Nota comuna a les deduccions dels articles 31 i 32 de la LIS
La deducció de l'article 32 de la LIS és compatible amb la deducció de l'article 31 d'aquesta Llei respecte dels dividends o participacions en els beneficis, amb el límit conjunt de deduïbilitat de la quota íntegra que correspondria pagar a Espanya per aquestes rendes si s'haguessin obtingut en territori espanyol. Per calcular aquesta quota íntegra els dividends o participacions en els beneficis es reduiran en un 5 per cent en concepte de despeses de gestió referits a aquestes participacions. Aquesta reducció no es practicarà en el cas dels dividends o participacions en els beneficis en els que concorrin les circumstàncies establertes en l'article 21.11 de la LIS. L'excés sobre aquest límit no tindrà la consideració de despesa fiscalment deduïble, sens perjudici del que estableix l'article 31.2 de la LIS.
En cas d'insuficiència de quota íntegra per aplicar les deduccions dels articles 31 i 32 de la LIS, aquestes podran deduir-se durant els períodes impositius següents.
L'Administració té dret a comprovar aquestes deduccions per doble imposició aplicades o pendents d'aplicar. Aquest dret prescriurà als 10 anys a comptar de l'endemà a aquell en què finalitzi el termini establert per presentar la declaració o autoliquidació corresponent al període impositiu en què es va generar el dret a la seva aplicació.
Transcorregut aquest termini, el contribuent haurà d'acreditar les deduccions de la qual aplicació pretengui, mitjançant l'exhibició de la liquidació o autoliquidació i la comptabilitat, amb acreditació del seu dipòsit durant l'esmentat termini al Registre Mercantil.
Exemple:
La societat anònima «X», resident en territori espanyol, període impositiu del qual net del volum de negoci haguda durant el període impositiu immediatament anterior és inferior a 40 milions d'euros, i que tributa al tipus general de l'impost, té el 100 per cent del capital de la Societat «Z», no resident.
Durant 2021, en què no ha tingut participació alguna en cap altra entitat no resident, i que no es va acollir a la tributació pels gravàmens especials de les disposicions addicionals quinzena i dissetena del RDLeg. 4/2004, la societat «X» ha percebut uns dividends nets per un import equivalent a 7.200 euros, havent tributat al país d'origen a un tipus del 10 per cent. Es coneix que la Societat «Z» ha tributat en el seu país a un tipus efectiu del 20 per cent.
-
Import satisfet a l'estranger pel dividend.
x - 0,1x = 7.200; x = 8.000
Per tant, la tributació a l'estranger ha estat de 800
-
Impost efectivament satisfet a l'estranger per la Societat «Z» respecte dels beneficis amb càrrec als quals s'han pagat els dividends.
i - 0,2y = 8.000; i = 10.000
Per tant, l'impost pagat per la Societat «Z» ha ascendit a 2000
Càlcul de les deduccions:
-
VAIG DONAR jurídica: impost suportat pel contribuent (art. 31 LIS)
La menor entre:
- Import efectiu del satisfet a l'estranger: 800
- Quota íntegra que correspondria pagar a Espanya: 2000 (8.000 x 0,25)
A incloure en les caselles [00163] i [00165]: 800
-
VAIG DONAR econòmica: dividends i participacions en beneficis (art. 32 LIS): 2000
A incloure en les caselles [00167] i [00169]: 2000
Límit de les dues deduccions:
Quota íntegra que correspondria pagar a Espanya si les rendes s'haguessin obtingut en territori espanyol:
10.000 x 0,25 = 2.500
Rendes que han d'incloure's en la base imposable de la societat anònima «X »: 10.000
Total deduccions arts. 31 i 32 LIS: 2.500
A consignar en la casella [00573]: 2.500
Nota : En aquest exemple, s'haurà de tenir en compte que per als períodes impositius que s'iniciïn a partir d'1 de gener de 2016, l'apartat 2 de la disposició addicional quinzena de la LIS estableix que per als contribuents import net del qual del volum de negoci sigui com a mínim de 20 milions d'euros durant els 12 mesos anteriors a la data en què s'iniciï el període impositiu, l'import de les deduccions per evitar la doble imposició internacional previstes en els articles 31, 32 i apartat 11 de l'article 100 de la LIS, així com el d'aquelles deduccions per evitar la doble imposició a què es refereix la disposició transitòria vint-i-tresena d'aquesta Llei, no podrà excedir conjuntament del 50 per cent de la quota íntegra del contribuent