Preguntes freqüents
L'Impost sobre les Vendes Detallistes de Determinats Hidrocarburs (IVMDH) va anar un impost vigent en el nostre ordenament entre l'1 de gener de 2002 i el 31 de desembre de 2012 que gravava, en fase única, les vendes detallistes de determinats hidrocarburs (bàsicament les gasolines, el gasoil, el fueloil i el querosè no utilitzat com combustible de calefacció). Constava d'un tipus de gravamen estatal (comú en tot l'àmbit territorial d'aplicació de l'impost) i d'un tipus de gravamen autonòmic facultatiu. Al llarg de la vida de l'impost, 13 comunitats autònomes van aprovar tipus autonòmics.
El IVMDH va anar regulat per la Llei 24/2001, de 27 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'orde social (article 9). L'Ordre HAC/1554/2002, de 17 de juny, va aprovar la seua normativa de gestió.
Tret de les Canarias, Ceuta i Melilla, el IVMDH era un impost exigible en tot el territori espanyol (article 9.Dos.1 Llei 24/2001). En les comunitats autònomes on no s'havia aprovat un tipus de gravamen autonòmic, s'aplicava el tipus estatal. En les comunitats autònomes que havien aprovat un tipus de gravamen autonòmic, el tipus de gravamen aplicable a cada producte gravat es formava mitjançant la suma dels tipus estatal i autonòmic.
En el següent enllaç es mostren els tipus del IVMDH en vigor durant els últims quatre anys de vigència de l'impost:
Evolució dels tipus impositius, estatal i autonòmics, del IVMDH, des de 2009 fins 2012
Malgrat que el IVMDH era un impost de de la qual gestió estava previst que es feren càrrec les comunitats autònomes per delegació de l'Estat (article 46.1 Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comuna i Ciutats amb Estatut d'Autonomia), a cada una de les Lleis de cessió de tributs a estes comunitats es va preveure que la gestió continuara sent exercida per l'AEAT fins que no es procedira, a instàncies de cada comunitat autònoma, al traspàs dels servicis adscrits a este tribut. Com cap comunitat autònoma va instar mai el traspàs, ha sigut l'Estat (l'AEAT) qui ha gestionat l'impost durant tota la seua vigència en l'àmbit de les comunitats autònomes de règim comuna.
En les comunitats de règim foral del País Basc i Navarra, el IVMDH va anar un impost concertat i convingut (article 34 Llei 12/2002 per al País Basc i article 36 Llei 28/1990 per a Navarra), pel que van anar les corresponents administracions forals les encarregades de la seua gestió.
Ja que el IVMDH era objecte d'autoliquidació trimestral a través del model 569, el procediment de devolució serà el de rectificació d'autoliquidacions, per aplicació dels articles 221.4 i 120.3 de la Llei general tributària.
Este procediment està regulat en els articles 126 a 129 del Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs (RGAT).
Les disposicions generals relatives a les devolucions d'ingressos indeguts es troben recollides en els articles 14 a 16 del Reglament General de desplegament de la Llei General Tributari en matèria de revisió en via administrativa (RRVA).
D'acord amb el que disposa l'article 129.4.a) del RGAT, l'òrgan competent serà l'oficina gestora corresponent al domicili fiscal de l'obligat tributari que va presentar l'autoliquidació de la qual rectificació se sol·licita.
Estan legitimats per a sol·licitar la devolució tant els obligats a suportar la repercussió de l'impost (repercutits) com els qui van presentar les autoliquidacions (subjectes passius). No obstant això, la devolució de les quotes repercutides es realitzarà, quan escaiga, directament als qui hagueren suportat indegudament la repercussió, fins i tot encara que el procediment haguera sigut iniciat pels subjectes passius (article 14.4 del RRVA).
No és obligatori, però és convenient per a facilitar la tramitació, atés que no pot haver-hi dos òrgans resolutoris diferents per a un mateix procediment i, en cas que els subjectes passius que van ingressar l'impost pertanguen a l'àmbit d'oficines gestores diferents, esta separació de sol·licituds haurà de fer-se en sede administrativa, mitjançant la remissió a l'òrgan competent de la part que no siga competència de l'oficina gestora que està coneixent de la sol·licitud.
Com es va assenyalar en la resposta a la pregunta 6, únicament poden obtindre la devolució de les quotes repercutides del IVMDH els qui tingueren la condició d'obligats a suportar la repercussió de l'impost pel període corresponent, sempre que les sol·licituds complisquen amb els requisits establits i justifiquen el seu dret a la devolució.
