Saltar al contingut principal

Preguntes freqüents sobre el model 721 (HTML)

Saltar índex de la informació

Qui estan obligats a presentar el model 721?

Els obligats a presentar el model 721, “Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l'estranger ”, són els delimitats en l'apartat 1 de l'article 42 quater del Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, aprovat pel Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol (RGAT, d'ara endavant), és a dir, les persones físiques i jurídiques residents en territori espanyol, els establiments permanents en este territori de persones o entitats no residents i les entitats a què es referix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, que siguen titulars de monedes virtuals a l'estranger, o respecte de les quals tinguen la condició de beneficiaris, autoritzats o d'alguna altra forma ostenten poder de disposició, o de les que siguen titulars reals, custodiades per persones o entitats que proporcionen servicis per a salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantindre, emmagatzemar i transferir monedes virtuals, a 31 de desembre de cada any.

Esta obligació també s'estén als qui hagen sigut titulars, autoritzats, o beneficiaris de les citades monedes virtuals, o hagen tingut poders de disposició sobre les mateixes, o hagen sigut titulars reals en qualsevol moment de l'any al que es referisca la declaració i que hagueren perdut esta condició a 31 de desembre d'aquell any. En estos supòsits, la informació a subministrar serà la corresponent a la data en la que esta extinció es va produir.

A estos efectes, s'entendrà per titular real qui tinga esta consideració d'acord amb el que preveu l'apartat 2 de l'article 4 de la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, respecte de les monedes virtuals a l'estranger.

La declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l'estranger s'estén a tots els obligats tributaris delimitats en l'apartat 1 de l'article 42 quater del RGAT, havent de's presentar la corresponent declaració per part dels subjectes domiciliats al País Basc i Navarra, d'acord amb la respectiva normativa, estatal o foral a la que estiguen sotmesos.

Les herències jacents estan obligades a informar en la mesura en la que són entitats de l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

Els hereus o legataris estaran obligats a informar des que existisca acceptació tàcita o expressa de l'herència.

Perquè existisca l'obligació de declaració de les monedes virtuals situades a l'estranger mitjançant la presentació del model 721 han de concórrer dos requisits:

  • Que estes monedes virtuals siguen custodiades per persones o entitats que proporcionen servicis per a salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantindre, emmagatzemar i transferir monedes virtuals.

  • Que les persones o entitats a què es referix el paràgraf anterior no siguen residents a Espanya o establiments permanents en territori espanyol de persones o entitats residents a l'estranger.

En conseqüència, pel que es refereix a al primer requisit, únicament si les monedes virtuals són custodiades per persones o entitats que proporcionen servicis per a salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers o per a mantindre, emmagatzemar i transferir monedes, s'entraria a valorar el segon requisit i la resta compliment del qual impliquen l'obligació de presentació d'esta declaració informativa.

En este sentit, pel que es refereix a al primer requisit, ha d'assenyalar-se que en l'ecosistema dels criptoactivos existixen diferents mitjans pels quals les monedes virtuals o els mitjans d'accés a estes, açò és, les claus criptogràfiques privades, poden ser custodiats.

Amb caràcter general es poden distingir els dits “wallets” o moneders custodios i no custodios, en funció de si la custòdia i, per tant, d'alguna manera el control, dels criptoactivos o les seues claus es manté per un tercer o pel mateix usuari. Així mateix, es distingixen entre els dits “hot wallets” i “cold wallets”, segons el moneder estiga connectat a Internet i les claus es mantinguen custodiades “en línia” o no. Segons s'observa en la pràctica, i novament en termes generals, podria dir-se que els “cold wallets” funcionen com moneders no custodios.

Per tant, independentment de si es tracta d'un “hot wallet” o d'un “cold wallet”, les monedes virtuals que es mantinguen en moneders respecte dels quals el consultant mantinga el control de les claus criptogràfiques privades i, per consegüent, no estiguen custodiades per persones o entitats que proporcionen servicis per a salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantindre, emmagatzemar i transferir monedes virtuals, de conformitat amb la disposició addicional divuitena, lletra d), de la LGT i amb l'article 42 quater del RGAT, no es tindrien en compte en el còmput dels saldos als que es referixen els apartats 3.c) i 5.d) de l'article 42 quater i, en conseqüència, no s'informaria sobre les mateixes en el marc de l'obligació d'informació sobre monedes virtuals situades a l'estranger.