9.1.1. Adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual

Només tindran dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual per les quantitats satisfetes durant el període de què es tracti els següents contribuents:

Els contribuents que haguessin adquirit el seu habitatge habitual o satisfeta quantitats per a la construcció de la mateixa amb anterioritat a 1 de gener de 2013.
Els contribuents que haguessin satisfet quantitats amb anterioritat a 1 de gener de 2013 per obres de rehabilitació o ampliació de l'habitatge habitual, sempre que les esmentades obres estiguin acabades abans d'1 de gener de 2017.
Els contribuents que haguessin satisfet quantitats per a la realització d'obres i instal·lacions d'adequació de l'habitatge habitual de les persones amb discapacitat amb anterioritat a 1 de gener de 2013, sempre que les esmentades obres o instal·lacions estiguin concloses abans d'1 de gener de 2017.

A més, és necessari que el contribuent hagi practicat la deducció per aquest habitatge el 2012 o en anys anteriors, llevat que no l'hagi pogut practicar encara perquè l'import invertit en la mateixa no hagi superat les quantitats les quantitats invertides en habitatges anteriors, en la mesura que haguessin estat objecte de deducció i, si escau, l'import dels guanys patrimonials exempts per reinversió.

Amb caràcter general, els contribuents podran aplicar la deducció per inversió en habitatge (part estatal i tram autonòmic o complementari, respectivament) per les quantitats satisfetes durant el període de què es tracti per l'adquisició o rehabilitació de l'habitatge que constitueixi o constitueixi la residència habitual del contribuent.

Percentatges de deducció

El percentatge de deducció aplicable a la base de deducció serà en qualsevol cas del 7,50 per 100 en tram estatal, i del percentatge establert en la respectiva Comunitat Autònoma i, si no, el 7,50 per 100 en el tram autonòmic.

Aquests percentatges s'apliquen tant a les quantitats satisfetes en l'exercici per amortitzar el préstec sol·licitat, com a l'import satisfet, si escau, al comptat pel comprador.

La Comunitat Autònoma de Catalunya ha establert percentatges especials per al tram autonòmic de la deducció.

Base màxima de la deducció

La base màxima serà de 9.040 euros anuals.

La base d'aquesta deducció estarà constituïda per les quantitats satisfetes per a l'adquisició o rehabilitació de l'habitatge, incloses les despeses originades que hagin sigut a càrrec de l'adquirent i, en el cas de finançament aliè, l'amortització, els interessos, el cost dels instruments de cobertura del risc de tipus d'interès variable dels préstecs hipotecaris regulats en l'article dinovè de la Llei 36/2003, d'11 de novembre, de mesures de reforma econòmica, i altres despeses derivades de la mateixa com per exemple les primes dels contractes d'assegurança de vida i d'incendis, sempre que estiguin inclosos en les condicions dels préstecs hipotecaris obtinguts per a l'adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual. En cas d'aplicació dels esmentats instruments de cobertura, els interessos satisfets pel contribuent es minoraran en les quantitats obtingudes per l'aplicació de l'esmentat instrument (art. 69.1.1º Llei).

La base màxima de deducció serà única per a totes les quantitats invertides en habitatge habitual a excepció de les destinades a obres i instal·lacions d'adequació en habitatge habitual per raó de discapacitat, per a les quals existeix una base de deducció independent, essent ambdues deduccions compatibles entre si.

Supòsits de nul·litat matrimonial, divorci o separació judicial i extinció del condomini

El contribuent podrà seguir practicant la deducció, en els supòsits de nul·litat matrimonial, divorci o separació judicial, per les quantitats satisfetes durant el període impositiu per a l'adquisició de la que va ser durant la vigència del matrimoni el seu habitatge habitual, sempre que continuï tenint aquesta condició per als fills comuns i el progenitor en de la qual companyia quedin. També podrà practicar-se la deducció per les quantitats satisfetes, si escau, per a l'adquisició de l'habitatge que constitueixi o constitueixi el seu habitatge habitual, en aquest cas la base de deducció serà conjunta per als dos habitatges de (9.040 euros anuals).

En cas d'extinció d'un condomini sobre l'habitatge habitual a partir de l'1 de gener de 2013, si una de les parts obté el 100% de l'habitatge, tindrà dret a aplicar el 100% de la deducció per adquisició d'habitatge habitual, fins a un total de 9.040 euros de base, sempre que s'hagués aplicat en un exercici anterior a 2013 aquesta deducció en el percentatge corresponent a la seva participació en el condomini amb límit de l'import que hauria tingut dret a deduir-se des de la data d'extinció del condomini el comuner que deixa de ser titular de l'immoble si aquesta extinció no hagués tingut lloc. La deducció estarà condicionada també a què al comuner que deixa de ser propietari no se li hagués esgotat a la data d'extinció del condomini la possibilitat de seguir practicant la deducció.

Quantitats que no s'integraran en la base de la deducció per inversió en habitatge habitual ni de deduccions establertes per la Comunitat Autònoma

Les quantitats que per l'aplicació de clàusules terra haguessin estat satisfetes pel contribuent en l'exercici, quan abans de finalitzar el termini de presentació d'autoliquidació de l'IRPF per aquest exercici s'assoleixi un acord de devolució de les mismascon l'entitat financera, o tal devolució sigui procedent com a conseqüència de l'execució o compliment de sentències judicials o laudes arbitrals.
Aquelles quantitats satisfetes en exercicis anteriors pel contribuent en aplicació de les clàusules terra objecte de la devolució que es destinin directament per l'entitat financera en l'exercici, després de l'acord amb el contribuent afectat, sentència o laude arbitral, a minorar el principal del préstec

Inversions i despeses que no generen dret a la deducció

No formen part de la base de la deducció:

Les despeses de conservació o reparació. A aquests efectes tindran aquesta consideració:
- Els efectuats regularment amb la finalitat de mantenir l'ús normal dels béns materials, com el pintat, revocación o arranjament d'instal·lacions.
- Els de substitució d'elements, com instal·lacions de calefacció, ascensor, portes de seguretat o d'altres.
Les millores.
L'adquisició de places de garatge, jardins, parcs, piscines i instal·lacions esportives i, en general, els annexos o qualsevol altre element que no constitueixi l'habitatge pròpiament dit, sempre que s'adquireixin independentment d'aquesta.

S'assimilen a habitatges les places de garatge adquirides amb aquestes, amb el màxim de dos.

Uns altres habitatges habituals anteriors

Quan s'adquireixi un habitatge habitual havent gaudit de la deducció per adquisició d'uns altres habitatges habituals anteriors, no es podrà practicar deducció per l'adquisició o rehabilitació de la nova en tant les quantitats invertides en la mateixa no superin les invertides en les anteriors, en la mesura en què haguessin estat objecte de deducció.

Guany patrimonial exempt per reinversió

Quan l'alienació d'un habitatge habitual hagués generat un guany patrimonial exempt per reinversió, la base de deducció per l'adquisició o rehabilitació de la nova es minorarà en l'import del guany patrimonial a la que s'apliqui l'exempció per reinversió.

En aquest cas, no es podrà practicar deducció per l'adquisició de la nova mentre les quantitats invertides en la mateixa no superin tant el preu de l'anterior, en la mesura en què hagi estat objecte de deducció, com el guany patrimonial exempt per reinversió.

Comprovació de la situació patrimonial

L'aplicació de la deducció per inversió en habitatge requerirà que l'import comprovat del patrimoni del contribuent en finalitzar el període de la imposició excedeixi el valor que llancés la seva comprovació al començament del mateix com a mínim en la quantia de les inversions realitzades, sense computar els interessos i altres despeses de finançament.

A aquests efectes, no es computaran els increments o disminucions de valor experimentats durant el període impositiu pels elements patrimonials que al final del mateix segueixin formant part del patrimoni del contribuent.