En general

La determinació de les quotes íntegres de l'IRPF es realitza a partir dels dos components en els que es divideix la base liquidable del contribuent:

• Base liquidable general a la que s'apliquen els tipus progressius de les escales estatal i autonòmica.

• Base liquidable de l'estalvi a la que s'apliquen els tipus de les seves corresponents escales estatal i autonòmica.

  Sobre aquest esquema general s'incorporen determinades especialitats derivades, per una part, de la pròpia naturalesa de l'IRPF com tribut cedit parcialment a les Comunitats Autònomes i, per una altra, del règim liquidatori específic assignat al mínim personal i familiar, a les rendes exemptes, excepte per determinar el tipus de gravamen aplicable als restants rendes, també denominades "rendes exemptes amb progressivitat" i a les anualitats per aliments a favor dels fills satisfets per decisió judicial.

Gravamen estatal i gravamen autonòmic

L'IRPF és un impost cedit amb caràcter parcial, amb el límit del 50 per 100, en els termes establerts en la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les Comunitats Autònomes, modificada, per última vegada a l'efecte de l'IRPF, per la Llei orgànica 3/2009, de 18 de desembre (BOE del 19).

Com a conseqüència de la cessió de l'IRPF, dins el procediment liquidatori de l'impost es distingeixen dues fases: una estatal i una altra autonòmica. Així, tant la base liquidable general com la base liquidable de l'estalvi se sotmeten a un gravamen estatal i a un gravamen autonòmic, que donen lloc a una quota estatal i una altra autonòmica. A partir d'aquesta última, es determina la part de deute tributari que se cedeix a cada Comunitat Autònoma de règim comuna.

Quant a la quota autonòmica, cal destacar que les Comunitats Autònomes de règim comuna poden, d'acord amb el que disposa l'article 46.1 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre (BOE del 19),  assumir competències normatives en la determinació de l'import del mínim personal i familiar aplicable per al càlcul del gravamen autonòmic i sobre l'escala autonòmica aplicable a la base liquidable general.

Respecte a l'import del mínim personal i familiar aplicable per al càlcul del gravamen autonòmic, tant les Comunitats Autònomes d'Illes Balears, de Catalunya  i de La Rioja com les Comunitats de Castilla y León i de Madrid, han aprovat els imports del mínim personal i familiar que hauran d'utilitzar els contribuents residents el 2021 en el seu territori per al càlcul del gravamen autonòmic. Aquests imports autonòmics es comenten en el Capítol 14.

A la Comunitat de Castilla y León (perquè els seus imports no difereixen) així com a la resta de les Comunitats Autònomes que no  han exercit tal competència normativa, se'ls aplica els imports del mínim personal i familiar establert en la Llei de l'IRPF.

Respecte a la Comunitat Autònoma de Catalunya, ha de tenir-se en compte que la  Sentència del Tribunal Constitucional 186/2021, de 28 d'octubre, recaiguda en el recurs d'inconstitucional 1200-2021, ha declarat la nul·litat de l'article 88 de la Llei del Parlament de Catalunya 5/2020, de 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, i de creació de l'impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient, que fixava una quantia de 6.105 euros anuals per al mínim personal aplicable en el tram autonòmic de l'IRPF  als contribuents amb residència en la Comunitat autonòmica de Catalunya de la qual suma de les bases liquidables general i de l'estalvi, fos igual o inferior a 12.450 euros, per considerar que excedeix els límits que per a l'exercici autonòmic d'aquella competència normativa atribueix l'article 46 de la Llei 22/2009. Per tant, el 2021 l'import dels mínims no difereix de l'estatal (5.550 euros) independentment de quin sigui la base liquidable del contribuent.

Quant a les escales autonòmiques, totes les Comunitats autònomes tenen aprovades, de conformitat amb el que preveu l'article 46 de la Llei 22/2009, per la qual es regula el sistema de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d'Autonomia, i en l'article 74 de la Llei de l'IRPF, les corresponents escales autonòmiques aplicables en l'exercici 2021 que més endavant es detallen.

No obstant això, als contribuents amb residència habitual a Ceuta i Melilla els resulta aplicable l'escala autonòmica recollida en l'article 65 de la Llei del IRFF (disposició addicional trenta-dosena Llei IRPF).

Així mateix, en el cas de contribuents amb residència habitual a l'estranger per concórrer alguna de les circumstàncies a les que es refereix els articles 8.2 i 10.1 de la Llei de l'IRPF, la determinació de la quota íntegra total presenta certes especialitats comentari del qual es realitza en un apartat específic d'aquest Capítol ("Gravamen aplicable a contribuents de l'IRPF residents a l'estranger ").

Aplicació del mínim personal i familiar

Normativa: Arts. 63.1.2º i 74.1.2º Llei IRPF

Amb l’objecte d'assegurar un mateix estalvi fiscal per a tots els contribuents amb igual situació personal i familiar, sigui quin sigui el seu nivell de rendes, en l'actual Llei de l'IRPF el mínim personal i familiar no redueix la renda del període impositiu, sinó que forma part de la base liquidable general fins a l'import d'aquesta última i, si escau, de la base liquidable de l'estalvi per la resta.

L'aplicació del mínim personal i familiar i la determinació de les quotes íntegres de l'IRPF, es representen de forma gràfica en l' esquema que figura en el següent apartat: