Doble imposició internacional jurídica: Impost suportat pel contribuent
L'article 31 de la LIS regula aquesta deducció per doble imposició internacional que s'aplica sobre les rendes positives obtingudes i gravades a l'estranger per entitats residents en territori espanyol.
En el supòsit en què aquestes rendes tributin al país on s'han obtingut i posteriorment, en integrar-se en la base imposable del contribuent, tributin per l'impost sobre societats en territori espanyol, es produeix una doble imposició, que es tracta d'evitar amb l'aplicació d'aquesta deducció.
A aquests efectes, l'article 31 de la LIS estableix que quan en la base imposable del contribuent s'integrin rendes positives (a partir d'1 de gener de 2017, només positives) obtingudes i gravades a l'estranger, es deduirà de la quota íntegra la menor de les dues quantitats següents:
-
L'import efectiu del satisfet a l'estranger per raó del gravamen de naturalesa idèntica o anàloga a aquest Impost.
No s'han de deduir els impostos no pagats en virtut d'exempció, bonificació o qualsevol altre benefici fiscal.
Si és aplicable un conveni per evitar la doble imposició, la deducció no pot excedir l'impost que correspongui segons aquell.
-
L'import de la quota íntegra que, a Espanya, correspondria pagar per les rendes esmentades si s'haguessin obtingut en territori espanyol.
Cal tenir en compte:
En la determinació d'aquest import s'haurà de tenir en compte, si escau, la reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles regulada en l'article 23 de la LIS.
En conseqüència, s'integrarà en la base imposable la totalitat de l'impost satisfet a l'estranger, encara que part del mateix no sigui deduïble en la quota íntegra.
Tindrà la consideració de despesa deduïble aquella part de l'import de l'impost satisfet a l'estranger que no sigui objecte de deducció en la quota íntegra per aplicació de l'assenyalat en l'apartat anterior, sempre que es correspongui amb la realització d'activitats econòmiques a l'estranger.
En cas que el contribuent hagi obtingut durant el període impositiu diverses rendes de l'estranger, la deducció es realitzarà agrupant les procedents d'un mateix país llevat de les rendes d'establiments permanents, que es computaran aïlladament per cadascun d'aquests.
La determinació de les rendes obtingudes a l'estranger a través d'un establiment permanent es realitzarà d'acord amb el que estableix l'article 22.5 de la LIS.
A continuació, per a una millor comprensió de l'aplicació de la deducció per doble imposició internacional jurídica, vegeu el supòsit següent pràctic.
Exemple:
L'entitat declarant, resident a Espanya, que tributa al tipus general de l'impost, ha realitzat durant 2021 operacions en un país estranger «X», sense mediació d'establiment permanent, per les quals ha obtingut unes rendes positives per un import equivalent a 12.000 euros. L'impost equivalent a l'impost sobre societats, pagat a l'estranger per aquestes rendes, va ascendir al contravalor de 5.000 euros.
La declarant calcula la deducció per doble imposició internacional de la següent manera:
Rendes positives: 12.000
Més:
Impost pagat a l'estranger: 5.000
Base de càlcul: 17.000
Quota equivalent (25% s/ 17.000): 4.250
Deducció aplicable: 4.250 (la menor entre 4.250 i 5.000)
Reflectint les dades anteriors en l'esquema de determinació de la deducció per doble imposició internacional:
| País/Establiment permanent | Rendes positives (R) | Impost estranger (E) | B = R + E Base càlcul | C = B x tipus Quota equivalent | Deducció aplicable (la menor entre E i C) |
|---|---|---|---|---|---|
| País «X» | 12.000 | 5.000 | 17.000 | 4.250 | 4.250 |
Nota: Segons el que disposa l'article 31.2 de la LIS, tindrà la consideració de despesa deduïble aquella part de l'import de l'impost satisfet a l'estranger que no sigui objecte de deducció en la quota íntegra per aplicació de l'assenyalat en l'apartat 1 d'aquest article, sempre que es correspongui amb la realització d'activitats econòmiques a l'estranger. Per tant, en aquest exemple:
Despesa deduïble: 5.000 - 4.250 = 750