2. Supòsit especial: Clàusules terra

Abast de la no-subjecció

No s'integrarà en la base imposable d'aquest IRPF la devolució, derivada d'acords celebrats amb entitats financeres, en efectiu o a través d'unes altres mesures de compensació, juntament amb els seus corresponents interessos indemnitzatoris, de les quantitats prèviament satisfetes a aquelles en concepte d'interessos per l'aplicació de clàusules de limitació de tipus d'interès de préstecs (la denominada "clàusula terra ").

Important: la declaració de no-subjecció assorteix efectes des del 21 de gener de 2017 i resulta aplicable a exercicis anteriors no prescrits.

D'igual manera ha de tenir-se en compte que tampoc s'integren en la base imposable de l'IRPF la devolució de quantitats prèviament satisfetes pel contribuent per l'aplicació de clàusules de limitació de tipus d'interès de préstecs, juntament amb els seus corresponents interessos indemnitzatoris, derivades de l'execució o compliment de sentències o laudes arbitrals que declaren la nul·litat de les mateixes.

Tractament fiscal de quantitats prèviament satisfetes pel contribuent objecte de la devolució

Les quantitats prèviament satisfetes pel contribuent objecte de la devolució derivades d'acords celebrats amb les entitats financeres o de sentències o laudes arbitrals, tindran el següent tractament fiscal:

a. Quan aquestes quantitats haguessin format part, en exercicis anteriors, de la base de la deducció per inversió en habitatge habitual o de deduccions establertes per la Comunitat Autònoma, s'han de diferenciar els supòsits següents:

• Si la devolució d'aquestes quantitats es produeix en efectiu el contribuent perdrà el dret a les deduccions practicades en relació amb les mateixes, havent de sumar a la quota líquida estatal i autonòmica, meritada en l'exercici en el que s'hagués celebrat l'acord amb l'entitat financera o en el de la sentència o el laude arbitral, exclusivament les quantitats indegudament deduïdes en exercicis anteriors en els termes previstos en l'article 59 del Reglament de l'IRPF, sense inclusió d'interessos de demora.

  Aquesta regularització únicament es realitzarà respecte dels exercicis en què no hagués prescrit el dret de l'Administració per determinar el deute tributari mitjançant l'oportuna liquidació.

• Si la devolució d'aquestes quantitats es produeix a través de la compensació amb una part del capital pendent d'amortització no resultarà d'aplicació l'addició anterior respecte de la part de les quantitats que es destini directament per l'entitat financera, després de l'acord amb el contribuent afectat, a minorar el principal del préstec, és a dir, no caldrà regularitzar les deduccions practicades anteriorment corresponents a aquells imports.

  Per part seva la reducció del principal del préstec tampoc generarà dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual ni de deducció autonòmica alguna.

b. Quan aquestes quantitats prèviament satisfetes pel contribuent objecte de la devolució haguessin tingut la consideració de despesa deduïble en exercicis anteriors respecte dels que no hagués prescrit el dret de l'Administració per determinar el deute tributari mitjançant l'oportuna liquidació, es perdrà tal consideració, havent de practicar-se autoliquidació complementària corresponent a tals exercicis, sense sanció, ni interessos de demora, ni recàrrec algun en el termini comprès entre la data de l'acord i la finalització del següent termini de presentació d'autoliquidació per l'IRPF.

c. Les quantitats que, per l'aplicació de clàusules terra, haguessin estat satisfetes pel contribuent el 2023 i respecte a les que abans de finalitzar el termini de presentació d'autoliquidació de l'IRPF per aquest exercici s'assoleixi l'acord de devolució de les mateixes amb l'entitat financera o sigui conseqüència d'una sentència judicial o un laude arbitral, no formaran part de la base de deducció per inversió en habitatge habitual ni de deducció autonòmica alguna, ni tindran la consideració de despesa deduïble.

Important: a l'efecte de les regularitzacions que siguin procedents tingui-se en compte que mentre que en el supòsit de l'existència d'acord amb l'entitat financera la regularització es computa des de la data en la que aquest se subscriu, en els supòsits de sentència o laude arbitral la regularització ha de computar-se des de la data d'aquests (la fermesa de la sentència, si escau).