col·laboració amb la Seguretat Social), en la clau A.

• les abonades directament al treballador per algun dels règims públics de la Seguretat Social o Classes Passives o, si escau, per la respectiva Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social, en la clau B subclau 01. No és possible reflectir en esta subclau B.01 prestacions en especie derivades d'incapacitat laboral.

Si es tracta de prestacions dineràries, es complimentarà camp “PERCEPCIONS DINERÀRIES DERIVADES D'INCAPACITAT LABORAL” de la clau A, del model 190, quan l'empresa abone les prestacions per incapacitat laboral transitòria en virtut de col·laboració en la gestió amb la Seguretat Social, ja siga esta col·laboració de caràcter obligatori o voluntari.

Així mateix, quan excepcionalment se satisfacen per l'ocupadora prestacions per incapacitat laboral en forma de prestacions en especie, es faran constar les mateixes en el camp "PERCEPCIONS EN ESPECIE DERIVADES D'INCAPACITAT LABORAL", es consignarà la suma de les valoracions corresponents a estes percepcions en especie derivades d'incapacitat laboral efectivament satisfetes en l'exercici al perceptor de què es tracte, determinades d'acord amb el que estableix l'article 43 de la Llei de l'impost i amb el desglosse corresponent (veure l'exemple següent pregunta).

És a dir, han d'incloure's en este camp de la clau A, tant les quantitats abonades per l'empresa en virtut de la col·laboració voluntària amb la Seguretat Social regulada en els apartats  a) i b) de l'art.102.1 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2015, com les quantitats abonades en els supòsits de col·laboració obligatòria a què es referix l'apartat c) de l'este article.

En estos casos, en els camps corresponents a l'apartat de “DADES ADDICIONALS” es consignaran els imports totals anuals considerats per l'entitat pagadora a l'efecte de calcular el tipus de retenció.

Exemple:

Empleat per compte aliè amb les següents dades a 31/12/2022:

Personals : nascut el 1975, amb contracte indefinit, casat i amb un fill a càrrec menor de tres anys i amb dret a la deducció per mobilitat geogràfica iniciada el 2022.

Econòmics : Percepcions dineràries: 21.000 € (reduccions per irregularitat, 2000 ); percepcions en especie (no derivades d'incapacitat laboral), 1.000 euros. Un % de retenció del 2,62% (21.000 x 0,0262 = 550,20 €, i 1.000 x 0,0262 = 26,20) i unes despeses deduïbles de 1.250 €. L'ingrés a compte, no li és repercutit al treballador.

D'altra banda, per estar de baixa per malaltia (ILT), va tindre unes percepcions de 1.300 euros (satisfetes per l'ocupador) i unes despeses deduïbles de 100 €. D'elles, 1.050 € li han sigut satisfetes en forma dinerària, amb unes retencions de 27,51 € (1.050 x 0,0262), i la resta (250 €) en forma de retribució en especie derivada d'esta incapacitat, sent el corresponent ingrés a compte de 6,55 € (250 x 0,0262), ingrés a compte que li ha sigut íntegrament repercutit.

A més ha d'abonar per pensions compensatòries al seu excònjuge 2.300 euros  anuals.

Tots estes dades es reflectiran en el model 190, per part de l'ocupador, en un mateix registre de perceptor, Clau A, complimentant els següents camps:

Dades Addicionals:

No. Si durant l'exercici, l'ocupador abona al treballador rendiments del treball, en concepte de “PERCEPCIONS DINERÀRIES (i/o, si escau PERCEPCIONS EN ESPECIE) NO DERIVADES D'INCAPACITAT LABORAL” així com “PERCEPCIONS DINERÀRIES DERIVADES D'INCAPACITAT LABORAL” o “PERCEPCIONS EN ESPECIE DERIVADES D'INCAPACITAT LABORAL”, totes elles es reflectiran dins de la clau A, en els seus diferents camps, en un únic registre de perceptor, amb el desglosse corresponent (veure exemple pregunta anterior), sempre que totes elles corresponguen a un mateix exercici de merite.

El pagament de la prestació per incapacitat laboral derivada de malaltia comuna o accident no laboral que ha de satisfer l'empresa al treballador entre els dies 4 i 15 (tots dos inclosos) següents a la baixa es consignarà en la clau A, en el camp “Percepcions dineràries derivades d'incapacitat laboral” (o, si escau, en el camp “Percepcions en especie derivades d'incapacitat laboral”, també de la clau A), donat el seu caràcter de prestació per incapacitat laboral satisfeta per l'empresa.

