2.5.2. Inscripció en els registres del declarant (EIDR)

La  EIDR és una simplificació duanera que requereix una autorització que pot concedir-se en determinades condicions i conforme a uns criteris específics definits en la legislació duanera (article 182 del CAU ). Ambdós tipus de EIDR (a saber, presentant les mercaderies i amb dispensa de l'obligació de presentar-les) poden usar-se a l'efecte de declarar  EEV per al seu despatx de lliure pràctica conforme al règim especial i el mecanisme ordinari de recaptació de  l' IVA en el moment de la importació.

No obstant això, aquesta simplificació no és adequada per al règim de la IOSS, ja que els requisits de validació del número d'identificació a l'efecte de l'IVA de la IOSS i de notificació mensual no poden satisfer-se ni per mitjà de la EIDR amb l'obligació de presentar les mercaderies, ni per mitjà de la EIDR amb dispensa d'aquesta obligació. Així mateix, cal tenir en compte que, en cas de EIDR, no és possible dispensar de l'obligació de presentar la declaració complementària, independentment del mecanisme de recaptació de l'IVA empleat.