Considerant els requisits exigibles al sol·licitant per l'aplicació conjunta dels articles 88.2, 88.3, 126.4 i 129.a.c) del RGAT, són exigibles els següents requisits a les sol·licituds de devolució d'ingressos indeguts per IVMDH:
- Identificació de l'obligat tributari i, si escau, del representant (en cas que s'actue mitjançant representant haurà d'aportar-se la documentació acreditativa de la representació).
- Fets, raons i petició en què es concrete la sol·licitud.
- Lloc, data i firma del sol·licitant.
- Han de constar les dades que permeten identificar l'autoliquidació que es pretén rectificar (NIF del subjecte passiu que va efectuar la repercussió, comunitat autònoma i trimestre de cada subministrament pel qual se sol·licita la devolució).
- Mitjà de devolució.
- Documentació en què es base la sol·licitud de rectificació i els justificants, si escau, de l'ingrés efectuat per l'obligat tributari.
- Documents justificants de la repercussió indegudament suportada.
L'article 14.2.c).1r. del RRVA exigix que la repercussió de l'import del tribut s'haja efectuat mitjançant factura o document substitutiu quan així l'establisca la normativa reguladora del tribut. La Llei creadora del IVMDH establix que “Quan, d'acord amb la normativa vigent, l'operació gravada haja de documentar-se en factura o document equivalent, la repercussió de les quotes meritades s'efectuarà en este document separadament de la resta de conceptes compresos en la mateixa …”, admetent-se autoritzacions de simplificació.
El Reglament de facturació (aprovat pel Reial Decret 1496/2003, vigent fins l'1 de gener de 2013) establix que l'obligació d'expedir factura podrà ser complida mitjançant l'expedició de tiquet i còpia en vendes al detall, quan el seu import no excedisca 3.000 euros, IVA inclòs i el destinatari no siga empresari o professional.
Si més no, en el document utilitzat (factura o document equivalent, tiquet) ha de figurar l'import repercutit per IVMDH, o la menció de què el IVMDH es troba inclòs en el preu quan esta simplificació haguera sigut prèviament autoritzada pel Departament de duanes i Impostos Especials.
L'AEAT ha dissenyat un model normalitzat de sol·licitud, d'utilització voluntària per als qui hagueren suportat la repercussió de l'impost i desitgen sol·licitar la devolució de l'impost suportat. Este model normalitzat està disponible per a la seua presentació a través de la Sede electrònica de l'AEAT i les seues instruccions estan disponibles en el web de l'AEAT.
La ruta on es troba ubicat este model normalitzat en la Sede electrònica de l'AEAT és la següent:
L'òrgan competent per a la seua resolució és l'oficina gestora d'impostos especials corresponent al domicili fiscal del subjecte passiu que va repercutir les quotes del IVMDH.
La presentació de les sol·licituds en uns altres registres de l'AEAT diferents de l'òrgan competent per a resoldre originarà que l'òrgan que s'estime incompetent per a la resolució d'un assumpte remeta les actuacions a l'òrgan que considere competent.
Les sol·licituds es podran presentar a través de la Sede electrònica de l'AEAT.
Les sol·licituds presentades en Sede electrònica de l'AEAT a través del model normalitzat seran dirigides automàticament a l'òrgan competent per a la seua resolució.
No, atès que la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea admet terminis de prescripció per raons de seguretat jurídica (sentencies de 17 de novembre de 1998 C-228/96, de 9 de febrer de 1999 C-343/96 o d'11 de juliol de 2002, C-62/00).
La Resolució 2/2005, de 14 de novembre (BOE del 22) de la Direcció General de Tributs, sobreu la incidència en el dret a la deducció en l'impost sobre el valor afegit de la percepció de subvencions no vinculades al preu de les operacions a partir de la sentencia del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 6 d'octubre de 2005, concloïa en el seu punt VII que la sentencia del Tribunal tenia un efecte retroactiu limitat a les situacions jurídiques a les que siga aplicable i respecte de les que no hi haja cosa jutjada, prescripció, caducitat o efectes similars, respectant, per tant, les situacions jurídiques firmes. Estes consideracions s'entenen aplicables al supòsit actual.
Aplicant els terminis generals de prescripció prevists per la Llei general tributària, les sol·licituds que es formulen no podran afectar a quantitats subministrades en períodes anteriors a 2010, fora que per a estos períodes s'acredite la interrupció de la prescripció.
Per a instar la devolució d'ingressos indeguts a través del procediment de rectificació d'autoliquidacions no hi ha un termini limitat, més enllà dels terminis generals de prescripció de quatre anys de la Llei general tributària (article 126.2 RGAT)
La tramitació del procediment ve regulada pel que disposa l'article 129 RGAT. La presentació d'una sol·licitud per part d'un consumidor final que va suportar la repercussió de l'impost requerix que en la tramitació del procediment es notifique la sol·licitud a l'obligat tributari que va efectuar la repercussió, que haurà de comparéixer en el procediment i aportar els documents i antecedents requerits.
El termini màxim per a notificar la resolució d'este procediment és de sis mesos. Els períodes d'interrupció justificada i les dilacions en el procediment per causa no imputable a l'Administració tributària no s'inclouran en el còmput del termini de resolució
Amb la devolució d'ingressos indeguts, l'Administració tributària abonarà el corresponent interés de demora (interés legal dels diners vigent al llarg del període en el que aquell resulte exigible, incrementat en un 25 per cent, fora que la Llei de pressupostos generals de l'Estat establisca un altre diferent), sense necessitat de què l'obligat tributari el sol·licite.
El 2012, huit comunitats autònomes (les Balears, Cantabria, Castella-la Manxa, Castilla y León, Comunitat Valenciana, Extremadura, Murcia i Navarra) van aprovar devolucions en el tipus autonòmic del IVMDH en concepte de gasoil professional.
En aplicació de l'article 14.2.c) 3r del RRVA, per l'import d'estes quantitats prèviament retornades no es podrà generar un nou dret a la devolució, a l'exigir el citat article que les quotes de la qual devolució se sol·licita no hagen sigut retornades per l'Administració tributària als qui es van repercutir o a un tercer.
Amb relació a l'impost sobre societats, la Direcció General de Tributs, en la consulta tributària V2462-14 de 18 de setembre de 2014, assenyala que la devolució del IVMDH comptabilitzat en el seu moment com a despesa ha d'imputar-se com a ingrés en la base imposable de l'impost sobre societats en l'exercici en què es reconeix el dret a la seua devolució. A més, respecte dels interessos de demora que, si escau, s'hagueren reconegut sobre la referida devolució, aclarix que tindran el mateix tractament.
En conseqüència, no caldrà presentar cap declaració complementària ja que els ingressos derivats de les devolucions del IVMDH hauran d'imputar-se als períodes impositius en què es reconega el dret a la seua devolució, havent de ser declarades en les seues corresponents autoliquidacions.
Correspon als territoris forals (Àlaba, Bizkaia, Gipuzkoa i Navarra) la devolució de les quotes del IVMDH suportades amb motiu de les entregues de productes efectuades en els establiments de venda al públic radicats en estos territoris.
Si bé en un primer moment es va considerar que, a l'efecte de garantir el compliment dels nivells mínims comunitaris sobre la imposició energètica, per a determinats productes subjectes al IVMDH i determinats períodes, les devolucions devien ser objecte de minoració per la part de la quota estatal del IVMDH necessària per a assolir estos nivells mínims, les resolucions judicials que fins el moment s'han pronunciat sobre aquell extreme han desestimat este criteri. En conseqüència, l'AEAT ha adaptat els seus acords al criteri mantingut en estes resolucions judicials.
Per a aquells beneficiaris de devolucions que hagueren rebut acords amb minoració pel criteri de l'aplicació dels mínims comunitaris, s'ha habilitat un model de recurs de reposició enfront d'estos acords de gestió àgil i presentació estandarditzada en la Sede electrònica de l'AEAT, acompanyat de les seues instruccions, a través de la següent ruta:
Este model no té caràcter obligatori i seu objecte es limita a canalitzar i agilitzar les reclamacions sobre les minoracions realitzades per aplicació del criteri de manteniment dels nivells mínims comunitaris, amb l'objectiu de resoldre estes reclamacions el més ràpidament possible i amb el menor cost de tramitació necessari per als interessats.
La creació d'este model de recurs de reposició no implica limitació alguna dels mecanismes ordinaris prevists per l'ordenament tributari per a les reclamacions enfront dels actes dictats en execució de la sentencia de 27 de febrer de 2014 del TJUE pels òrgans de l'AEAT.
IVMDH: Impost sobre les Vendes Detallistes de Determinats Hidrocarburs.
RGAT: Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, aprovat pel Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol (BOE del 5 de setembre).
RRVA: Reglament General de desplegament de la Llei General Tributària en matèria de revisió en via administrativa, aprovat pel Reial Decret 520/2005, de 13 de maig (BOE del 27 de maig i 30 de juny).