Estos complements prestacionals voluntaris, igual que uns altres tipus de complements salarials que puga satisfer l'ocupador als seus treballadors, constituïxen un concepte retributiu diferent a la prestació per incapacitat laboral, que haurà de reflectir-se dins de la clau A, en el camp Percepcions dineràries (o si escau, en especie) no derivades d'incapacitat laboral.

En la clau B, subclau 01, dins del camp “Percepcions derivades d'incapacitat laboral” del model 190 corresponent a 2016, s'inclouran les prestacions per incapacitat laboral transitòria satisfetes per l'INSS o la mútua col·laboradora amb la S.S., quan són responsables del pagament directe, és a dir, quan:

• Es tracti d'entitats i organismes exclosos del pagament delegat.

• Per incompliment de l'obligació patronal del pagament delegat.

• Empreses amb menys de 10 treballadors i més de 180 dies consecutius d'abonament del subsidi quan el sol·liciten.

• Extinció o suspensió de la relació laboral estant el treballador en situació de ILT.

• Alta mèdica per informe proposada per perceptors de la prestació per desocupació.

• Continuació de la situació de ITL, extingit el període de desocupació.

• En els caos d'esgotament de la ITL pel transcurs del termini màxim de 545 dies, durant la prolongació d'efectes econòmics de la prestació fins la qualificació de la incapacitat permanent.

• Quan es tracti de representants de comerç, professionals taurins i artistes. En estos últims casos, quan la durada del contracte no excedisca 30 dies.

• Per passar a pròrroga de la prestació després de 365 dies de ITL, després de la resolució de l'INSS.

Les prestacions de pagament directe satisfetes per la Seguretat Social o si escau mútues col·laboradores de la Seguretat Social pels conceptes de maternitat, paternitat o risc durant l'embaràs no tenen la consideració de prestacions en concepte d'incapacitat laboral, havent de consignar-los l'entitat pagadora en la clau corresponent; concretament:

• Prestacions per maternitat o paternitat, donat el seu caràcter exempt, en la Clau L, Subclau  27⁽¹⁾

• La prestació per risc durant l'embaràs (regulada en l'article 186 del capítol VIII, del Títol II del Reial decret legislatiu 8/2015, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social), no exempta de tributació per no trobar-se dins de cap dels supòsits prevists en les lletres h) o z) de la Llei del 35/2006, de l'IRPF, en la Clau B, Subclau 03 (esta prestació és també diferent a la prestació per incapacitat laboral transitòria).

⁽¹⁾ Si la prestació o subsidi per maternitat la satisfà la pròpia entitat pagadora, haurà de consignar també esta subclau L.27 per a reflectir les quanties abonades per estos conceptes (amb els límits establits en els paràgrafs 2n i 3r de l'art.7.h) de la Llei de l'impost).^(Tornar)

En el camp “Retencions practicades sobre prestacions derivades d'incapacitat laboral” es consignarà l'import de les retencions a compte de l'IRPF resultant d'aplicar a la quantia de la prestació dinerària per incapacitat laboral transitòria el tipus de retenció general determinat d'acord amb arregle al que estableixen els articles 80 i següents del Reglament d'IRPF.

Quan excepcionalment se satisfacen per l'ocupadora prestacions per incapacitat laboral en forma de prestacions en especie, es faran constar les mateixes en el  camp “Percepcions en especie derivades d'incapacitat laboral”, consignant en el subcamp “Valoració de la percepció en especie derivada d'incapacitat laboral; la suma de les valoracions corresponents a estes percepcions en especie derivades d'incapacitat laboral efectivament satisfetes en l'exercici al perceptor de què es tracte, determinades d'acord amb el que estableix l'article 43 de la Llei de l'impost i amb el desglosse corresponent.

Així mateix, es consignarà en el subcamp “Ingressos a compte efectuats per prestacions en especie derivades d'incapacitat laboral”, l'import anual efectivament ingressat a compte pel pagador en relació amb les percepcions en especie derivades d'incapacitat laboral, resultant d'aplicar a la quantia de la prestació en especie per incapacitat laboral transitòria el tipus de retenció general determinat d'acord amb arregle al que estableixen els articles 80; i següents del Reglament d'IRPF.

