Canvi de residència a un Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu
La Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal modifica la regulació de la imposició de sortida, per tal de transposar la Directiva (UE ) 2016/1164 del Consell, de 12 de juliol de 2016, que afirma que aquesta imposició té com funció garantir que, quan un contribuent traslladi els seus actius o la seva residència fiscal fora de la jurisdicció fiscal de l'Estat, aquest Estat haurà de gravar el valor econòmic de qualsevol plusvàlua creada en el seu territori, encara que aquesta plusvàlua encara no s'hagi realitzat en el moment de la sortida.
En concret, amb efectes per als períodes impositius que s'iniciïn a partir d'1 de gener de 2021, a través de la modificació introduïda en l'article 19.1 de la LIS per la Llei 11/2021, de 9 de juliol, se substitueix en els casos de canvi de residència d'una entitat a un Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu que hagi celebrat un acord amb Espanya o amb la Unió Europea sobre assistència mútua en matèria de cobrament de crèdits tributaris, la possibilitat que el contribuent tenia d'ajornar el pagament del deute tributari resultant de l'aplicació del que disposa el primer paràgraf de l'esmentat article 19.1 de la LIS, fins que els elements patrimonials afectats no fossin transmesos a tercers, per la possibilitat de fraccionar aquest pagament, també a sol·licitud del contribuent, per cinquenes parts anuals iguals.
L'exercici de l'opció es realitzarà exclusivament en la pròpia declaració de l'impost sobre societats corresponent al període impositiu conclòs amb motiu del canvi de residència, tenint-se en compte que el pagament de la primera fracció haurà d'efectuar-se en el termini voluntari de declaració corresponent a aquest període impositiu. El venciment i exigibilitat de les quatre fraccions anuals restants, s'exigiran juntament amb els interessos de demora meritats per cadascuna d'elles, de forma successiva transcorregut un any des de la finalització del termini voluntari de declaració corresponent a l'últim període impositiu. A més, serà exigible la constitució de garanties quan es justifiqui l'existència d'indicis racionals de què el cobrament del deute es podria veure frustrat o greument dificultat.
Finalment, es recullen els supòsits en els que el fraccionament perdrà la seva vigència, així com les conseqüències d'aquesta pèrdua.
Pot consultar les particularitats d'aquest règim de fraccionament en el Capítol 6 d'aquest Manual Pràctic.