Salta al contingut principal
Manual pràctic de Renda 2021.

Rendiments de treball per naturalesa

Normativa: Art. 17.1 Llei IRPF

En particular, es comprenen entre els rendiments íntegres del treball:

  1. Les sous i salaris.

  2. Les prestacions per desocupació.

    Aquestes prestacions percebudes per desocupació en la  modalitat de pagament únic  es declaren exemptes en l'article 7 de la Llei de l'IRPF.

  3. Les remuneracions en concepte de despeses de representació.

  4. Les dietes i assignacions per a despeses de viatge, excepte els de locomoció i els conside­rados normals de manutenció i estada en establiments d'hostaleria amb els límits reglamentàriament establerts que més endavant es comenten.

    Vegeu sobre això les dietes i assignacions per a  despeses de locomoció i despeses normals de manutenció i estada de gravamen  a què es refereix l'article 9 del Reglament de l'IRPF.

  5. Les contribucions o aportacions satisfetes pels promotors de plans de pensions previstos en el text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre (BOE de 13 de diciem­bre), o per les empreses promotores previstes en la Directiva (UE) 2016/2341 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de desembre de 2016, relativa a les activitats i la supervisió de fons de pensions de treball.

    Precisió: encara que l'article 17.1.e)  de la Llei de l'IRPF es refereix a la Directiva 2003/41/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 3 de juny de 2003, aquesta ha estat  derogada  amb efectes 13 de gener de 2019,  per la Directiva (UE) 2016/2341, que a més estableix que  les referències a la Directiva 2003/41/CE s'entendran fetes a ella.

  6. Les contribucions o aportacions satisfetes pels empresaris per fer front als compromisos per pensions en els termes previstos per la disposició addicional primera del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, anteriorment esmentat, i en la seva normativa de desenvolupament, cuan­do aquelles siguin imputades a les persones als qui es vinculin les prestacions.

    Aquesta imputació fiscal tindrà caràcter voluntari en els contractes d'assegurança col·lectiva diferents dels plans de previsió social empresarial, havent de mantenir-se la decisió que s'adopti respecte de la resta de primes que se satisfacin fins a l'extinció del contracte d'assegurança.

    No obstant això, la imputació fiscal passa a tenir caràcter obligatori en els següents casos:

    • En els contractes d'assegurança de risc (com, per exemple, assegurances que cobreixin la contingen­cia de defunció o invalidesa).

    • Quan els contractes d'assegurança cobreixin conjuntament les contingències de jubilació i de defunció o incapacitat, en la part de les primes satisfetes que correspongui al capital en risc per defunció o incapacitat, sempre que l'import d'aquesta part excedeixi 50 euros anuals.

      A aquests efectes, es considera capital en risc la diferència entre el capital assegurat per a falle­cimiento o incapacitat i la provisió matemàtica.

    • En els contractes d'assegurança en els que la imputació fiscal de primes sigui voluntària, la imputació serà obligatòria per l'import que excedeixi 100.000 euros anuals per con­tribuyente i respecte del mateix empresari, tret de les assegurances col·lectives contractades a conseqüència d'acomiadaments col·lectius realitzats de conformitat amb el que disposa l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors.

      Ara bé, en les assegurances col·lectives contractades abans de l'1 de desembre de 2012, en què figurin primes d'import determinat expressament, i l'import anual d'aquestes superi aquest límit de 100.000 euros, s'estableix un règim transitori que determina que en aquests casos no serà obligatòria la imputació per aquell excés (Vegeu  la disposició transitòria vint-i-sisena Llei de l'IRPF ).

Covid-19:Expedient de Regulació Temporal de Treball (ERTO) i prestació extraordinària per cessament d'activitat per a treballadors autònoms  com a conseqüència de  la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

Tant les mesures  adoptades en matèria de suspensió temporal de contractes i reducció temporal de la jornada (ERTO) com les prestacions ordinàries i extraordinàries per cessament d'activitat per a autònoms corresponents a l'acció protectora de la Seguretat Social es consideren rendiments del treball plenament subjectes a l'IRPF.

  1. Expedients de regulació d'ocupació.

    L'Expedient de Regulació Temporal de Treball (ERTO) es regula en l'article 47 de l'Estatut dels Treballadors i a ell poden acollir-se, quan existeixin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció o derivades de força major, aquelles empreses que, amb caràcter temporal, pretenguin reduir la jornada laboral o suspendre contractes de treball de tota o part de la seva plantilla de treballadors per tal de salvaguardar la viabilitat de l'empresa.

    Per tant, existeixen dos tipus d'ERTO d'Expedients de Regulació Temporal de Treball.

    • ERTO de reducció de jornada laboral (art. 47.2  Estatut dels Treballadors)

      En aquest cas l'ERTO suposa per als treballadors afectats la reducció de la seva jornada de treball durant un temps determinat, ja sigui reduint les hores de la jornada de treball diàries, o bé reduint el nombre de dies de treball a la setmana.

      Durant el mateix els treballadors afectats podran cobrar la prestació d'atur per la part corresponent de la jornada laboral que hagi estat reduïda.

    • ERTO de suspensió de contractes de treball (art. 47.3  Estatut dels Treballadors)

      En aquest cas l'ERTO determina la suspensió dels contractes de treball dels treballadors afectats durant un temps determinat.

      No es tracta en cap cas d'un acomiadament atès que una vegada que finalitzi la circumstància que va donar origen a l'ERTO l'ocupador té l'obligació de reincorporar als treballadors afectats en les mateixes condicions en les que estiguessin amb anterioritat a la seva aplicació.

      Durant el temps en el que els treballadors afectats tinguin suspès el seu contracte aquests cobraran la prestació d'atur .

  2. Prestacions extraordinàries per cessament d'activitat.

    Són prestacions econòmiques extraordinàries per cessament o reducció de l'activitat econòmica de l'autònom a conseqüència de l'epidèmia de COVID-19 que corresponen a l'acció protectora de la Seguretat Social.

    Es tracta, per tant, de prestacions extraordinàries de la Seguretat Social per als treballadors autònoms, de la qual naturalesa és anàloga a la prestació econòmica per cessament total, temporal o definitiu, de l'activitat que va ser establerta en la Llei 32/2010, de 5 d'agost, per la qual s'estableix un sistema específic de protecció per cessament d'activitat dels treballadors autònoms (BOE del   6) i es troba actualment regulada en els articles 327 i següents del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre (BOE del 31).

    En conseqüència, la qualificació d'aquestes prestacions extraordinàries per la COVID-19 (igual que la de la referida prestació general per cessament d'activitat) seria la de rendiments del treball, de conformitat amb l'article 17.1 b) de la Llei IRPF, que inclou entre els rendiments íntegres del treball les prestacions per desocupació, entès aquest d'una forma àmplia i no només comprensiu de la situació de cessament d'activitat corresponent als treballadors per compte aliè.

    Entre aquestes prestacions es troben les prestacions extraordinàries per cessament d'activitat dels articles 5, 6, 7 i 8 del Reial Decret llei 2/2021, de 26 de gener, de reforç i consolidació de mesures socials en defensa del treball (BOE del 27); o les previstes en els articles 6, 7, 8 i 9 del Reial Decret llei 11/2021, de 27 de maig, sobre mesures urgents per a la defensa del treball, la reactivació econòmica i la protecció dels treballadors autònoms (BOE del 28).