No derivades de transmissions d'elements patrimonials

Normativa: Art. 34.1.b) Llei IRPF

En els altres supòsits diferents de transmissió onerosa o lucrativa l'import del guany o pèrdua patrimonial serà el valor de mercat dels elements patrimonials o parts proporcionals, si escau.

Han d'incloure's dins aquesta categoria de guanys patrimonials la incorporació de béns o drets al patrimoni del contribuent que no derivin d'una transmissió prèvia com, per exemple, la percepció de determinades subvencions o ajuts per a adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual, els ajuts al lloguer, l'ajuda de 200 euros per a persones de sota nivell d'ingressos i patrimoni, el Bono Cultural Joven, les derivades dels aprofitaments forestals dels veïns en boscos públics, els interessos de naturalesa indemnitzatòria originats pel retard en el compliment d'una obligació, inclosa la del pagament de salaris, així com els premis obtinguts per la participació en jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries.

Novetats 2022:

Ajuda de 200 euros a persones físiques de sota nivell d'ingressos i patrimoni

L'article 31 del Reial Decret llei 11/2022, de 25 de juny, pel qual s'adopten i es prorroguen determinades mesures per respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, per fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica, i per a la recuperació econòmica i social de la illa de La Palma, ha introduït amb la finalitat de pal·liar l'efecte perjudicial en els preus ocasionat per la crisi energètica derivada de la invasió d'Ucraïna, una ajuda denominada "Línia directa d'ajuts a persones físiques de sota nivell d'ingressos i patrimoni".

Es tracta d'una ajuda en règim de pagament únic, de la qual quantia ascendeix a 200 euros, i de la que són beneficiàries les persones físiques que realitzin una activitat per compte propi o aliè per la qual estiguessin donats d'alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat, o fossin desocupats inscrits en l'oficina d'ocupació, o beneficiaris o no de la prestació o subsidi per desocupació, sempre que el 2021 haguessin percebut ingressos inferiors a 14.000 euros anuals, i tinguessin un patrimoni inferior a 43.196,40 euros anuals.

El còmput d'ingressos i de patrimoni per obtenir l'ajuda es efectuá de manera conjunta, considerant totes les persones que resideixin amb el beneficiari en un mateix domicili a data 1 de gener de 2022 i estiguin units entre si per matrimoni o anàloga relació d'afectivitat a la conjugal amb com a mínim dos anys d'antelació o per parentesc, fins al tercer grau, inclòs els afins, amb qualsevol dels anteriors, així com unes altres persones amb les que qualsevol dels anteriors convisqui en virtut de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment familiar permanent.

Aquesta ajuda té per als seus beneficiaris la consideració de guany patrimonial.

Bono cultural jove:

La Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l'any 2022 (BOE de 29 de desembre) va crear, amb efectes 1 de gener de 2022, el denominat “Bono Cultural Joven”, destinat a facilitar l'accés del públic jove a la cultura.

Es tracta d'una ajuda per a l'adquisició de productes i serveis culturals oferts per les entitats que s'adhereixin al programa, import del qual màxim ascendeix a 400 euros per beneficiari, essent beneficiaris del mateix aquells joves que hagin complert 18 anys durant l'any 2022 i compleixin els requisits exigits pel Reial decret 210/2022, de 22 de març, pel qual s'estableixen les normes reguladores del Bono Cultural Joven (BOE de 23 de març).

L'import es concedeix per una sola vegada a cada beneficiari i ha d'utilitzar-ho en el termini màxim d'un any des de la data de la seva concessió. L'abonament de l'import concedit es realitza, en un únic pagament, en format de targetes prepagament virtuals. Transcorregut l'esmentat termini d'1 any, el Bono Cultural Joven es desactiva automàticament, i l'entitat col·laboradora procedeix a la devolució dels imports no gaudits.

Per aquesta raó, només l' import dinerari de l'ajuda que ha estat efectivament utilitzada en l'adquisició de productes i serveis culturals dona lloc a un guany patrimonial per a les persones que s'han beneficiat del mateix.

Supòsit específics:

En el cas de les subvencions l'import d'aquest guany serà la quantia dinerària de la subvenció.

En relació amb els premis cap distingir:

Premis en metàl·lic. Aquests premis estan subjectes a retenció, per la qual cosa l'import computable com a guany patrimonial estarà constituït per la totalitat del premi sense descomptar la retenció suportada que es declararà com a tal en l'apartat de la declaració corresponent a retencions i altres pagaments a compte.
Premis en espècie. Aquests premis estan subjectes a ingrés a compte, per la qual cosa l'import total computable estarà compost per la suma de la valoració del premi rebut, que s'efectuarà pel valor de mercat del mateix, més l'ingrés a compte, llevat que aquest últim hagués estat repercutit al contribuent.

En el cas de costes judicials han de distingir-se dues situacions:

Contribuent obligat —per sentència judicial— al pagament de les despeses de defensa jurídica en què ha incorregut la part vencedora en el procés.

Es tracta d'una pèrdua patrimonial que s'imputarà durant el període impositiu en què hagi adquirit fermesa la sentència condemnatòria, doncs és durant aquest període impositiu quan té lloc l'alteració patrimonial que dona lloc a la mateixa. S'integra en la base imposable general en la forma i amb els límits establerts en l'article 48 de la llei de l'IRPF.
Contribuent que, com vencedor d'un procediment judicial, percebi una determinada quantitat per la condemna a costes judicials a la part contrària.

En aquest cas per determinar el guany patrimonial que pot suposar per al vencedor del plet la condemna a costes judicials a la part contrària, el litigant vencedor podrà deduir de l'import que rebi en concepte de costes les despeses en què hagi incorregut amb motiu del plet, import deduïble que podrà assolir com a màxim l'import que rebi, sense superar-ho. Per tant, si l'import de la condemna a costes es correspon amb les despeses en què s'ha incorregut —qualificables com costes— no s'haurà produït un guany patrimonial per al consultant respecte a les costes. Vegeu la Resolució del TEAC d'1 de juny de 2020, Reclamació número 00/06582/2019, recaiguda en recurs d'alçada per a la unificació de criteri.

En el cas d'interessos de demora, la recent Sentència del Tribunal Suprem núm. 24/2023, de 12 de gener, recaiguda en el recurs de cassació núm. 2059/2020 (ROJ: STS 121/2023), fixa com doctrina: "els interessos de demora abonats per l'Agència Tributària en efectuar una devolució d'ingressos indeguts es troben subjectes i no exempts de l'IRPF, constituint un guany patrimonial que constitueix renda general, de conformitat amb el que disposa l'article 46.b) de la Llei de l'IRPF, interpretat a sensu contrari".

Aquest criteri també és aplicable als interessos de demora abonats per unes altres Administracions, entitats o subjectes diferents de l'Agència Tributària i, en general, als interessos indemnitzatoris percebuts pels contribuents que, després de la sentència del Tribunal Suprem, es qualifiquen de guany patrimonial a integrar en la base imposable general doncs, com afirma el Tribunal, no s'han posat de manifest amb motiu de la transmissió d'elements patrimonials.

Important: no s'integrarà en la base imposable de l'IRPF la devolució, en efectiu o a través d'unes altres mesures de compensació, de les quantitats prèviament satisfetes a les entitats financeres en concepte d'interessos per l'aplicació de clàusules de limitació de tipus d'interès de préstecs (la denominada clàusula terra), juntament amb els seus corresponents interessos indemnitzatoris, derivades tant d'acords celebrats amb les entitats financeres com del compliment de sentències o laudes arbitrals.