Impost sobre activitats econòmiques
L'article 78 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL), definix la naturalesa i fet imposable de l'IAE , establint que és un tribut directe de caràcter real, del qual fet imposable està constituït pel mer exercici, en territori nacional, d'activitats empresarials, professionals o artístiques, s'exercisquen o no en local determinat i es troben o no especificades en les tarifes de l'impost. Per part seua l'article 79 TRLRHL regula l'activitat econòmica gravada, assenyalant que es considera que una activitat s'exercix amb caràcter empresarial, professional o artístic, quan supose l'ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans o d'un d'ambdós, amb la finalitat d'intervindre en la producció o distribució de béns o servicis.
La regla 2a de la Instrucció per a l'aplicació de les Tarifes de l'IAE, aprovades ambdues (Instrucció i Tarifes) pel Reial Decret Legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, establix que el mer exercici de qualsevol activitat econòmica especificada en les Tarifes, així com el mer exercici de qualsevol altra activitat de caràcter empresarial, professional o artístic no especificada en aquelles, donarà lloc a l'obligació de presentar la corresponent declaració d'alta i de contribuir per este impost, fora que en aquesta Instrucció es dispose una altra cosa. La regla 4a.1 d'esta Instrucció disposa que, amb caràcter general, el pagament corresponent a una activitat faculta, exclusivament, per a l'exercici d'aquella activitat, fora que, en la Llei reguladora d'este Impost, en les Tarifes o en aquesta Instrucció es dispose una altra cosa.
Per tant, d'acord amb la regla 4a.1 hem d'analitzar les diferents possibilitats dins de l'activitat de lloguer d'apartaments turístics amb la finalitat de realitzar una correcta classificació en les Tarifes de l'IAE:
En primer lloc , cal analitzar l'activitat per la qual una persona o entitat cedix, a canvi d'un preu a arrendataris, apartaments per períodes de temps determinat prestant servicis d'allotjament. Entenent que l'activitat d'allotjament es caracteritza perquè normalment comprén la prestació d'una sèrie de servicis com ara neteja d'immobles, canvi de roba, custòdia de maletes, posada a disposició del clienta de vaixella, ensaries i aparells de cuina, i de vegades, prestació de servicis d'alimentació. En este sentit, les Tarifes de l'IAE classifiquen en l'Agrupació 68 de la secció primera, el “Servici d'allotjament”. Dins d'esta Agrupació, es troba el grup 685 “Allotjaments turístics extrahotelers”, en què es classificaran aquelles activitats que tinguen la naturalesa de servicis d'allotjament, però que es presten en establiments diferents als hotels i motels, hostals i pensions, fondes i cases d'hostes, hotels-apartaments, empreses organitzades o agències d'explotació d'apartaments privats, i campaments turístics tipus càmping. En particular, tenen seu enquadre en este grup 685 els servicis d'allotjament prestats en finques rústiques, cases rurals i hostatgeries en el medi rural, així com albergues juvenils, pisos i similars que no tinguen, objectivament, la condició de cap dels establiments enumerats anteriorment.
Ha de recordar-se que, segons que assenyala la nota adjunta al grup 685, si els establiments d'allotjament en ell classificats romanen oberts menys de huit mesos a l'any, la quota de Tarifa serà del 70 per 100 de la quota assenyalada en el mateix.
D'altra banda, i conforme establix la lletra F) de l'apartat 2 de la regla 4a de la Instrucció, els subjectes passius que exercisquen l'activitat de servicis d'allotjament podran prestar, sense pagament de quota addicional alguna, servicis complementaris, com ara servicis de neteja, canvi de sabanes, Internet, televisió etc.
En conseqüència, el grup 685 de la secció primera de les Tarifes de l'IAE classifica l'activitat d'explotació d'apartaments turístics extrahotelers (DGT V0215-18, DGT V0731-17).
En segon lloc, hem d'analitzar el supòsit en el que una persona o entitat propietària d'un apartament turístic l'arrenda a una entitat mercantil o persona física que l'explota com establiment extrahoteler, contractant esta, la seua ocupació amb operadors turístics i/o el personal necessari i assumint tots els riscos de l'explotació. La persona o entitat propietària de l'apartament turístic desenvolupa l'activitat d'arrendament d'immobles classificada en l'epígraf 861.2 de la secció 1a de l'IAE “Lloguer de locals industrials i altres lloguers NCOP” (DGT V2540-08, DGT 1160-02).
En tercer lloc, cal estudiar el posat que esta activitat consistisca, exclusivament, en l'arrendament per períodes de temps de cases o part de les mateixes, sense prestar cap servici mateix de l'activitat d'allotjament i limitant-se a posar a disposició de l'arrendatari les instal·lacions. Per tant, en la mesura en què açò siga així, estarem davant una activitat mateixa de l'Epígraf 861.1 “Lloguer d'habitatges ”de la Secció Primera de les Tarifes, havent del titular de l'activitat, en principi, donar-se d'alta i tributar pel mateix. No obstant això, l'anterior, la Nota 2a d'este Epígraf establix que “els subjectes passius quotes de les quals per esta activitat siguen inferiors a 601,01 euros tributaran per quota zero”, cas en què, d'acord amb el que disposa la Regla 15a de la Instrucció, “els subjectes passius no satisfaran quota alguna per l'impost, ni estaran obligats a formular declaració alguna” (DGT 1821-02).
En conclusió, el simple lloguer de pisos o apartaments per a caps de setmana o períodes determinats de temps, sense que el titular de l'activitat de lloguer preste cap altre tipus de servici al llogater, constituïx una activitat mateixa de l'Epígraf 861.1 de la Secció primera de les Tarifes, “Lloguer d'habitatges ”(DGT V0898-17, DGT V0931-11 DGT 1482-02)
No hem d'oblidar, una vegada classificada l'activitat en el seu grup o epígraf correctament, el règim d'exempcions regulades en l'article 82.1 c) TRLRHL, conforma al qual estan exemptes de l'IAE les persones físiques residents i els subjectes passius de l'impost sobre societats, les societats civils i les entitats de l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, que tinguen un import net del volum de negoci inferior a 1.000.000 d'euros.
Esta exempció suposa, a l'efecte d'este impost, la no obligació de donar-se d'alta en la matrícula de l'impost ni de tributar pel mateix, independentment de les obligacions de caràcter censal que li puga correspondre complimentar al subjecte passiu en aplicació del que disposa el Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, que regula en el capítol I del títol II del Reglament, les obligacions censals.