Concepte

Normativa: Art. 42.1 Llei IRPF

Constitueixen rendiments del treball en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de manera gratuïta o per preu inferior al nor­mal de mercat, encara que no suposin una despesa real per a qui els concedeixi, sempre que derivin, directament o indirectament, del treball personal o d'una relació laboral o estatutària.

Simple mediació en el pagament

Els rendiments del treball en espècie han de distingir-se d'aquells altres supòsits en els que es produeix una simple mediació de pagament per part de l'empresa respecte de despeses efectuades per l'empleat. És a dir, supòsits en què l'empresa es limita a abonar una quantitat per compte i ordre de l'empleat. En aquests casos, la contraprestació exigible pel treballador a l'empresa no consisteix en la utilització, consum o obtenció de béns, drets o serveis, sinó que es tracta d'una contraprestació que l'empresa té l'obligació de satisfer de forma dinerària, si bé en virtut del mandat realitzat per l'empleat, el pagament es realitza a un tercer assenyalat per aquest. És a dir, que el treballador destina part de les seves retribucions dineràries a l'adquisició de determinats béns, drets o serveis, però el pagament dels mateixos es realitza directament per l'ocupador. En aquests casos, es tractarà d'una aplicació dels rendiments del treball dineraris.

No obstant això, ha d'assenyalar-se que no sempre que l'ocupador satisfaci o aboni quantitats a tercers perquè aquests proporcionin al seu treballador el bé, dret o servei de què es tracti, estiguem en presència de retribucions dineràries, per considerar que existeix mediació de pagament, ja que a vegades la retribució en espècie s'instrumenta mitjançant un pagament directe de l'ocupador al tercer en compliment dels compromisos assumits amb els seus treballadors,  ja sigui en el conveni col·lectiu o en el propi contracte de treball i, en tal supòsit, les quantitats pagades per l'empresa als subministradors no es considerarien com un supòsit de mediació de pagament, en els termes anteriorment assenyalats, sinó com a retribucions en espècie acordades en el contracte de treball, per la qual cosa resultaria d'aplicació totes les previsions que respecte a les retribucions en espècie es recullen en l'article 42 de  la Llei de l'IRPF.

Plans de Retribució Flexible

La implantació per una empresa d'un «pla de compensació flexible» o “pla de retribució flexible”, en virtut del qual l'entitat i els seus empleats acorden ja sigui en virtut de conveni col·lectiu o mitjançant modificació o novació del contracte de treball existent, un canvi en la composició del sistema retributiu, de tal manera que se substitueixen retribucions dineràries per retribucions en espècie o se substitueixen retribucions en espècie per unes altres diferents. En aquests casos, no estaríem davant un supòsit de mediació en el pagament, sinó davant retribucions en espècie acordades en el contracte de treball o per conveni col·lectiu.

Els treballadors subjectes a aquest tipus de plans poden, segons les seves necessitats i preferències, triar una sèrie de productes d'entre un llistat prèviament establert que pot arribar a incloure béns drets o productes tan diferents com: assegurances mèdiques, guarderia, vals menjar, transport, accessos a clubs esportius, descomptes especials per al gaudi de productes i serveis – bitllets d'avió, hotels, serveis de salut, …-, prestacions formatives, vehicles, cessió d'ús d'habitatge, mòbils, tauletes o altres suports informàtics, opcions sobre accions, etc…

En aquest cas la tributació dels productes o serveis que ofereix l'empresa als seus empleats en aplicació d'un Pla de retribució flexible, es regirà pel que disposen els articles 42 i 43 de la Llei de l'IRPF. El límit màxim de les retribucions en espècie no podrà superar el 30 per 100 de la retribució íntegra anual del treballador (article 26.1 del text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre).

Ara bé, perquè tinguin la condició de retribucions en espècie i no suposi una simple mediació de pagaments realitzada per l'empresa respecte de despeses efectuades per l'empleat, és necessari que la retribució en espècie estigui així pactada amb els treballadors ja sigui en el conveni col·lectiu o en el contracte de treball, és a dir, que l'empresa venja obligada (en funció del conveni o contracte) a subministrar-los el bé, dret o servei.

Important: quan el pagador del rendiment del treball entregui al contribuent imports en metàl·lic perquè aquest adquireixi els béns, drets o serveis, el rendi­miento tindrà la consideració de dinerari, per la qual cosa no li resulten aplicables les regles especials de les retribucions en espècie que es comenten en aquest epígraf.