Criteris especials d'imputació fiscal previstos en Llei de l'impost sobre Societats i en la Llei de l'IRPF
La Llei de l'impost sobre Societats i la Llei de l' IRPF estableixen, en determinats supòsits, criteris especials d'imputació fiscal diferents del criteri general de la meritació anteriorment comentat. Aquests supòsits són, entre d'altres, els següents:
• Imputació dels ajuts públiques per a la primera instal·lació de joves agricultors previstos en el Marco Nacional de Desenvolupament Rural d'Espanya
Normativa: Art. 14.1.b) Llei IRPF
Des de l'1 de gener de 2020, els ajuts públics per a la primera instal·lació de joves agricultors previstos en el Marco Nacional de Desenvolupament Rural d'Espanya podran imputar-se com a rendiment d'activitats econòmiques per quartes parts, durant el període impositiu en el que s'obtinguin i en els tres següents.
La modificació de l'article 14.1.b) de la Llei de l'IRPF per l'article 2 del Reial Decret llei 5/2020, de 25 de febrer, pel qual s'adopten determinades mesures urgents en matèria d'agricultura i alimentació (BOE del 26), va respondre a la necessitat de donar solució a la preocupació generalitzada que existia en el sector agrari pel canvi de qualificació fiscal de les subvencions a la incorporació de joves agricultors derivats del Marco Nacional de Desenvolupament Rural. Qualificació que estava dificultant l'accés a una part dels agricultors joves a aquestes subvencions, i amb això desincentivant una mesura essencial en el procés de renovació del procés productiu. Mentre en el Marco Nacional del període 2007-2013 es tenien en compte els ajuts a la instal·lació de joves agricultors, com mesures destinades a inversions i despeses d'instal·lació, el Marco Nacional 2014-2020 les condiciona directament al desenvolupament d'un pla empresarial. Com a conseqüència de l'anterior, fiscalment han passat de considerés subvencions de capital a subvencions corrents com ajuda a la renda, obligant al perceptor a haver de computar-la en la seva totalitat com un ingrés més del període en què es merita (això és, quan es reconeix i quantifica) sense possibilitat de fraccionament del pagament durant el període quadriennal de percepció. Amb aquesta mesura, que va entrar en vigor l'1 de gener de 2020, es permet independentment de la seva qualificació, la seva imputació en quartes parts, el que dona resposta al problema plantejat.
• Supòsits especials d'integració de rendes pendents d'imputació
Normativa: Art. 14.3 i 4 Llei IRPF
En cas que el contribuent perdi la seva condició per canvi de residència, totes les rendes pendents d'imputació hauran d'integrar-se en la base imposable corresponent a l'últim període impositiu que hagi de declarar-se per aquest impost, practicant-se, si escau, autoliquidació complementària sense sanció ni interessos de demora ni recàrrec algun.
Ara bé, si el trasllat de residència es produeix a un altre Estat membre de la Unió Europea, el contribuent podrà optar per imputar les rendes pendents conforme al que disposa el paràgraf anterior, o per presentar a mida en què es vagin obtenint cadascuna de les rendes pendents d'imputació, una autoliquidació complementària sense sanció, ni interessos de demora ni recàrrec algun, corresponent a l'últim període que hagi de declarar-se per aquest Impost. L'autoliquidació es presentarà en el termini de declaració del període impositiu en el que hagués correspost imputar aquestes rendes en cas de no haver-se produït la pèrdua de la condició de contribuent.
Per tant, d'acord amb aquesta última regla, quan el contribuent perdi la seva condició el 2022, el període impositiu al que correspondrà l'autoliquidació complementària serà el 2021, per ser l'últim període en què ha tingut la condició de contribuent de l'IRPF.
• Operacions a terminis
Normativa: 14.2.d) Llei IRPF i 11.4 LIS
En el cas d'operacions a terminis o amb preu ajornat, les rendes s'entendran obtingudes proporcionalment a mesura que siguin exigibles els corresponents cobraments, llevat que el contribuent decideixi imputar-les al moment del naixement del dret (criteri de la meritació).
En conseqüència, la imputació s'ha de fer a mesura que vagin vencent els terminis inicialment pactats i sigui exigible el pagament, independentment del fet que una vegada assolit el venciment, es produeixi o no el cobrament dels mateixos.
S'entenen per operacions a terminis o amb preu ajornat, aquelles de la qual contraprestació sigui exigible, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un només pagament, sempre que el període transcorregut entre la meritació i el venciment de l'últim o únic termini sigui superior a l'any.
En cas que es produeixi l'endós, descompte o cobrament anticipat dels imports ajornats, s'entendrà obtinguda en aquest moment la renda pendent d'imputació.
No resultarà fiscalment deduïble la despesa corresponent al deteriorament del valor del dret de crèdit impagat respecte d'aquell import que no hagi estat objecte d'integració en la base imposable fins que aquesta es realitzi.
Per tant, només resulta fiscalment deduïble la despesa corresponent a l'import vençut i no cobrat.
El que preveu aquest apartat s'aplicarà qualsevol que hagués estat la manera com s'haguessin comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.
• Reversió de despeses que no hagin estat fiscalment deduïbles
Normativa: Art. 11.5 LIS
No s'integraran en la base imposable aquells ingressos que procedeixen de la reversió de despeses que no hagin estat fiscalment deduïbles.
• Reversió del deteriorament d'elements que hagin estat objecte de correccions de valor
Normativa: Art. 11.6 LIS
La reversió d'un deteriorament o correcció de valor de qualsevol element patrimonial que hagi estat fiscalment deduïble, s'imputarà en la base imposable del període impositiu en el que s'hagi produït aquesta reversió.
La mateixa regla s'aplicarà en el supòsit de pèrdues derivades de la transmissió d'elements patrimonials que haguessin estat novament adquirits.