I.1. Funcionament del trànsit

Circulació de mercaderies

Quan una mercaderia entra en qualsevol país o territori, les autoritats duaneres exigeixen el pagament de drets d'importació i d'uns altres gravàmens, i, quan és procedent, apliquen mesures de política comercial (com, per exemple, drets antidúmping).

L'anterior succeeix fins i tot en cas que les mercaderies únicament travessin (pas en trànsit) aquest país o territori amb destinació a un tercer. En determinades circumstàncies, els drets i gravàmens pagats podran ser reemborsats quan les mercaderies surtin d'aquell país o territori.

És possible que aquest mateix procediment hagi de repetir-se en el següent país o territori i que les mercaderies hagin de complir una sèrie de tràmits administratius en cada pas fronterer abans d'arribar a la seva destinació final.

Funcionament del trànsit

El trànsit redueix aquesta gestió i els costos associats per als operadors. Es tracta d'un procediment duaner al que poden acollir-se per transportar mercaderies a través de les fronteres o territoris sense pagar els drets que solen exigir-se quan les mercaderies entren (o surten) d'aquell territori. Només requereix una formalitat de duana en abandonar el territori cobert pel règim.

Aquesta modalitat de trànsit revesteix una especial importància per a la UE, ja que en ella coexisteixen un territori duaner únic i múltiples territoris fiscals: les mercaderies en trànsit poden circular des del seu punt d'entrada en la Unió al seu punt de destinació final.

Allà, una vegada finalitzat el trànsit, se satisfan les obligacions duaneres i fiscals locals i les mercaderies es despatxen a lliure pràctica o se sotmeten a un altre procediment suspensiu duaner.

També es pot donar fi a un procediment suspensiu incloent les mercaderies que no pertanyen a la Unió en el règim de trànsit, per a la seva reexportació del territori duaner de la Unió.

Desenvolupament d'un règim aplicable al trànsit

Al final de la Segona Guerra Mundial, es va produir un ràpid increment dels intercanvis comercials a Europa. Aviat es va fer patent que els lents i feixucs procediments duaners existents suposaven un obstacle i un llast importants per al comerç. En un context d'increment de la cooperació entre les nacions i sota els auspicis de la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides, es van obrir una sèrie de negociacions per tal d'elaborar un conveni internacional que facilités la circulació de mercaderies a Europa.

Conveni TIR

El primer acord d'aquesta naturalesa —l'Acord TIR— va veure la llum el 1949. Va suposar la introducció d'un sistema de garantia en diversos països europeus que cobria els riscos associats als drets i altres gravàmens als que estaven subjectes les mercaderies en circulació a Europa en el marc d'operacions de comerç internacional.

L'èxit de l'Acord de 1949 va conduir a l'adopció, el 1959, del Conveni TIR⁽²⁾. El Conveni va ser revisat el 1975 i compte avui dia amb 76 Parts contractants (juny de 2019).

Comunitat Europea

Al marge del desenvolupament general del comerç internacional, es va considerar la necessitat de què la Comunitat Europea, que es trobava en fase de consolidació i d'expansió, es dotés d'un règim de trànsit específic que facilités la circulació de mercaderies i els tràmits duaners en el seu territori.

El règim de trànsit comunitari

La necessitat de la Comunitat Europea de dotar-se d'un règim de trànsit específic es va fer més patent el 1968, coincidint amb l'adopció de l'aranzel duaner comú.

El règim de trànsit comunitari, que va ser adoptat el 1968, facilitava la circulació de les mercaderies comunitàries i de les mercaderies no comunitàries en la Comunitat Europea. Per primera vegada es van utilitzar els codis T1 per a les mercaderies no comunitàries i T2 per a les mercaderies comunitàries.

Intercanvis comercials amb els països de l'AELC

A causa de l'increment dels fluxos comercials i per tal de facilitar la circulació de mercaderies a Europa, el 1972 es va estendre el règim de trànsit comunitari al comerç amb Àustria i Suïssa mitjançant la celebració de dos acords. Aquests dos països, que gaudeixen d'una situació geogràfica privilegiada a Europa, eren membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC).

Trànsit comú

Els acords de 1972 van ser substituïts el 1987 per dos convenis elaborats per la Comunitat Europea i tots els països de l'AELC.

Aquests convenis tenien l'objecte de facilitar la importació, l'exportació i la circulació de mercaderies entre la Comunitat Europea i els països de l'AELC i també entre aquests últims.

Un dels convenis (el «Conveni ») va establir un règim comú de trànsit ⁽³⁾.

L'altre (el «Conveni del DUA ») va introduir la simplificació de les formalitats aplicables a les operacions d'importació, exportació i trànsit mitjançant el document únic administratiu (DUA)⁽⁴⁾.

Països de Visegrado

L'1 de juliol de 1996, l'àmbit d'aplicació dels convenis es va estendre als quatre països de Visegrado (Eslovàquia, Hongria, Polònia i Txèquia) fins que aquests van passar a ser membres de la UE.

Altres països de trànsit comú

L'àmbit d'aplicació del Conveni es va ampliar també a uns altres països:

• Croàcia, l'1 de juliol de 2012 (fins que es va convertir en Estat membre de la UE);
• Turquia, l'1 de desembre de 2012;
• Macedònia del Nord, l'1 de juliol de 2015;
• Sèrbia, l'1 de febrer de 2016;
• el Regne Unit, l'1 de gener de 2021.

Països candidats

Totes les futures Parts contractants del Conveni es consideren «països candidats».

Molts països han manifestat la seva voluntat d'adherir-se al règim comú de trànsit (principalment els països dels Balcans Occidentals i de l'Associació Oriental, com per exemple Albània, Armènia, l'Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia i Ucraïna).

Reforma del règim de trànsit

La creació del mercat únic el 1993 i els canvis polítics esdevinguts a Europa Central i Oriental van obrir noves expectatives que van obligar a procedir a una revisió dels règims de trànsit.

⁽²⁾ Conveni Duaner relatiu al Transport Internacional de Mercaderies a l'empara dels Quaderns TIR (Conveni TIR de 1975).^(Tornar)

⁽³⁾ Conveni CE-AELC, de 20 de maig de 1987, relatiu a un règim comú de trànsit (DO L 226 d'13.8.1987), i les seves successives modificacions.^(Tornar)

⁽⁴⁾ Conveni CE-AELC relatiu a la simplificació de les formalitats en els intercanvis de mercaderies (inclosa la implantació d'un document únic administratiu que s'utilitzarà en aquests intercanvis) (DO L 134 de 22.5.1987), i les seves successives modificacions. ^(Tornar)