Finalment, si part o la totalitat del citat ingrés a compte efectuat pel pagador sobre l'import de la prestació en especie satisfeta derivada d'incapacitat laboral, haguera sigut repercutit al treballador, estes quantitats repercutides hauran de consignar-se en el subcamp “INGRESSOS A COMPTE REPERCUTITS PER PRESTACIONS EN ESPECIE DERIVADES D'INCAPACITAT LABORAL”.

(Veure exemple de la tercera pregunta).

Independentment del seu caràcter exempt de tributació en l'Impost sobre la Renda del perceptor, és important recordar que les entitats pagadores d'estes rendes, ajuts, o beques, i altres quanties exemptes, estan obligades a consignar en el Model 190 els imports satisfets a cadascun dels perceptors, independentment del seu import, identificant el tipus de prestació satisfeta en la clau (L) i subclau corresponent (01 a 30). Així, a títol merament enunciatiu, han de declarar-se dins de la Clau L, les següents prestacions:

• Prestacions públiques per acolliment i altres ajuts exemptes de l'article 7.i) de la Llei de l'IRPF, en la subclau L.09
• Beques exemptes, independentment del seu import, en la subclau L10
• Prestacions econòmiques públiques satisfetes en virtut de la Llei de Dependència, exemptes per l'article 7.x) de la Llei de l'IRPF, en la subclau L.19
• Ajuts establides per comunitats autònomes o per entitats locals per a atendre, d'acord amb la seua normativa, a col·lectius en risc d'exclusió social, situacions d'emergència social, necessitats habitacionals de persones sense recursos o necessitats d'alimentació, escolarització i altres necessitats bàsiques de menors o persones amb discapacitat quan ells i les persones a càrrec seu, falten de mitjans econòmics suficients, que estiguen exemptes en virtut del que estableix el primer paràgraf de la lletra y) de l'article 7 de la Llei de l'impost, (sense incloure en esta subclau les prestacions econòmiques establides per les comunitats autònomes en concepte de renda mínima d'inserció que hagen de consignar-se en la subclau 28). Han de declarar-se en la subclau L.22.

  Es recorda que l'excés sobre l'1,5 de l'IPREM ⁽¹⁾(11.279,39 euros el 2020;  11.862,90 euros el 2021 i 12.159,42 € el 2022)  és renda subjecta a tributació. L'excés és considerat rendiment del treball (V1978-17), dinerari o en especie; per tant, quan un declarant d'una d'aquestes rendes exemptes supere, tenint en compte la retribució que satisfaça individualment, este límit, haurà d'informar d'este excés en el model 190 amb la clau B.03.

• Prestacions públiques per maternitat o paternitat exemptes de l'IRPF.Hauran de consignar-se en la subclau L.27.

  La quantia exempta de les retribucions o prestacions referides en esta subclau tindrà com a límit l'import de la prestació màxima que reconega la Seguretat Social pel concepte que corresponga. L'excés, si escau, tributarà com a rendiment del treball amb clau A.

• Prestacions econòmiques establides per les comunitats autònomes en concepte de renda mínima d'inserció per a garantir recursos econòmics de subsistència a les persones que falten d'ells i que estiguen exemptes en virtut del que estableix el primer paràgraf de la lletra y) de l'article 7 de la Llei de l'impost, (sense incloure en esta subclau la resta d'ajuts exempts establides en este primer paràgraf de la lletra y) que hagen de consignar-se en la subclau 22 anterior). Hauran de consignar-se en la subclau L.28.

  Es recorda que l'excés sobre l'1,5 de l'IPREM ⁽²⁾(11.279,39 euros el 2020; 11.862,90 euros el 2021 i 12.159,42 € el 2022 ) és renda subjecta a tributació. Este este excés és considerat rendiment del treball (V1978-17), per tant, quan un declarant d'una d'aquestes rendes exemptes supere, tenint en compte la retribució que satisfaça individualment, este límit, haurà d'informar d'este excés en el model 190 amb la clau B.03.

• Prestació econòmica de la Seguretat Social corresponent a l'Ingrés Mínim Vital, que haurà de consignar-se en la subclau L.29.

  Es recorda que l'excés sobre l'1,5 de l'IPREM ⁽³⁾(11.279,39 euros el 2020; 11.862,90 euros el 2021 i 12.159,42 € el 2022 ) és renda subjecta a tributació. Este excés és considerat rendiment del treball (V1978-17), per tant, quan un declarant d'una d'aquestes rendes exemptes supere, tenint en compte la retribució que satisfaça individualment, este límit, haurà d'informar d'este excés en el model 190 amb la clau B.03.

