Regles d'amortització

A. Base d'amortització

La base de l'amortització està constituïda pel preu d'adquisició de l'element, incloses les despeses addicionals que es produeixin fins a la seva posada en condicions de funcionament, o pel seu cost de producció, exclòs, si escau, el valor residual. En el supòsit d'adquisició de béns i posterior afectació a l'activitat econòmica exercida, l'amortització prendrà com a base el valor d'adquisició que tinguessin els béns en el moment de l'afectació.

B. Inici del còmput de l'amortització

L'amortització s'efectuarà a partir de la posada en condicions de funcionament de l'element si pertany a l'immobilitzat material o inversions immobiliàries, o des del moment en què estiguin en condicions de produir ingressos si pertany a l'immobilitzat intangible.

C. Amortització de l'immobilitzat intangible

A partir d'1 de gener de 2016 tots els immobilitzats intangibles passen a considerar-se actius de vida útil definida i són amortitzables aplicant-se els següents criteris:

Amb caràcter general, l'immobilitzat intangible s'amortitzarà tenint en compte la seva vida útil.
No obstant això, quan la mateixa no pugui estimar-se de manera fiable, l'amortització serà deduïble amb el límit anual màxim de la veinteava part del seu import (el 5 per 100).

Així mateix, l'amortització del fons de comerç serà deduïble amb el límit anual màxim de la veinteava part del seu import (el 5 per 100).

Ara bé ha de tenir-se en compte que l'article 39 del Codi de Comerç en la redacció donada per la disposició final primera de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d'Auditoria de Comptes (BOE del 21) aplicable als exercicis que comiencen a partir d'1 de gener de 2016, disposa que els immobilitzats intangibles són actius de vida útil definida i que quan la vida útil d' aquests actius no pugui estimar-se de manera fiable s'amortitzaran en un termini de 10 anys, llevat que una altra disposició legal o reglamentària estableixi un termini diferent.

En el cas del fons de comerç, l'esmentat article 39 del Codi de Comerç assenyala que únicament podrà figurar en l'actiu del balanç quan s'hagi adquirit a títol onerós i es presumirà, llevat que hi hagi una prova en contra, que la vida útil del fons de comerç és de deu anys.

Com a conseqüència de l'anterior en els immobilitzats intangibles en els que no pugui estimar-se de manera fiable la seva vida útil i en el cas del fons de comerç, l'amortització comptable serà del 10 per 100 mentre que l'amortització fiscal serà del 5 per 10, per la qual cosa en els exercicis onzè al vintè no haurà despesa comptable per amortització, però sí amortització fiscal.

Tingui-se en compte que fins al 31 de desembre de 2015 la deduïbilitat fiscal dels actius immaterials de vida útil indefinida, inclòs el fons de comerç, es realitzava no a través de l'amortització sinó a través de les correccions valoratives que era procedent practicar pel seu possible "deteriorament". Per això, quan es produeix la reversió d'un deteriorament o correcció de valor que hagi estat fiscalment deduïble, s' ha d'incloure l'import corresponent a la reversió del deteriorament o correcció de valor amb el límit que estableix la disposició transitòria quinzena de la LIS, comentari del qual es realitza en l'apartat sobre "Pèrdues per deteriorament del valor dels elements patrimonials" d'aquest Capítol.

D. Elementos patrimonials usats

Tractant-se d'elements patrimonials de l'immobilitzat material i inversions immobiliàries que s'adquireixin usats, és a dir, que no siguin llocs en condicions de funcionament per primera vegada, el càlcul de l'amortització a aquells casos en què s'utilitza l'amortització per taules s'efectuarà d'acord amb els següents criteris:

Si es pren com a base de l'amortització el valor d'adquisició de l'element usat, el coeficient màxim utilitzable serà el doble del coeficient d'amortització lineal màxim fixat en la taula d'amortització.
Si es pren com a base d'amortització el preu d'adquisició o cost de producció originari, s'aplicarà el coeficient d'amortització lineal màxim fixat en les taules d' amortització per a aquest element.
Si no es coneix el preu d'adquisició o cost de producció originari, el contribuent podrà determinar aquell pericialment, i una vegada fixat, es procedirà d'acord amb el que preveu la lletra anterior.

A aquests efectes, no tindran la consideració d'elements patrimonials usats els edificis de la qual antiguitat sigui inferior a deu anys.

E. Excés d'amortitzacions

La dotació en un exercici d'amortitzacions superiors a les permeses fiscalment no constitueix despesa deduïble, sens perjudici que l'excés pugui ser-ho en períodes posteriors.

Important: l'article 7 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s'adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l' impuls de l'activitat econòmica (BOE del 28) va establir per als contribuents que no complien els requisits per ser considerats de petites empreses, una limitació a la deduïbilitat de l'amortització comptable de l'immobilitzat material, intangible i de les inversions immobiliàries en els exercicis 2013 i 2014 de fins al 70 per 100 de l'import que hagués resultat fiscalment deduïble per aplicació dels sistemes generals d'amortització o el previst per a elements de l'immobilitzat intangible amb vida útil definida. L'amortització comptable que no va resultar fiscalment deduïble (el 30 per 100) es pot deduir des de 2015 de forma lineal durant un termini de deu anys o, opcionalment, durant la vida útil de l'element patrimonial.

Precisió: la disposició derogatòria 2.z) de la LIS declara vigent l'article 7 de la Llei 16/2012 en el que fa referència a l'impost sobre societats.