Rendiments de treball per naturalesa

Normativa: Art. 17.1 Llei IRPF

En particular, es comprenen entre els rendiments íntegres del treball:

1. Les sous i salaris.

2. Les prestacions per desocupació.

   Aquestes prestacions percebudes per desocupació en la modalitat de pagament únic  es declaren exemptes en l'article 7 de la Llei de l'IRPF.

3. Les remuneracions en concepte de despeses de representació.

4. Les dietes i assignacions per a despeses de viatge, excepte els de locomoció i els conside­rados normals de manutenció i estada en establiments d'hostaleria amb els límits reglamentàriament establerts que més endavant es comenten.

   Vegeu sobre això les dietes i assignacions per a despeses de locomoció i despeses normals de manutenció i estada de gravamen  a què es refereix l'article 9 del Reglament de l'IRPF.

5. Les contribucions o aportacions satisfetes pels promotors de plans de pensions previstos en el text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre (BOE de 13 de diciem­bre), o per les empreses promotores previstes en la Directiva (UE) 2016/2341 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de desembre de 2016, relativa a les activitats i la supervisió de fons de pensions de treball.

   Precisió: encara que l'article 17.1.e)  de la Llei de l'IRPF es refereix a la Directiva 2003/41/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 3 de juny de 2003, aquesta ha estat  derogada  amb efectes 13 de gener de 2019,  per la Directiva (UE) 2016/2341, que a més estableix que  les referències a la Directiva 2003/41/CE s'entendran fetes a ella.

6. Les contribucions o aportacions satisfetes pels empresaris per fer front als compromisos per pensions en els termes previstos per la disposició addicional primera del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, anteriorment esmentat, i en la seva normativa de desenvolupament, cuan­do aquelles siguin imputades a les persones als qui es vinculin les prestacions.

   Aquesta imputació fiscal tindrà caràcter voluntari en els contractes d'assegurança col·lectiva diferents dels plans de previsió social empresarial, havent de mantenir-se la decisió que s'adopti respecte de la resta de primes que se satisfacin fins a l'extinció del contracte d'assegurança.

   No obstant això, la imputació fiscal passa a tenir caràcter obligatori en els següents casos:

   • En els contractes d'assegurança de risc (com, per exemple, assegurances que cobreixin la contingen­cia de defunció o invalidesa).

   • Quan els contractes d'assegurança cobreixin conjuntament les contingències de jubilació i de defunció o incapacitat, en la part de les primes satisfetes que correspongui al capital en risc per defunció o incapacitat, sempre que l'import d'aquesta part excedeixi 50 euros anuals.

     A aquests efectes, es considera capital en risc la diferència entre el capital assegurat per a falle­cimiento o incapacitat i la provisió matemàtica.

   • En els contractes d'assegurança en els que la imputació fiscal de primes sigui voluntària, la imputació serà obligatòria per l'import que excedeixi 100.000 euros anuals per con­tribuyente i respecte del mateix empresari, tret de les assegurances col·lectives contractades a conseqüència d'acomiadaments col·lectius realitzats de conformitat amb el que disposa l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors.

     Ara bé, en les assegurances col·lectives contractades abans de l'1 de desembre de 2012, en què figurin primes d'import determinat expressament, i l'import anual d'aquestes superi aquest límit de 100.000 euros, s'estableix un règim transitori que determina que en aquests casos no serà obligatòria la imputació per aquell excés (Vegeu  la disposició transitòria vint-i-sisena Llei de l'IRPF ).