⁽¹⁾ IPREM anual 2020: 7.519,59 € / IPREM anual 2021: 7.908,60 € / IPREM anual 2022: 8.106,28 €. Este límit, d'1,5 vegades l'IPREM és comú per al conjunt dels imports reflectits en les subclaus L.22, L.28 i L.29.^(Tornar)

⁽²⁾ IPREM anual 2020: 7.519,59 € / IPREM anual 2021: 7.908,60 € / IPREM anual 2022: 8.106,28 €. Este límit, d'1,5 vegades l'IPREM és comú per al conjunt dels imports reflectits en les subclaus L.22, L.28 i L.29.^(Tornar)

⁽³⁾ IPREM anual 2020: 7.519,59 € / IPREM anual 2021: 7.908,60 € / IPREM anual 2022: 8.106,28 €. Este límit, d'1,5 vegades l'IPREM és comú per al conjunt dels imports reflectits en les subclaus L.22, L.28 i L.29.^(Tornar)

S'inclouran en esta subclau L.27 únicament les prestacions/retribucions per maternitat o paternitat satisfetes al llarg de tot l'exercici 2018 (actualment, prestació per naixement o atenció del menor) satisfetes  per les següents entitats pagadores:

• La Seguretat Social.
• Les Mutualitats de Previsió Social que actuen com a alternatives al règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, reconegudes als professionals no integrats en el règim especial de la Seguretat Social esmentat, sempre que es tracti de prestacions en situacions idèntiques a les previstes per la Seguretat Social per als professionals integrats en este règim especial, i amb el límit de l'import de la prestació màxima que reconega la Seguretat Social per tals conceptes (l'excés, si escau, tributarà com a rendiment del treball, subjecte a retenció, que ha de consignar-se en la clau A del model 190, juntament amb la resta de retribucions no exemptes satisfetes al mateix perceptor).

• En el cas dels empleats públics no integrats a la Seguretat Social, estarà exempta la retribució percebuda de la seua entitat pagadora durant els permisos per partisc, adopció o guarda i paternitat a què es referixen les lletres a), b) i c) de l'article 49 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre o la reconeguda per la legislació específica que li resulte d'aplicació per situacions idèntiques a les previstes anteriorment, i amb el límit de l'import de la prestació màxima que reconega la Seguretat Social per tals conceptes (l'excés, si escau, tributarà com a rendiment del treball, subjecte a retenció, que ha de consignar-se en la clau A del model 190, juntament amb la resta de retribucions no exemptes satisfetes al mateix perceptor).

• Les prestacions públiques per maternitat percebudes de les comunitats autònomes o entitats locals.

Ha de tindre's en compte que en esta subclau L.27 només han de reflectir-se les prestacions per maternitat o paternitat en els termes anteriorment indicats. La resta de prestacions exemptes incloses en la lletra h) de l'article 7 de la Llei de l'IRPF hauran de consignar-se en la subclau L.08.

El complement d'ajuda per a la infància previst en l'article 11.6 de la Llei 19/2021, de 20 de desembre, per la qual s'establix l'Ingrés Mínim Vital, va entrar en vigor l'1 de gener de 2022.

Este complement, pot atorgar-se a la beneficiària com a part integrant del propi IMV o bé, en determinats supòsits, de forma diferenciada.

Es considera en ambdós supòsits com una prestació satisfeta en concepte d'Ingrés Mínim vital, a consignar en la subclau L.29, amb sotmetiment al límit exempt establit en l'article 7.y) de la Llei 35/2006 de l'Impost sobre la Renda (12.159,42 € el 2022; el que equival a 1,5 vegades l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples-IPREM - que ascendix a 8.106,28 € el 2022).

L'excés, si escau, sobre este límit, s'inclourà en el model 190, amb clau B.03, per tractar-se de prestacions i ajuts similars previstes en l'article 17.2.a). 1a de la Llei de l'impost sobre la Renda, diferents pròpiament de pensions i havers passius.

És important recordar que este límit és conjunt per als importants reflectits per l'entitat pagadora en les claus L.22, L.28 i L.29 (és a dir, quan al costat de l'ingrés mínim vital es perceben altres ajuts a col·lectius amb risc d'exclusió social com la renda mínima d'inserció, rendes garantides i ajuts similars de comunitats autònomes i Ajuntaments).

