Arrendament d'immobles destinats a habitatge
Normativa: Art. 23.2 Llei IRPF
Reducció 60 per 100
En els supòsits d'arrendament de béns immobles destinats a habitatge, el rendiment net positiu, calculat per diferència entre la totalitat d'ingressos íntegres i les despeses necessàries que tinguin la consideració de deduïbles en els termes anteriorment comentats, es reduirà en un 60 per 100, sigui quina sigui l'edat de l'arrendatari.
Delimitació d'"arrendament d'un bé immoble destinat a habitatge":
Es considera que es tracta d'un arrendament d'un bé immoble destinat a habitatge quan, d'acord amb el que disposa l'article 2 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans (LAU), l'arrendament recaigui “sobre una edificació habitable destinació primordial del qual sigui satisfer la necessitat permanent d'habitatge de l'arrendatari”.
Per part seva, ha de tenir-se en compte que l'article 3 de la LAU disposa que “es considera arrendament per a ús diferent del d'habitatge, aquell arrendament que recaient sobre una edificació tingui com destinació primordial un diferent de l'establert en l'article anterior”. Afegint a més que “en especial, tindran aquesta consideració els arrendaments de finques urbanes celebrats per temporada, sigui aquesta d'estiu o qualsevol altra ”. Per això, en cap cas resultarà aplicable la reducció assenyalada quan l'arrendament de l'immoble se celebri per temporada, sigui aquesta d'estiu, o qualsevol altra.
La reducció resultarà aplicable sobre els rendiments nets derivats de l'arrendament de béns immobles quan essent l'arrendatari una persona jurídica, quedi acreditat que l'immoble es destina a l'habitatge de determinades persones físiques (Criteri fixat pel Tribunal Economicoadministratiu Central, en la seva Resolució de 8 de setembre de 2016, en recurs extraordinari d'alçada per a la unificació de criteri).
La redacció de l'article 23.2 de la Llei de l'IRPF estableix que, aquesta reducció només resultarà aplicable sobre els rendiments nets positius que hagin estat calculats pel contribuent en una autoliquidació presentada abans que s'hagi iniciat un procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d'inspecció que inclogui en el seu objecte la comprovació de tals rendiments.
En cap cas resultarà d'aplicació la reducció respecte de la part dels rendiments nets positius derivada d'ingressos no inclosos o de despeses indegudament deduïts en l'autoliquidació del contribuent i que es regularitzin en algun dels procediments esmentats en el paràgraf anterior, fins i tot quan aquelles circumstàncies hagin estat declarades o acceptades pel contribuent durant la tramitació del procediment.
Tingui-se en compte que la sentència del TS 1312/2020 (recurs de cassació 1434/2019), sobre la base de la distinció entre declaració i autoliquidació, va fixar com a criteri interpretatiu en relació amb la redacció anterior a l'11 de juliol de 2021 que disposava que la reducció del 60 per 100 "només resultava aplicable respecte dels rendiments declarats pel contribuent", que aquesta reducció no es perdia per no haver inclòs els rendiments en l'autoliquidació i, per això, que els contribuents podien, en ser regularitzats, incloure rendes no declarades i sol·licitar l'aplicació de la reducció del 60 per 100 sobre el rendiment net resultant.
Com a conseqüència de l'esmentat criteri interpretatiu fixat per la sentència del TS 1312/2020 i, per tal d'aclarir de forma definitiva que la reducció per l'arrendament de béns immobles destinats a habitatge no pot aplicar-se sobre el rendiment net positiu calculat durant la tramitació d'un procediment de comprovació, s'ha procedit a modificar, amb efectes des de l'11 de juliol de 2021, la redacció de l'article 23.2 de la Llei de l'IRPF per l'article.3.tres de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de la Directiva (UE ) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s'estableixen normes contra les pràctiques d'elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc.
Lloguers turístics:
En els lloguers turístics no resulta aplicable la reducció del 60 per 100 prevista en l'article 23.2 de la Llei d'IRPF, ja que no tenen per finalitat satisfer una necessitat permanent d'habitatge sinó cobrir una necessitat de caràcter temporal. Vegeu sobre això la Resolució del Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC), de 8 de març de 2018, Reclamació número 00/05663/2017, recaiguda en recurs extraordinari d'alçada per a unificació de criteri.
D'altra banda, amb efectes de 26 de juny de 2021, la disposició final segona del Reial decret 366/2021, de 25 de maig, pel qual es desenvolupa el procediment de presentació i ingrés de les autoliquidacions de l'Impost sobre les Transaccions Financeres i es modifiquen altres normes tributàries, introdueix novament l' article 54 ter del Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desplegament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, aprovat pel Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, que regula l'obligació d'informar sobre la cessió d'ús d'habitatges amb finalitats turístics en els mateixos termes de l'anterior article 54 ter que va ser anul·lat i deixat sense efecte per la Sentència número 1106/2020, de 23 de juliol de 2020, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem (recurs contenciós administratiu número 80/2018) per no haver-se notificat a la Comissió Europea, requisit exigit per Directiva (UE ) 2015/1535 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de setembre de 2015 per a la seva validesa (ROJ: STS 2494/2020).
L'article 54 ter estableix amb finalitats de prevenció del frau fiscal una obligació d'informació específica per a les persones o entitats, en particular, les denominades «plataformes col·laboratives», que intermediïn en la cessió de l'ús d'habitatges amb finalitats turístics. S'entén per cessió d'ús d'habitatges amb finalitats turístics la cessió temporal d'ús de la totalitat o part d'un habitatge moblada i equipada en condicions d'ús immediat, sigui quin sigui el canal a través del qual es comercialitzi o promocioni i realitzada amb finalitat gratuïta o onerosa. Queda exclòs expressament d'aquest concepte l'arrendament o subarrendament d'habitatges tal com es defineixen en la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans, i els allotjaments turístics regulats per la seva normativa específica com establiments hotelers, allotjaments en el medi rural, albergs i campaments de turisme, entre d'altres. Així mateix, queda exclòs el dret d'aprofitament per torns de béns immobles.