Guanys i pèrdues patrimonials obtingudes en l'exercici
Normativa: Art. 11.5 Llei IRPF
Per determinar a qui han d'atribuir-se els guanys i pèrdues patrimonials meritades en l'exercici, la Llei de l'impost estableix una regla general i una altra especial.
Regla general
-
Quan resulti acreditada la titularitat dels béns o drets
Els guanys i pèrdues patrimonials es consideren obtingudes per la persona a qui correspongui la titularitat dels béns, drets i altres elements patrimonials dels que provinguin, essent aquesta persona qui haurà de declarar-los.
En els supòsits en què la titularitat dels béns o drets correspongui a diverses persones, els rendiments es consideraran obtinguts per cadascuna d'elles en proporció a la seva participació en aquesta titularitat.
En el cas de matrimoni, i d'acord amb aquesta regla general, els guanys i pèrdues patrimonials derivats de béns i drets que, conforme a les disposicions o pactes reguladors del corresponent règim econòmic matrimonial, siguin comuns a ambdós cònjuges, s'atribuiran per meitat a cadascun d'ells, llevat que justifiquin una altra quota de participació.
Al contrari, els guanys o pèrdues patrimonials derivades de béns o drets privatius corresponen al cònjuge titular dels mateixos.
-
Quan no resulti degudament acreditada la titularitat de béns o drets
Quan no resulti degudament acreditada la titularitat de béns o drets, l'Administració tributària tindrà dret a considerar com a titular a qui figuri com a tal en un registre fiscal o d'altres de caràcter públic, a què li seran atribuïdes els guanys o pèrdues patrimonials derivades d'aquests béns o drets.
Els guanys no justificats s'imputaran en funció de la titularitat dels béns o drets en què es manifestin.
Tenen aquesta consideració els béns o drets de la qual tinença, declaració o adquisició no es correspongui amb la renda o patrimoni declarats pel contribuent, així com la inclusió de deutes inexistents en qualsevol declaració per aquest IRPF o per l'impost sobre el patrimoni, o el seu registre en els llibres o registres oficials. A aquests efectes, els guanys no justificats s'integraran per l'Administració tributària en la base liquidable general del període impositiu respecte del que es descobreixin, llevat que el contribuent provi suficientment que ha estat titular dels béns o drets corresponents des d'una data anterior a la del període de prescripció. (Art. 39 Llei IRPF ).
Nota: tingui-se en compte que l'article 39 de la Llei de l'IRPF ha estat modificat per la disposició final cinquena de la Llei 5/2022, de 9 de març, per la qual es modifiquen la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, i el text refós de la Llei de l'impost sobre la Renda de no Residents, aprovat mitjançant Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, en relació amb les asimetries híbrida, com a conseqüència de la Sentència (TJUE) de 27 de gener de 2022 (assumpte C-788/19) que va exigir adequar a la legalitat europea determinades aspectes del règim jurídic associat a l'obligació de declaració de béns i drets a l'estranger (model 720).
Important: els guanys o pèrdues patrimonials derivades d'elements afectes al desenvolupament d'activitats econòmiques s'atribuiran segons les regles anteriorment comentades per la qual cosa, tractant-se de guanys afectes, el guany o pèrdua patrimonial obtinguda s'atribuirà per meitat a ambdós cònjuges.
Regla especial
Conforme a la regla especial, els guanys patrimonials que consisteixin en adquisicions de béns i drets que no es derivin d'una transmissió prèvia, com els guanys en el joc i supòsits anàlegs, s'atribueixen a la persona a qui correspongui el dret a la seva obtenció o que les hagi guanyat directament.
En el cas dels guanys patrimonials originats per una subvenció, s'imputaran únicament al contribuent al que se li hagi concedit la subvenció, independentment de l'ús que se li doni a la mateixa.
Vegeu sobre això la resolució del TEAC d'1 de juny de 2020, Reclamació número 00/00670/2019, recaiguda en recurs extraordinari d'alçada per a unificació de criteri.