Quan se satisfaça l'ingrés mínim vital, haurà d'indicar-se si esta prestació inclou o no en qualsevol de les mensualitats satisfetes en l'exercici, complement d'ajuda per a la infància, complimentant el camp “Complement ajuda per a la infància”.

El Reial decret-Llei 6/2019, d'1 de març, modifica, amb efectes des del 8 de març de 2019, el Reial decret legislatiu 8/2015 pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, refonent les anteriorment denominades "Prestació per Maternitat" i "Prestació per Paternitat" en esta nova "Prestació per naixement i atenció de menor" sense distinció de sexe quant al titular de la prestació.

La citada prestació haurà de consignar-se en el model 190 de l'entitat pagadora amb clau L, i subclau 27 (Prestacions públiques per maternitat o paternitat exemptes de l'IRPF), ja que es tracta simplement d'un canvi de denominació formal de les citades prestacions per maternitat/paternitat, que ara passen a denominar-se "Prestació per naixement i atenció de menor".

Es considera situació protegida la reducció de la jornada de treball en mitja hora, que d'acord amb el que preveu l'article 37.4 del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, duguen a terme amb la mateixa durada i règim els dos progenitors, adoptants, guardadors amb finalitats d'adopció o acollidors de caràcter permanent, quan ambdós treballen, per a l'atenció del lactant des que complisca nou mesos fins els dotze mesos d'edat.

Es tracta d'una nova prestació, regulada en els articles 183 a 185 del Text refós de la Llei General de la S.S.  

La referida prestació pública es troba exempta de tributació en virtut de la lletra z) de l'article 7 de la LIRPF. Per tant, haurà de consignar-se en el model 190, amb clau L.20.

D'acord amb el Reial decret 1148/2011, de 29 de juliol, per a l'aplicació i desenvolupament, en el sistema de la Seguretat Social, de la prestació econòmica per atenció de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, la prestació referida, amb naturalesa de subsidi, té per objecte compensar la pèrdua d'ingressos que patixen les persones interessades a l'haver de reduir la seua jornada, amb la consegüent disminució de salaris, ocasionada per la necessitat de cuidar de manera directa, contínua i permanent dels fills o menors a càrrec seu, durant el temps d'hospitalització i tractament continuat de la malaltia. El subsidi, per tant, ve predeterminat per la reducció efectiva de la jornada laboral i per les circumstàncies en què esta es du a terme per les persones treballadores.

Sobre esta qüestió s'ha manifestat la DGT respecte d'això en consultes vinculants (entre d'altres, V2599-16, V0196-17 o V1628-18), confirmant que esta prestació es troba exempta de tributació en l'IRPF en virtut del que disposa la lletra z) de l'article 7 de la LIRPF. Per tant, haurà de consignar-se en el model 190, amb clau L.20.

La norma que va aprovar esta regularització va anar l'Ordre PCM/1353/2021, de 2 de desembre, la qual establix una actualització de les bases de cotització a partir del 01/09/2021, havent de realitzar-se l'ingrés de les diferències de cotització derivades de l'actualització de les bases de cotització amb data límit fins el 30/06/2022.

Quant a la imputació fiscal, tenint en compte la consulta V2625-21 del D.G. de Tributs, si els ajustaments es realitzen a partir de gener de 2022, ha d'entendre's, en línia amb la citada consulta vinculant de la DGT, que hauran de descomptar-se de les nòmines del treballador el 2022, constituint majors despeses deduïbles per a este en l'exercici 2022, exercici en què resulten exigibles i no abans. S'inclouran, per tant, en el model 190 corresponent a l'exercici 2022 a presentar el gener de 2023.

Assenyala el citat precepte que, “en l'àmbit de les comunitats autònomes i entitats locals s'haurà de materialitzar el pagament abans del 31 de desembre de 2022  i, si més no, amb anterioritat al 31 de març de 2023."

Amb caràcter general,  les retribucions han d'imputar-se al moment en què són exigibles per part del perceptor, d'acord amb el que disposa l'art.14.1.a) de la Llei de l'IRPF, sense perjudici de la seua consideració com endarreriments si es paguen amb posterioritat a l'exercici en què resulten exigibles, per causes no imputables al perceptor (art. 14.2.b LIRPF).

No obstant això, en  aquells supòsits en els que la comunitat autònoma o Corporació Local adoptaren l'acord sobre l'increment retributiu durant el primer trimestre de 2023, l'exigibilitat i, per tant, la imputació es produirà en l'exercici 2023 (en este sentit, la consulta de la Direcció General de Tributs  V1175-17 ).